Setge neonazi al migrant
La ultradreta pren els carrers d’una ciutat de l’est per “caçar” estrangers
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
L’atenció d’ahir, a Alemanya, es va aturar a la plaça Karl Marx de Chemnitz, la ciutat de l’est profund que en temps comunistes s’anomenava Karl-Marx-Stadt i que en conserva una estàtua de set metres. Allà hi havia convocades dues manifestacions, una de neonazi i una altra contra la xenofòbia, totes dues en resposta a una mort no aclarida. El crim és el d’un alemany d’origen cubà, Daniel H., de 35 anys, mort a ganivetades durant les festes de la ciutat. La mort d’aquest home va anar seguida diumenge d’una concentració de 800 neonazis, cinquanta dels quals violents, disposats a “castigar” la mort d’un ciutadà de qui aleshores només se sabia que era alemany.
“Es van difondre mentides per les xarxes per incitar a la violència”, va resumir el ministre de l’Interior del land de Saxònia, Roland Wöller. Es tractava de “demostrar qui mana a la ciutat”. El resultat van ser tres agressions a estrangers que van topar amb la columna neonazi. La policia va informar de la detenció d’un sirià i un iraquià, de 23 i 22 anys, com a presumptes autors de la mort de Daniel en una baralla entre homes de diferents nacionalitats.
“A Alemanya no hi ha espai per a l’autojustícia. Correspon a la policia aclarir el que ha passat”, va dir el portaveu del govern d’Angela Merkel, Steffen Seibert, mentre les forces de seguretat de Chemnitz reforçaven els dispositius per evitar confrontacions en les manifestacions sota l’estàtua de Karl Marx.
Els fets de Chemnitz segueixen l’enrenou de la setmana passada per la intimidació policial a un equip de la televisió pública ZDF quan filmava una protesta de Pegida. Va ser a Dresden, Saxònia, on va sorgir el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident. Merkel era a la ciutat i, tal com passa cada cop que la cancellera visita l’est del país, Pegida va sortir a escridassar-la. Eren un grapat de congregats i l’equip de la ZDF es va concentrar en un home que, a més d’insultar-los, deia que no tenien cap dret a filmar-lo. L’incident no hauria tingut més rellevància si no hagués estat perquè la policia va retenir tres quarts d’hora els reporters. L’endemà es va saber que el manifestant és empleat de la policia. La mateixa Merkel va sortir l’endemà a defensar la feina dels reporters i la llibertat de premsa.
Prou sobre mullat a Saxònia, el land on en les eleccions generals del 2017 la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va quedar primera, amb un 27%. Per damunt fins i tot de la mitjana a l’est del país, on la formació radical va obtenir un 22%, mentre que a escala nacional el percentatge era del 12,6%.
L’est sembla especialment receptiu a la ultradreta. També en aquesta part del país es fa més palès un eslògan de l’esquerra, segons el qual la policia és cega de l’ull dret. Va ser aquí on durant anys es va bellugar amb total impunitat el tercet de neonazis anomenat Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU). Entre el 2000 i el 2007 van matar, amb la mateixa pistola, nou immigrants, uns crims que no es van investigar com a crims en sèrie ultres, sinó com a venjances entre estrangers. El suïcidi dels dos homes del grup, el 2011, va destapar l’olla. A l’única supervivent de l’NSU, Beate Zschäpe, la van condemnar a cadena perpètua en un cas que va deixar al descobert la ceguesa policial amb el neonazisme.
L’atenció d’ahir, a Alemanya, es va aturar a la plaça Karl Marx de Chemnitz, la ciutat de l’est profund que en temps comunistes s’anomenava Karl-Marx-Stadt i que en conserva una estàtua de set metres. Allà hi havia convocades dues manifestacions, una de neonazi i una altra contra la xenofòbia, totes dues en resposta a una mort no aclarida. El crim és el d’un alemany d’origen cubà, Daniel H., de 35 anys, mort a ganivetades durant les festes de la ciutat. La mort d’aquest home va anar seguida diumenge d’una concentració de 800 neonazis, cinquanta dels quals violents, disposats a “castigar” la mort d’un ciutadà de qui aleshores només se sabia que era alemany.
“Es van difondre mentides per les xarxes per incitar a la violència”, va resumir el ministre de l’Interior del land de Saxònia, Roland Wöller. Es tractava de “demostrar qui mana a la ciutat”. El resultat van ser tres agressions a estrangers que van topar amb la columna neonazi. La policia va informar de la detenció d’un sirià i un iraquià, de 23 i 22 anys, com a presumptes autors de la mort de Daniel en una baralla entre homes de diferents nacionalitats.
“A Alemanya no hi ha espai per a l’autojustícia. Correspon a la policia aclarir el que ha passat”, va dir el portaveu del govern d’Angela Merkel, Steffen Seibert, mentre les forces de seguretat de Chemnitz reforçaven els dispositius per evitar confrontacions en les manifestacions sota l’estàtua de Karl Marx.
Els fets de Chemnitz segueixen l’enrenou de la setmana passada per la intimidació policial a un equip de la televisió pública ZDF quan filmava una protesta de Pegida. Va ser a Dresden, Saxònia, on va sorgir el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident. Merkel era a la ciutat i, tal com passa cada cop que la cancellera visita l’est del país, Pegida va sortir a escridassar-la. Eren un grapat de congregats i l’equip de la ZDF es va concentrar en un home que, a més d’insultar-los, deia que no tenien cap dret a filmar-lo. L’incident no hauria tingut més rellevància si no hagués estat perquè la policia va retenir tres quarts d’hora els reporters. L’endemà es va saber que el manifestant és empleat de la policia. La mateixa Merkel va sortir l’endemà a defensar la feina dels reporters i la llibertat de premsa.
Prou sobre mullat a Saxònia, el land on en les eleccions generals del 2017 la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va quedar primera, amb un 27%. Per damunt fins i tot de la mitjana a l’est del país, on la formació radical va obtenir un 22%, mentre que a escala nacional el percentatge era del 12,6%.
L’est sembla especialment receptiu a la ultradreta. També en aquesta part del país es fa més palès un eslògan de l’esquerra, segons el qual la policia és cega de l’ull dret. Va ser aquí on durant anys es va bellugar amb total impunitat el tercet de neonazis anomenat Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU). Entre el 2000 i el 2007 van matar, amb la mateixa pistola, nou immigrants, uns crims que no es van investigar com a crims en sèrie ultres, sinó com a venjances entre estrangers. El suïcidi dels dos homes del grup, el 2011, va destapar l’olla. A l’única supervivent de l’NSU, Beate Zschäpe, la van condemnar a cadena perpètua en un cas que va deixar al descobert la ceguesa policial amb el neonazisme.