La millor venjança contra Hitler
Gemma C. Serra
„La
millor venjança contra Hitler és reconstruir la vida jueva a Alemanya“, deia
aquests dies Yehuda Teichtal, el rabí responsable del Centre Cultural de
l’organització ortodoxa Chabad Lubawitsch obert aquest cap de setmana a Berlín.
No tots els jueus comparteixen amb Teichtal la pràctica estricta de la religió,
però probablement la majoria dels 100.000 membres d’aquesta confesió que viuen
ara a Alemanya subscriurien la frase.
Un 80
per cent d’aquests jueus han tornat al país de l’Holocaust en les últimes
dècades, principalment després de la caiguda del Teló d’Acer i procedents de
l’est d’Europa. A Berlín, on abans de
l’arribada de Hitler al poder hi vivien 177.000 jueus, n’hi ha ara 12.000. Es la
més gran comunitat d’aquesta religió a Alemanya.Els jueus i no jueus berlinesos van tenir ocasió aquesta setmana de reflexionar sobre la frase de Teichtal gràcies a dues inauguracions: la del centre ortodoxe, al barri de Wilmersdorf, a l’antic sector occidental; la de la sinagoga de la Rykestrasse, a Prenzlauerberg, el barri de la modernor al que va ser sector oriental.
Es tracta de la sinagoga més gran d’Alemanya, restaurada ara i inaugurada divendres, amb ample representació institucional. Construỉda l’any 1904, va ser un dels temples jueus que no va ser cremat la „nit dels miralls trencats“, el 9 de novembre de 1938, quan van cremar les sinagogues de tot el país. Es van limitar a saquejar-la i destrossar-ne l’interior, per por que el foc pogués afectar també les cases del cantó, propietats „àries“.
La sinagoga de la Rykestrasse va quedar en peu, però degradada a magatzem. La reconstrucció ha costat cinc milions d’euros i ha estat feta a partir d’un parell de fotografies que se’n van conservar. Berlín torna a tenir així la sinagoga més gran del país.
A l’altre cantó de la ciutat, el minoritari col.lectiu ortodoxe va celebrar diumenge l’apertura del seu propi centre, que inclou una rèplica de 30 metres del Mur de les Lamentacions feta de pedra transportada des de Jerusalem.
Tots dos edificis representen d’alguna manera la venjança a la „solució final“ planejada pels ideòlegs de Hitler. A la Rykestrasse, el temple obert a tota la comunitat; a Wilmersdorf un centre destinat als ortodoxes. Un punt deixa clar, però, que encara no es pot parlar de normalització de la vida jueva: com la resta dels centres, temples, cementeris jueus o representacions d’Israel a Alemanya, estaran sota vigilància policial nit i dia.