GEMMA C. SERRA - BERLÍN
De cop, sembla que no tot rutlla tan malament en la integració dels refugiats en el món laboral alemany. Unes 300.000 persones del total d’1,3 milions de peticionaris d’asil arribats a Alemanya des del 2015 han trobat feina, segons les dades del mes de maig de l’Agència Federal de Treball. Un augment de 103.000 persones respecte al mateix mes de l’any passat, en la seva majoria procedents de Síria, l’Afganistan, Nigèria i Somàlia.
S’ha necessitat temps i el camí no ha estat fàcil, com tampoc no ho és l’aprenentatge de l’alemany. Però els que tenen el perfil adequat i segueixen la via correcta –cursos d’integració i formació professional– ho aconsegueixen, va explicar el president de la BA, Detlef Scheele, a l’agència de notícies alemanya DPA.
Hi ha uns 482.000 refugiats més que esperen l’oferta de feina que els permeti integrar-se. I més de 250.000 llocs de feina per cobrir, en un país on la taxa d’atur és baixa –5,1%– i on la indústria no para de reclamar mà d’obra qualificada.
Si tot es resolgués a cop d’estadística no hi hauria d’haver cap problema per integrar els nouvinguts, ni que sigui a mitjà termini. Aquesta era la visió d’Angela Merkel quan el 2015 va decidir mantenir obertes les fronteres als refugiats que arribaven des d’Àustria. Aquella defensa li va sortir cara, perquè la banda més dretana del seu bloc conservador –i especialment la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– se li va tirar al damunt. Merkel ha reculat i ha frenat l’entrada de refugiats, mentre els bavaresos l’acusen d’haver fet “créixer” la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), actualment líder de l’oposició al Bundestag (Parlament) i representant del discurs xenòfob.
Horst Seehofer, ministre de l’Interior i cap de la CSU, ha fet un gir paradoxal en la línia de duresa. De cop, redacta un projecte de llei que reconeix Alemanya com a país d’immigració i on estableix una mena de catàleg de quines han de ser les condicions per incorporar-hi treballadors extracomunitaris.
Pujada dels Verds
Hi ha des de la qualificació professional, segons els sectors, fins a l’idioma, l’edat, la situació familiar, etc. Una mena d’immigració a la carta, destinada a integrar els que encaixen en aquestes categories. Fins i tot han sorgit propostes, entre els conservadors i els seus socis socialdemòcrates, per donar una oportunitat als sol·licitants d’asil rebutjats –principalment, perquè se’ls considera immigrants econòmics– però que mentre ha durat el procés d’avaluació han fet cursos d’integració i fins i tot estan treballant, ni que sigui en qualitat d’aprenents i dins els programes de formació laboral.
Tot això passa en un moment delicat per a la CSU, que es juga la majoria absoluta en les eleccions regionals d’octubre a Baviera, el land on són partit dominant des dels anys seixanta. Els conservadors bavaresos han copiat consignes de l’AfD per frenar la baixada en els sondejos, que els col·loquen per sota del 40%, una situació anòmala per a aquesta formació acostumada a guanyar.
Enmig del context de paradoxes, resulta que qui puja en les enquestes no és la ultradreta, sinó els Verds. A escala nacional, un sondeig setmanal situa aquests dies els ecopacifistes com a tercera força, després dels conservadors de Merkel i els socialdemòcrates, i davant de l’AfD. A escala bavaresa, la segona posició després de la CSU, se la disputen socialdemòcrates i Verds, seguits de la ultradreta.
Alemanya també ha estat aquest estiu una caldera, enmig d’una onada de calor amb temperatures rècord. Baviera ja no és un paisatge de prats verds i boscos inabastables, sinó de terrenys ressecs on s’ha precipitat la tardor i les fulles grogues cauen abans del previst sobre terrenys de color palla.
Potser per això ha començat a perdre gas AfD, negacionista del canvi climàtic en la línia de Trump. El líder de la formació, Alexander Gauland, va quedar fora de joc en una entrevista a la TV pública en què no se li va fer ni una pregunta referida als “seus temes” –immigració i refugiats–, sinó al canvi climàtic i tecnologies. Cap resposta, total desconeixement dels reptes reals del futur.
De cop, sembla que no tot rutlla tan malament en la integració dels refugiats en el món laboral alemany. Unes 300.000 persones del total d’1,3 milions de peticionaris d’asil arribats a Alemanya des del 2015 han trobat feina, segons les dades del mes de maig de l’Agència Federal de Treball. Un augment de 103.000 persones respecte al mateix mes de l’any passat, en la seva majoria procedents de Síria, l’Afganistan, Nigèria i Somàlia.
S’ha necessitat temps i el camí no ha estat fàcil, com tampoc no ho és l’aprenentatge de l’alemany. Però els que tenen el perfil adequat i segueixen la via correcta –cursos d’integració i formació professional– ho aconsegueixen, va explicar el president de la BA, Detlef Scheele, a l’agència de notícies alemanya DPA.
Hi ha uns 482.000 refugiats més que esperen l’oferta de feina que els permeti integrar-se. I més de 250.000 llocs de feina per cobrir, en un país on la taxa d’atur és baixa –5,1%– i on la indústria no para de reclamar mà d’obra qualificada.
Si tot es resolgués a cop d’estadística no hi hauria d’haver cap problema per integrar els nouvinguts, ni que sigui a mitjà termini. Aquesta era la visió d’Angela Merkel quan el 2015 va decidir mantenir obertes les fronteres als refugiats que arribaven des d’Àustria. Aquella defensa li va sortir cara, perquè la banda més dretana del seu bloc conservador –i especialment la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– se li va tirar al damunt. Merkel ha reculat i ha frenat l’entrada de refugiats, mentre els bavaresos l’acusen d’haver fet “créixer” la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), actualment líder de l’oposició al Bundestag (Parlament) i representant del discurs xenòfob.
Horst Seehofer, ministre de l’Interior i cap de la CSU, ha fet un gir paradoxal en la línia de duresa. De cop, redacta un projecte de llei que reconeix Alemanya com a país d’immigració i on estableix una mena de catàleg de quines han de ser les condicions per incorporar-hi treballadors extracomunitaris.
Pujada dels Verds
Hi ha des de la qualificació professional, segons els sectors, fins a l’idioma, l’edat, la situació familiar, etc. Una mena d’immigració a la carta, destinada a integrar els que encaixen en aquestes categories. Fins i tot han sorgit propostes, entre els conservadors i els seus socis socialdemòcrates, per donar una oportunitat als sol·licitants d’asil rebutjats –principalment, perquè se’ls considera immigrants econòmics– però que mentre ha durat el procés d’avaluació han fet cursos d’integració i fins i tot estan treballant, ni que sigui en qualitat d’aprenents i dins els programes de formació laboral.
Tot això passa en un moment delicat per a la CSU, que es juga la majoria absoluta en les eleccions regionals d’octubre a Baviera, el land on són partit dominant des dels anys seixanta. Els conservadors bavaresos han copiat consignes de l’AfD per frenar la baixada en els sondejos, que els col·loquen per sota del 40%, una situació anòmala per a aquesta formació acostumada a guanyar.
Enmig del context de paradoxes, resulta que qui puja en les enquestes no és la ultradreta, sinó els Verds. A escala nacional, un sondeig setmanal situa aquests dies els ecopacifistes com a tercera força, després dels conservadors de Merkel i els socialdemòcrates, i davant de l’AfD. A escala bavaresa, la segona posició després de la CSU, se la disputen socialdemòcrates i Verds, seguits de la ultradreta.
Alemanya també ha estat aquest estiu una caldera, enmig d’una onada de calor amb temperatures rècord. Baviera ja no és un paisatge de prats verds i boscos inabastables, sinó de terrenys ressecs on s’ha precipitat la tardor i les fulles grogues cauen abans del previst sobre terrenys de color palla.
Potser per això ha començat a perdre gas AfD, negacionista del canvi climàtic en la línia de Trump. El líder de la formació, Alexander Gauland, va quedar fora de joc en una entrevista a la TV pública en què no se li va fer ni una pregunta referida als “seus temes” –immigració i refugiats–, sinó al canvi climàtic i tecnologies. Cap resposta, total desconeixement dels reptes reals del futur.