Scholz efectua una polèmica visita a la Xina
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“No hem de caure en els errors dels passat”, va advertir ahir la ministra d’Afers Estrangers alemanya, la verda Annalena Baerbock, a punt de rebre el seu col·lega dels EUA, Antony Blinken, per a una conferència ministerial del G-7 a Münster, a l’oest d’Alemanya. Gairebé en paral·lel, Olaf Scholz va sortir cap a Pequín. Un viatge molt llarg, per una estada a la capital xinesa que no arribarà a les 12 hores de durada. Allà es reunirà amb Xi Jinping, un president que exhibeix sense embuts el seu poder absolut en un país de 1.400 milions d’habitants.
Baerbock, com també el tercer soci de l’aliança de govern, els liberals, s’ha expressat reiteradament en contra d’aquest viatge, que a més es produeix després d’assegurar-se Xi un nou mandat. Que els verds i els liberals estiguin d’acord no és freqüent, en el tripartit del socialdemòcrata Scholz. Pels ecologistes, la Xina és l’exponent dels règims autoritaris amb qui s’hauria de mantenir una línia, si més no, molt més crítica que les que va marcar Merkel. En els seus 16 anys en el poder, la cancellera va viatjar pràcticament cada any a la Xina al capdavant d’una delegació d’empresaris i d’acord al pragmatisme dels interessos comercials. L’equip de Scholz ha explicat en successives reunions amb els mitjans que aquest viatge no és de “continuïtat”, sinó de sondeig. Concretament es vol “sondejar” Xi i se’l vol “convèncer” perquè tingui una actitud “responsable” en tant que membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU. L’explicació és feble, vist que la Xina ha tingut prou ocasions per donar suport a condemnes o sancions internacionals. En lloc d’això, la primera potència exportadora del món ha augmentat la seva superioritat comercial, beneficiada per l’aïllament que el món occidental aplica a Moscou. Es diria que Alemanya no ha après la lliçó de la dependència energètica russa, heretada de governs anteriors –amb Schröder i ampliada amb Merkel, després.
O pot ser que, com diu el ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, la globalització no es pot “desacoblar” de la Xina. Baerbock parla de no repetir errors del passat; Lindner, de prioritzar els socis comercials amb qui es comparteixin “valors”.
Un dels principals instituts d’estudis econòmics alemanys, IW, va alertar de no caure en el “xantatge” d’unes relacions comercials generadores de dependències i perilloses per a les infraestructures crítiques, tan vulnerables a sabotatges –com s’ha vist en el gasoducte Nord Stream– o als estralls de la guerra, com viu Ucraïna.
“No hem de caure en els errors dels passat”, va advertir ahir la ministra d’Afers Estrangers alemanya, la verda Annalena Baerbock, a punt de rebre el seu col·lega dels EUA, Antony Blinken, per a una conferència ministerial del G-7 a Münster, a l’oest d’Alemanya. Gairebé en paral·lel, Olaf Scholz va sortir cap a Pequín. Un viatge molt llarg, per una estada a la capital xinesa que no arribarà a les 12 hores de durada. Allà es reunirà amb Xi Jinping, un president que exhibeix sense embuts el seu poder absolut en un país de 1.400 milions d’habitants.
Baerbock, com també el tercer soci de l’aliança de govern, els liberals, s’ha expressat reiteradament en contra d’aquest viatge, que a més es produeix després d’assegurar-se Xi un nou mandat. Que els verds i els liberals estiguin d’acord no és freqüent, en el tripartit del socialdemòcrata Scholz. Pels ecologistes, la Xina és l’exponent dels règims autoritaris amb qui s’hauria de mantenir una línia, si més no, molt més crítica que les que va marcar Merkel. En els seus 16 anys en el poder, la cancellera va viatjar pràcticament cada any a la Xina al capdavant d’una delegació d’empresaris i d’acord al pragmatisme dels interessos comercials. L’equip de Scholz ha explicat en successives reunions amb els mitjans que aquest viatge no és de “continuïtat”, sinó de sondeig. Concretament es vol “sondejar” Xi i se’l vol “convèncer” perquè tingui una actitud “responsable” en tant que membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU. L’explicació és feble, vist que la Xina ha tingut prou ocasions per donar suport a condemnes o sancions internacionals. En lloc d’això, la primera potència exportadora del món ha augmentat la seva superioritat comercial, beneficiada per l’aïllament que el món occidental aplica a Moscou. Es diria que Alemanya no ha après la lliçó de la dependència energètica russa, heretada de governs anteriors –amb Schröder i ampliada amb Merkel, després.
O pot ser que, com diu el ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, la globalització no es pot “desacoblar” de la Xina. Baerbock parla de no repetir errors del passat; Lindner, de prioritzar els socis comercials amb qui es comparteixin “valors”.
Un dels principals instituts d’estudis econòmics alemanys, IW, va alertar de no caure en el “xantatge” d’unes relacions comercials generadores de dependències i perilloses per a les infraestructures crítiques, tan vulnerables a sabotatges –com s’ha vist en el gasoducte Nord Stream– o als estralls de la guerra, com viu Ucraïna.
Accés al port d’Hamburg
La mala maror ve de fa setmanes. La intenció de la firma estatal xinesa Cosco de comprar més d’un 35% d’una terminal del port d’Hamburg havia aixecat una tempesta en la coalició de Scholz. La solució va arribar amb el compromís de limitar la participació al 24,9%. En teoria, no hi ha perill d’una “influència estratègica” en una infraestructura crítica per part xinesa, que ja ha entrat en altres ports europeus, com ara el de València, Bilbao i Barcelona, a més del Pireu grec o d’altres a França i els Països Baixos.
Apartar els Balcans de Rússia
La “brutal agressió” de Rússia a Ucraïna fa “més necessari que mai” accelerar la incorporació a la UE dels sis països dels Balcans que esperen torn per ingressar-hi, va dir ahir Scholz, reunit amb els líders de Sèrbia, Macedònia del Nord, Bòsnia i Hercegovina, Kosova, Albània i Montenegro. Per accelerar-ho, calen “molts esforços”, especialment per als políticament més endarrerits, com ara Sèrbia, que ha de normalitzar les relacions amb Kosova i comprometre’s amb la línia de la UE en matèria d’Exteriors, segons la cap de la CE, Ursula von der Leyen. És a dir, trencar amb Moscou.