Rien de rien

 

Fer campanya o fer manetes

DUEL · L'aspirant socialdemòcrata a rellevar Merkel afronta demà el difícil repte de plantar-li cara en un debat SOCI · La cancellera, favorita en els sondejos, evita descartar una nova coalició amb els seus rivals

Gemma C. Serra

Teòricament, demà a la nit l'aspirant a la cancelleria i ministre d'Exteriors d'Alemanya, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, té la darrera gran oportunitat de capgirar el marcador dels sondejos, favorables a la titular, la democristiana Angela Merkel. A dues setmanes de les eleccions generals, quatre cadenes de televisió transmeten l'únic duel entre els candidats de les dues forces, la CDU/CSU i l'SPD, que compten en la cursa per la cancelleria.

Steinmeier ho hauria d'aprofitar per atacar Merkel, tal com ho va fer fa quatre anys el seu padrí polític i aleshores canceller, Gerhard Schröder. Se suposa que dos de cada tres electors veuran el programa, però la màxima expectació aquests dies no se centra en quin dels dos polítics s'imposarà sobre l'altre, sinó quin dels quatre moderadors -un per cada cadena- farà les preguntes més punyents, com si els candidats a liderar el govern de la primera potència europea quedessin degradats al paper de comparses en un càsting de moderadors.

El cap de cartell de l'SPD està contra les cordes: el seu partit continua inalterable uns catorze punts per sota de la CDU/CSU de Merkel. La recent desfeta de les files de la cancellera a les regionals del Saarland i Turíngia -on va perdre la majoria absoluta- no li ha servit de res, i només ha afavorit el partit L'Esquerra, la competència alimentada per la dissidència de l'SPD. Després de quatre anys de gran coalició, tampoc no pot atacar Merkel pel que ha fet o no ha fet el seu govern, ja que ell hi era. Merkel tampoc no ho pot fer. Però ella no ho necessita tant, ja que, pel que sembla, el pitjor que li pot passar és que es quedi sense poder canviar de soci a favor del Partit Liberal (FDP), amb Guido Westerwelle de company de coalició, oficialment el seu aliat natural. La reedició d'una gran coalició no seria cap gran trasbals per a ella, mentre que per a Steinmeier sembla l'única alternativa viable a la de passar a l'oposició, amb el partit enfonsat en uns resultats històricament negatius, agreujats per l'empenta de L'Esquerra.
Steinmeier, com Merkel, és conciliador. No se li coneixen atacs d'arrogància, com a Schröder. A això s'hi afegeix que Merkel i Steinmeier comparteixen no sols govern, sinó també posicions gairebé idèntiques en qüestions que toquen la fibra de l'electorat, com l'Afganistan. L'única formació que combrega amb l'opinió majoritària dels ciutadans -un 53% són partidaris de la retirada del contingent alemany- és L'Esquerra, és a dir, l'enemic comú de totes les formacions (SPD, CDU/CSU, Els Verds i liberals). És l'únic partit emergent i es desconeix on té el sostre aquesta formació nascuda del postcomunisme fusionat amb l'ala esquerra escindida de la socialdemocràcia.

Opel i Afganistan, cara i creu

L'únic nerviós davant el duel és qui no hi serà, Westerwelle, que ha protestat per l'absència d'altres candidats en aquest debat televisat de màxima audiència. El líder de l'FDP tem que li passi el mateix que fa quatre anys: que acabi com a vencedor moral, però li toqui continuar a l'oposició, perquè el soci gran (CDU) no té prou percentatge per recolzar-se en el seu aliat natural. Merkel evita mullar-se i juga a totes dues bandes: diu que el seu soci preferit és i serà Westerwelle, però exhibeix bons balanços de la seva gran coalició amb Steinmeier. Westerwelle està tan nerviós que treu relleu a l'acord de General Motors per vendre Opel a l'inversor escollit per Merkel, la canadenco-austríaca Magna.
La cancellera i Steinmeier no es barallaran demà per l'Afganistan, perquè han de defensar el que hi fan. Tampoc no ho faran per Opel, malgrat els dubtes sobre la viabilitat del pla, perquè tots dos volen rendibilitzar el paper de salvadors de les plantes alemanyes. Als moderadors del debat els queda la feina d'impedir que als participants en el duel no se'ls vegi fent manetes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 14. Dissabte, 12 de setembre del 2009