Biden diu que Putin “no pot continuar en el poder”
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Amb un “no tingueu por” va començar Joe Biden el seu discurs al Palau Reial de Varsòvia, última etapa del president dels Estats Units en la seva gira europea. La cita remetia al papa Karol Wojtyla, orgull nacional dels polonesos –fins i tot per als no tan creients–. La va pronunciar el 1978, en el primer discurs com a Joan Pau II. Segons Biden, Wojtyla va “canviar el món”, ja que va donar el coratge a l’Europa de l’est davant l’opressió soviètica.
“Aquesta batalla no es guanyarà en dies ni en mesos. Serà una guerra llarga”, va advertir el mandatari nord-americà. Cal confiar que no ho sigui tant com el temps que van haver d’esperar els polonesos entre les paraules de Wojtyla i la fi de la Unió Soviètica, el 1991. La guerra a Ucraïna ressona molt a prop de Polònia. Mentre el president pronunciava aquestes paraules, a Lviv, a 90 km de la frontera, queien successius atacs amb míssils, en una ciutat que ha estat punt de partida per a centenars de milers de refugiats.
Vladímir Putin “no pot continuar al poder”, va afegir Biden. Una frase que trenca la norma de Washington de no pronunciar-se per un relleu a Moscou i que posteriorment va ser matisada des de la Casa Blanca en un comunicat que “aclaria” que el mandatari nord-americà no volia dir que pensés a derogar Putin a Moscou, sinó que no permetrà que Putin “exerceixi el poder” sobre els veïns.
En qualsevol cas, Biden va trencar amb les seves declaracions la tònica d’un discurs que hauria estat l’habitual en aquests temps, amb frases com “que no pensi a tocar ni un centímetre de l’OTAN”, en direcció a Putin.
“La defensa de Polònia i dels nostres socis europeus és sagrada per a nosaltres”, havia deixat clar Biden abans del discurs al Palau, en una reunió a primera hora del matí amb el president polonès, Andrzej Duda. Per al conjunt de l’OTAN, la clau en aquesta guerra és l’article 5 de l’Aliança Atlàntica, que obliga els membres a respondre en cas d’un atac a un altre soci. Ucraïna no hi pertany, per tant qualsevol defensa activa seria ingerència. Biden, qui havia començat la visita a Polònia divendres amb una trobada a les seves tropes, va anar ahir a un centre de refugiats a Varsòvia. “Gràcies a l’amic José Andrés i a tots els habitants de Varsòvia per obrir els vostres cors”, va dir, acompanyat d’aquest cuiner espanyol, cap de l’ONG World Central Kitchen, que reparteix menjar calent als qui han quedat sense sostre i a qui la Casa Blanca ha nomenat assessor d’Esports i Nutrició.
A la visita als refugiats va seguir una reunió amb els ministres d’Exteriors i de Defensa ucraïnesos, Dmitro Kuleba i Oleksii Réznikov. La Casa Blanca volia expressar així una proximitat fins i tot física amb Ucraïna, atès que la possibilitat d’un viatge de Biden al país agredit seria dinamita, a ulls de Moscou. Ucraïna està reclamant tropes de l’OTAN, mentre que Washington va amb peus de plom per no fer un pas en fals que afavoreixi el relat rus sobre un presumpte expansionisme de l’Aliança.
El viatge de Biden a Polònia s’havia dissenyat d’acord amb el paper que Varsòvia ha assumit en aquesta guerra. De soci insolidari i ultraconservador de la UE ha passat a rebre 2,1 milions de refugiats –més de la meitat dels qui han deixat Ucraïna des de l’inici de la invasió–. Reclamava ja abans del conflicte un reforçament del flanc est de l’OTAN; ara aspira a l’estacionament permanent en bases aliades de 40.000 soldats –quatre vegades més dels que hi ha al seu territori–. Els ministres ucraïnesos van marxar de Varsòvia amb promeses de més ajut de Biden. Polònia, en canvi, s’ha consolidat com el principal aliat europeu contra Putin. Va donar un cop d’efecte, a més, amb la recent visita del primer ministre Mateusz Morawiecki –acompanyat del seu homòleg txec, Petr Fiala, i de l’eslové, Janez Jansa– al president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Era una mostra de coratge que cap altre líder occidental ha repetit.
Però Varsòvia vol més que reconeixements o que s’oblidi el seu mal expedient, sigui respecte a anteriors crisis migratòries o amb les reformes del poder judicial, control sobre els mitjans de comunicació o persecució dels col·lectius LGTBI. Aspira a rebre de Brussel·les la seva part dels fons postpandèmia –36.000 milions d’euros– i també els ajuts que s’ha guanyat amb la tasca gegantina per acollir desplaçats per la guerra.
Amb un “no tingueu por” va començar Joe Biden el seu discurs al Palau Reial de Varsòvia, última etapa del president dels Estats Units en la seva gira europea. La cita remetia al papa Karol Wojtyla, orgull nacional dels polonesos –fins i tot per als no tan creients–. La va pronunciar el 1978, en el primer discurs com a Joan Pau II. Segons Biden, Wojtyla va “canviar el món”, ja que va donar el coratge a l’Europa de l’est davant l’opressió soviètica.
“Aquesta batalla no es guanyarà en dies ni en mesos. Serà una guerra llarga”, va advertir el mandatari nord-americà. Cal confiar que no ho sigui tant com el temps que van haver d’esperar els polonesos entre les paraules de Wojtyla i la fi de la Unió Soviètica, el 1991. La guerra a Ucraïna ressona molt a prop de Polònia. Mentre el president pronunciava aquestes paraules, a Lviv, a 90 km de la frontera, queien successius atacs amb míssils, en una ciutat que ha estat punt de partida per a centenars de milers de refugiats.
Vladímir Putin “no pot continuar al poder”, va afegir Biden. Una frase que trenca la norma de Washington de no pronunciar-se per un relleu a Moscou i que posteriorment va ser matisada des de la Casa Blanca en un comunicat que “aclaria” que el mandatari nord-americà no volia dir que pensés a derogar Putin a Moscou, sinó que no permetrà que Putin “exerceixi el poder” sobre els veïns.
En qualsevol cas, Biden va trencar amb les seves declaracions la tònica d’un discurs que hauria estat l’habitual en aquests temps, amb frases com “que no pensi a tocar ni un centímetre de l’OTAN”, en direcció a Putin.
“La defensa de Polònia i dels nostres socis europeus és sagrada per a nosaltres”, havia deixat clar Biden abans del discurs al Palau, en una reunió a primera hora del matí amb el president polonès, Andrzej Duda. Per al conjunt de l’OTAN, la clau en aquesta guerra és l’article 5 de l’Aliança Atlàntica, que obliga els membres a respondre en cas d’un atac a un altre soci. Ucraïna no hi pertany, per tant qualsevol defensa activa seria ingerència. Biden, qui havia començat la visita a Polònia divendres amb una trobada a les seves tropes, va anar ahir a un centre de refugiats a Varsòvia. “Gràcies a l’amic José Andrés i a tots els habitants de Varsòvia per obrir els vostres cors”, va dir, acompanyat d’aquest cuiner espanyol, cap de l’ONG World Central Kitchen, que reparteix menjar calent als qui han quedat sense sostre i a qui la Casa Blanca ha nomenat assessor d’Esports i Nutrició.
A la visita als refugiats va seguir una reunió amb els ministres d’Exteriors i de Defensa ucraïnesos, Dmitro Kuleba i Oleksii Réznikov. La Casa Blanca volia expressar així una proximitat fins i tot física amb Ucraïna, atès que la possibilitat d’un viatge de Biden al país agredit seria dinamita, a ulls de Moscou. Ucraïna està reclamant tropes de l’OTAN, mentre que Washington va amb peus de plom per no fer un pas en fals que afavoreixi el relat rus sobre un presumpte expansionisme de l’Aliança.
El viatge de Biden a Polònia s’havia dissenyat d’acord amb el paper que Varsòvia ha assumit en aquesta guerra. De soci insolidari i ultraconservador de la UE ha passat a rebre 2,1 milions de refugiats –més de la meitat dels qui han deixat Ucraïna des de l’inici de la invasió–. Reclamava ja abans del conflicte un reforçament del flanc est de l’OTAN; ara aspira a l’estacionament permanent en bases aliades de 40.000 soldats –quatre vegades més dels que hi ha al seu territori–. Els ministres ucraïnesos van marxar de Varsòvia amb promeses de més ajut de Biden. Polònia, en canvi, s’ha consolidat com el principal aliat europeu contra Putin. Va donar un cop d’efecte, a més, amb la recent visita del primer ministre Mateusz Morawiecki –acompanyat del seu homòleg txec, Petr Fiala, i de l’eslové, Janez Jansa– al president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Era una mostra de coratge que cap altre líder occidental ha repetit.
Però Varsòvia vol més que reconeixements o que s’oblidi el seu mal expedient, sigui respecte a anteriors crisis migratòries o amb les reformes del poder judicial, control sobre els mitjans de comunicació o persecució dels col·lectius LGTBI. Aspira a rebre de Brussel·les la seva part dels fons postpandèmia –36.000 milions d’euros– i també els ajuts que s’ha guanyat amb la tasca gegantina per acollir desplaçats per la guerra.