Alemanya pressiona amb el gasoducte Nord-Stream 2 en cas d’agressió a Ucraïna
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“Si hi ha una nova agressió, nosaltres tenim un ampli ventall de respostes, incloent-hi el Nord-Stream 2”, va assegurar ahir Annalena Baerbock, la ministra d’Afers Estrangers verda del canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz. La ministra va pronunciar així allò que el cap del seu govern evita dir, la possibilitat que el gasoducte que ha de portar directament gas rus a Alemanya no entri en funcionament, si és que Rússia envaeix Ucraïna.
Scholz, com tot el seu Partit Socialdemòcrata (SPD), ha mirat d’esquivar fins ara el possible ús del Nord-Stream 2 com a instrument de pressió sobre Moscou. Òbviament, la qüestió és sobre la taula, sobretot tenint en compte que el gasoducte ja està tècnicament preparat per funcionar, però encara no ha rebut la llicència per fer-ho. Baerbock, que mentre era a l’oposició exigia que s’aturés un projecte que implica augmentar la dependència energètica de Rússia, ara com a ministra es limita a dir que, de moment, no pot entrar en servei.
Per a Scholz la qüestió és molt més delicada. Per al seu partit no hi ha marxa enrere a un gasoducte “hereu” del Nord-Stream 1. No només perquè d’aquest primer canal depèn el 80% del gas que actualment consumeix Alemanya, sinó també perquè tot plegat va sorgir de “l’amistat política” o aliança d’interessos entre l’ara excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder –al poder del 1999 al 2005– i el president rus de sempre, Vladímir Putin.
Per a l’SPD, parlar de Nord-Stream 2 era, fins ara, tocar un tema espinós. Ara pot acabar sent l’instrument de negociació essencial amb Moscou. Scholz, com el francès Emmanuel Macron, insisteix a mantenir els canals de diàleg oberts amb Rússia. El Nord-Stream 2 pot ser l’alt preu que acabi pagant Putin, en cas de violar la integritat territorial d’Ucraïna, per segona vegada i després de l’annexió de Crimea.
Scholz, a qui l’oposició conservadora anomena el “canceller inoperant” o “inexistent”, pensa presentar-se la setmana que ve a la Casa Blanca per parlar amb el president nord-americà, Joe Biden.
Serà una reunió marcada pel descontentament del gran aliat transatlàntic davant la insistència francoalemanya per la via del diàleg, mentre altres socis europeus reclamen desplegament de tropes.
El suport alemany
Molt pitjor encara, als ulls de Washington, és la negativa alemanya a subministrar armes a Ucraïna. Uns cinc mil cascs de soldat és el que, ara per ara, ha promès Berlín a Kíev com a aportació defensiva mentre creix la pressió russa a les fronteres.
Aquí Scholz i Baerbock sí que són del mateix parer. Alemanya no exporta armes letals a regions en crisi, argumenten. Sembla una excusa, en una gran potència exportadora d’armament com és el seu país. Però forma part de l’estratègia negociadora davant Putin: pressionar sense trencar peres.
“Si hi ha una nova agressió, nosaltres tenim un ampli ventall de respostes, incloent-hi el Nord-Stream 2”, va assegurar ahir Annalena Baerbock, la ministra d’Afers Estrangers verda del canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz. La ministra va pronunciar així allò que el cap del seu govern evita dir, la possibilitat que el gasoducte que ha de portar directament gas rus a Alemanya no entri en funcionament, si és que Rússia envaeix Ucraïna.
Scholz, com tot el seu Partit Socialdemòcrata (SPD), ha mirat d’esquivar fins ara el possible ús del Nord-Stream 2 com a instrument de pressió sobre Moscou. Òbviament, la qüestió és sobre la taula, sobretot tenint en compte que el gasoducte ja està tècnicament preparat per funcionar, però encara no ha rebut la llicència per fer-ho. Baerbock, que mentre era a l’oposició exigia que s’aturés un projecte que implica augmentar la dependència energètica de Rússia, ara com a ministra es limita a dir que, de moment, no pot entrar en servei.
Per a Scholz la qüestió és molt més delicada. Per al seu partit no hi ha marxa enrere a un gasoducte “hereu” del Nord-Stream 1. No només perquè d’aquest primer canal depèn el 80% del gas que actualment consumeix Alemanya, sinó també perquè tot plegat va sorgir de “l’amistat política” o aliança d’interessos entre l’ara excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder –al poder del 1999 al 2005– i el president rus de sempre, Vladímir Putin.
Per a l’SPD, parlar de Nord-Stream 2 era, fins ara, tocar un tema espinós. Ara pot acabar sent l’instrument de negociació essencial amb Moscou. Scholz, com el francès Emmanuel Macron, insisteix a mantenir els canals de diàleg oberts amb Rússia. El Nord-Stream 2 pot ser l’alt preu que acabi pagant Putin, en cas de violar la integritat territorial d’Ucraïna, per segona vegada i després de l’annexió de Crimea.
Scholz, a qui l’oposició conservadora anomena el “canceller inoperant” o “inexistent”, pensa presentar-se la setmana que ve a la Casa Blanca per parlar amb el president nord-americà, Joe Biden.
Serà una reunió marcada pel descontentament del gran aliat transatlàntic davant la insistència francoalemanya per la via del diàleg, mentre altres socis europeus reclamen desplegament de tropes.
El suport alemany
Molt pitjor encara, als ulls de Washington, és la negativa alemanya a subministrar armes a Ucraïna. Uns cinc mil cascs de soldat és el que, ara per ara, ha promès Berlín a Kíev com a aportació defensiva mentre creix la pressió russa a les fronteres.
Aquí Scholz i Baerbock sí que són del mateix parer. Alemanya no exporta armes letals a regions en crisi, argumenten. Sembla una excusa, en una gran potència exportadora d’armament com és el seu país. Però forma part de l’estratègia negociadora davant Putin: pressionar sense trencar peres.