Putin obre l’aixeta del gas a una Alemanya escaldada
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La turbina que, segons Moscou, és imprescindible per fer funcionar a ple rendiment Nord-Stream continua sense haver arribat a la seva destinació. Quan ho faci –potser diumenge– caldrà dos o tres dies de muntatge. Però les tasques de manteniment que, també segons Moscou, van obligar a suspendre els subministraments del gas rus durant deu dies s’han completat “amb èxit”, segons va comunicar l’operadora –amb seu a Suïssa– del gasoducte, controlat en un 51% pel gegant estatal rus Gazprom.
A les sis del matí, hora alemanya, va obrir-se l’aixeta per fer passar 29.284.591 kWh; dues hores després va apujar-se el volum lleugerament, fins als 29.292.183 kWh. Més o menys el mateix volum que fluïa fins abans de l’aturada, el que representa el 40 % de la capacitat del gasoducte.
Final feliç? No, per molt que Nord Stream parli d’èxit. Per a Alemanya, la suspensió d’aquests deu dies palesa els afanys d’extorsió del Kremlin. Rússia no és un soci fiable, en paraules del ministre alemany d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck.
El xantatge rus sobre Alemanya i la resta d’Europa continuarà, coincideixen Berlín i París, a més de la Comissió Europea (CE). A la invasió “absolutament injustificable” d’Ucraïna ha seguit l’ús del gas com a “arma de guerra”, segons Habeck.
Alemanya té ara mateix els dipòsits de gas plens al 65,1%, un percentatge semblant al de la Unió Europea (UE). Berlín vol que estiguin al 95 % l’1 de novembre, és a dir, per damunt del 80% calculat per Brussel·les per al bloc comunitari. L’hivern alemany és dur i els 82 milions de ciutadans del país, com la indústria de la primera potència europea, no volen caure en la precarietat energètica. Si ho fessin, se’n ressentiria tota la zona euro.
Habeck ha aconseguit rebaixar la dependència energètica respecte a Rússia a la meitat. Al febrer, un 55% de les importacions de gas procedien de Rússia. Al juny, el percentatge era del 26 %. S’ha reactivat l’ús del carbó per substituir el gas en aquests mesos, amb la perspectiva que amb l’arribada de l’hivern es tinguin els dipòsits en els nivells necessaris. Però és clar que cal estalviar en el consum, sobre tot en el sector públic i la indústria.
“Es una proposta correcta”, va afirmar Habeck, respecte al pla presentat el dia abans per la també alemanya Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, consistent en una reducció del 15% del consum de gas a tot l’àmbit de la UE. És a dir, tant els qui depenen del gas rus, com els qui no ho fan, com l’Estat espanyol i Portugal. Madrid i Lisboa, a més d’Atenes, ja han advertit que no pensen sotmetre’s al que Von der Leyen anomena una resposta “solidària”. Per a Habeck, es tracta d’una proposta, no d’un acord. El mateix ministre semblava no veure cap viabilitat al pla de Von der Leyen, per molt que li doni suport. O, al menys, no tal como està formulat, sinó amb una sèrie de modificacions que garanteixin el que s’anomena “l’excepció ibèrica”.
Habeck insisteix que la falta de la turbina –de fabricació alemanya, inicialment blocada a Canadà a causa de les sancions contra Rússia, però ja fent cap a Rússia– no és un problema tècnic que obligui a suspendre els subministrament. El mateix president rus, Vladímir Putin, ha advertit que, si la peça no arriba, caldrà reduir-los fins a un 18 % i que a més hi ha una segona turbina que també s’haurà de desmuntar per qüestions de manteniment.
Que ahir es reobrís l’aixeta va aportar un cert alleujament. Però la por de l’hivern vinent persisteix. També les gestions del verd Habeck per buscar alternatives al gas rus més cares –a Noruega o als Països Baixos– o encara més difícils de digerir per a una democràcia occidental –com Qatar.
La turbina que, segons Moscou, és imprescindible per fer funcionar a ple rendiment Nord-Stream continua sense haver arribat a la seva destinació. Quan ho faci –potser diumenge– caldrà dos o tres dies de muntatge. Però les tasques de manteniment que, també segons Moscou, van obligar a suspendre els subministraments del gas rus durant deu dies s’han completat “amb èxit”, segons va comunicar l’operadora –amb seu a Suïssa– del gasoducte, controlat en un 51% pel gegant estatal rus Gazprom.
A les sis del matí, hora alemanya, va obrir-se l’aixeta per fer passar 29.284.591 kWh; dues hores després va apujar-se el volum lleugerament, fins als 29.292.183 kWh. Més o menys el mateix volum que fluïa fins abans de l’aturada, el que representa el 40 % de la capacitat del gasoducte.
Final feliç? No, per molt que Nord Stream parli d’èxit. Per a Alemanya, la suspensió d’aquests deu dies palesa els afanys d’extorsió del Kremlin. Rússia no és un soci fiable, en paraules del ministre alemany d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck.
El xantatge rus sobre Alemanya i la resta d’Europa continuarà, coincideixen Berlín i París, a més de la Comissió Europea (CE). A la invasió “absolutament injustificable” d’Ucraïna ha seguit l’ús del gas com a “arma de guerra”, segons Habeck.
Alemanya té ara mateix els dipòsits de gas plens al 65,1%, un percentatge semblant al de la Unió Europea (UE). Berlín vol que estiguin al 95 % l’1 de novembre, és a dir, per damunt del 80% calculat per Brussel·les per al bloc comunitari. L’hivern alemany és dur i els 82 milions de ciutadans del país, com la indústria de la primera potència europea, no volen caure en la precarietat energètica. Si ho fessin, se’n ressentiria tota la zona euro.
Habeck ha aconseguit rebaixar la dependència energètica respecte a Rússia a la meitat. Al febrer, un 55% de les importacions de gas procedien de Rússia. Al juny, el percentatge era del 26 %. S’ha reactivat l’ús del carbó per substituir el gas en aquests mesos, amb la perspectiva que amb l’arribada de l’hivern es tinguin els dipòsits en els nivells necessaris. Però és clar que cal estalviar en el consum, sobre tot en el sector públic i la indústria.
“Es una proposta correcta”, va afirmar Habeck, respecte al pla presentat el dia abans per la també alemanya Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, consistent en una reducció del 15% del consum de gas a tot l’àmbit de la UE. És a dir, tant els qui depenen del gas rus, com els qui no ho fan, com l’Estat espanyol i Portugal. Madrid i Lisboa, a més d’Atenes, ja han advertit que no pensen sotmetre’s al que Von der Leyen anomena una resposta “solidària”. Per a Habeck, es tracta d’una proposta, no d’un acord. El mateix ministre semblava no veure cap viabilitat al pla de Von der Leyen, per molt que li doni suport. O, al menys, no tal como està formulat, sinó amb una sèrie de modificacions que garanteixin el que s’anomena “l’excepció ibèrica”.
Habeck insisteix que la falta de la turbina –de fabricació alemanya, inicialment blocada a Canadà a causa de les sancions contra Rússia, però ja fent cap a Rússia– no és un problema tècnic que obligui a suspendre els subministrament. El mateix president rus, Vladímir Putin, ha advertit que, si la peça no arriba, caldrà reduir-los fins a un 18 % i que a més hi ha una segona turbina que també s’haurà de desmuntar per qüestions de manteniment.
Que ahir es reobrís l’aixeta va aportar un cert alleujament. Però la por de l’hivern vinent persisteix. També les gestions del verd Habeck per buscar alternatives al gas rus més cares –a Noruega o als Països Baixos– o encara més difícils de digerir per a una democràcia occidental –com Qatar.