Tusk, forçat a cohabitar amb el passat
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Que el retorn al poder de l’europeista Donald Tusk no seria un passeig es va reflectir, per als que només s’alimenten de vídeos viralitzats, en la imatge d’un diputat ultradretà, Grzegorz Braun, apagant amb un extintor les espelmes de la Hanukkà jueva instal·lada al Parlament de Varsòvia. Aquell acte antisemita va sacsejar la sessió parlamentària en què Tusk va obtenir el vot de confiança com a nou primer ministre. A més d’apagar les espelmes, Braun va deixar “enfarinats” amb l’escuma de l’aparell uns quants parlamentaris.
El diputat de l’extintor, que va acabar expulsat i a qui s’ha aixecat la immunitat, va fer el numeret, però no representa la confrontació política a què està exposat Tusk. Braun pertany a la Confederació, un partit marginal que va per lliure, en què conflueixen la ultradreta radical i altres elements.
Que el retorn al poder de l’europeista Donald Tusk no seria un passeig es va reflectir, per als que només s’alimenten de vídeos viralitzats, en la imatge d’un diputat ultradretà, Grzegorz Braun, apagant amb un extintor les espelmes de la Hanukkà jueva instal·lada al Parlament de Varsòvia. Aquell acte antisemita va sacsejar la sessió parlamentària en què Tusk va obtenir el vot de confiança com a nou primer ministre. A més d’apagar les espelmes, Braun va deixar “enfarinats” amb l’escuma de l’aparell uns quants parlamentaris.
El diputat de l’extintor, que va acabar expulsat i a qui s’ha aixecat la immunitat, va fer el numeret, però no representa la confrontació política a què està exposat Tusk. Braun pertany a la Confederació, un partit marginal que va per lliure, en què conflueixen la ultradreta radical i altres elements.
L’autèntica pedra a la sabata de Tusk és el cap d’estat, Andrzej Duda. Formalment, el president li va suspendre la militància al partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS) en accedir al càrrec, el 2015. Però la presidència no ha deixat mai d’estar sota el control del líder dels ultraconservadors, Jaroslaw Kaczynski, l’home que dirigia les decisions tant de Duda com de l’antecessor de Tusk al capdavant del govern, Mateusz Morawiecki. En els darrers vuit anys, en les dues legislatures liderades pel PiS, tota decisió a Varsòvia portava el segell de Kaczynski.
La derrota dels ultres en les eleccions de l’octubre passat no ha canviat les coses pel que fa a Duda. El president va endarrerir al màxim l’accés al poder de Tusk. Va encarregar, primer, la formació del govern al lleial Morawiecki, malgrat que el bloc europeista de Tusk tenia la majoria, 248 dels 460 escons parlamentaris. Quedava clar que Morawiecki no tindria el suport del Sejm, la cambra baixa, però va jurar el càrrec com a cap d’un govern que només va durar quinze dies. Va ser un relleu en clau de pantomima, amb episodis estrafolaris, com el de l’extintor, i maniobres dubtoses.
El 12 de desembre, Tusk va assumir el càrrec com a cap del govern, amb una nova jura davant Duda al capdavant d’una coalició europeista de liberals, centristes i esquerra moderada, units tots pel propòsit comú de posar fi a l’etapa ultraconservadora. Tusk es va comprometre a activar la “regeneració democràtica”. És a dir, a fer marxa enrere en la reforma del poder judicial del PiS, que ha implicat el nomenament de jutges “lleials” al partit, i desmantellar la radiotelevisió i agència de notícies públiques, convertides per l’anterior govern en instruments al seu servei.
Són qüestions prioritàries d’un pla de 100 punts. Va començar per la defenestració de les cúpules de la ràdio i la televisió, fet que va precipitar la primera topada frontal. Poc després, la justícia declarava il·legals els nous nomenaments.
Després d’aquella primera processó de fidels del PiS, n’hi va haver més. La més massiva, la d’uns 30.000 manifestants entre la seu del Sejm i la presó de Radom.
Allà van ingressar dos exdiputats del PiS als quals Duda qualifica de “primers presos polítics des del 1989”. És a dir, en temps de democràcia. L’exministre de l’Interior Mariusz Kaminski n’és un. La detenció dels dos ara opositors va tenir el mateix punt de sobreactuació d’altres capítols del traspàs de poder. La policia els va anar a buscar a la seu presidencial, on Duda els havia donat refugi. Amb la mateixa teatralitat, l’endemà el cap d’estat, acompanyat de les esposes dels condemnats, va anunciar que els indultarà. La detenció és fruit d’una condemna de fa cinc anys per corrupció i abús de poder, que, esgotats tots els recursos, s’ha convertit en sentència en ferm. Però Duda culpa de tot el govern actual, mentre les marxes discorren gairebé cada dia entre el Sejm i la presó, on els condemnats es van declarar en vaga de fam. Kaczynski s’hi ha presentat més d’un cop, tot i el fred polar, els seus 74 anys i una salut que comença a no ser de ferro. Duda reclama cada dia l’alliberament dels presos i acusa Tusk de promoure l’anarquia. També el culpa del cessament del cap de la fiscalia, un dels càrrecs col·locats pel PiS. Pel govern de Tusk, el nomenament era il·legal perquè es va produir quan ja estava jubilat. Duda recorda que no se’l pot destituir sense la firma del president. Palesa així els esculls amb què toparà el primer ministre per revertir la reforma del poder judicial. Com la resta de les lleis que pretén tirar enrere –inclosa la pràctica prohibició de l’avortament impulsada pel PiS–, han de passar per la firma del president.
Tusk coneix les dificultats de la cohabitació. En la seva etapa de primer ministre va tenir de president Lech Kaczynski, germà bessó de Jaroslaw, mort en la catàstrofe aèria de Smolenks, el 2010. L’avió presidencial es va estavellar amb 96 ocupants, entre els quals hi havia representants del poder polític, militar i l’Església. Per Kaczynski, aquella tragèdia sense supervivents es va deure bé a un complot rus o a les negligències en els preparatius d’aquell primer govern de Tusk.
De la regeneració democràtica promesa per Tusk depèn el desbloqueig dels fons postpandèmia europeus, 2.700 milions en subvencions i uns 4.180 més en préstecs, que Brussel·les ha retingut pels dubtes sobre la independència del poder judicial i l’estat de dret polonès. Tusk, president del Consell Europeu entre el 2014 i el 2019, s’ha compromès a alliberar-los.