Scholz activa un paquet d’ajut a ciutadans i empreses
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Una llarga nit negociadora, a l’estil de les que acostumava a liderar Angela Merkel, va donar com a resultat un nou paquet anticrisi, el tercer en l’actual emergència energètica, per un total de 65.000 milions d’euros. Olaf Scholz el va presentar ahir, després d’una maratoniana negociació en el tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals, marcada per la perspectiva que Rússia talli els subministraments del gas a través del Nord Stream, el gasoducte que va ser sinònim d’energia barata i que ara ho és d’intent d’extorsió per part del Kremlin.
“Hem fet tot el que calia per assegurar que no hi haurà apagada encara que no arribi més gas rus”, va afirmar el canceller, en presentar un catàleg de mesures per apaivagar l’encariment de la factura al ciutadà i a les empreses. Els dipòsits alemanys estan a un 85% de la seva capacitat abans del previst i es dona per fet que s’arribarà a l’objectiu marcat –el 95%– per no passar penúria a l’hivern. Ara bé, això s’ha aconseguit no tant per la via de l’estalvi energètic, sinó perquè s’han substituït els subministraments russos pels noruecs i els holandesos. Del 55% d’importacions de gas rus del febrer s’ha passat al 9% actual. El que vol dir, indirectament, que Alemanya s’ha acomiadat del gas barat.
Si el segon paquet d’ajuts va consistir en un pagament de 300 euros per a cada llar per compensar l’encariment previst, ara es parla de 300 euros més per als jubilats i de 200 per als estudiants, entre altres ajuts a famílies amb ingressos baixos. Augmentaran els ajuts per cada fill –18 euros al mes addicionals, sobre els 219 que ara es perceben– i s’imposarà un límit al preu de la llum.
La idea és finançar-ho a través d’una taxa dels beneficis “extraordinaris” de les empreses energètiques, amb la idea d’impedir que la indústria continuï generant guanys disparats mentre la població pateix els efectes de la situació.
La coalició de Scholz es compromet a finançar amb 1.500 milions d’euros un nou abonament mensual del transport públic, successor de la popular fórmula del bitllet únic de 9 euros que, entre juny, juliol i agost, ha permès viatjar a tothom i per tot el país en trens regionals, autobusos i metros. Encara no se sap quina serà la nova tarifa. Però es parla d’entre 49 i 60 euros al mes.
Una llarga nit negociadora, a l’estil de les que acostumava a liderar Angela Merkel, va donar com a resultat un nou paquet anticrisi, el tercer en l’actual emergència energètica, per un total de 65.000 milions d’euros. Olaf Scholz el va presentar ahir, després d’una maratoniana negociació en el tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals, marcada per la perspectiva que Rússia talli els subministraments del gas a través del Nord Stream, el gasoducte que va ser sinònim d’energia barata i que ara ho és d’intent d’extorsió per part del Kremlin.
“Hem fet tot el que calia per assegurar que no hi haurà apagada encara que no arribi més gas rus”, va afirmar el canceller, en presentar un catàleg de mesures per apaivagar l’encariment de la factura al ciutadà i a les empreses. Els dipòsits alemanys estan a un 85% de la seva capacitat abans del previst i es dona per fet que s’arribarà a l’objectiu marcat –el 95%– per no passar penúria a l’hivern. Ara bé, això s’ha aconseguit no tant per la via de l’estalvi energètic, sinó perquè s’han substituït els subministraments russos pels noruecs i els holandesos. Del 55% d’importacions de gas rus del febrer s’ha passat al 9% actual. El que vol dir, indirectament, que Alemanya s’ha acomiadat del gas barat.
Si el segon paquet d’ajuts va consistir en un pagament de 300 euros per a cada llar per compensar l’encariment previst, ara es parla de 300 euros més per als jubilats i de 200 per als estudiants, entre altres ajuts a famílies amb ingressos baixos. Augmentaran els ajuts per cada fill –18 euros al mes addicionals, sobre els 219 que ara es perceben– i s’imposarà un límit al preu de la llum.
La idea és finançar-ho a través d’una taxa dels beneficis “extraordinaris” de les empreses energètiques, amb la idea d’impedir que la indústria continuï generant guanys disparats mentre la població pateix els efectes de la situació.
La coalició de Scholz es compromet a finançar amb 1.500 milions d’euros un nou abonament mensual del transport públic, successor de la popular fórmula del bitllet únic de 9 euros que, entre juny, juliol i agost, ha permès viatjar a tothom i per tot el país en trens regionals, autobusos i metros. Encara no se sap quina serà la nova tarifa. Però es parla d’entre 49 i 60 euros al mes.