Brandenburg, prova de foc de Scholz
Gemma C. Serra - Berlín
Que el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz conservi la posició de primera força demà al land de Brandenburg pot fer minvar una mica la pressió gairebé insuportable de què és objecte fa mesos el canceller alemany. Hi torna a haver eleccions regionals a l’est, tres setmanes després de les que van disparar la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) a la primera posició al land de Turíngia i al segon lloc al de Saxònia.
L’oposició conservadora, la CDU de Friedrich Merz, va esdevenir en tots dos estats federats alemanys de l’antic territori comunista l’única opció amb possibilitats de salvar la situació sense trencar el cordó sanitari. Haurà de negociar, però, aliances amb la nova esquerra populista de Sahra Wagenknecht. I el tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals de Scholz va quedar a mínims o fins i tot extraparlamentari, pel que fa als socis.
A Brandenburg, l’estat que envolta Berlín, l’SPD pot salvar els mobles. El seu cap del govern regional, el veterà Dietmar Woidke, ha remuntat una mica en els sondejos. En la darrera enquesta de la televisió pública ARD estava tres punts per sota de l’AfD, una diferència que es considera salvable. És un polític ben valorat pels seus conciutadans i ha assegurat que si guanya la ultradreta deixarà el càrrec que ocupa des de fa onze anys. En l’actual legislatura ha governat amb conservadors i verds com a aliats, després d’haver-ho fet en l’anterior amb l’Esquerra.
La situació política de Brandenburg té poc a veure amb la de Turíngia, on l’AfD es va imposar amb el seu líder més radical, Björn Höcke. Brandenburg no es pot considerar est profund, almenys pel que fa a la seva capital, l’elitista Potsdam. Allà hi tenen la seva residència familiar Scholz i la seva ministra d’Afers Estrangers, Annalena Baerbock, a més d’altres figures de la vida pública. El seu conjunt monumental de Sanssouci és una de les perles turístiques del país, a 30 minuts en tren de rodalies de Berlín. Més cap a l’extraradi hi ha bosses de neonazisme semblants a les de Turíngia. Però l’AfD no hi té un gran captador de vots com és Höcke, sinó que el seu candidat regional, Hans-Christoph Berndt, és un rostre més aviat discret.
L’SPD no hauria d’estar en pànic. Fins i tot si quedés en segon lloc, li pertocaria assumir el paper de salvador de la democràcia, al capdavant d’aliances multicolors, com fa la CDU a Turíngia. Amb la diferència que no hauria de costar-li tant negociar amb les forces esquerranes ni toparia amb els abismes propis dels conservadors de la CDU.
El sondeig de l’ARD situa l’SPD en un 25%, tres punts per sota de l’AfD, però al davant de la CDU de Merz. A Turíngia i a Saxònia, el partit de Scholz havia quedat en un 6,2 i un 7,8%, respectivament.
Però tot això s’escau en un moment en què Alemanya viu de fa setmanes en una mena de terratrèmol polític o preelectoral permanent. Dia sí, dia no, s’anuncien noves mesures, enmig de la cursa accelerada per controlar fronteres, deportar sol·licitants d’asil rebutjats, radicalitzats o condemnats per delictes greus, i, en resum, per endurir la política migratòria.
“Hem de poder triar qui entra a Alemanya, controlar la migració irregular. Hem acabat amb la passivitat dels ministres de l’Interior de les dècades passades”, va assegurar Scholz en un recent debat parlamentari. Amb això al·ludia als anteriors governs d’Angela Merkel, malgrat que del darrer govern va ser-ne vicecanceller i ministre de Finances. I afegia llenya al foc a les crítiques gens discretes que Merz adreça a Merkel per haver mantingut obertes les fronteres a la crisi migratòria del 2015. Entre el milió de sol·licitants d’asil d’aleshores i els que han continuat arribant, a més dels ucraïnesos, hi ha més de tres milions de refugiats al país. Que Merz, representant de la línia més dretana de la CDU, era un enemic intern de Merkel és sabut. Però que tothom sembli d’acord a considerar que aquella decisió és l’origen de tots els mals actuals d’Alemanya va més enllà de les batalles internes de la família conservadora.
Scholz i la seva ministra, la socialdemòcrata Nancy Faeser, han activat uns controls a les seves fronteres que enfurismen Polònia i Àustria. L’Hongria de l’ultranacionalista Viktor Orbán li ha donat una irònica “benvinguda al club”, en considerar que Berlín fa ara allò que Budapest sempre ha defensat, la línia dura.
“Hi ha qui sembla haver oblidat que existeixen els països veïns”, va dir Scholz en el debat parlamentari, en direcció a Merz. El líder del bloc conservador no en té prou amb els controls o les retallades a les prestacions als refugiats aprovades per Scholz. Exigeix expulsions en calent. Que el canceller o Els Verds li recordin que això va contra les lleis alemanyes i europees no l’amoïna. Proposa fer “jurídicament possible” allò que, segons Merz, és “políticament necessari”. La presència de migració descontrolada “preocupa la gent”, afegeix, sobretot enmig de l’alarma per atacs o atemptats, comesos per refugiats com el sirià que, a finals d’agost, va matar tres persones a ganivetades en una festa popular de Solingen.
La política migratòria ho domina tot, a un any de les eleccions generals, previstes per al setembre del 2025, si és que el tripartit de Scholz aguanta els dotze mesos que li queden. Tal com van les coses, els tradicionals defensors de l’asil agonitzen, com l’Esquerra clàssica, o reculen, com Els Verds. L’SPD busca tapar forats, la dretana CDU s’acomiada del llegat de Merkel i l’AfD marca l’agenda, amb propostes compartides amb la nova esquerra populista de Wagenknecht. En matèria migratòria, els dos extremismes polítics semblen cosins germans.
Que el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz conservi la posició de primera força demà al land de Brandenburg pot fer minvar una mica la pressió gairebé insuportable de què és objecte fa mesos el canceller alemany. Hi torna a haver eleccions regionals a l’est, tres setmanes després de les que van disparar la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) a la primera posició al land de Turíngia i al segon lloc al de Saxònia.
L’oposició conservadora, la CDU de Friedrich Merz, va esdevenir en tots dos estats federats alemanys de l’antic territori comunista l’única opció amb possibilitats de salvar la situació sense trencar el cordó sanitari. Haurà de negociar, però, aliances amb la nova esquerra populista de Sahra Wagenknecht. I el tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals de Scholz va quedar a mínims o fins i tot extraparlamentari, pel que fa als socis.
A Brandenburg, l’estat que envolta Berlín, l’SPD pot salvar els mobles. El seu cap del govern regional, el veterà Dietmar Woidke, ha remuntat una mica en els sondejos. En la darrera enquesta de la televisió pública ARD estava tres punts per sota de l’AfD, una diferència que es considera salvable. És un polític ben valorat pels seus conciutadans i ha assegurat que si guanya la ultradreta deixarà el càrrec que ocupa des de fa onze anys. En l’actual legislatura ha governat amb conservadors i verds com a aliats, després d’haver-ho fet en l’anterior amb l’Esquerra.
La situació política de Brandenburg té poc a veure amb la de Turíngia, on l’AfD es va imposar amb el seu líder més radical, Björn Höcke. Brandenburg no es pot considerar est profund, almenys pel que fa a la seva capital, l’elitista Potsdam. Allà hi tenen la seva residència familiar Scholz i la seva ministra d’Afers Estrangers, Annalena Baerbock, a més d’altres figures de la vida pública. El seu conjunt monumental de Sanssouci és una de les perles turístiques del país, a 30 minuts en tren de rodalies de Berlín. Més cap a l’extraradi hi ha bosses de neonazisme semblants a les de Turíngia. Però l’AfD no hi té un gran captador de vots com és Höcke, sinó que el seu candidat regional, Hans-Christoph Berndt, és un rostre més aviat discret.
L’SPD no hauria d’estar en pànic. Fins i tot si quedés en segon lloc, li pertocaria assumir el paper de salvador de la democràcia, al capdavant d’aliances multicolors, com fa la CDU a Turíngia. Amb la diferència que no hauria de costar-li tant negociar amb les forces esquerranes ni toparia amb els abismes propis dels conservadors de la CDU.
El sondeig de l’ARD situa l’SPD en un 25%, tres punts per sota de l’AfD, però al davant de la CDU de Merz. A Turíngia i a Saxònia, el partit de Scholz havia quedat en un 6,2 i un 7,8%, respectivament.
Però tot això s’escau en un moment en què Alemanya viu de fa setmanes en una mena de terratrèmol polític o preelectoral permanent. Dia sí, dia no, s’anuncien noves mesures, enmig de la cursa accelerada per controlar fronteres, deportar sol·licitants d’asil rebutjats, radicalitzats o condemnats per delictes greus, i, en resum, per endurir la política migratòria.
“Hem de poder triar qui entra a Alemanya, controlar la migració irregular. Hem acabat amb la passivitat dels ministres de l’Interior de les dècades passades”, va assegurar Scholz en un recent debat parlamentari. Amb això al·ludia als anteriors governs d’Angela Merkel, malgrat que del darrer govern va ser-ne vicecanceller i ministre de Finances. I afegia llenya al foc a les crítiques gens discretes que Merz adreça a Merkel per haver mantingut obertes les fronteres a la crisi migratòria del 2015. Entre el milió de sol·licitants d’asil d’aleshores i els que han continuat arribant, a més dels ucraïnesos, hi ha més de tres milions de refugiats al país. Que Merz, representant de la línia més dretana de la CDU, era un enemic intern de Merkel és sabut. Però que tothom sembli d’acord a considerar que aquella decisió és l’origen de tots els mals actuals d’Alemanya va més enllà de les batalles internes de la família conservadora.
Scholz i la seva ministra, la socialdemòcrata Nancy Faeser, han activat uns controls a les seves fronteres que enfurismen Polònia i Àustria. L’Hongria de l’ultranacionalista Viktor Orbán li ha donat una irònica “benvinguda al club”, en considerar que Berlín fa ara allò que Budapest sempre ha defensat, la línia dura.
“Hi ha qui sembla haver oblidat que existeixen els països veïns”, va dir Scholz en el debat parlamentari, en direcció a Merz. El líder del bloc conservador no en té prou amb els controls o les retallades a les prestacions als refugiats aprovades per Scholz. Exigeix expulsions en calent. Que el canceller o Els Verds li recordin que això va contra les lleis alemanyes i europees no l’amoïna. Proposa fer “jurídicament possible” allò que, segons Merz, és “políticament necessari”. La presència de migració descontrolada “preocupa la gent”, afegeix, sobretot enmig de l’alarma per atacs o atemptats, comesos per refugiats com el sirià que, a finals d’agost, va matar tres persones a ganivetades en una festa popular de Solingen.
La política migratòria ho domina tot, a un any de les eleccions generals, previstes per al setembre del 2025, si és que el tripartit de Scholz aguanta els dotze mesos que li queden. Tal com van les coses, els tradicionals defensors de l’asil agonitzen, com l’Esquerra clàssica, o reculen, com Els Verds. L’SPD busca tapar forats, la dretana CDU s’acomiada del llegat de Merkel i l’AfD marca l’agenda, amb propostes compartides amb la nova esquerra populista de Wagenknecht. En matèria migratòria, els dos extremismes polítics semblen cosins germans.