La escenografía del cambio de traje

Merkel deja la puerta abierta a los Verdes como socios de coalción

Gemma Casadevall

Berlín, 10 oct (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, dejó hoy abierta la puerta a una alianza con los Verdes, tras una ronda exploratoria entre dos formaciones dispares pero que potencialmente podrían convertirse en socios en un constelación inédita para un gobierno federal en Alemania.
Tres horas de "tanteo" entre los 14 miembros de la delegación de la Unión Cristianodemócrata y su hermanada Unión Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU), por siete de los Verdes, dieron un único resultado visible: la convocatoria a una segunda ronda, la próxima semana.
En la reunión no se entró en "contenidos", afirmó la co-presidenta de los Verdes, Claudia Roth, mientras su compañero de tándem al frente de la formación, Cem Özdemir, insistía en que la reunión se había desarrollado con ánimo "constructivo".
En términos similares se pronunciaron los secretarios generales de la CDU -Hermann Gröhe- y de la CSU -Alexander Dobrindt-, ambos insistiendo en la palabra "cordialidad".
"El camino hacia los Verdes parece algo más largo que hacia los socialdemócratas", admitió Dobrindt, cuya formación hizo gala de clara hostilidad hacia la formación ecologista en la campaña para las elecciones generales del 22 de septiembre.



Los comicios dieron una clara victoria a Merkel, que obtuvo el mejor resultado en décadas para la CDU/CSU -un 41,5 %-, pero dejaron sin escaños a sus socios liberales, lo que aboca a la canciller a buscar otro aliado en un país sin tradición de gobiernos en minoría.
Merkel parece decidida a demostrar que todo está abierto y repitió este jueves la escenografía desplegada una semana atrás en la ronda con el Partido Socialdemócrata (SPD), la formación con la que gobernó en gran coalición en su primer mandato (2005/2009).
También entonces comparecieron ante los medios Gröhe y Dobrindt para hablar de cordialidad, mientras su homóloga del SPD, Andrea Nahles, apuntaba -como los Verdes- que no se entró en contenidos.
La CDU/CSU y el SPD quedaron emplazados para una segunda ronda -el lunes próximo-, mientras que con los Verdes esta nueva cita tendrá lugar un día después.
De esas reuniones surgirá previsiblemente una decisión a favor del SPD o los Verdes, ya que también de forma coincidente se ha insistido que no habrá negociaciones formales en paralelo.
La escenografía entre ambas rondas de tanteo fue casi idéntica y ambas se celebraron en el territorio neutral que es la Sociedad Parlamentaria Alemana, frente al Reichstag o sede de la cámara baja.
Sin embargo, la situación de los aliados potenciales es dispar. El SPD salió cabizbajo de las generales -se quedó en un 25,7 %-, pero su cúpula se mantiene intacta, salvo la retirada de quien fue su candidato a la cancillería, Peer Steinbrück.
Los Verdes quedaron muy por debajo de sus expectativas -un 8,4 %-, por detrás de La Izquierda -un 8,6 %-, y su cúpula ha quedado desgajada, a la espera del congreso para su renovación, la próxima semana.
Roth no va a estar en la nueva cúpula, porque ha renunciado a buscar la reelección, lo mismo que varios de sus cargos, incluido Jürgen Trittin, cabeza de lista en las elecciones.
Se parte de la base de que las afinidades programáticas de la CDU/CSU con el SPD son mayores que con los Verdes, aunque no está claro tampoco que llegue a reeditarse una gran coalición, puesto que la decisión deberá ser sometida a las bases socialdemócratas.
La experiencia de la alianza en el primer mandato de Merkel costó al SPD una fuerte sangría de electorado y una pérdida de más de diez puntos en las generales de 2009, donde cayó a un récord histórico a la baja -un 23 %- del que no se ha repuesto.
No se descarta un rechazo a volver a ser socio de la CDU/CSU por parte de la militancia socialdemócrata -470.000 afiliados-, a la que la cúpula del partido se propone consultar una eventual coalición.
Tanto Merkel como el líder de la CSU, Horst Seehofer, acudieron a la reunión con los ecopacifistas afirmando que la tomaban en serio y que no era una mera estrategia para "convencer" a los socialdemócratas de que tienen una alternativa, por arriesgada e inexplorada que ésta sea. EFE
gc/mlg
(foto) (audio)

Atrapados en Erfurt

Informe a cámara, para efe. Con José Vicente a la cámara.

http://www.youtube.com/watch?v=T9NK8e3PMdw

Berlín, 9 oct (EFE).- Parte de un grupo 128 jóvenes españoles que llegó en las últimas semanas a Alemania para comenzar un periodo de formación en empresas germanas ha comenzado ya a firmar sus contratos tras días de incertidumbre, al no ser recibidos por sus empleadores a la llegada al país.

Fuentes de la Embajada española en Berlín confirmaron a Efe que 37 de los afectados ya han suscrito sus contratos de prácticas, la Asociación de Empresarios de Hostelería de Erfurt (en el estado federado de Turingia) se ha comprometido a contratar a ochenta y las Cámaras de Oficios y de Comercio de la ciudad se ocuparán del resto.

Según estas fuentes, una treintena de los jóvenes llegó a Erfurt en septiembre y el grueso del grupo lo hizo hace dos semanas, en el marco del programa suscrito por los Ministerios de Empleo de España y de Alemania para impulsar la denominada formación profesional dual.

Todos participaban en el "Programa de movilidad de Erfurt", organizado por la Cámara de Oficios de la ciudad, que había encargado a una empresa intermediaria la gestión de sus contratos.

Fue esta empresa la que, al parecer, falló en el proceso y cuando los jóvenes llegaron a Alemania no encontraron lo prometido, ni contrato, ni alojamiento.

La semana pasada se desplazó a Erfurt el consejero de Empleo de la Embajada, Ángel de Goya, y la directora general de Empleo de Castilla-La Mancha, Esther Baos, -80 de los jóvenes proceden de esa comunidad autónoma- y comenzaron a solucionar el problema, empezando por el alojamiento del grupo.

Algunos de ellos, apuntan las fuentes consultadas, habían sido ya expulsados de las residencias o pensiones en las que se alojaban a la espera de que encontrar una salida a su situación.

Fuentes de la Embajada destacan la colaboración prestada en todo momento por la Asociación de Empresarios de Hostelería de Erfurt y el Ministerio de Economía regional de Turingia para solucionar lo más pronto posible el cas

La mayor parte del grupo se especializará en el área de la hostelería, pero también se firmarán contratos de formación vinculados a la electrónica, la mecánica o la geriatría, entre otros campos.

Hasta el momento, según fuentes de la Embajada española en Berlín, sólo se habían detectado problemas puntuales con este tipo de acuerdos de formación, enmarcados en el programa de movilidad profesional para extranjeros menores de 25 años puesto en marcha por Alemania.

Según sus cifras, en ese programa participan en estos momentos alrededor de 1.500 jóvenes y dos tercios de ellos son españoles. EFE

nl

Sobre el Yemen, con Neus en el Journal

http://mediacenter.dw.de/spanish/video/item/1161933/Guardaespaldas_alem%C3%A1n_muere_en_atentado_en_Yemen/

• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  La embajadora alemana en Yemen escapó a un intento de secuestro. Su guardaespaldas, en cambio, murió en el ataque. Todo apunta a la autoría de Al Qaeda.
  
  
  

Con los Verdes en la heladera

Merkel explora una gran coalición con los socialdemócratas con los Verdes en la recámara

Gemma Casadevall


Berlín, 4 oct (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, abrió hoy su ronda exploratoria con el Partido Socialdemócrata (SPD) con vistas a reeditar una gran coalición, como la que lideró en su primer mandato, pero reservándose la opción de una alianza con los Verdes.
Menos de tres horas duró la primera reunión "de tanteo" con el SPD, envuelta en un gran revuelo mediático e integrada por 21 representantes entre los dos flancos, para acabar decidiendo que se va a una segunda vuelta, el 14 de octubre.
"No diré que ha sido una alegre fiesta de cumpleaños infantil. Pero sí una reunión en un clima cordial, seria y constructiva", apuntó el secretario general de la Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel, Hermann Gröhe, al término de la sesión.
"Fue una conversación muy abierta, donde quedó claro que queremos seguir hablando", apuntó su homóloga del SPD, Andrea Nahles.

Entre la ronda exploratoria de hoy y la siguiente discurrirán diez días, en los que no solo se dejará "reposar" -en palabras de Gröhe- lo que se habló este viernes, sino que además habrá una cita intermedia con el otro potencial socio, los Verdes.
"No podemos emitir pronósticos. Pero si hay una segunda cita es porque algo funcionó bien en la primera", atajó el tercer secretario general en liza, Alexander Dobrindt, de la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU), partido hermanado a la CDU.
Merkel no puede renovar su actual coalición con los liberales, sin escaños tras las elecciones del 22 de septiembre, y quiere mantener abiertas dos opciones para formar una mayoría estable: una gran coalición como la que lideró entre 2005 y 2009 o una alianza, inédita, a escala federal, con la formación ecopacifista.
Al menos eso quieren hacer creer las filas de la canciller, tal vez a efectos estratégicos, por mucho que el líder del SPD, Sigmar Gabriel, advirtió previamente que a la reunión no se podía acudir a efectos "tácticos", sino con sentido de la responsabilidad.
Ninguno de los tres secretarios generales quiso entrar en contenidos, pero se da por hecho que la CDU/CSU cederá en la gran reivindicación del SPD en la pasada campaña, que fue la implantación de un salario mínimo interprofesional.
Menos claro está si accederá a algún tipo de subida fiscal a los ingresos más altos -se habla de pasar del actual 42 % a un 49 %-, reivindicación que comparten ambos socios potenciales.
La reunión exploratoria se abrió en la Sociedad Parlamentaria Alemana, edificio adyacente al Reichstag (sede de la Cámara baja o Bundestag) y considerado "territorio neutral".
Gabriel entró acompañado del excandidato a la Cancillería, Peer Steinbrück, y la jefa de Gobierno del "Land" de Renania del Norte-Westfalia, Hannelore Kraft, cuya agrupación ha expresado fuertes recelos a una gran coalición.
Merkel lo hizo a continuación, al frente de una delegación integrada por 14 miembros, el doble que el SPD, ya que corresponden siete a cada formación y la Unión está compuesta de dos, CDU y CSU.
En la delegación del SPD había cuatro exministros de la primera gran coalición -Steinbrück, de Finanzas, y Gabriel de Medioambiente, a los que se suman el jefe del Parlamento, Frank Walter Steinmeier, en Exteriores, y el alcalde de Hamburgo, Olaf Scholz, de Trabajo.
Esta circunstancia, así como los sondeos que apuntan a que la gran coalición es la opción preferida por la mayoría de los alemanes, parece dar una ventaja al SPD como futuros socios.
Sobre el papel, las diferencias entre la CDU/CSU y el SPD no son tan profundas como las que debería superar una alianza entre conservadores y Verdes.
Pero los ecopacifistas quedaron maltrechos tras las generales y necesitados de una renovación de su cúpula, que de decantarse por el ala pragmática favorecería un acercamiento a Merkel.
Gröhe y Dobrindt se comprometieron a que, una vez se abran negociaciones formales de coalición con una de las dos formaciones, no habrá "acciones en paralelo" con la descartada.
Si habrá o no una segunda cita también con los Verdes es algo que tampoco aclararon los secretarios generales de la CDU y la CSU, formación más claramente derechista que la de Merkel.
En cualquier caso, el proceso hasta la formación del nuevo gobierno se prevé largo, ya que tanto el SPD como los Verdes quieren someter cualquier decisión a sus bases, sea en formato de convención o de consulta a la militancia -470.000 afiliados, para los socialdemócratas, y 61.000, para los ecologistas-. EFE
gc/si
(foto) (radio)

Los zombies de Angie

Com sobreviure a Merkel

30/09/13 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Peer Steinbrück l'aspirant socialdemòcrata a la cancelleria alemanya després de reconèixer la victòria de Merkel en les eleccions Foto: AFP.

1

Una setmana després de les eleccions generals, Berlín és un paisatge de zombis. Per tot arreu pengen encara els cartells electorals dels que ara són els cadàvers polítics precipitats per la victòria –quasi– absoluta d'Angela Merkel: l'aspirant socialdemòcrata, Peer Steinbrück –que divendres va dimitir de tots els càrrecs–, el verd Jürgen Trittin –que, com la copresidenta del partit, Claudia Roth, i dos càrrecs més, també renuncia a tornar liderar els ecologistes–, més tres partits que han acabat en una mena de fossa comuna per als extraparlamentaris –els liberals, un històric soci minoritari que havia estat en 17 dels 22 governs federals; els euroescèptics, que s'estrenaven però que tampoc no van aconseguir escons, i els Pirates, els defensors de la llibertat a internet, que van quedar molt per sota del 5 % mínim per tenir escons.

Els rostres dels uns i dels altres continuen repartits per la capital, mentre que la imparable cancellera només ha de passar el tràmit de trobar nou soci. Es així? No del tot. Aquesta setmana comencen les negociacions exploratòries de socialdemòcrates i verds, les dues formacions que han aixecat el dit com a possibles socis de la Unió de Merkel, mentre que el quart partit amb escons –l'Esquerra– es dóna per descartat.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) ha començat un complicat procés que implicarà una altra reunió dels seus 200 delegats, divendres vinent, que han de donar el vistiplau –o no– a les negociacions formals de coalició. A aquesta sessió la seguirà en algun moment la consulta als 470.000 militants del partit i, després, del 14 al 16 de novembre, el congrés federal de la fumata bianca o nera.

Els Verds, en petit format, també han llançat la seva oferta a Merkel com a roda de recanvi si falla l'SPD. També ells volen “explorar” el que està disposada a oferir la cancellera en la que seria una aliança de govern encara inèdita, a escala federal. Der Spiegel enviava ahir un toc d'alerta al ciutadà que, teòricament –segons la indústria del sondeig–, vol la gran coalició: el preu que Merkel està disposada a pagar als teòrics socis consisteix en pujades d'impostos als anomenats rics, que passaran a pagar del 42% actual al 49%. Les propostes de pujades fiscals és el que demanaven SPD i Verds en les seves campanyes i el que probablement ha precipitat la seva caiguda d'electorat d'un país on la pressió fiscal ja és prou forta.

Mentrestant, l'Esquerra espera la seva oportunitat. Si es forma una gran coalició, aquest partit, descartat per la resta com a soci, passarà a ser la primera força de l'oposició, amb la pantalla parlamentària que això implica. I si resulta que la militància de l'SPD diu que no, s'enfortirà el pes de l'oposició al Parlament. Si, a més, tampoc no acaba funcionant una coalició CDU/Verds, aleshores a Merkel li quedaran dues opcions: governar en minoria, amb un bloc d'esquerres amb superioritat numèrica al Parlament, o tornar a convocar eleccions.

Els experts de la indústria demoscòpica pronostiquen que convocar l'elector de nou a les urnes costaria car als grans partits i donaria una segona oportunitat als liberals i a l'euroescepticisme. Enmig d'aquestes reflexions postelectorals, es comencen a sentir algunes veus, com ara la del copresident verd Cem Özdemir –que sí que vol continuar en el càrrec–, que parlen de qüestionar-se el rebuig a l'Esquerra. Si més no, a mitjà termini (o a mitja legislatura).

Y Peer tiró la toalla

L'SPD alemany accelera en direcció a Merkel

28/09/13 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Peer Steinbrück, en un congrés de l'SPD l'abril passatFoto: CHRISTOF STACHE / AFP.

1

Peer Steinbrück, l'aspirant a la cancelleria alemanya que va quedar gairebé vint punts per sota d'Angela Merkel, va tirar ahir la tovallola i va presentar la dimissió de tots els càrrecs mentre el partit discutia si anar o no cap a la gran coalició amb la cancellera i, en cas que sí, com s'havia de plantejar una consulta als 470.000 militants del Partit Socialdemòcrata (SPD). De cop, la notícia ja no era com es posava en marxa aquest mecanisme, sinó la retirada del tercer derrotat en sèrie del partit contra Merkel –després del canceller Gerhard Schröder, el 2005, i de Frank-Walter Steinmeier, el 2009.

La retirada de Steinbrück treu un dels obstacles –ell mateix– a la formació d'una gran coalició, ja que al llarg de la campanya havia insistit que no es posaria de nou a les ordres de Merkel –va ser-ne ministre de Finances en la primera legislatura–. El dia havia començat amb uns quants globus sonda en direcció a un acostament a Merkel. Primer es va filtrar a la premsa que el president de l'SPD, Sigmar Gabriel, proposaria en la convenció del partit, al vespre, obrir converses informals amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. Després, que es buscaria una fórmula per consultar les bases ràpidament per aconseguir segellar un sí o un no clar abans o en paral·lel al congrés de l'SPD, el 14 de novembre. Amb la consulta a la militància, el partit vol curar-se en salut, però hi ha el perill d'entrar en un procés excessivament llarg.

De moment, el govern de centredreta de Merkel –amb els liberals, que han quedat fora del pròxim Parlament– continua plenament actiu. El 22 d'octubre està prevista la sessió constituent del nou Parlament, on ja no hi haurà escons per als liberals, però sí que continuaran al govern els seus cinc ministres –inclosos el d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, i el d'Economia, Philipp Rösler.S'entrarà en un període indeterminat on aquest executiu quedarà en funcions, fins a la sessió d'investidura de Merkel. Des de l'executiu s'ha insistit a garantir l'“operativitat” del govern, tant a escala interna com en l'àmbit de la UE. El cert, però, és que mantindrà una agenda limitada, especialment pel que fa als ministres lliberals, cosa que pot resultar complicat, si s'allarga la transició, especialment a escala de les decisions pendents de la UE.

Amb la consulta als prop de mig milió de militants, l'SPD vol assegurar-se la legitimitat de les bases, tant si acaben signant el pacte de coalició com si el procés s'estronca. L'anterior experiència en gran coalició, en el primer mandat de Merkel, va costar als socialdemòcrates una caiguda electoral sagnant –van baixar del 33,3% del 2005 al 23% del 2009–. Ara es volen assegurar que l'electorat no se sentirà traït.Mentrestant, els sondeigs apunten que una majoria dels ciutadans –un 48%– volen una gran coalició com a nova fórmula de govern. L'SPD no es podia negar a fer el pas d'obrir negociacions, perquè això s'entendria com una manca de responsabilitat política en un país obsessionat per buscar governs estables i on no es governa en minoria.

Els Verds també es posen les piles

Mentre l'SPD accelera les seves decisions, els altres nous socis potencials de Merkel, els Verds, es proposen renovar la direcció en un congrés d'aquí a unes setmanes –el 19 i el 20 d'octubre–, com a primer pas per a la regeneració interna després de la clatellada rebuda en les eleccions, en què van baixar del 10,4% al 8,4 %. De la constel·lació d'aquesta nova direcció dependrà que siguin més o menys “propers” a la CDU de la cancellera. Un dels que pensa continuar al capdavant del partit, el copresident Cem Özdemir –l'altra copresidenta, Claudia Roth, no es presentarà a la reelecció– es mostrava ahir “disposat” a emprendre el diàleg amb la cancellera, però aclaria que tota decisió se sotmetrà a les bases (uns 61.000 militants).

La pasión por el análisis, ahora con Víctor

http://www.dw.de/cuadriga-merkel-triunfa-a-qu%C3%A9-precio-2013-09-26/e-17064529-9797

Ha sido el mayor triunfo de su carrera: más de un 40% de los alemanes ha decidido que Angela Merkel sea su canciller. Está en la cima del poder; es incontestablemente la primera figura de su partido. Pero le va a resultar difícil formar gobierno. Necesitará un socio de coalición para alcanzar la necesaria mayoría en el Parlamento y para imponer su política de reformas en Alemania y en Europa.

Todo parece indicar que Merkel será por tercera vez canciller. Pero esta vez la formación de gobierno va a resultar más difícil que nunca. Los socialdemócratas se hacen del rogar. Tras su exitosa participación en el gabinete de Merkel durante la crisis financiera, el partido quedó hundido. Todavía peor les fue a los liberales; han desaparecido del parlamento. Todavía quedan los Verdes, pero se muestran escépticos. El éxito de Merkel asusta a muchos. Dentro de Alemania, su fuerza es al mismo tiempo su debilidad.

Otra cosa es el extranjero. Franceses, españoles y británicos ya han proclamado la era Merkel. Europa apuesta por un gobierno fuerte alemán, pues solo éste sería capaz de sacar adelante reformas para un continente sumido en la crisis.

Merkel triunfa, pero ¿a qué precio?

Nuestros invitados:

Frank Buchwald - Licenciado en Ciencias Políticas comienza su carrera televisiva en Maguncia y continúa trabajando como periodista para las emisiones de noticias “Tagesschau” y “Tagesthemen”. En 1992 comienza en la cadena ZDF en la redacción de noticias del “heute journal”. Es enviado como corresponsal a los Balcanes, África y Oriente Medio. En 1996 se establece por algunos años en Río de Janeiro como director de estudios y corresponsal en Latinoamérica. Actualmente es periodista de temas políticos en los estudios berlineses de la cadena ZDF.

Esteban Engel - Periodista de origen argentino, trabaja desde 1988 para la agencia de noticias alemana DPA, primero lo hizo en la redacción española y luego como corresponsal en Venezuela y Brasil. Vive en Berlín desde 1998, donde tiene a su cargo la sección Cultura y Medios del estudio capitalino de la agencia de prensa alemana DPA.

Gemma Casadevall - Periodista española nacida en Barcelona y establecida en Berlín desde 1992. Ha ejercido como corresponsal en Alemania para "Diario de Barcelona", "Avui" y "El Mundo". Desde 1999 foma parte del equipo de la Agencia EFE en Berlín, cuya cobertura abarca Alemania, Escandinavia y Polonia.

El miniwaterloo verde

Els Verds no maduren

25/09/13 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Claudia Roth y Cem Oezdemir , presidents dels Verds, i els candidats Katrin Goering-Eckardt i Juergen Trittin, en una roda de premsa Foto: EFE.

1

Hi ha verds que no maduren. “Passen de la pubertat a la vellesa, sense haver entrat en el món adult”, va dir ahir l'exministre d'Afers Estrangers Joschka Fischer, la figura més “global” d'aquesta formació, nascuda com un moviment rebel, ecologista i antinuclear als anys setanta i que va compartir el poder amb els socialdemòcrates alemanys en temps del canceller Gerhard Schröder.

“En comptes de guanyar nou electorat, espanten el que ja tenien”, hi va afegir Fischer en declaracions a Der Spiegel, mentre la cúpula del partit anava anunciant, una rere l'altra, la retirada dels càrrecs. Jürgen Trittin i Renate Künast, líder del grup parlamentari, no aspiraran a la reelecció. Tampoc no ho farà Claudia Roth, presidenta del partit. Coincideixen en la necessitat de renovar la cúpula del partit, que diumenge, en les eleccions generals, va obtenir un 8,4%. Això vol dir una pèrdua d'un milió de vots en una formació que volia el relleu en el poder a favor d'una nova coalició amb els socialdemòcrates.

El triomf d'Angela Merkel no deixa marge per a relleus en el poder. Però fora d'aquest fet, palès en el 41,5% aconseguit per la Unió de la cancellera, està clar que els Verds tenen un problema d'electorat.

Van néixer com a força alternativa i antijeràrquica; van arribar al Bundestag (Parlament federal) el 1983 amb Petra Kelly –la llegendària líder fundacional del partit, que va aparèixer morta amb trets de la seva parella, Gerd Bastian, el 1992, en una mena de crim passional o acte desesperat mai no aclarit–. I va escriure un parell de boniques històries en l'anecdotari del Bundestag –com ara la cèlebre frase al president de la cambra del jove diputat Fischer: “Amb permís, senyor president: vostè és un torracollons.”

Ara tindria, teòricament, la clau per tornar a fer història si tanqués un pacte de govern amb Merkel, en cas que la cancellera no aconsegueixi atreure els socialdemòcrates per a una gran coalició. En comptes d'això, els Verds han de reestructurar-se després d'una campanya electoral en què no han aportat idees noves, sinó consignes que s'han convertit en objecte de burla fins i a tot per a la cancellera, poc donada a ridiculitzar l'adversari. Per exemple, la proposta d'introduir un “dijous vegetarià” a les cantines per reeducar l'estómac dels alemanys carnívors. Merkel ho va anar repetint de míting en míting, per rematar l'ocurrència verda afirmant: “Nosaltres no us prescrivim què heu de fer. Confiem més en el vostre seny i la responsabilitat que els qui sempre s'han sentit veus de la consciència”, va dir la cancellera respecte al propòsit de ficar-se en el menú dels ciutadans.

Els Verds no només no han estat encertats en aquesta campanya, sinó que a més s'han vist confrontats amb un pecat de joventut: la permissivitat que volien introduir, als anys fundacionals, vers la pederàstia. Enmig de la campanya, Trittin va haver de reconèixer com un “greu error” la proposta sorgida de la seva mà, als vuitanta, per despenalitzar la pedofília, sempre que es tractés de sexe consentit i sense violència entre un adult i un menor.

Combinar l'autoritarisme alimentari amb la tolerància vers la pedofília és pecat mortal en campanya. I Fischer, l'Obelix Verd, com se'l va anomenar per la seva golafreria, tem pel futur del partit on ell va fer història, com l'exlíder del 68 que anava a pedrades amb la policia i que va arribar a cap de la diplomàcia de la potència europea.

Balance, perspectivas

La por del tercer mandat d'Angie

24/09/13 02:00 - GEMMA C. SERRA

1

Més que una Alemanya massa poderosa, la UE ha de témer que Merkel no formi govern aviat

A la premsa d'arreu de la Unió Europea (UE), la imatge de l'Angela Merkel més triomfant que mai anava ahir acompanyada de tota mena d'al·lusions a un “poder” teòricament absolut o absolutista, reflex de les pors que suscita una Alemanya cada cop més forta. El diari grec Ta Nea veia una Europa completament convertida en una Merkelandia; d'altres eren una mica més subtils o alguns –per exemple, a l'Estat espanyol– apuntaven clarament a les reminiscències nazis.

Visions exagerades, des de la perspectiva alemanya, o fins i tot incomprensibles –“Com pot ser que la titllin d'absolutista els col·legues espanyols, si vosaltres teniu un govern de dretes de majoria absoluta i nosaltres anem de coalició en coalició?”, demana Dieter Wonka, col·lega d'un diari de Leipzig, en un descans entre una conferència de premsa i la següent en aquest dilluns postelectoral, a Berlín.

Merkel no ha governat –com cap dels seus predecessors– amb majoria absoluta, però Alemanya exerceix el seu poder amb efectes absolutistes dins de la Unió, era la resposta d'un col·lega italià.

Merkel arribarà al seu tercer mandat envoltada de la reputació de les dues anteriors legislatures, independentment de qui sigui el seu nou soci de govern o de si, en cas extrem, arriba a decidir-se a governar en minoria. Una altra possibilitat inexplorada, a escala federal, a Alemanya.

La pregunta que plana sobre la reelecció, a efectes europeus, és com serà la Merkel d'aquest tercer mandat: més estricta encara, pel que fa a l'austeritat aplicada als seus socis, o potser obrirà l'aixeta dels estímuls –i també la via de la unió bancària–, si compta com a aliats amb els socialdemòcrates. El setmanari alemany Der Spiegel es permetia pronosticar, en l'edició digital d'ahir, que tot apunta a una Merkel més flexible i atenta vers els socis amb problemes.

No és que la cancellera hagi canviat en aquesta campanya electoral, per molt que efectivament s'hagi vist una Angie sensible i propera als ciutadans. Probablement ella mateixa s'ha pogut alliberar d'algunes de les pors que van marcar la segona legislatura amb els lliberals.

En els tres anys i mig llargs des que la crisi global va arribar amb tota la seva força a la zona euro han caigut uns quants dels líders europeus que eren socis de Merkel. Nicolas Sarkozy, a França; Silvio Berlusconi, a Itàlia, o José Luis Rodríguez Zapatero, a l'Estat espanyol, tal com recordava la televisió pública ZDF en un dels seus espais extraordinaris dedicats a les eleccions legislatives i als seus efectes més enllà de les fronteres d'Alemanya.

Merkel va arribar a la cancelleria el 2005 com una neòfita sense experiència en l'àmbit internacional i les grans cimeres. La primera legislatura en gran coalició tenia com a cap d'Afers Estrangers Frank-Walter Steinmeier, ministre amb el seu antecessor, Gerhard Schröder. Un home amb experiència, amb qui Merkel va governar sense cismes interns i de qui va aprendre a moure's entre cimeres.

L'esclat de la crisi, el 2008, la va sorprendre en la darrera etapa d'aquest primer mandat. Aleshores ja tenia el cap en direcció a la següent campanya electoral, la del 2009, i va deixar aparcades o va frenar les decisions urgents que se li reclamaven. Durant la segona legislatura, amb els liberals, ha tingut com a cap de la diplomàcia Guido Westerwelle, un liberal procedent del món financer que tot just ha començat a entendre quina era la seva feina després de moltes picabaralles internes i encetada la segona meitat del mandat.

Europa no ha de témer, conclouen aquests dos mitjans, una Alemanya més exigent que mai, amb una Merkel més poderosa que mai. El perill real per a la UE seria que la cancellera hagi de perdre massa temps fins a poder-se concentrar de nou en l'acció de govern. Amb un govern en funcions farcit de ministres enfonsats –els cinc liberals, inclosos Westerwelle i el d'Economia, Philipp Rösler–, el país no pot rutllar. Més que una Alemanya massa poderosa, Europa hauria de témer una Alemanya entretinguda en la feina de formar un nou govern estable.

Les tres possibilitats que té Merkel al davant –gran coalició, aliança amb Els Verds o govern en minoria– semblen apuntar a aquest tercer mandat d'una cancellera menys exigent. Ningú, ni dins ni fora d'Alemanya, gosa pensar en les conseqüències d'una altra via teòricament possible: que Merkel no trobi la majoria que vol, el que voldria dir tornar a convocar eleccions.

Merkel busca soci

24/09/13 02:00 - BERLÍN - GEMMA C.SERRA

Les imatges d'Angela Merkel feliç, fins i tot pletòrica, envoltada de la direcció del seu partit i entre crits d'“Angie, Angie” van durar poc: la cancellera no pot perdre el temps amb celebracions, per molt que en aquesta victòria se l'hagi vist més contenta que mai.

Un cop comptats i recomptats els resultats, la seva Unió té cinc escons per sota de la majoria absoluta. Al davant té un front opositor integrat per socialdemòcrates, Verds i l'Esquerra, tots plegats sota mínims, però sense que cap s'ofereixi a ser el pròxim soci de Merkel, substitut dels escalabrats liberals, que han acabat quedant fora del Parlament.

La cancellera va començar a treballar a primera hora: a les nou, explicava el líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, li va fer la primera trucada per parlar, presumptament, de formar coalició. No la va atendre, va dir el líder opositor. Dues hores després, va insistir la cancellera i, aquest cop, sí que van parlar. Però la resposta, si no ens enganyen ni l'un ni l'altre, va ser dilatòria.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) no decidirà res abans de la convenció
o minicongrés que tindrà lloc divendres vinent, segons van explicar, cadascú pel seu compte, tant Merkel com Gabriel.

El líder de l'SPD va agafar ahir les regnes de “l'endemà”, mentre el candidat del partit a la cancelleria en les eleccions de diumenge passat, Peer Steinbrück, es negava a respondre quins són els seus plans: si estarà o no involucrat en aquestes hipotètiques negociacions de gran coalició i quines seran les “línies vermelles”, en matèria de política europea o d'altres, que no deixarà creuar, en cas de seure a parlar amb la cancellera de formar govern.

Els socialdemòcrates no es volen vendre a preu de saldo, per molt que hagin quedat a setze punts de la cancellera. O potser precisament perquè temen que es repeteixi la seva primera experiència en gran coalició: del 34% que van tenir el 2005, l'any de l'arrencada de la legislatura, van acabar en un 23% quatre anys després. Deu punts de caiguda, més o menys el mateix que han perdut ara els liberals, després d'una legislatura de companys de govern de Merkel.

L'SPD no vol presses: “Les negociacions, si hi anem, duraran setmanes o fins i tot mesos”, va voler advertir Gabriel.

Els Verds s'han de curar de les pròpies ferides després de perdre més de tres punts fins a quedar per sota de l'Esquerra. I els d'aquesta última formació –sorgida d'una escissió de l'SPD i del postcomunisme de l'est– no compten per a ningú com a socis.

Merkel no es vol arriscar a res. La sola idea d'un govern en minoria fa tremolar el seu electorat, en un país obsessionat per l'estabilitat política. És una de les lliçons deixades per la història recent de la República Federal d'Alemanya (RFA), sorgida sobre les runes de la Segona Guerra Mundial.

La cancellera va recuperar ahir el somriure jove, com la noieta de l'est que era. Però també el posat reflexiu de la filla del pastor protestant que també era. L'alegria ha de ser mesurada, sense estridències. La realitat és que, amb victòria històrica inclosa, no ho té fàcil per trobar un soci en un Parlament reduït a quatre grups parlamentaris, entre els quals no hi ha cap aliat clar a la seva Unió Cristianodemòcrata.

L'SPD espera ofertes; els Verds han de pair la desfeta –han convocat un congrés per renovar el nucli directiu–; l'Esquerra està descartada, i els liberals, els seus socis fins ara, han quedat fora del Parlament. De moment,
a Merkel només li queda un aliat segur: la sang freda, part substancial del seu codi genètic
.

Victoria

Merkel s'empassa els socis

23/09/13 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

La cancellera Angela Merkel va fer saltar pels aires tots els pronòstics, que la perfilaven com a clara favorita de les eleccions però sense sortir de l'esquema clàssic de la política federal alemanya, en acaronar la majoria absoluta en la seva tercera cursa per al poder, aquest cop contra el socialdemòcrata de l'SPD, Peer Steinbrück.

La líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), junt amb la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), van quedar en el 42% –segons els resultats de la televisió alemanya, a les 22.00 de la nit–, el millor resultat en vint anys per al partit i més de 16 punts al davant del seu “perseguidor”, el socialdemòcrata Peer Steinbrück (25,6 %).

Apoteosi a la seu de la CDU, amb un grau de submissió a la líder absolutament incondicional, amb una Merkel que anava de l'alegria a la reflexió i aconsellava calma, perquè fins que no estigui recomptat fins al darrer vot no se sabrà si té majoria absoluta i si, en aquest cas, està disposada a fer-ne ús, ja que Alemanya, recordava “no es país que recolzi en governs volàtils”.

Merkel vol una majoria sòlida, però Steinbrück no semblava, si més no ahir, disposat a regalar-li la gran coalició de què feia dies es parlava com a opció més possible, si és que els fallaven els vots dels socis liberals –com va passar, en quedar en un 4,6 % i sense escons. “Felicitem Merkel pel seu èxit. Però ha de ser ella qui es busqui el nou soci”, deia l'aspirant derrotat.

La victòria era clara, però no quin serà el futur govern d'Alemanya.

Els liberals de l'FDP queden fora del Parlament; els socialdemòcrates es faran pregar i els Verds (8,4 %) callen. Enmig d'aquest panorama, els temuts euroescèptics obtenien un 4,9% prou amenaçador, fins i tot si el recompte final no els permet arribar al mínim del 5%.

La campanya, que havia arrencat amb una clara favorita –Merkel–, s'havia decantat cap al final com una mena de batalla dels liberals per arribar, ni que fos estirant el coll, al 5% necessari per tenir escons, i de l'SPD per guanyar punts, per tal de retallar distàncies amb Merkel. Posats a perdre, amb el màxim resultat, ja que en cas d'haver d'anar a una gran coalició seria com a “soci d'igual a igual”, com va ser a la primera legislatura de Merkel. La cancellera va arribar al poder, el 2005, amb un punt d'avantatge sobre el socialdemòcrata Gerhard Schröder, que havia liderat una innovadora aliança amb els Verds des del 1998 fins aleshores.

Això va permetre a l'SPD mantenir-se al govern, com a soci i amb tants ministres com la CDU/CSU. Els grans perdedors del pacte van ser els liberals, que a les anteriors eleccions, el 2009, van quedar deu punts per sota de les files de Merkel i que encara continuen sense haver-se recuperat.

Fora dels resultats de l'oficialisme i la primera força de l'oposició, l'expectació se centrava en una possible entrada al parlament federal dels euroescèptics, destinats a trencar la baralla d'un espectre polític que es diu majoritàriament europeista. L'amenaça de l'Alternativa per Alemanya (AfD) va cobrar empenta, si més no en alguns sondejos aïllats, mentre tots dos grans partits descartaven qualsevol aliança amb aquesta nova formació, nascuda set mesos enrere i omnipresent a molts comentaris, sobretot de la premsa estrangera, com una amenaça sobre Merkel, que ni tan sols qui la critiquen o temen poden desitjar.

Fora d'Alemanya, la reelecció per a un tercer mandat era temuda, especialment pels –i són molts– qui responsabilitzen la cancellera de tots els mals de la zona euro.

La cancellera era conscient que aquest cop no es tractava de lluitar fins a imposar la seva davant els socis de la UE –o del G-8 o de Washington ni Moscou–. Havia de conquerir, de nou, els seus compatriotes, que d'una manera diferent també pateixen els efectes de la doctrina de l'austeritat.

A l'Alemanya del 2013 s'ensuma una precarietat laboral que segurament el seu antecessor, el socialdemòcrata Schröder, no va ni imaginar quan va implantar l'Agenda 2010. És a dir, el pla de retallades socials que, segons alguns, ha equipat el país per fer front a crisis com l'actual i, segons d'altres, condemna vuit milions de ciutadans a treballar a sous mínims.

Merkel va deixar aparcades en campanya totes les seves campanyes internacionals –Síria, nou paquet per a Grècia, unió bancària, etc.– i va concentrar-se a capgirar el personatge que l'acompanya quan viatja pel món, on la pinten com una mena de Hitler amb collarets i jaqueta de botons. Va tornar a ser “l'Angie” –com l'anomenen a casa–, protectora dels interessos dels alemanys i defensora de la solidesa econòmica enmig de les tempestes dels altres.

La seva reelecció es veia imparable, per molt que a la recta final els sondejos i els mitjans de comunicació “jugaven” amb el fet que l'aspirant Peer Steinbrück podia donar la sorpresa.

“L'Angie” de tots s'ha reeditat com a invencible, un cop s'ha allunyat de la imatge del poder absolut amb què se la identifica fora d'Alemanya i ha baixat a buscar el ciutadà.

L'elector li ha confiat un tercer mandat.

S'ha complert així la victòria que molts temien com a inevitable, fora d'Alemanya. Merkel pot guardar de nou a l'armani el vestit “d'Angie” i tornar a l'alta política de les grans cimeres.

Con Leandro Querido, para Radio UBA de Buenos Aires

http://186.153.1.2/5daaqaei5qcaazibqyjqd2ygrjrktcfi

2. 

   Leandro Querido ‏@leandroquerido23h

   "@RadioUba: #EnVivo en #PorLaTarde hablamos con @gemmacasa desde Alemania para analizar las ultimas elecciones @UBAonline @RadioUba"