L’SPD alemany dona un xec en blanc al tripartit de Scholz
Guanyar amb un 98,8% acostuma a ser l’expressió d’una voluntat política, més que un vot sincer. Amb un resultat com aquest, els socialdemòcrates alemanys van ratificar Martin Schulz com a candidat per derrotar Merkel, el 2017. Uns mesos després, el candidat va ensorrar el partit al seu mínim històric. Però ahir ningú al Partit Socialdemòcrata (SPD) volia recordar aquest capítol, sinó més aviat celebrar l’imminent retorn al poder d’un dels seus, Olaf Scholz. El candidat que en les generals del setembre va obtenir per al partit un 25,7% --cinc punts per damunt del que va obtenir Schulz quatre anys enrere.
Un 98,8% és el suport que els delegats van donar ahir al pacte de coalició amb els verds i els liberals que, dimecres vinent, si no hi ha un terratrèmol polític, col·locaran Scholz a la cancelleria que deixarà vacant Merkel. Avui toca al Partit Liberal (FDP) donar el vistiplau a l’acord de govern, mentre que dilluns es coneixerà el resultat de la consulta entre els 125.000 militants dels verds.
Tots tres socis entraran en una coalició inèdita en un govern federal. I tots tres poden exhibir el seu triomf com a negociadors. Scholz, perquè a més de recuperar el poder perdut per la socialdemocràcia fa 16 anys, amb la derrota de Gerhard Schröder, ha aconseguit que els verds i els liberals no es barallessin entre si, com li va passar a Merkel el 2017, quan va fracassar en l’intent de lligar una coalició amb ells.
Els verds, perquè tornen a un govern federal com a segon soci i, per tant, amb dret a la vicecancelleria, i un total de cinc ministeris –entre ells, el superministeri d’Economia i Clima, que serà per a Robert Habeck, a més d’Afers Estrangers, per a Annalena Baerbock.
I els liberals, perquè tindran el seu líder, Christian Lindner, al capdavant de Finances, una cartera clau en la primera potència europea i, per extensió, davant Brussel·les.
Però no són temps per deixar-se emportar per l’eufòria. Ahir mateix, Merkel va dedicar el seu darrer podcast com a cancellera, el videomissatge que envia puntualment a la ciutadania des del 2006, a demanar un cop més a la població que es vacuni.
Missatges paral·lels
“La nostra primera tasca, la més important, serà protegir la salut dels nostres ciutadans contra la pandèmia”, va manifestar per la seva banda Scholz en el congrés del seu partit.
Els missatges paral·lels, de la cancellera en funcions i de qui és encara el seu vicecanceller semblaven tan coordinats com han estat al llarg de la darrera gran coalició entre els conservadors de Merkel i els socialdemòcrates.
La pandèmia és la gran crisi que la líder alemanya deixa sense resoldre. La cancellera de formació científica –és doctora en ciències físiques– va ser capaç de transmetre als seus ciutadans a què s’enfrontaven, en la primera onada de la covid.
Probablement, la seva gestió cautelosa els va estalviar estralls pitjors, com els que van viure altres països europeus. Però la quarta onada de contagis ha estat inclement. El gran repte del tripartit inèdit de Scholz és, si més no, recuperar-ne el control.
Els comptes de la paritat
Els ecologistes ja tenen designats els seus cinc ministres, com també ho han fet els liberals de l’FDP amb els quatre que els corresponen. El socialdemòcrata Olaf Scholz, en canvi, continua sense comunicar la llista dels sis que li corresponen.
La incògnita principal de la composició del primer govern federal tripartit és qui ocuparà Sanitat, un ministeri amb poques competències, perquè estan compartides amb els poders regionals, però molta responsabilitat.
El nom que més sona és el de Karl Lauterbach, expert socialdemòcrata omnipresent als mitjans de comunicació durant tota la pandèmia i defensor de la màxima prudència per combatre-la. Seria la figura del moment, si no fos que els liberals no s’atenen al principi de la paritat i han atorgat tres dels seus quatre ministeris a homes. Els verds, per la seva banda, ho van compensar una mica en assignar tres carteres a dones i dues a homes. Ara Scholz es troba amb poc marge d’actuació per als seus sis ministres, dos dels quals –a més del propi, com a de cap del govern– semblen tenir el lloc assegurat. Es tracta d’Hubertus Heil, actual responsable de la cartera de Treball, i Wolfgang Schmidt, persona de màxima confiança seva, que passaria a ocupar el càrrec de ministre adscrit a la cancelleria.