Asilats i ultres s'esbatussen a Alemanya
Bautzen, la ciutat de províncies de l'est on al febrer va cremar un alberg per a refugiats, va ser l'escenari la nit de dimecres a dijous d'una batalla campal, sembla que encetada per una vintena de menors registrats com a asilats. Els rivals eren unes 80 persones de la ultradreta, segons la policia, que van respondre al primer llançament d'ampolles i pedrades amb crits de “Bautzen per als alemanys”.
Els refugiats van haver d'acabar reculant, mentre la policia intentava impedir enfrontaments entre els dos grups enmig d'un llançament massiu de tota mena d'objectes. La intervenció de la policia va impedir que els aldarulls anessin a més, però les imatges de les esbatussades i el mal nom d'aquesta ciutat de 40.000 habitants van encendre les alertes. “Estem davant d'una nova dimensió de la violència”, va dir l'alcalde de Bautzen, Alexander Ahrens, independent, que té una experiència prou amarga pel que fa a l'acollida de refugiats a la ciutat. Les provocacions i esbatussades entre els ultres i els refugiats més joves són constants i, de fet, ja s'havia reforçat la presència policial enmig del clima creixent de violència.
Els refugiats saben que no són benvinguts a Bautzen. El febrer passat, un vell hotel que havia estat habilitat per rebre un grup nombrós de sol·licitants d'asil va quedar pràcticament destruït per les flames. Tres ultres van ser detinguts la mateixa nit, quan intentaven impedir que els bombers fessin la feina, mentre grups de veïns celebraven amb eufòria l'incendi que els “alliberava” de la presència indesitjada.
Les autoritats locals van decidir aleshores no deixar-se intimidar pel rebuig declarat a la presència de refugiats i van habilitar altres dependències. Les tensions no han afluixat des d'aleshores, sinó que, com s'ha sabut ara, han estat constants.
Bautzen és un feu de la nova ultradreta, com bona part de l'est del país, enmig de les tensions polítiques i atacs xenòfobs desfermats des de l'arribada, l'any passat, de més d'un milió de refugiats a la primera potència europea.
La primera reacció de les autoritats locals a les tensions va ser dictar una mena de toc de queda perquè el grup de 30 menors asilats a la ciutat no pugui deixar l'alberg passades les set del vespre.
Una ‘no go area' per als estrangers
La ciutat de Bautzen no és un cas aïllat del que a Alemanya s'anomena no go area per als estrangers, especialment si són refugiats. És una població del land de Saxònia, amb capital a Dresden, el bressol de Pegida. La crispació es nota en la xenofòbia i el rebuig contra allò “políticament correcte”. Uns dies després de l'incendi a l'alberg d'asilats, i enmig de les condemnes de tot l'espectre parlamentari, el president del país, Joachim Gauck, va veure com l'esbroncaven de valent quan va visitar la ciutat en senyal de solidaritat amb els refugiats.La regió està empeltada de l'embranzida de la plataforma islamòfoba de Pegida, crescuda fins i tot abans de l'arribada massiva de refugiats i que està més o menys agermanada amb la nova dreta radical d'Alternativa per a Alemanya (AfD). És a dir, el partit que, fa deu dies, va humiliar la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel en les eleccions regionals de Mecklenburg-Antepomerània. Un altre land de l'est, on la cancellera té el districte electoral i on la CDU va ser superada per l'AfD, segona força política, després dels socialdemòcrates.
