El president del Bayern, amb un peu a la presó
Uli Hoeness, l'home més poderós del club més ric de la Bundesliga, el Bayern de Munic, té un peu a la presó. La justícia alemanya va necessitar només quatre dies de procés per declarar-lo culpable de frau fiscal, per un total de 27,2 milions d'euros, i el va condemnar a tres anys i sis mesos de presó.
De moment, continua en llibertat i tot indica que, si ho vol, podrà continuar aplaudint des de l'Allianz Arena els gols de l'equip, com ha fet aquesta setmana, en ple judici, en el partit de Champions contra l'Arsenal. Els advocats de Hoeness van presentar recurs contra la sentència i la decisió final pot trigar encara uns quants mesos. Suficients per celebrar com a home lliure el títol de la Bundesliga que sembla que no es resistirà als de Pep Guardiola.
No queda tan clar, però, que ho faci com a president del consell de vigilància d'un club del qual té plens poders. La cúpula del Bayern es va reunir ahir mateix i en mitjans alemanys es parlava d'una retirada més o menys digna fins que s'aclareixi la situació. La decisió pot sortir aquest divendres.
El procés contra Hoeness ha estat curt, però espectacular: va arrencar dilluns, amb l'acusació de frau per 3,5 milions d'euros, la quantitat que constava a l'autodenúncia presentada pel mateix interessat, fa un any, amb intenció que se li reconegués com a atenuant i el lliurés d'anar a la presó. Aquestes aspiracions de sortir-se'n sense problemes –és a dir, amb una multa– es van ensorrar dia a dia, en la mesura en què d'aquells 3,5 milions s'apujaven a 18, el mateix dilluns. Un dia després, la xifra arribava a 23 i finalment als 27,2 estimats per una inspectora fiscal i acceptats per l'acusat com a possibles. Es tracta de diners dipositats sense declarar en una banca suïssa i guanyats d'una sèrie d'especulacions en borsa, ha explicat Hoeness, que sembla que no recordava l'abast dels seus oblits fiscals.
Ningú a Alemanya no acaba d'empassar-se que algú pugui no tenir una idea aproximada de quant és el que ha “oblidat” declarar a la hisenda del país on és contribuent. Hi ha qui el considera un mentider. Hi ha qui el veu com el multimilionari arrogant que es creu per damunt de la llei. I hi ha qui el veu com una víctima d'un nou tipus d'addicció: la de l'evasor, que no pot deixar el vici, tot i que sap que el portarà a la ruïna.