Biden visita Polònia, el soci europeu més lleial i útil, però també el més exigent
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Quinze dies després de la visita a Polònia de la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, ahir el president Joe Biden va repetir pràcticament l’itinerari i el missatge de la seva número dos. No obstant això, no va gosar –per raons de seguretat– fer el que sí que es va permetre el seu secretari d’Estat, Antony Blinken: passar a territori ucraïnès. “No em deixen –suposo que amb raó– passar a veure sobre el terreny el que sofreix Ucraïna”, va dir el líder nord-americà, des de Rzeszów, a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna.
Blinken sí que havia aprofitat la seva visita per reunir-se amb el seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleba. Malgrat això, va ser un vist i no vist, una trobada llampec a la frontera, eminentment mediàtica. Un pas semblant per part de Biden hauria estat encaixat per Moscou com una provocació i hauria alimentat l’argumentari de Vladímir Putin sobre l’ànim expansionista de l’OTAN.
Biden va limitar-se a volar de Brussel·les a Varsòvia i d’allà a Rzeszów, a més de visitar els seus soldats desplegats prop de la frontera. Va ser una d’aquelles trobades sense corbata en què els líders, propers i més simpàtics que mai, es deixen fer fotos mentre comparteixen l’àpat –pizza– amb la tropa. Era la part distesa i patriòtica d’una visita oficial al soci europeu ara mateix més implicat en la defensa del territori de l’OTAN.
Polònia ja va ser l’aliada preferida de Donald Trump, amb qui el govern de l’ultraconservador partit Llei i Justícia (PiS) s’entenia molt millor que amb la majoria dels membres de la Unió Europea (UE). En aquells temps Varsòvia era una mena de destorb per al bloc comunitari, a causa del seu rebuig a acollir refugiats sirians o d’altres regions en guerra. Ara, ha rebut 2,1 milions de desplaçats pel conflicte ucraïnès, del total de 3,7 milions que han deixat el país des que va començar la invasió. El govern polonès reclama, com ho feia en temps de Trump, més protecció aliada.
Biden va aterrar a Europa amb el compromís de reforçar la defensa als països bàltics, Polònia, Romania, la República Txeca i Bulgària. Només a Polònia s’han desplegat en les últimes setmanes 10.000 soldats més de l’Aliança. Però Varsòvia no en té prou. En vol fins a 40.000. Una part d’aquests haurien de ser brigades estacionades de forma permanent en el seu territori.
Aquest és l’apartat que avui ocuparà la segona jornada de la visita oficial de Biden. Hi ha programada una visita a un centre d’acollida de refugiats i un discurs del president destinat a fer palesa la solidaritat transatlàntica. Però el nus de la qüestió són les consultes entre tots dos governs. És difícil que Washington es comprometi a tot el que reclama Varsòvia.
Quinze dies després de la visita a Polònia de la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, ahir el president Joe Biden va repetir pràcticament l’itinerari i el missatge de la seva número dos. No obstant això, no va gosar –per raons de seguretat– fer el que sí que es va permetre el seu secretari d’Estat, Antony Blinken: passar a territori ucraïnès. “No em deixen –suposo que amb raó– passar a veure sobre el terreny el que sofreix Ucraïna”, va dir el líder nord-americà, des de Rzeszów, a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna.
Blinken sí que havia aprofitat la seva visita per reunir-se amb el seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleba. Malgrat això, va ser un vist i no vist, una trobada llampec a la frontera, eminentment mediàtica. Un pas semblant per part de Biden hauria estat encaixat per Moscou com una provocació i hauria alimentat l’argumentari de Vladímir Putin sobre l’ànim expansionista de l’OTAN.
Biden va limitar-se a volar de Brussel·les a Varsòvia i d’allà a Rzeszów, a més de visitar els seus soldats desplegats prop de la frontera. Va ser una d’aquelles trobades sense corbata en què els líders, propers i més simpàtics que mai, es deixen fer fotos mentre comparteixen l’àpat –pizza– amb la tropa. Era la part distesa i patriòtica d’una visita oficial al soci europeu ara mateix més implicat en la defensa del territori de l’OTAN.
Polònia ja va ser l’aliada preferida de Donald Trump, amb qui el govern de l’ultraconservador partit Llei i Justícia (PiS) s’entenia molt millor que amb la majoria dels membres de la Unió Europea (UE). En aquells temps Varsòvia era una mena de destorb per al bloc comunitari, a causa del seu rebuig a acollir refugiats sirians o d’altres regions en guerra. Ara, ha rebut 2,1 milions de desplaçats pel conflicte ucraïnès, del total de 3,7 milions que han deixat el país des que va començar la invasió. El govern polonès reclama, com ho feia en temps de Trump, més protecció aliada.
Biden va aterrar a Europa amb el compromís de reforçar la defensa als països bàltics, Polònia, Romania, la República Txeca i Bulgària. Només a Polònia s’han desplegat en les últimes setmanes 10.000 soldats més de l’Aliança. Però Varsòvia no en té prou. En vol fins a 40.000. Una part d’aquests haurien de ser brigades estacionades de forma permanent en el seu territori.
Aquest és l’apartat que avui ocuparà la segona jornada de la visita oficial de Biden. Hi ha programada una visita a un centre d’acollida de refugiats i un discurs del president destinat a fer palesa la solidaritat transatlàntica. Però el nus de la qüestió són les consultes entre tots dos governs. És difícil que Washington es comprometi a tot el que reclama Varsòvia.