La UE i els Estats Units endureixen les sancions
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La Comissió Europea proposarà als estats membres de la UE una nova bateria de sancions contra Moscou que inclourà bloquejar els actius del Banc Central de Rússia, excloure diversos bancs russos del sistema Swift de pagaments interbancaris, i evitar que els oligarques russos facin servir els seus actius en els mercats europeus. “Totes aquestes mesures perjudicaran significativament la capacitat de Putin per finançar la seva guerra”, va afirmar en una declaració en directe ahir a la nit la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen.
Les mesures s’aplicaran en una estreta coordinació amb els líders dels EUA, Itàlia, el Canadà, el Regne Unit, França i Alemanya. De fet l’anunci es va produir poques hores després que Alemanya hi hagués donat el vistiplau. Una visita, dissabte al migdia, del primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i del president de Lituània, Gitanas Nauseda, al canceller Olaf Scholz va fer fer un gir de 180 graus al rebuig alemany a lliurar armes a Ucraïna i a tallar el sistema Swift a Rússia. Hores després que el líder polonès qualifiqués davant dels mitjans d’“egoista” i “ridícula” la posició alemanya, a la porta de la cancelleria, els ministres d’Afers Exteriors i d’Economia, Annalena Baerbock i Robert Habeck, van comunicar que Alemanya enviarà 400 llançagranades, via Països Baixos, a Ucraïna i també que estudia com tallar “de manera selectiva” Rússia del sistema bancari Swift. El portaveu de Scholz informava poc després d’un altre “proper” lliurament de 1.000 míssils antitancs. Fins ara Berlín s’havia negat a lliurar armament a Kíev amb l’argument que no en subministra a regions en conflicte. La pressió sobre Berlín dels socis europeus i de l’opinió pública alemanya era gairebé insostenible.
La Comissió Europea proposarà als estats membres de la UE una nova bateria de sancions contra Moscou que inclourà bloquejar els actius del Banc Central de Rússia, excloure diversos bancs russos del sistema Swift de pagaments interbancaris, i evitar que els oligarques russos facin servir els seus actius en els mercats europeus. “Totes aquestes mesures perjudicaran significativament la capacitat de Putin per finançar la seva guerra”, va afirmar en una declaració en directe ahir a la nit la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen.
Les mesures s’aplicaran en una estreta coordinació amb els líders dels EUA, Itàlia, el Canadà, el Regne Unit, França i Alemanya. De fet l’anunci es va produir poques hores després que Alemanya hi hagués donat el vistiplau. Una visita, dissabte al migdia, del primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i del president de Lituània, Gitanas Nauseda, al canceller Olaf Scholz va fer fer un gir de 180 graus al rebuig alemany a lliurar armes a Ucraïna i a tallar el sistema Swift a Rússia. Hores després que el líder polonès qualifiqués davant dels mitjans d’“egoista” i “ridícula” la posició alemanya, a la porta de la cancelleria, els ministres d’Afers Exteriors i d’Economia, Annalena Baerbock i Robert Habeck, van comunicar que Alemanya enviarà 400 llançagranades, via Països Baixos, a Ucraïna i també que estudia com tallar “de manera selectiva” Rússia del sistema bancari Swift. El portaveu de Scholz informava poc després d’un altre “proper” lliurament de 1.000 míssils antitancs. Fins ara Berlín s’havia negat a lliurar armament a Kíev amb l’argument que no en subministra a regions en conflicte. La pressió sobre Berlín dels socis europeus i de l’opinió pública alemanya era gairebé insostenible.