Merkel i Macron, “vigilants” amb la variant delta
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Les trobades presencials entre els dos grans aliats europeus tornen a ser possibles. Però l’alerta es manté, com també l’imperatiu de la “màxima vigilància” davant la variant britànica. La cancellera Merkel i el president Macron van mostrar una coincidència absoluta en aquesta qüestió, des de la perspectiva de dos països en plena desescalada, després de mesos de restriccions, per part alemanya, i el confinament més dur i perllongat, per la francesa. “El virus continua present”, malgrat l’“evolució positiva” que fa possible, per exemple, tornar a rebre Macron a Berlín, va dir Merkel. Cal evitar l’extensió de la variant delta, dominant al Regne Unit, el que vol dir limitar al màxim l’entrada dels viatgers d’aquest país, hi va afegir Macron.
El retrobament dels dos líders a Berlín, una setmana abans del pròxim Consell Europeu, estava centrat en els preparatius per a la cimera i sobre dos temes complementaris i complicats, com són les relacions amb Rússia i amb Turquia. La pandèmia, però, es menja qualsevol altra qüestió, en un moment en què els ciutadans europeus volen un estiu el més normal possible i mentre els experts i els líders més prudents, com ara Merkel, alerten contra les conseqüències de les precipitacions.
La trobada d’ahir a Berlín era, alhora, un retrobament i un adeu. Molt probablement, la visita de Macron serà la darrera que faci a Merkel a la cancelleria. Tenia, per tant, un aire de comiat bilateral, dins la ronda dels adeus que acompanyen aquests dies Merkel allà on vagi. Aquesta setmana li havia tocat ja la darrera reunió del G7 i la darrera cimera de l’OTAN. Ahir li va correspondre l’honor al president francès, el primer convidat estranger a la cancelleria en tot l’any.
Era inevitable recórrer mentalment els quatre presidents amb qui ha compartit eix Merkel des que va arribar al poder, el 2005. Es va estrenar aquell any amb el conservador Jacques Chirac, des de la seva posició de debutant, com a dona sense rodatge a escala internacional, crescuda a l’est i confrontada al savoir-faire del francès.
Entre el 2007 i el 2012, va formar un tàndem dit perfecte amb Sarkozy, conegut com la fase Merkozy. Amb el socialista Hollande no va arribar als mateixos nivells de sintonia, però van mantenir en peu l’eix cinc anys més. A Macron, en el poder des del 2017, li ha tocat el darrer mandat d’una Merkel a qui ara veu realment cansada.
Final de mandat
Cadascun d’aquests eixos ha representat, si més no, una crisi i la cerca de solucions a escala europea, via consens franco-alemany. Fins arribar a la pandèmia, semblava que la més dura havia estat la de l’euro, que va arrossegar des de Sarkozy a Hollande. La Covid ha deixat enrere totes les anteriors. Cap dels antecessors de Macron no ha tingut una jubilació del poder fàcil, sinó sacsejada per acusacions i judicis.
Merkel és a la fase final del seu llarg mandat de 16 anys, tot i que no hi ha data clara per a l’adeu al poder. Tot depèn del resultat de les eleccions de setembre i del que es trigui a formar el següent govern. Els sondejos apunten a la continuïtat a favor del centrista Laschet, líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel.
Les trobades presencials entre els dos grans aliats europeus tornen a ser possibles. Però l’alerta es manté, com també l’imperatiu de la “màxima vigilància” davant la variant britànica. La cancellera Merkel i el president Macron van mostrar una coincidència absoluta en aquesta qüestió, des de la perspectiva de dos països en plena desescalada, després de mesos de restriccions, per part alemanya, i el confinament més dur i perllongat, per la francesa. “El virus continua present”, malgrat l’“evolució positiva” que fa possible, per exemple, tornar a rebre Macron a Berlín, va dir Merkel. Cal evitar l’extensió de la variant delta, dominant al Regne Unit, el que vol dir limitar al màxim l’entrada dels viatgers d’aquest país, hi va afegir Macron.
El retrobament dels dos líders a Berlín, una setmana abans del pròxim Consell Europeu, estava centrat en els preparatius per a la cimera i sobre dos temes complementaris i complicats, com són les relacions amb Rússia i amb Turquia. La pandèmia, però, es menja qualsevol altra qüestió, en un moment en què els ciutadans europeus volen un estiu el més normal possible i mentre els experts i els líders més prudents, com ara Merkel, alerten contra les conseqüències de les precipitacions.
La trobada d’ahir a Berlín era, alhora, un retrobament i un adeu. Molt probablement, la visita de Macron serà la darrera que faci a Merkel a la cancelleria. Tenia, per tant, un aire de comiat bilateral, dins la ronda dels adeus que acompanyen aquests dies Merkel allà on vagi. Aquesta setmana li havia tocat ja la darrera reunió del G7 i la darrera cimera de l’OTAN. Ahir li va correspondre l’honor al president francès, el primer convidat estranger a la cancelleria en tot l’any.
Era inevitable recórrer mentalment els quatre presidents amb qui ha compartit eix Merkel des que va arribar al poder, el 2005. Es va estrenar aquell any amb el conservador Jacques Chirac, des de la seva posició de debutant, com a dona sense rodatge a escala internacional, crescuda a l’est i confrontada al savoir-faire del francès.
Entre el 2007 i el 2012, va formar un tàndem dit perfecte amb Sarkozy, conegut com la fase Merkozy. Amb el socialista Hollande no va arribar als mateixos nivells de sintonia, però van mantenir en peu l’eix cinc anys més. A Macron, en el poder des del 2017, li ha tocat el darrer mandat d’una Merkel a qui ara veu realment cansada.
Final de mandat
Cadascun d’aquests eixos ha representat, si més no, una crisi i la cerca de solucions a escala europea, via consens franco-alemany. Fins arribar a la pandèmia, semblava que la més dura havia estat la de l’euro, que va arrossegar des de Sarkozy a Hollande. La Covid ha deixat enrere totes les anteriors. Cap dels antecessors de Macron no ha tingut una jubilació del poder fàcil, sinó sacsejada per acusacions i judicis.
Merkel és a la fase final del seu llarg mandat de 16 anys, tot i que no hi ha data clara per a l’adeu al poder. Tot depèn del resultat de les eleccions de setembre i del que es trigui a formar el següent govern. Els sondejos apunten a la continuïtat a favor del centrista Laschet, líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel.