Groenlàndia: La por a Trump
Dues frases sintetitzen les relacions actuals entre Groenlàndia i Dinamarca: “Groenlàndia no es ven” i “El futur de Groenlàndia pertany als groenlandesos”. Les comparteixen el president d’aquest territori autònom danès, Jens-Frederik Nielsen, i la cap del govern de Dinamarca, Mette Frederiksen. És la seva resposta cada cop que Trump insisteix en el propòsit de prendre el control sobre l’illa àrtica. Dinamarca ha aconseguit mobilitzar els aliats europeus en contra del que seria “la mort” de l’OTAN. L’Aliança no sobreviuria a una agressió d’un estat membre contra un altre aliat, alerta Frederiksen. Trump sembla que ha reculat. Però insisteix cada cop que li sembla oportú que no renuncia al pla d’assolir el control de la immensa illa àrtica, de 2,1 milions de quilòmetres quadrats i a penes 57.000 habitants. L’obsessió de Trump per l’illa glaçada no és nova. En el seu primer mandat ja va fer una oferta de compra, que van rebutjar tant Frederiksen com l’aleshores president autonòmic, Múte B. Egede. Des del seu retorn a la Casa Blanca, el caprici de Trump ha estat motiu de confrontació amb els aliats europeus. I, de retruc, ha erosionat l’independentisme groenlandès. El 2024, Egede va prometre un referèndum per a l’autodeterminació de l’illa, un dret reconegut en el seu estatut. Poc després, va refredar la idea arran de les pretensions de Trump. Groenlàndia no té competències en defensa ni exteriors. Un 60% del seu pressupost depèn de Dinamarca. Trencar amb Copenhaguen implicaria sortir del seu escut protector defensiu i també dels sistemes de sanitat i escola pública danesos. En les autonòmiques del 2025, l’esquerrà Egede va caure derrotat per l’independentisme més moderat de Nielsen, que governa en sintonia amb Frederiksen, la dona forta de Copenhaguen.
Les Feroe: sense lligam financer
Sobre el paper, les Fèroe, un arxipèlag format per 18 illes entre Islàndia i Escòcia, té un estatus semblant al de Groenlàndia. També és territori del Regne de Dinamarca, té un estatut d’autonomia ampli des de 1948 i una població numèricament gairebé idèntica –56.000 habitants– a la groenlandesa, però repartida en només 1.300 kilòmetres quadrats, menys de la cinquena part que la província de Barcelona. La seva representació al Parlament de Dinamarca la formen dos diputats, el mateix nombre que Groenlàndia, però, com els groenlandeses, no incideixen en la política interior danesa. Mantenen a contracorrent pràctiques atàviques, com la matança massiva de balenes i dofins que cada any tenyeix de sang el seu litoral. I viuen sota una climatologia duríssima, entre pluges i ventades constants. La gran diferència respecte a Groenlàndia és que les Fèroe no depenen financerament de Copenhaguen. La seva economia està emancipada gràcies a la pesca. Ni la invasió d’Ucraïna els ha fet trencar el pacte pesquer que mantenen des del 1977 amb Rússia, que permet als pescadors feroesos capturar bacallà a l’estret de Barentsz gràcies a un intercanvi de quotes. Les Fèroe podrien haver assolit la independència el 1946, si el rei danès d’aleshores hagués acceptat el resultat d’un referèndum celebrat aquell any. El sí va guanyar per un marge molt estret, però el monarca no ho va reconèixer, al·legant irregularitats tècniques. A principi d’aquest any s’havien de reprendre negociacions per a un nou marc autonòmic entre Tórshavn, capital de les Fèroe, i Copenhaguen, però van quedar aparcades, sota l’impacte de les pretensions de Trump sobre Groenlàndia. L’arxipèlag va fer eleccions anticipades al març i ara hi governa Beinir Johannesen, conservador de 29 anys que ha rellevat el seu oncle socialdemòcrata.