Calces brutes al teatreGemma Casadevall
Durant mesos, la crítica alemanya es va dividir entre els qui qualificaven Feuchtgebiete (Zones humides, Dumont), de Charlotte Roche, de literatura porca i els qui hi veien un nou feminisme alliberador. D'altres, senzillament, van ignorar aquesta novel·la d'una debutant,
que explica les cabòries d'una adolescent en lluita contra la higiene personal. La noia a qui li agrada dur les calces brutes -d'esperma, s'entén- va a parar a un hospital en un intent de depilar-se allà on no arriba el mirall.
Roche, de 30anys, porta venuts 1,6 milions d'exemplars del llibret centrat en el món adolescent sense manies de Helen, de 18 anys, i continua en el número 1 de les llistes de vendes (segons l'editorial Dumont, aviat la podrem llegir en català, a Proa, i en castellà, aAnagrama). Cap consagrat fa ombra a la noia que parla de menstruacions, fluxos vaginals, tampons i altres coses humides. ¿Pornografia femenina?
No, diu Roche: alliberament de les cadenes a les dones, obligades a ser netes, primes, lluents i sense pèls. Més d'un milió i mig de llibres venuts no són bromani aAlemanya, un país que volta els vuitanta milions d'habitants, un vint per cent dels quals confessen no haver llegir ni un llibre aquest any. El percentatge dels que sí que s'han deixat endur pel poder hipnòtic de Roche és, doncs, prou respectable.
Explicar el cosmos de les calces humides en novel·la no té més complicacions. Passar-ho al teatre, tampoc. El darrer cap de setmana se'n va estrenar la versió teatral a Halle, una fosca ciutat de províncies de l'est d'Alemanya. De cop, els grans mitjans nacionals ja no parlen d'escàndol. Expliquen que s'hi veu bastanta pell, una mica de líquid i una noia que parla del que ja sabem. Però, al cent per cent, només hi surt un culet. I un culet no fa pornografia. Sembla que els crítics teatrals tenen més clares que els literaris les fronteres d'on comença què..
El món per la finestra, Suplement de Cultura,