Revoltes internes i crisis de lideratge minen la coalició de Merkel
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Teòricament, arribada la meitat de l’actual legislatura, els socialdemòcrates alemanys han de “revisar” el pacte de coalició que, molt a contracor, van subscriure amb el bloc conservador d’Angela Merkel, forçats pels catastròfics resultats obtinguts a les generals del 2017.
La data prevista per fer aquesta revisió és el desembre, al congrés del Partit Socialdemòcrata (SPD). Aquesta setmana, però, la cancellera i el seu vicecanceller, el ministre de Finances socialdemòcrata Olaf Scholz, es van avançar. Van aprofitar una compareixença convocada a última hora per donar un aprovat amb bona nota a la GroKo, com s’anomena la coalició. “Hem fet una bona feina i tenim voluntat de continuar fent-la”, va dir Merkel. “El que queda de legislatura ha de servir per arrodonir els grans projectes previstos en el pacte de coalició”, hi va afegir Scholz.
La imatge de cohesió no podia ser més forçada. No hi ha dia que no surtin dissidències i crispacions dins la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera. La seva successora i ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), no fa ni un any que va assumir la presidència del partit amb la missió de lluitar per la cancelleria a les generals del 2021.
Teòricament, arribada la meitat de l’actual legislatura, els socialdemòcrates alemanys han de “revisar” el pacte de coalició que, molt a contracor, van subscriure amb el bloc conservador d’Angela Merkel, forçats pels catastròfics resultats obtinguts a les generals del 2017.
La data prevista per fer aquesta revisió és el desembre, al congrés del Partit Socialdemòcrata (SPD). Aquesta setmana, però, la cancellera i el seu vicecanceller, el ministre de Finances socialdemòcrata Olaf Scholz, es van avançar. Van aprofitar una compareixença convocada a última hora per donar un aprovat amb bona nota a la GroKo, com s’anomena la coalició. “Hem fet una bona feina i tenim voluntat de continuar fent-la”, va dir Merkel. “El que queda de legislatura ha de servir per arrodonir els grans projectes previstos en el pacte de coalició”, hi va afegir Scholz.
La imatge de cohesió no podia ser més forçada. No hi ha dia que no surtin dissidències i crispacions dins la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera. La seva successora i ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), no fa ni un any que va assumir la presidència del partit amb la missió de lluitar per la cancelleria a les generals del 2021.
Aquest novembre ha de dirigir el seu primer congrés federal del partit ja com a presidenta i tot apunta a una rebel·lió interna contra el seu lideratge. Un 70% dels alemanys no la consideren apta per ser cancellera, segons enquestes recents. Els enemics eterns de la línia de Merkel, l’ala més dretana del partit, aprofiten la feblesa d’AKK per amplificar qualsevol relliscada seva, sigui com a ministra o com a líder.
La darrera ensopegada d’AKK, però, no ha vingut del sector més dretà del partit, sinó de Turíngia, el land on, en els comicis del 27 d’octubre passat, la CDU va quedar per sota de L’Esquerra, primera força regional, i també de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Disset representants del partit han defensat aquests dies “parlar” amb l’AfD i intentar frenar un govern de minoria liderat per L’Esquerra. Des de la direcció del partit se’ls ha recordat que hi ha una resolució interna, aprovada en el congrés de l’any passat, que exclou tota col·laboració amb l’AfD, i també L’Esquerra.
La qüestió es va tapar, més o menys. Però està condemnada a ressorgir en el congrés del 22 al 23 de novembre, la prova de foc per al lideratge d’AKK i en què Merkel, d’acord amb la seva línia actual, pensa delegar tot el protagonisme en la seva successora.
Les coses estan encara pitjor dins l’SPD. Des de la dimissió com a presidenta d’Andrea Nahles, al juny, el partit s’ha dedicat a fer una mena de càsting, que, després d’una primera consulta entre els 425.000 militants, ha deixat dues candidatures finalistes: la que encapçala el ministre Scholz, defensor de la GroKo, i la de Norbert Walter-Borjans, el preferit de l’ala més esquerrana.
La segona tanda de consultes entre la militància està en marxa. Si guanya Walter-Borjans, la revisió del pacte de coalició no serà un mer tràmit, per molt que Merkel i Scholz n’avancessin l’aprovat amb bona nota.
La qüestió es va tapar, més o menys. Però està condemnada a ressorgir en el congrés del 22 al 23 de novembre, la prova de foc per al lideratge d’AKK i en què Merkel, d’acord amb la seva línia actual, pensa delegar tot el protagonisme en la seva successora.
Les coses estan encara pitjor dins l’SPD. Des de la dimissió com a presidenta d’Andrea Nahles, al juny, el partit s’ha dedicat a fer una mena de càsting, que, després d’una primera consulta entre els 425.000 militants, ha deixat dues candidatures finalistes: la que encapçala el ministre Scholz, defensor de la GroKo, i la de Norbert Walter-Borjans, el preferit de l’ala més esquerrana.
La segona tanda de consultes entre la militància està en marxa. Si guanya Walter-Borjans, la revisió del pacte de coalició no serà un mer tràmit, per molt que Merkel i Scholz n’avancessin l’aprovat amb bona nota.