L’oest d’Alemanya pateix els pitjors aiguats del segle
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Més de cinquanta morts i desenes de desapareguts, entre imatges dantesques de cotxes, ponts i equipaments arrossegats per les riuades, homes i dones esperant el rescat al terrat de casa o equips de salvament lluitant per evitar més destrosses en carreteres, camps i vies ferroviàries. Alemanya va oferir ahir un panorama de desolació, a la seva meitat més poblada.
Van ser les pitjors inundacions que sacsegen Alemanya en aquest segle. El precedent més aproximat són les que va patir la ciutat de Dresden el 2002, a l’est alemany. Aleshores van morir 21 persones només a la regió més afectada, Saxònia. I van haver de ser evacuats els tresors artístics de la ciutat, anomenada “la Florència de l’Est” precisament pel seu patrimoni monumental.
La situació d’aleshores, però, no és comparable amb l’actual. Els aiguats sobre Dresden van perllongar-se durant setmanes com a conseqüència de la crescuda del riu Elba. Ara la catàstrofe s’ha precipitat en qüestió de vint-i-quatre hores, en unes regions molt més poblades que la de Saxònia: a Renània del Nord-Westfàlia, el land més habitat del país, amb divuit milions de persones, i al de Renània Palatinat, amb cinc milions d’habitants. Tots dos estats federats pateixen sovint els aiguats, en un territori creuat per antigues mines de carbó, ja tancades, que han deixat el terreny perforat i propens a acumular aigües.
Les inundacions de Dresden es van produir en plena precampanya electoral. L’aleshores canceller era el socialdemòcrata Gerhard Schröder, a qui els sondejos pronosticaven una derrota. La seva intervenció contra la crescuda de l’Elba va revalorar-lo. Va guanyar-se la reelecció contra pronòstic, amb la seva ràpida actuació sobre el terreny, amb botes d’aigua i impermeable de la policia fronterera. A més de solidaritat, va fer arribar ajuda immediata als afectats.
Els aiguats d’ara han sorprès Angela Merkel als EUA, en el que teòricament ha de ser el seu darrer viatge oficial com a cancellera al seu gran aliat transatlàntic. Des d’allà va transmetre la seva consternació i el compromís a ajudar els afectats. L’actuació sobre el terreny correspon als qui lluiten per succeir-la a la cancelleria, en les eleccions de setembre, que han de marcar el seu comiat del poder. El primer ministre renà i candidat del bloc conservador a la cancelleria, Armin Laschet, va interrompre la seva campanya per estar amb els afectats. Laschet lidera els pronòstics d’intenció de vot per als comicis del 26 de setembre. El segueix l’aspirant verda, Annalena Baerbock, i el socialdemòcrata ministre de Finances, Olaf Scholz, està en tercer lloc.
Tots tres són a les regions afectades i tots tres van enviar els seus missatges d’alerta sobre les conseqüències de la crisi climàtica, considerada el detonant de la catàstrofe.
La verda Baerbock és la més convincent, com a representant del partit ecologista. El socialdemòcrata Scholz té a favor el seu paper com a ministre de Finances de Merkel i, per tant, responsable que els ajuts arribin. Però Laschet, líder de la regió més afectada, té al seu abast la gestió directa de la crisi.
Més de cinquanta morts i desenes de desapareguts, entre imatges dantesques de cotxes, ponts i equipaments arrossegats per les riuades, homes i dones esperant el rescat al terrat de casa o equips de salvament lluitant per evitar més destrosses en carreteres, camps i vies ferroviàries. Alemanya va oferir ahir un panorama de desolació, a la seva meitat més poblada.
Van ser les pitjors inundacions que sacsegen Alemanya en aquest segle. El precedent més aproximat són les que va patir la ciutat de Dresden el 2002, a l’est alemany. Aleshores van morir 21 persones només a la regió més afectada, Saxònia. I van haver de ser evacuats els tresors artístics de la ciutat, anomenada “la Florència de l’Est” precisament pel seu patrimoni monumental.
La situació d’aleshores, però, no és comparable amb l’actual. Els aiguats sobre Dresden van perllongar-se durant setmanes com a conseqüència de la crescuda del riu Elba. Ara la catàstrofe s’ha precipitat en qüestió de vint-i-quatre hores, en unes regions molt més poblades que la de Saxònia: a Renània del Nord-Westfàlia, el land més habitat del país, amb divuit milions de persones, i al de Renània Palatinat, amb cinc milions d’habitants. Tots dos estats federats pateixen sovint els aiguats, en un territori creuat per antigues mines de carbó, ja tancades, que han deixat el terreny perforat i propens a acumular aigües.
Les inundacions de Dresden es van produir en plena precampanya electoral. L’aleshores canceller era el socialdemòcrata Gerhard Schröder, a qui els sondejos pronosticaven una derrota. La seva intervenció contra la crescuda de l’Elba va revalorar-lo. Va guanyar-se la reelecció contra pronòstic, amb la seva ràpida actuació sobre el terreny, amb botes d’aigua i impermeable de la policia fronterera. A més de solidaritat, va fer arribar ajuda immediata als afectats.
Els aiguats d’ara han sorprès Angela Merkel als EUA, en el que teòricament ha de ser el seu darrer viatge oficial com a cancellera al seu gran aliat transatlàntic. Des d’allà va transmetre la seva consternació i el compromís a ajudar els afectats. L’actuació sobre el terreny correspon als qui lluiten per succeir-la a la cancelleria, en les eleccions de setembre, que han de marcar el seu comiat del poder. El primer ministre renà i candidat del bloc conservador a la cancelleria, Armin Laschet, va interrompre la seva campanya per estar amb els afectats. Laschet lidera els pronòstics d’intenció de vot per als comicis del 26 de setembre. El segueix l’aspirant verda, Annalena Baerbock, i el socialdemòcrata ministre de Finances, Olaf Scholz, està en tercer lloc.
Tots tres són a les regions afectades i tots tres van enviar els seus missatges d’alerta sobre les conseqüències de la crisi climàtica, considerada el detonant de la catàstrofe.
La verda Baerbock és la més convincent, com a representant del partit ecologista. El socialdemòcrata Scholz té a favor el seu paper com a ministre de Finances de Merkel i, per tant, responsable que els ajuts arribin. Però Laschet, líder de la regió més afectada, té al seu abast la gestió directa de la crisi.