La CDU traza su "día después" con Merkel más líder que nunca
Gemma Casadevall
La CDU traza su "día después" con Merkel más líder que nunca
Gemma Casadevall
Berlín asiste a otra desafiante marcha del negacionismo ultra anticorona
Gemma Casadevall
“La prioritat màxima és que els nens no en siguin els perdedors. Que cap no quedi fora de l’escola”, deia ahir Angela Merkel, en la seva tradicional compareixença d’estiu amb els mitjans, una roda de premsa que acostuma a durar 90 minuts, oberta a tots els temes, nacionals o internacionals.
Va arribar-hi amb la seva mascareta, se la va treure en asseure’s i la va guardar en una bossa de plàstic de les que donen als aeroports per a la cosmètica, i d’allà va passar a la butxaca. Noranta minuts després, va repetir, a la inversa, l’operació, després d’atendre totes les qüestions, incloent-hi què farà quan deixi de ser cancellera, l’any vinent. L’única pregunta que no té una resposta concreta.
La qüestió dominant era, òbviament, la lluita contra la pandèmia. Una lluita que no ha acabat, ja que Alemanya viu com la resta d’Europa una remuntada dels contagis. Dels 300 o 350 diaris de finals de juny, s’ha passat a una mitjana de 1.500, tot i que dissabte passat es van superar els 2.000. S’està lluny dels 6.000 que es comptaven entre el març i l’abril. I no hi ha símptomes de desbordament als hospitals, en un país amb 83 milions d’habitants i una sanitat pública que, com diu Merkel, ha demostrat la seva solidesa.
La tornada a l’escola no és la causant d’aquesta escalada. Ha estat un retorn a classe gradual, d’acord amb el model federalista alemany. A alguns estats federats –com ara la ciutat estat i capital, Berlín–, les vacances van acabar a principis de juliol. Altres, com Baviera, tornen a classe al setembre. L’increment dels contagis ha estat més o menys igual a tot Alemanya, independentment de si els nens ja van a escola. Un 39% de les noves infeccions es deuen al retorn de les vacances a l’estranger i, concretament, a les anomenades regions de risc. Són un total de 160 països d’arreu del món, en general extracomunitaris.
Normes més dures
Però la llista també inclou el conjunt de l’Estat espanyol –menys les Canàries–, algunes regions de Romania i Bulgària, part de Bèlgica i Luxemburg. El territori espanyol és la destinació prioritària tradicional de vacances dels alemanys. Un altre país de risc és Turquia, a on també es viatja molt, sigui per turisme o per raons familiars –3,5 milions de ciutadans tenen arrels turques.
Les escoles no han de tancar. Però sí que cal frenar els viatges prescindibles a aquestes zones de risc. “Segurament no vam calcular bé la dimensió d’aquest perill”, va admetre Merkel, amb relació a l’Estat espanyol. El seu govern, que durant mesos va mantenir una recomanació general contra tots els viatges a l’estranger, va aixecar a principis de juliol l’advertència a tota la UE. Es va obrir així l’aixeta al turisme. I a l’agost s’han hagut de tancar de nou, enmig dels rebrots.
A partir del setembre, un cop tancada la temporada de vacances a tot el país, qui torni d’un viatge a aquestes zones de risc haurà de fer quarantena almenys cinc dies. Els PCR a l’aeroport d’arribada no són fiables, perquè no preveuen un mínim d’incubació. Les normes s’endureixen. I els avisos són cada cop més intimidatoris: tot viatge no justificat a zones de risc implica conseqüències. I la quarantena no es compta com a baixa, sinó que es descompta de les vacances.
L’ingrés d’Aleksei Navalni a la clínica de La Charité de Berlín recordava el de l’ex-primera ministra ucraïnesa, Iúlia Timoixenko, el 2014, en aquest mateix centre hospitalari, el més gran d’Alemanya. Una caravana de cotxes i ambulàncies, amb forta custòdia policial, va traslladar-lo de l’aeroport a urgències, enmig d’un fort desplegament mediàtic.
L’equip de Navalni havia aconseguit el seu objectiu: treure’l de l’hospital siberià on va quedar en coma, després de prendre’s un te en un aeroport rus dijous. L’excandidat a l’alcaldia de Moscou i a la presidència russa anava de viatge pel seu país, però el seu vol va haver de fer una escala d’emergència a Omsk, Sibèria, mentre es temia per la seva vida. Les sospites d’enverinament van ser gairebé immediates, agreujades per la negativa russa a deixar que se’l tractés a l’estranger amb l’argument que el seu estat era massa fràgil.
Berlín va reaccionar immediatament. El portaveu d’Angela Merkel, Steffen Seibert, va deixar clar que Alemanya estava disposada a donar l’assistència sanitària que calgués. El mateix divendres, un avió medicalitzat va sortir des de Berlín cap a Sibèria sense esperar el permís de Moscou per al trasllat. Va seguir un estira-i-arronsa més o menys discret. A escala diplomàtica, representat per declaracions de Seibert insistint que la vida de Navalni és l’aspecte prioritari de la qüestió. Des de l’entorn del líder opositor, amb acusacions d’intentar tapar el rastre de l’enverinament. L’avió medicalitzat havia estat coordinat per l’organització Cinema for Peace, molt arrelada a Alemanya i amb molta influència entre l’estament polític. Va ser aquesta mateixa organització la que, fa dos anys, va aconseguir el trasllat a La Charité d’un membre de la banda d’activistes Pussy Riot, Pjotr Wersilow, amb símptomes d’enverinament. L’esposa de Navalni, Iúlia, va remoure cel i terra per pressionar el Kremlin, mentre el govern alemany continuava amb l’estratègia de la diplomàcia silenciosa, però visible.
Merkel i Vladímir Putin són dos enemics polítics i segurament també personals que mai no han trencat els ponts de diàleg. La cancellera havia parlat aquesta mateixa setmana ja amb el president rus, enmig de les tensions derivades per les eleccions denunciades com a fraudulentes de Bielorússia per l’oposició del país i el conjunt de la Unió Europea. Amb Timoixenko, la diplomàcia silenciosa alemanya va trigar mesos fins a aconseguir el trasllat de l’aleshores líder opositora a La Charité. Van caldre informes mèdics successius sobre el seu estat de salut precari, després d’un llarg arrest. Amb Navalni, la situació s’ha precipitat. Potser perquè el seu estat no permet demores. Timoixenko tenia uns dolors d’esquena terribles. Navalni va sortir de Sibèria en coma.
La Charité va emetre un comunicat poc després del seu ingrés en què s’advertia que no s’informarà amb detall del seu estat fins que no es completin els exàmens pertinents. La credibilitat de la clínica universitària berlinesa no es qüestiona –és una institució històrica, a més d’un nom molt present en els mitjans de comunicació–, ja que hi treballa el viròleg de referència al país contra la Covid-19, Christian Drosten, i des d’allà gestiona els tests del coronavirus a la capital alemanya.
Navalni té un llarg historial de condemnes i processaments amb càrrecs diversos –com ara malversació de fons– i és considerat el cap més visible de l’oposició contra Putin des que el 2016 va presentar candidatura a la presidència –que va quedar anul·lada per una condemna pendent de presó. El seu equip i ell mateix han estat víctimes de tota mena d’agressions físiques, inclosa una lesió en un ull. Ha denunciat intents d’enverinament successius, un mètode de “destrucció del rival polític” que han patit un quants activistes i polítics adversos a Moscou.
Washington consolida a Polònia l’aliança amb la dreta dura de l’est europeu
El president polonès, l’ultraconservador Andrzej Duda, ja té el segell desitjat després d’haver aconseguit la reelecció, al juliol: el tractat per reforçar la presència militar dels EUA al seu territori, signat a Varsòvia entre el secretari d’estat nord-americà, Mike Pompeo, i el ministre de Defensa polonès, Mariusz Blaszczak. Seran uns 1.000 soldats més, part del contingent que la Casa Blanca retira d’Alemanya, com a expressió de l’hostilitat que el president Trump sent envers la cancellera Merkel.
Washington ja acusava Berlín de no invertir prou en defensa en temps de Barack Obama al poder. Amb Trump, s’ha passat dels retrets als fets, cosa que es traduirà en la retirada d’uns 11.900 soldats del total de 34.000 que tenen els EUA a les seves bases del territori alemany. Polònia en rebrà un miler, mentre que la resta es repartiran entre Bèlgica i altres socis europeus, o tornaran cap a casa.
Vet a Brussel·les i Berlín
La reducció de tropes a Alemanya ha estat decidida de manera unilateral per Trump, sense ni tan sols comunicar-ho pels conductes bilaterals a Berlín. El govern de Merkel ha hagut d’admetre repetidament que n’ha tingut coneixement pels successius anuncis fets per Trump o els seus ministres a mitjans de comunicació del seu país. Una sotragada per a l’eix transatlàntic, un dels referents de la política exterior alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial. Les bases dels EUA a Alemanya eren una mena de mur de contenció en els anys de la guerra freda. Després es van mantenir com a part de l’estratègia defensiva dels EUA des d’Europa.
Al marge del pes polític, els tres lands on hi ha les bases afectades –Baviera, Baden Württemberg i Rin del Nord Palatinat–, en temen l’impacte econòmic.
Pompeo va tancar a Varsòvia una gira en què ha palesat les preferències del seu president: no hi ha hagut visita a Brussel·les, París ni Berlín, sinó a Eslovènia, República Txeca i Àustria. L’est europeu se sent amenaçat per Rússia i reclama més “presència” dels EUA. Polònia va ser el primer país europeu que va trepitjar Trump com a president. L’ultraconservador partit Llei i Justícia, força dominant al país, se sent més a prop de Washington que de Brussel·les. Varsòvia no encaixa gens bé les crítiques de la Comissió Europea a una reforma del sistema judicial atemptatòria contra la separació de poders; el creixent control sobre els mitjans de comunicació o el bloqueig dels drets de les minories.
La crisi a Bielorússia accentua la por de Varsòvia, però també de les repúbliques bàltiques, a tot allò on es veu la mà de Moscou. Un escenari encara més favorable a Pompeo, l’emissari del món lliure que, en la consideració del PiS, representa Trump.
El SPD prepara su era "post-Merkel" volcado en el centrista Scholz
Gemma Casadevall
La socialdemocràcia obre la lluita per la cancelleria
“Avui no comença la campanya electoral, tenim grans reptes com a partit de govern. Però volem deixar clara la nostra determinació a guanyar la cancelleria”, va assegurar Olaf Scholz, ministre de Finances i vicecanceller de la gran coalició d’Angela Merkel. Mesos després d’haver estat derrotat en la lluita per la presidència del Partit Socialdemòcrata (SPD) per Saskia Esken i Norbert Walter-Borjans, Scholz va fer ahir un pas endavant i es va presentar com a candidat per a la cancelleria el 2021.
Ho va fer acompanyat per Esken i Walter-Borjans, que com a presidents conjunts de l’SPD no han aconseguit que el partit aixequés el cap en els sondejos. Els socialdemòcrates continuen en la tercera posició quant a intenció de vot –darrere del bloc conservador de la cancellera i d’Els Verds–. Scholz no va aclarir, un cop designat candidat, amb qui pensa aliar-se per arribar a la cancelleria. De moment, se situa darrere d’Els Verds, que, tot i haver perdut empenta en els últims mesos, continuen en el segon lloc. Això vol dir que els correspondria a ells designar el cap de govern en cas de formar un bloc de centreesquerra. I, a més, haurien de comptar amb L’Esquerra, partit fins ara descartat com a soci a escala federal per les seves arrels postcomunistes.
“Actuarem d’acord amb el mandat de l’elector”, va assegurar Scholz, afirmació que deixa oberta la porta a un front Els Verds-SPD-Esquerra. Scholz representa l’ala més centrista del partit, la que va lluitar de valent per convèncer la resta de la formació d’anar a una nova gran coalició el 2017.
No va aclarir tampoc quin serà el procés de ratificació de la seva candidatura. Normalment hauria de passar per un congrés federal o per una consulta a la militància. Queda més d’un any per a les eleccions generals. De moment, l’únic que va quedar clar ahir és que els conservadors de Merkel no poden ajornar eternament la successió de la líder. Hi ha un congrés federal de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera, a principis de desembre. El seguirà el de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el seu partit agermanat, unes setmanes després. Entre les dues formacions hauran de pactar una candidatura. De moment, a la CDU no hi ha un aspirant amb prou carisma; això ha donat ales al líder bavarès Markus Söder com a possible candidat conjunt. Però Söder considera que seria millor decidir-ho el març de l’any vinent.
La pandèmia ha engolit qualsevol qüestió que no estigui relacionada amb la manera com combatre-la. Esken i Walter-Borjans van destacar ahir la dimensió internacional de Scholz, que, segons ells, representa la resposta “solidària” d’Alemanya als països més castigats per la pandèmia. Aquest segon semestre del 2020 està marcat per la presidència alemanya de torn de la Unió Europea (UE), on s’ha de segellar el fons de recuperació postpandèmia. Scholz ha estat fins ara el soldat lleial de Merkel. Potser la mateixa cancellera veu en ell un successor ideal, tant per la seva moderació com pel fet de representar la ruptura amb el dogma de l’austeritat que Berlín ha hagut d’aplicar per la pandèmia. La llàstima, però, és que aquest successor ideal no és del seu bloc conservador, sinó de l’SPD.
Alemanya torna a l’escola amb mascareta i una certa por
Mecklenburg-Pomerània Occidental, un land d’1,6 milions d’habitants eminentment rural, va ser, per casualitats del calendari escolar, el camp de proves per a la tornada a classe a Alemanya. Dijous vinent acaben les vacances a Hamburg; el dilluns següent, a Berlín i al land que l’envolta, Brandenburg; entre mitjan agost i principis de setembre ho farà la resta del país.
La majoria dels escolars aniran a col·legi amb la mascareta, si més no a les zones comunes, pati i passadissos. Alguns –com els de Rin del Nord-Westfàlia, amb 18 milions d’habitants– no se la podran treure ni dins de la classe. D’acord amb el sistema federal alemany, la tornada a l’escola es fa de manera gradual, un land rere l’altre. I cada poder regional marca el nivell de restriccions que creu necessari.
A Mecklenburg-Pomerània Occidental, la Covid-19 ha tingut poca incidència: 877 contagis des de l’inici de la pandèmia, amb 20 morts, en un país amb un total de 210.402 infeccions verificades i 9.148 víctimes mortals. És un retorn a l’escola amb pocs riscos, comparats amb Berlín o Baviera. A les grans concentracions de població no es pot garantir que es mantindrà la distància social necessària ni que totes les escoles tenen les condicions higièniques òptimes. També a Alemanya hi ha hagut un fort augment de contagis en les últimes setmanes: dels 800 o 850 de mitjan juliol, s’ha passat als més de 900 diaris. Uns s’atribueixen a casos “importats” dels que tornen de vacances a l’estranger –Catalunya, com Navarra i Aragó, són regions considerades “de risc” des de la setmana passada–. D’altres, al relaxament dels costums en un país on no hi va haver confinament radical de la població però que, amb l’arribada de l’estiu, tothom es deleix per sortir.
La situació era ja prou complexa i, al damunt, dissabte Berlín va viure una manifestació massiva –unes 20.000 persones–, entre partidaris de les teories conspiratives, ultradretans i ciutadans dits “corrents” farts de restriccions. “En democràcia, la crítica sempre ha de ser possible. Però la negligència és inacceptable”, deia el president Steinmeier, enmig del rebuig general no per la marxa en si, sinó per la desfilada descomunal pel cor de la capital sense mascaretes ni distanciament social.
No és la primera marxa d’aquest tipus. La ultradreta s’ha infiltrat en els moviments dels qui estaven farts de les restriccions i consideren que van contra les llibertats individuals. A molts els recorda el moviment Pegida, les marxes islamòfobes que, com del no-res, van consolidar-se fa uns anys a Dresden. Al darrere hi havia la ultradreta, que alertava d’una “invasió islàmica”.
Ara es mobilitzen contra la usurpació de llibertats individuals, en un país on la vida pública pràcticament s’ha restablert –només continuen tancades les discoteques– i on la policia els “tolera” sense actuar, tot i la desobediència de les normes de seguretat.
Marcha negacionista proclama el fin de la pandemia en pleno repunte
Gemma Casadevall
Berlín, 1 ago (EFE).- Miles de manifestantes, incluidos conspiranoicos, ultraderechistas y defensores de que las restricciones vulneran la libertad individual, marcharon por Berlín proclamando el fin de la pandemia en pleno repunte de contagios en todo el país.