Özdemir, l’Obama dels Verds
Gemma C. Serra
„Sí, vosaltres també podeu“, va ser el missatge del líder dels Verds alemanys Cem Özdemir a tots aquells que, com ell mateix, són ciutadans alemanys d’origen immigrant. Si un negre ha arribat a la Casa Blanca també pot ser que un dia a la cancelleria alemanya hi hagi una dona anomenada Ayse. Una dona d’origen turc. Barack Obama ha pogut, vosaltres també ho podeu fer.
La comparació no és del tot exacta. Els afroamericans, com s’anomena els negres als EEUU, van arribar fa un parell de segles com a esclaus. Els turcs, fa uns quaranta anys, com a immigrants. Özdemir, però, sap de què parla. Ell mateix va esdevenir el primer diputat d’origen turc al Bundestag, el Parlament federal, d’origen turc. Des d’aquesta posició ha estat el referent de la generació de fills d’immigrants que sí ha sabut trobar el camí cap a la integració.
Nascut el 1965 al sud més conservador del país, Reutlingen, de pares arribats a Alemanya amb la primera onada d’immigració turca, Özdemir aspira ara a una altra fita en la política alemanya: ser el president dels Verds. La formació ecopacifista esdevindria així la primera en l’espectre parlamentari alemany amb un líder d’origen turc. Un representant de la comunitat estrangera més nombrosa del país, amb uns tres milions de ciutadans, un terç dels quals amb nacionalitat alemanya.
Els Verds són a l’oposició des que el socialdemòcrata Gerhard Schröder va perdre davant Angela Merkel, l’any 2005. De moment Özdemir no pot ni somniar amb un ministeri. Però és un pas important en la carrera d’aquest „turc modèlic“ i, de passada, un senyal integrador per a aquest col.lectiu.
El problema és que la seva trajectòria no és tan impactant ni impecable com la d’Obama. Va ser el primer diputat d’origen turc al Bundestag, però després va tenir en parell ensopegades –l’ús privat de milles aères acumulades com a diputat per a viatgets de vacances amb la seva xicota- i va haver de deixar l’escó.
Va esperar que l’escàndol s’esvaís, després el partit el va enviar a fer d’eurodiputat. Ara es presenta a l’elecció com a president dels Verds al congrés que se celebra el proper cap de setmana. Teòricament, està rehabilitat. Però les bases del partit no obliden fàcilment. Fa un parell de setmanes, va encaixar una bufetada al seu districte electoral, en no aconseguir ser designat candidat a les eleccions generals del 2009. Özdemir no té contracandidat per a la presidència del partit. però haurà de lluitar per aconseguir un percentatge digne, si no es vol veure titllat de líder feble, escollit per qüestions de discriminació positiva.