GEMMA C.SERRA - BERLÍN
“Ho aconseguirem. No serà fàcil, però superarem el repte històric d'acollir els refugiats”, va dir Angela Merkel davant centenars de periodistes, en una compareixença d'una hora i mitja llarga convocada sota l'impacte dels dos atemptats gihadistes comesos a Baviera per refugiats. Van ser una “bufetada” a la societat oberta alemanya, però també als refugiats que han arribat al país fugint de la guerra als seus llocs d'origen, hi va afegir.
Merkel es referia així als dos atacs perpetrats en menys d'una setmana a Baviera, el land per on l'any passat van entrar la majoria dels 1,1 milions de sol·licitants d'asil a Alemanya. Un el va cometre un refugiat afganès de 17 anys, armat amb una destral, el dilluns 18. L'altre, un sirià de 27 anys a qui havien comunicat l'expulsió a Bulgària, el país on abans havia demanat asil.
Tots dos van morir: el primer, abatut per la policia, després de ferir cinc passatgers d'un tren de rodalies; el segon, en esclatar la bomba amb què volia accedir a un festival d'estiu amb 2.500 assistents. La compareixença de Merkel va ser precedida per la del ministre d'Interior de Baviera, Joachim Herrmann, que va presentar un catàleg de mesures per garantir la protecció dels ciutadans. Es tracta, sobretot, de mesures restrictives del dret d'asil, per accelerar l'expulsió dels sol·licitants rebutjats o per revisar els expedients dels que ja són aquí.
Són mesures, en part, ja impulsades pel govern de Merkel, a Berlín, semblants a les que la mateixa cancellera va resumir en la seva conferència de premsa. La cúpula bavaresa volia recordar, un cop més, que abans dels atemptats del juliol el seu govern, a Munic, ja reclamava a Berlín que tanqués l'aixeta a l'arribada de refugiats. El torcebraç entre Merkel i els conservadors bavaresos fa mesos que dura. La cancellera va optar aquest cop per ser conseqüent.
Fora d'això, la investigació sobre els atemptats indica que tots dos autors van estar en contacte, per xat amb el seu telèfon mòbil, amb algú a l'Orient Mitjà fins moments abans de l'atac. Tots dos havien deixat un vídeo d'adhesió a Estat Islàmic. L'atenció –i la tensió política– se centra en aquests dos atemptats, en què les úniques víctimes mortals van ser-ne els causants. Mentrestant, en els mitjans es completa el perfil de l'autor del tiroteig de Munic, l'alemany i iranià de 18 anys que va matar nou persones abans de suïcidar-se. Segons el Frankfurter Allgemeine Zeitung, era un racista, “admirador de Hitler” pel fet de compartir data de naixement i que va fer coincidir el seu atac amb l'aniversari de la matança del noruec islamòfob Anders Breivik. Odiava els turcs i els àrabs i se sentia doblement ari, com a alemany i iranià, lloc d'origen de la raça ària.
“Ho aconseguirem. No serà fàcil, però superarem el repte històric d'acollir els refugiats”, va dir Angela Merkel davant centenars de periodistes, en una compareixença d'una hora i mitja llarga convocada sota l'impacte dels dos atemptats gihadistes comesos a Baviera per refugiats. Van ser una “bufetada” a la societat oberta alemanya, però també als refugiats que han arribat al país fugint de la guerra als seus llocs d'origen, hi va afegir.
Merkel es referia així als dos atacs perpetrats en menys d'una setmana a Baviera, el land per on l'any passat van entrar la majoria dels 1,1 milions de sol·licitants d'asil a Alemanya. Un el va cometre un refugiat afganès de 17 anys, armat amb una destral, el dilluns 18. L'altre, un sirià de 27 anys a qui havien comunicat l'expulsió a Bulgària, el país on abans havia demanat asil.
Tots dos van morir: el primer, abatut per la policia, després de ferir cinc passatgers d'un tren de rodalies; el segon, en esclatar la bomba amb què volia accedir a un festival d'estiu amb 2.500 assistents. La compareixença de Merkel va ser precedida per la del ministre d'Interior de Baviera, Joachim Herrmann, que va presentar un catàleg de mesures per garantir la protecció dels ciutadans. Es tracta, sobretot, de mesures restrictives del dret d'asil, per accelerar l'expulsió dels sol·licitants rebutjats o per revisar els expedients dels que ja són aquí.
Són mesures, en part, ja impulsades pel govern de Merkel, a Berlín, semblants a les que la mateixa cancellera va resumir en la seva conferència de premsa. La cúpula bavaresa volia recordar, un cop més, que abans dels atemptats del juliol el seu govern, a Munic, ja reclamava a Berlín que tanqués l'aixeta a l'arribada de refugiats. El torcebraç entre Merkel i els conservadors bavaresos fa mesos que dura. La cancellera va optar aquest cop per ser conseqüent.
Fora d'això, la investigació sobre els atemptats indica que tots dos autors van estar en contacte, per xat amb el seu telèfon mòbil, amb algú a l'Orient Mitjà fins moments abans de l'atac. Tots dos havien deixat un vídeo d'adhesió a Estat Islàmic. L'atenció –i la tensió política– se centra en aquests dos atemptats, en què les úniques víctimes mortals van ser-ne els causants. Mentrestant, en els mitjans es completa el perfil de l'autor del tiroteig de Munic, l'alemany i iranià de 18 anys que va matar nou persones abans de suïcidar-se. Segons el Frankfurter Allgemeine Zeitung, era un racista, “admirador de Hitler” pel fet de compartir data de naixement i que va fer coincidir el seu atac amb l'aniversari de la matança del noruec islamòfob Anders Breivik. Odiava els turcs i els àrabs i se sentia doblement ari, com a alemany i iranià, lloc d'origen de la raça ària.