Hongria ha viscut en qüestió d’unes poques setmanes dues nits màgiques: la del 12 d’abril, quan les urnes van enderrocar l’ultranacionalista Viktor Orbán, després de 16 anys al poder marcats per la confrontació sistemàtica amb Brussel·les, i la del 9 de maig, unes hores després que Péter Magyar jurés com a nou primer ministre, amb una majoria de dos terços de la cambra que li dona la capacitat per engegar la regeneració democràtica.
L’històric Parlament de Budapest va esdevenir així l’escenari d’una alegria col·lectiva, compartida per la gran majoria dels hongaresos que van votar Magyar, però també per una Europa necessitada de treure’s del damunt Orbán, que ha exercit d’aliat poderós tant de Vladímir Putin com de Donald Trump. La ultradreta europea ha perdut, de passada, una figura de referència.
Són moltes, però, les incògnites que envolten Magyar, un líder de 44 anys i de carrera meteòrica. Fins fa dos anys, militava a Fidesz, el partit d’Orbán. Des de la posició de qui coneix les interioritats d’un sistema corrupte va passar a combatre’l amb Tisza, com s’anomena la seva formació. La victòria posterior s’explica per la seva capacitat d’atreure un electorat d’ampli espectre, de l’esquerra moderada a l’ecologisme, el centre i la dreta no populista, explica Zsolt Boda, director del Centre de Ciències Socials de Budapest. Boda va estar entre els hongaresos que va viure la nit del 12 d’abril entre abraçades d’emoció. Unes setmanes després, explica que, a més dels reptes reconeguts per Magyar, com el retrobament amb Europa, són moltes les incògnites que envolten aquest “moment màgic” d’Hongria.
Els europeus hem assistit a una transició exprés al seu país. Els 141 escons que té Tisza, del total de 199 de la cambra, donen a Magyar un gran marge de maniobra. Continuen els hongaresos en l’estat d’eufòria del 12 d’abril o ja hem anat rebaixant expectatives?
Crec que hi ha una gran eufòria, un ambient fantàstic. No només pel que veiem en les imatges de festa, sinó pel que diuen les enquestes. Ara ens indiquen que el suport a Tisza ha arribat al 70%. Sembla que només un 22% votaria per Fidesz si hi hagués ara eleccions. A l’abril, el partit de Magyar va treure un 53% dels vots. És important constatar aquest optimisme, perquè això és nou al meu país. Fins ara, l’ambient polític dominant era el pessimisme. Que després de l’elecció de Magyar hi hagués una festa com la que vam veure, organitzada pel Parlament, és excepcional. Mai no havia passat. Està clar que Magyar vol mantenir el bon ànim, però també ho és que la gent s’hi apunta. Magyar, d’alguna manera, demostra el seu agraïment als joves, que van ser molt actius a les eleccions i van mobilitzar el vot.
Sí, va ser la victòria de l’Hongria jove. Els qui érem al seu país aquells dies vam respirar aquest ambient a la gran festa de la plaça dels Herois, el divendres abans de les eleccions. Eren desenes de milers de joves o no tan joves amb crits d’“Europa, Europa”. També ho vam viure a la nit electoral, amb la gent ballant davant el Parlament. Magyar havia aconseguit allò que semblava impossible. Orbán havia anat dissenyant una llei electoral que l’afavoria, però al final aquest avantatge es va girar en contra seu.
El sistema electoral d’Hongria té una sèrie de peculiaritats i afavoreix el partit més gran. Mentre ho va ser Fidesz, sortia guanyant Orbán. Ara se li ha girat en contra el sistema creat per ell mateix. Tisza, el partit de Magyar, va obtenir el 53% dels vots, però al Parlament això es tradueix en un 70% dels escons. Això és l’efecte de la peculiaritat electoral d’Hongria.
Amb aquesta força en té prou Magyar per tirar endavant la regeneració democràtica?
Absolutament. Es una majoria constitucional i això vol dir que Magyar pot esmenar la Constitució i les lleis fetes per Orbán des del poder. És molt important, no haurà d’afrontar els problemes que té [el primer ministre Donald] Tusk a Polònia. La seva acció de govern es veu continuament boquejada pel vet del president [l’ultraconservador Karol Nawrocki]. El que ha passat a Hongria és espectacular, la majoria de Magyar és enorme. I això fa que els hongaresos estiguem vivint una revolució suau. El règim d’Orbán va crear una estructura legal i constitucional a la seva mida. Les persones elegides pel Tribunal Constitucional són encara lleials a Orbán. Però Magyar pot canviar-ho. Té una legitimitat molt més àmplia que Tusk a Polònia. Aquesta legitimitat és molt necessària per a Magyar, perquè a sobre la situació econòmica d’Hongria és molt difícil. Necessita l’optimisme de la societat per tirar endavant les seves reformes, com necessita també els fons europeus.
El partit d’Orbán controla ara només 52 escons parlamentaris. La superioritat de Magyar és evident, però serà suficient per posar fi a la corrupció generada durant l’etapa d’Orbán? O està massa arrelada a la societat per revertir-ho? Segons Transparència Internacional, Hongria és el país més corrupte de la UE.
Això caldrà esperar per veure-ho. Hi ha informacions sobre persones de l’entorn d’Orbán, protagonistes de les xarxes de corrupció, que han començat a enviar els seus fons a l’estranger. Hi ha investigacions obertes sobre fugues de capitals, milers de milions d’euros cap a l’estranger. Estem entrant en un procés molt interessant. Però em temo que la tasca de la justícia serà molt difícil i costarà portar-los davant dels tribunals.
Veurem Orbán o la gent del seu entorn asseguts davant un tribunal?
Jo no soc jurista, però tinc amics i col·legues que sí que ho són i adverteixen que serà molt difícil. La majoria constitucional de Magyar és molt útil per canviar lleis, però la tasca de la justícia anirà molt més lenta; cal donar-li temps.
Orbán va admetre immediatament la seva derrota. No té escó. Pràcticament ha desaparegut de la vida pública. Pot ser que prefereixi la discreció, esperar que la situació es tranquil·litzi?
El futur d’Orbán és una incògnita. Potser s’espera a veure com discorren els esdeveniments. Una gran qüestió és què passarà amb el seu partit, si continuarà Orbán com a líder del Fidesz. La seva influència en la política hongaresa semblava inqüestionable. Però la possibilitat de portar-lo davant de la justícia és la gran incògnita.
La caiguda d’Orbán va ser rebuda com un cop per als Patriotes per Europa, el grup de l’Eurocambra que va fundar Orbán i on hi ha la ultradreta de la francesa Marine Le Pen, del neerlandès Geert Wilders o de l’espanyol Santiago Abascal. Però després hem vist la victòria a Bulgària del prorús Rumen Radev, la caiguda del govern romanès per un vot de socialdemòcrates i ultradreta, al Regne Unit ha pujat Nigel Farange... Els ultres resisteixen bé els cops de les urnes.
Absolutament. La ultradreta té una gran capacitat per regenerar-se. Però això no treu que la caiguda d’Orbán sigui molt important a escala internacional. Semblava un règim molt sòlid, que a més empenyia altres ultradretes europees. Però de cop s’ha enfonsat. Orbán ja no és la figura de referència del moviment internacional ultradretà. La caiguda demostra que governar com ell ho ha fet, amb la seva agenda populista i il·liberal, no sempre dona victòries. Si les polítiques públiques no funcionen, desapareix la legitimitat i les urnes en donen la resposta. La caiguda d’Orbán és molt important per a nosaltres, els hongaresos, però inclou un missatge clar per als altres líders il·liberals o populistes. Ara bé, les coses com siguin: els riscos d’aquest moment màgic hongarès estan aquí, no es poden negligir.
Quin paper quedarà per a la minoria hongaresa a l’estranger? És a dir, els que després de la Primera Guerra Mundial, quan Hongria va perdre part del territori pel Tractat de Trianon, el gran trauma nacional, van quedar a Romania o Sèrbia. Orbán els va protegir i se’ls atribueix una gran lleialtat a Fidesz.
Aquí hem de tenir en compte el que representa Magyar. El seu govern es molt heterogeni ideològicament. Hi ha ministres que s’identifiquen amb la dreta, d’altres semblen més tecnòcrates, sense un perfil ideològic clar i n’hi ha de més esquerrans. Magyar és conservador, dretà. Les minories hongareses són importants per a ell. Orbán les va ajudar perquè per a ell eren un electorat important, no perquè realment patís per la sort d’aquestes persones. Totes les organitzacions d’hongaresos a l’exterior estaven molt polititzades i depenien dels ajuts d’Orbán. Magyar pot ser encara més útil per a aquestes minories.
Hi ha dues qüestions que preocupen Europa: Ucraïna i la política migratòria. Sota Orbán, aliat de Putin, Hongria va bloquejar sancions contra Moscou i es va rebutjar l’ajut militar. També va tancar l’aixeta a l’acollida de refugiats i l’arribada d’immigració. Canviarà aquesta dinàmica amb Magyar?
Magyar serà molt prudent amb totes dues qüestions, perquè són molt sensibles entre els hongaresos. Orbán va centrar la seva campanya en l’hostilitat contra Volodímir Zelenski. Cal tenir en compte que una part dels hongaresos, malauradament, no són gens empàtics envers Ucraïna. Hi ha sensibilitats i raons històriques en tot això. Magyar serà més constructiu amb Europa. Adoptarà un perfil més cooperatiu amb Ucraïna, això està clar. Però anirà amb compte amb les sensibilitats dels hongaresos. El mateix es pot aplicar a la immigració. Hongria ha estat sancionada per la Unió Europea per la seva política restrictiva migratòria. Magyar vol resoldre aquest problema, però això no vol que dir Hongria obri les portes a la migració.
És a dir, serà més constructiu perquè li interessa fer les paus amb Europa. D’això depèn el desbloqueig del 18.000 milions d’euros congelats per Brussel·les pels atacs de l’era Orbán als principis europeus. Però no farà un gir de 180 graus perquè es deu al mandat dels electors hongaresos. És així?
Magyar no obrirà les fronteres d’Hongria als immigrants, això és segur.
