El ‘Brexit’ dur de Johnson s’estavella contra Merkel
La imatge de Boris Johnson –de negociació entre Brussel·les, Berlín i París– recordava ahir el via crucis de la seva antecessora, Theresa May, també de gira permanent entre aquestes tres capitals i condemnada a no obtenir-ne resultats. Cordialitat i bones maneres a la fotografia comuna, però un no contundent a reobrir el paquet negociat entre Londres i la UE pel Brexit.
Johnson va portar ahir, en la seva primera reunió com a primer ministre amb Merkel, el punt estrafolari que l’acompanya, i del qual fins i tot té cura. La resposta negativa a la seva missió havia quedat palesada el dia abans, via Twitter, des del compte del president del Consell Europeu, Donald Tusk. “La salvaguarda [irlandesa] és una garantia per evitar una frontera dura a l’illa d’Irlanda”, va respondre Tusk a la proposta que va enviar per carta Johnson, en què demanava l’eliminació de la clàusula.
“Al final, hi ha solució”
Amb aquest mateix missatge, va fer cap a Berlín i serà avui a París, amb el seu posat de nen gran entremaliat però simpàtic, per insistir en l’eliminació d’aquesta salvaguarda que la UE no vol suprimir, perquè atempta contra els interessos d’un dels seus membres, Irlanda. “He seguit moltes negociacions europees a la meva vida. Sovint sembla que no hi ha sortida, però, al final, apareix la solució”, va dir Johnson.
La cancellera també es va declarar optimista i, tot i defensar la salvaguarda, va animar Johnson a oferir una solució alternativa en 30 dies. Optimistes, però des de posicions contràries, es van deixar veure tots dos líders, en una breu compareixença prèvia a la reunió. Merkel ja havia deixat clar en una conferència de premsa, dimarts a Islàndia, que no es reobre l’acord de retirada.
Al final del seu mandat, May semblava un hàmster lligada a una roda sense fi. No va trobar la manera de fer passar a Londres l’acord que ella mateixa havia negociat. El seu successor, apòstol de la línia dura, camina cap al 31 d’octubre decidit a fer realitat el seu Brexit.
La UE avança també cap a aquesta data sense veure llum al final de túnel. Hi ha coincidència que aquell dia es passarà del club dels 28 al dels 27. Ningú, ni els líders estrafolaris ni els convencionals, semblen saber com. La pròxima trobada serà a la cimera del G7, aquest cap de setmana a Biarritz. L’escenari no sembla propici a la concòrdia, amb un Trump enfadat com sempre amb tothom, sigui Merkel, el gegant xinès o la petita Dinamarca.