El G7 es compromet a ajudar Kíiv “tant temps com calgui”
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Un cop més, Volodímir Zelenski va adreçar-se al món occidental i lliure de guerres per demanar ajut, mentre el seu país patia el següent atac rus amb víctimes civils. El president ucraïnès, amb la seva samarreta caqui, va dirigir un missatge virtual als líders del G7, reunits en mànigues de camisa a Elmau, Baviera, el land alemany on sembla que el món continua en ordre.
No se sap què els va dir, perquè era a porta tancada. Però poc després de començar la seva intervenció, els anomenats “cercles diplomàtics” enviaven un parell de frases als periodistes concentrats a Garmisch-Partenkirchen, a 20 quilòmetres de la seu de la cimera dels poderosos. És a dir, allò que teòricament era el més rellevant. Que Ucraïna necessita defenses antiaèries, ajuda per a la reconstrucció i corredors segurs per exportar el seu blat. Que el seu país necessita guanyar la guerra abans que no els caigui al damunt el pròxim hivern.
També poc després va difondre’s un comunicat de la presidència de torn del G7, Alemanya, en nom dels seus companys de club –els EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França i Itàlia– amb la resposta calculada: les set nacions més poderoses del món, en nom de les democràcies avançades, prometien a Ucraïna tot l’ajut, “i per tot el temps que calgui”. Un cop més, es condemnava Rússia, un país al qual es vol aïllar econòmicament i políticament. Es responsabilitzava Moscou no només de les morts i els crims de guerra que pateix Ucraïna, sinó també d’agreujar la crisi alimentària que amenaça especialment els països amb menys recursos, ja que Rússia bloqueja les exportacions del seu blat.
El missatge s’enllaça amb els d’aquestes democràcies avançades, de la Unió Europea (UE) i presumiblement de la propera cimera de l’OTAN. Res no pot canviar per a Rússia, ja que amb l’inici de la invasió, el 24 de febrer, “no pot haver-hi marxa enrere” o acostament amb Moscou, va dir Olaf Scholz, en una declaració des d’Elmau.
El canceller alemany va parlar després de la reunió mantinguda amb cinc països convidats a la cimera dels poderosos –l’Argentina, l’Índia, Indonèsia, el Senegal i Sud-àfrica–. Uns quants d’aquests països tenen “perspectives diferents respecte a la guerra d’Ucraïna”, va admetre. Era una al·lusió a la posició de tres d’aquests convidats –l’Índia i els dos estats africans--, que es van abstenir en la votació de condemna contra Rússia de l’Assemblea General de la ONU, al maig. Les anomenades democràcies avançades més industrialitzades volen veure Rússia aïllada. Però la comunitat internacional va més enllà de l’àmbit del G7 i les declaracions de Biden, Scholz Macron o Draghi. La comunitat internacional també inclou els emergents, com ara Indonèsia, presidenta de torn del G20, el grup al qual pertany la Rússia de Putin.
Un cop més, Volodímir Zelenski va adreçar-se al món occidental i lliure de guerres per demanar ajut, mentre el seu país patia el següent atac rus amb víctimes civils. El president ucraïnès, amb la seva samarreta caqui, va dirigir un missatge virtual als líders del G7, reunits en mànigues de camisa a Elmau, Baviera, el land alemany on sembla que el món continua en ordre.
No se sap què els va dir, perquè era a porta tancada. Però poc després de començar la seva intervenció, els anomenats “cercles diplomàtics” enviaven un parell de frases als periodistes concentrats a Garmisch-Partenkirchen, a 20 quilòmetres de la seu de la cimera dels poderosos. És a dir, allò que teòricament era el més rellevant. Que Ucraïna necessita defenses antiaèries, ajuda per a la reconstrucció i corredors segurs per exportar el seu blat. Que el seu país necessita guanyar la guerra abans que no els caigui al damunt el pròxim hivern.
També poc després va difondre’s un comunicat de la presidència de torn del G7, Alemanya, en nom dels seus companys de club –els EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França i Itàlia– amb la resposta calculada: les set nacions més poderoses del món, en nom de les democràcies avançades, prometien a Ucraïna tot l’ajut, “i per tot el temps que calgui”. Un cop més, es condemnava Rússia, un país al qual es vol aïllar econòmicament i políticament. Es responsabilitzava Moscou no només de les morts i els crims de guerra que pateix Ucraïna, sinó també d’agreujar la crisi alimentària que amenaça especialment els països amb menys recursos, ja que Rússia bloqueja les exportacions del seu blat.
El missatge s’enllaça amb els d’aquestes democràcies avançades, de la Unió Europea (UE) i presumiblement de la propera cimera de l’OTAN. Res no pot canviar per a Rússia, ja que amb l’inici de la invasió, el 24 de febrer, “no pot haver-hi marxa enrere” o acostament amb Moscou, va dir Olaf Scholz, en una declaració des d’Elmau.
El canceller alemany va parlar després de la reunió mantinguda amb cinc països convidats a la cimera dels poderosos –l’Argentina, l’Índia, Indonèsia, el Senegal i Sud-àfrica–. Uns quants d’aquests països tenen “perspectives diferents respecte a la guerra d’Ucraïna”, va admetre. Era una al·lusió a la posició de tres d’aquests convidats –l’Índia i els dos estats africans--, que es van abstenir en la votació de condemna contra Rússia de l’Assemblea General de la ONU, al maig. Les anomenades democràcies avançades més industrialitzades volen veure Rússia aïllada. Però la comunitat internacional va més enllà de l’àmbit del G7 i les declaracions de Biden, Scholz Macron o Draghi. La comunitat internacional també inclou els emergents, com ara Indonèsia, presidenta de torn del G20, el grup al qual pertany la Rússia de Putin.