martes, 25 de agosto de 2026

Economista de cabecera

 Simon Gerards Iglesias, economista

“La sequera del Rin pot ser la propera tempesta perfecta”

“El canvi climàtic ens ha confrontat a un perill afegit, de què no érem conscients, sobre la nostra economia afeblida”

“Hem de saber diferenciar entre remeis temporals a problemes puntuals i solucions a escala global de les grans crisis”


Del Rin o del Danubi pocs visi­tants en tor­na­ran aquest estiu amb boni­ques foto­gra­fies turísti­ques. La sequera ha tret a la llum des d’explo­sius de la Segona Guerra Mun­dial a relíquies bèl·liques i huma­nes més aviat esca­bro­ses. Hon­gria i Roma­nia, molt depen­dents de les cen­trals atòmiques, han que­dat en situ­ació d’emergència energètica perquè un Danubi sota mínims no pot refri­ge­rar-ne els reac­tors. I al Rin, la via flu­vial més uti­lit­zada de la Unió Euro­pea (UE) amb els seus 1.230 quilòmetres de llar­gada, la nave­gació ha que­dat res­trin­gida i amb risc d’haver de ser par­tida al tram entre Coblença i Magúncia. És aquesta la nova nor­ma­li­tat d’una Europa on el canvi climàtic es mate­ri­a­litza en incen­dis fores­tals, rius secs i calor extrema? I com afecta en una Ale­ma­nya afe­blida econòmica­ment? L’Ins­ti­tut d’Eco­no­mia Ale­ma­nya (IW), amb seu a Colònia i vis­tes sobre el Rin, és un lloc adi­ent per ana­lit­zar si el seu riu prin­ci­pal, iden­ti­fi­cat amb pros­pe­ri­tat, pot col­pe­jar ara el PIB d’una potència econòmica que no ha remun­tat els seus dos anys seguits en recessió.

Veure el Rin tan res­sec és esfereïdor per a la gent de la regió, per al con­junt dels ale­manys i també per al visi­tant. De cop tot­hom busca remeis d’urgència. Ens pas­sarà aquest neguit quan cai­guin les pri­me­res qua­tre gotes?
Aquesta set­mana ha començat a ploure. És pos­si­ble que de les notícies de la sequera pas­sem a d’altres par­lant d’inun­da­ci­ons. Però això no can­viarà res. És igual que siguin qua­tre gotes o que de cop tin­guem una cres­cuda forta del riu. El pro­blema no és l’aigua que veiem, la que cau del cel o que corre pel riu. El pro­blema és el sub­sol, els danys sobre els bos­cos i l’agri­cul­tura. La sequera d’aquest any és la pit­jor que hem tin­gut mai. I tot això és un perill afe­git per a l’eco­no­mia. A diferència d’altres països on la qüestió és més palesa des de fa temps, nosal­tres no érem cons­ci­ents dels estralls del canvi climàtic sobre la font de riquesa que són els nos­tres rius.
Assis­tim a la següent catàstrofe sobre l’eco­no­mia ale­ma­nya?
No sé si par­lar de catàstrofe. Diria que és un risc addi­ci­o­nal sobre una eco­no­mia que ja pateix pro­ble­mes estruc­tu­rals agreu­jats pels can­vis geo­polítics, el nou ordre mun­dial, l’eco­no­mia glo­bal, les cri­sis energètiques pre­ci­pi­ta­des per les guer­res o la com­petència xinesa… Estem con­fron­tats a rea­li­tats que ens superen.
Si no és una catàstrofe, podem dir que la suma d’incen­dis, sequera i calor és la nova tem­pesta per­fecta sobre l’eco­no­mia?
Exac­ta­ment. I el pit­jor, pel que fa al trans­port flu­vial, és que no tenim alter­na­ti­ves per al volum de mer­ca­de­ries que assu­meix el Rin. Entrem aquí en la qüestió de la manca d’inversió en infra­es­truc­tu­res que arros­sega Ale­ma­nya des de fa anys. Pot­ser des de fora, a l’estran­ger, no s’ho aca­ben de creure, però la nos­tra xarxa fer­roviària està molt dete­ri­o­rada, no dona més de si. Hi ha un tram per als trens de mer­ca­de­ries a la vora del Rin que jus­ta­ment s’està arre­glant, però ara per ara és imprac­ti­ca­ble. El mateix es pot dir del trans­port per car­re­tera. Els nos­tres ponts i auto­pis­tes no poden assi­mi­lar més aquesta càrrega addi­ci­o­nal.
El govern de Merz ha acti­vat plans de moder­nit­zació. Es parla d’uns 4.000 ponts en auto­pis­tes que han de ser sane­jats en els pro­pers 10 anys. No sem­bla fac­ti­ble tras­lla­dar el trans­port del Rin a la car­re­tera, si tenim en compte que per subs­ti­tuir un sol vai­xell de càrrega es neces­si­ten cent cami­ons.
Cir­cu­len mol­tes xifres que il·lus­tren aquesta manca d’alter­na­ti­ves al trans­port flu­vial. Un càlcul fia­ble estima que per trans­por­tar per car­re­tera el petroli, el dièsel i altres car­bu­rants que ara pas­sen pel Rin, es neces­si­ta­rien 3.000 cami­ons cada dia. La nos­tra xarxa viària no ho pot assu­mir. Però és que tam­poc no tindríem ni els cami­ons ni els cami­o­ners que es neces­si­ta­rien.
Quins són els sec­tors més afec­tats per les res­tric­ci­ons actu­als al trans­port flu­vial?
La indústria química, començant per BASF, la més gran del món del sec­tor. Tenia ja seri­o­sos pro­ble­mes per la com­petència xinesa. Un 40% dels seus trans­ports es feien pel Rin. El mateix passa amb les refi­ne­ries, que s’havien col·locat estratègica­ment a la vora del riu perquè és un mitjà de trans­port barat, molt més que el tren o el camió. Haver de fer ser­vir més vai­xells, però amb menys càrrega, per a un mateix volum de mer­ca­de­ries enca­reix molt el pro­ducte. Si no hi ha prou aigua, no hi ha trans­port pel riu. S’enca­reix l’ener­gia. I això es tra­du­eix en un enca­ri­ment per al con­su­mi­dor, sigui a la gaso­li­nera, sigui al super­mer­cat. Hem de tenir en compte que pel Rin cir­cula un 80% del total de la nave­gació inte­rior ale­ma­nya. És molt més relle­vant, a escala euro­pea, que el Danubi.
Si més no, Ale­ma­nya s’ha estal­viat el pro­blema de no poder refri­ge­rar els reac­tors de les seves cen­trals atòmiques, com ha pas­sat a Hon­gria i Roma­nia, ja que va aban­do­nar aquesta font d’ener­gia.
Aquest és el cantó bo de la qüestió. S’ha atu­rat el debat insis­tent sobre les cen­trals atòmiques i si va ser un error o no aco­mi­a­dar-se d’aquesta font d’ener­gia en des­con­nec­tar les dar­re­res cen­trals.
L’adeu a l’ener­gia nuclear a Ale­ma­nya va tenir molts can­vis de calen­dari, des del pri­mer pla del govern de Schröder als replan­te­ja­ments de Merkel i l’apa­gada del dar­rer reac­tor, amb Scholz. Hi ha qui defensa encara fer com a Suècia i inver­tir en noves plan­tes atòmiques.
No crec que es pugui plan­te­jar tor­nar a l’ener­gia atòmica quan veiem el que passa en països molt depen­dents energètica­ment d’aquesta font. Jo no veig l’ener­gia atòmica com una solució. Però fins i tot sense haver tin­gut els pro­ble­mes dels hon­ga­re­sos o els roma­ne­sos, hem de tenir en compte que Europa té un sis­tema de sub­mi­nis­tra­ment elèctric inter­con­nec­tat. Els pro­ble­mes de sub­mi­nis­tra­ment d’un país afec­ten el veí.
Aquest no serà el dar­rer estiu de calor extrema, ans al con­trari. En qui­nes solu­ci­ons s’hau­ria d’inver­tir més esforços?
La pri­mera pre­gunta seria per a què bus­quem una solució: per al canvi climàtic o per al trans­port flu­vial al Rin? La rea­li­tat, ara per ara, és que no hi ha un remei ràpid que ens salvi de tota aquesta misèria. Hi ha una crisi energètica pre­ci­pi­tada pel canvi climàtic. No la podem resol­dre pels nos­tres mit­jans, però sí que podem bus­car com alleu­ge­rir-ne l’impacte en les nos­tres vides. Les reno­va­bles no resul­ten tan afec­ta­des per una sequera com l’actual. Sabem també que les reno­va­bles tenen les seves limi­ta­ci­ons. Però la base de la solució passa per un desen­vo­lu­pa­ment de les reno­va­bles. En això hi ha con­sens entre els experts. El pro­blema, en el cas ale­many, és que a més de desen­vo­lu­par les reno­va­bles ens hem de pro­veir de bate­ries. També aquí n’hi ha gran dèficit. Durant molts anys, Ale­ma­nya ha des­cui­dat les reno­va­bles. Va refiar-se del gas com a ener­gia pont, con­cre­ta­ment del gas rus, fins que aquesta via es va tallar arran de la invasió d’Ucraïna. Ale­ma­nya arros­sega des d’ales­ho­res un pro­blema energètic greu.
Hi ha almenys remeis tem­po­rals per al trans­port de mer­ca­de­ries pel Rin?
Les alter­na­ti­ves són difícils. Però s’estu­dia com apro­fun­dir el riu en uns trams deter­mi­nats i recu­pe­rar el trans­port allà on ha que­dat inter­rom­put. És clar que si no baixa prou aigua no arre­glaràs per sem­pre la situ­ació. Perquè si el nivell de l’aigua baixa encara més, no hi haurà vai­xells capaços de trans­por­tar mer­ca­de­ries. També es parla de bus­car vai­xells més plans, que neces­si­tin menys fondària. Es bus­quen fórmu­les per superar les com­pli­ca­ci­ons actu­als, però s’és cons­ci­ent que hi ha límits natu­rals i físics.
Quants estius de calor extrema han de pas­sar perquè es con­ver­teixi la qüestió en pri­o­ritària per a Merz?
No és un pro­blema només polític. Un govern no pot fer mira­cles. Hem de mirar el que es va fer, per exem­ple, en l’ante­rior gran sequera al Rin, el 2018. Algu­nes empre­ses de la regió van començar a can­viar estratègies, van bus­car altres for­mes de trans­port en les fases més àlgi­des o van aug­men­tar els estocs de matèries pri­me­res per no que­dar-se’n sense en moments deter­mi­nats. Es va reac­ci­o­nar a aque­lla situ­ació. Ara també s’estan bus­cant solu­ci­ons o remeis d’emergència. Per exem­ple, s’ha suspès la pro­hi­bició del trans­port de mer­ca­de­ries per car­re­tera els diu­men­ges. És clar, no són can­vis fona­men­tals. No es pot can­viar tot de cop, o no a la velo­ci­tat que voldríem.
És a dir, que Ale­ma­nya sí que està des­per­tant a aquest nou perill per a la seva eco­no­mia?
Sí, s’està reac­ci­o­nant. Però hem de saber dife­ren­ciar com resol­dre pro­ble­mes a curt o a llarg ter­mini. No és el mateix bus­car un remei tem­po­ral a les res­tric­ci­ons pro­vo­ca­des per la sequera que bus­car solu­ci­ons al canvi climàtic, que són necessària­ment a escala glo­bal i a llarg ter­mini. Ale­ma­nya té la seva res­pon­sa­bi­li­tat en la lluita con­tra el canvi climàtic. Però hau­ria hagut d’inver­tir més en infra­es­truc­tu­res en el pas­sat, en els anys en què l’eco­no­mia fun­ci­o­nava millor, les expor­ta­ci­ons rut­lla­ven i Ale­ma­nya era un motor de tot Europa.
Estem par­lant de Merkel?
Sí, efec­ti­va­ment. Ara mateix és difícil cal­cu­lar com afec­tarà la sequera del Rin en el con­junt de l’eco­no­mia ale­ma­nya pre­nentne l’indi­ca­dor habi­tual, que és el crei­xe­ment del PIB. El refe­rent més usual és la sequera històrica del 2018. Però resulta que ales­ho­res l’eco­no­mia ale­ma­nya fun­ci­o­nava millor. I, tot i amb això, s’estima que la sequera va fer min­var un 0,4% del crei­xe­ment del PIB. Ara estem en un any difícil, després de dos en recessió i quan s’espe­rava un crei­xe­ment mínim o un estan­ca­ment. Les esti­ma­ci­ons recents situ­a­ven el crei­xe­ment del PIB el 2026 en nivells bai­xos del 0,3 o el 0,5%. Si la sequera actual ens resta com ales­ho­res un 0,4%, ens situem en zero o en con­tracció.
En el valor del Rin hi ha també un fac­tor emo­ci­o­nal. Es per­cep la tris­tor de la gent d’aquí quan el veuen tan sec...
El Rin és un símbol molt impor­tant per a tots els ale­manys. Tot el roman­ti­cisme lite­rari i artístic prové del Rin. Veure’l cada cop més sec no només ens afecta l’eco­no­mia. És un estat d’ànim. Però no siguem dramàtics. Man­tin­guem la fe. En la nos­tra eco­no­mia, el nos­tre riu, la capa­ci­tat de recu­pe­rar-nos. És pro­ba­ble, com a la Medi­terrània, que de par­lar de sequera pas­sem a par­lar d’inun­da­ci­ons. El pro­blema és el mateix, el canvi climàtic. Hem de dife­ren­ciar entre remeis tem­po­rals a pro­ble­mes pun­tu­als i solu­ci­ons a escala glo­bal per alleu­jar efec­tes d’allò que no podem resol­dre.

Perfil

A la vora del riu

Gemma C. Serra

En Simon Gerards Iglesias (Viersen, 1993) conflueixen una sèrie de factors idonis per observar i analitzar el que ara mateix passa davant els seus ulls. D’una banda, la seva posició com a economista a l’Institut d’Economia Alemanya (IW), una entitat independent de referència que marca les pautes econòmiques, amb els seus pronòstics i anàlisis conjunturals, de l’acció de govern. Que la seva seu estigui literalment a la vora del Rin i la ciutat de Colònia, un dels punts àlgids de la sequera, fan que la situació del riu navegable més llarg d’Europa formi part del seu dia a dia. I té, a més, una visió personal de tot plegat que va més enllà del que passa a Alemanya o com els seus ciutadans han despertat de cop a la realitat de la crisi climàtica: és fill d’una gallega, fet que el porta sovint al país d’origen de la seva mare, sigui a Galícia, a Madrid, a Andalusia o Barcelona. Forma part de l’equip d’analistes de l’IW des del 2022. El seu àmbit són tant els estudis acadèmics com els articles sobre canvis estructurals, geopolítica, comerç i la política econòmica alemanya i europea. Combina l’anàlisi econòmica amb les comparatives històriques i internacionals, tant en el conjunt d’Europa com amb altres regions del món.