Magyar enterra l'Hongria titella de Trump i Putin
Mort el gos, morta la ràbia? És arriscat avançar-ho. El món ha donat unes quantes proves de trumpistes apartats del poder per les urnes però que tornen en la següent oportunitat com ha fet el mateix Donald Trump. Els 16 anys al poder a Hongria de Viktor Orbán no s’esborraran tan ràpid. Els ha aprofitat per controlar el poder judicial, el panorama mediàtic i aprovar una Constitució basada en el seu concepte de “democràcia il·liberal” i imposar una forma retrògrada d’entendre els valors cristians. Ha col·locat amics, aliats i parents en llocs estratègics de la vida pública. I ha desplegat uns tentacles de corrupció molt arrelats en el dia a dia, el món empresarial i l’àmbit polític hongarès.
Però, si més no, Budapest va encomanar diumenge bona part de la Unió Europea de l’esperit de l’alliberació que envolta la victòria de l’opositor Péter Magyar. Els exclosos d’aquesta eufòria són la francesa Marine Le Pen, el txec Andrej Babis i el conjunt de l’univers ultradretà europeu. Primer van haver de constatar a la campanya que el trumpisme ja no omple estadis. Després, que buscar una altra reelecció des de la posició d’aliat de Donald Trump o de Vladímir Putin pot ser fins i tot contraproduent.
Magyar era el rostre de l’esperança. És un polític conservador capaç de concentrar tot l’espectre d’electors que volen girar el full del negativisme ultra. “Estem orgullosos de pertànyer a les dues grans aliances, l’OTAN i la UE. No volem ser els titelles de Moscou”, va dir, davant la premsa internacional, l’endemà de la victòria.
Brussel·les, que en campanya va optar estratègicament per no donar un suport explícit al candidat opositor, no cal que tregui d’algun calaix el pla B que segurament tenia preparat per si guanyava de nou Orbán. A Budapest, els escarafalls euròfobs que han marcat la campanya del primer ministre van quedar substituïts pel clam multitudinari d’“Europa, Europa” a la vora del Danubi. És un nou europeisme que s’ha estès més enllà de la capital per arribar al món rural, on Orbán creia tenir les claus per imposar-se gràcies a un sistema electoral que fins ara l’ha afavorit. Orbán es va comportar. Va reconèixer la derrota “clara i dolorosa” dues hores després d’obrir-se les urnes. Potser perquè va ser tan rotunda i amb una participació rècord, gairebé el 80%. No era viable recórrer a les teories conspiranoiques contra Brussel·les o contra Ucraïna.
Tisza, un partit que fins ara no era al Parlament, tindrà 138 escons dels 199 de la cambra. Al Fidesz, el partit d’Orbán, n’hi quedaran 54. La resta de la cambra, amb set escons, serà per a un altre partit ultradretà, la Nostra Pàtria. El centreesquerra queda fora del pastís parlamentari. És el preu del suport donat per molts d’aquests partits a un líder conservador, l’únic capaç d’imposar-se a Orbán. Magyar, de 44 anys, va deixar Fidesz fa dos anys amb la lluita contra la corrupció com a bandera. El fet d’haver estat dins l’aparell dona credibilitat a la seva capacitat per desmantellar-lo. La seva victòria és un bufetada per al trumpisme europeu, per a una Casa Blanca que no sap com sortir-se’n de la guerra contra l’Iran i per a un Kremlin que es queda sense el gran aliat o espia dins els Vint-i-Set. Brussel·les pot descongelar els milers de milions dels fons destinats a Budapest, retinguts pels atacs d’Orbán als valors europeus. I Ucraïna, desbloquejar els 90.000 milions en préstecs de la UE pendents del sí de Budapest.
Caldrà esperar per saber com reacciona la ràbia derrotada. Darrere els 54 escons de Fidesz hi ha un 38% dels vots, contra el 53,3% de Tisza. Que aquest percentatge de vots a Orbán es tradueixi en només un 27% dels escons és el resultat d’un sistema trucat pel fins ara home fort del país. Ara rep el càstig d’una derrota matemàticament desproporcionada, com ho ha estat la seva obsessió per controlar-ho tot.