Polònia guanya protagonisme
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Jaroslaw Kaczynski, l’home fort del govern de Varsòvia, va recuperar el paper protagonista de la política polonesa amb una proposta, passada la mitjanit de dimarts a dimecres i després de dotze hores de viatge amb tren fins a Kíiv. L’OTAN ha d’enviar “tropes de pau” a Ucraïna, va dir, en presència del president Volodímir Zelenski, i envoltat dels qui teòricament eren la “representació de facto” de la Unió Europea en aquell viatge –el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki; el txec, Petr Fiala, i l’eslovè, Janez Jansa–. El terme “representació de facto” havia estat assignat per fonts poloneses i qüestionat des de Brussel·les, que aparentment estava al corrent de l’expedició amb tren a Kíiv, però no l’havia beneït. La idea d’enviar soldats de l’OTAN va quedar ben aviat descartada. Ni Alemanya, ni els Estats Units ni França no volen soldats de l’OTAN a territori ucraïnès, va dir el canceller Olaf Scholz, a través d’un portaveu. Jens Stoltenberg, secretari general de l’organització, insistia que l’OTAN no esdevindrà “part” del conflicte.
Els països bàltics no la veuen tan inviable. “Les tropes de l’OTAN podrien assegurar els corredors humanitaris per evacuar la població civil”, va dir el president de Lituània, Gitanas Nauseda. Des de Letònia s’insistia a defensar la zona d’exclusió aèria que reclama Kíiv però que rebutja l’OTAN perquè donaria arguments a Moscou.
Kaczynski, germà bessó de l’expresident Lech Kaczynski, mort en la catàstrofe aèria de Smolensk, a Rússia, el 2010, és el vice primer ministre de Morawiecki i líder del seu partit, Llei i Justícia (PiS). Representa el llegat del seu germà, l’home que va sacsejar el panorama polític europeu com a representant de l’ultraconservadorisme que, aleshores, encara no dominava a l’est. El cognom Kaczynski està identificat també amb lleialtat al soci transatlàntic, els EUA.
El viatge dels líders de l’est a Kíiv va ser una mostra de coratge. La delegació va recórrer la mateixa ruta que fan cada dia milers de refugiats per fugir dels bombardejos. Van arribar a la capital, van reunir-se amb Zelenski i se’n van tornar a Polònia. El compromís amb Ucraïna és inqüestionable, però la proposta de les tropes aliades és inviable. La seva formulació recorda el terme de “tropes de pau” assignat per Vladímir Putin a les que van començar la invasió, l’endemà de reconèixer les repúbliques separatistes del Donbass.
Varsòvia s’ha revalorat, però, com a soci imprescindible en aquest conflicte. Ha rebut 1,8 milions del total de tres milions de refugiats que han deixat Ucraïna des del 24 de febrer. Tenia ja al seu territori un milió de ciutadans d’origen ucraïnès, fet que facilita la integració dels qui es quedin a Polònia, en comptes de continuar cap a altres països de la UE.
El país de Kaczynski ja no és el “soci dolent” que rebutjava els refugiats sirians el 2015 o que va aixecar tanques per impedir que, fa uns mesos, entressin al seu territori els migrants empesos des de Bielorússia cap a les seves fronteres. Es tractava d’una guerra híbrida, empesa des de Minsk per desestabilitzar-los. Ara acull amb generositat els ucraïnesos que fugen de les bombes. Però la seva agenda és, als ulls de la UE, inviable.
Jaroslaw Kaczynski, l’home fort del govern de Varsòvia, va recuperar el paper protagonista de la política polonesa amb una proposta, passada la mitjanit de dimarts a dimecres i després de dotze hores de viatge amb tren fins a Kíiv. L’OTAN ha d’enviar “tropes de pau” a Ucraïna, va dir, en presència del president Volodímir Zelenski, i envoltat dels qui teòricament eren la “representació de facto” de la Unió Europea en aquell viatge –el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki; el txec, Petr Fiala, i l’eslovè, Janez Jansa–. El terme “representació de facto” havia estat assignat per fonts poloneses i qüestionat des de Brussel·les, que aparentment estava al corrent de l’expedició amb tren a Kíiv, però no l’havia beneït. La idea d’enviar soldats de l’OTAN va quedar ben aviat descartada. Ni Alemanya, ni els Estats Units ni França no volen soldats de l’OTAN a territori ucraïnès, va dir el canceller Olaf Scholz, a través d’un portaveu. Jens Stoltenberg, secretari general de l’organització, insistia que l’OTAN no esdevindrà “part” del conflicte.
Els països bàltics no la veuen tan inviable. “Les tropes de l’OTAN podrien assegurar els corredors humanitaris per evacuar la població civil”, va dir el president de Lituània, Gitanas Nauseda. Des de Letònia s’insistia a defensar la zona d’exclusió aèria que reclama Kíiv però que rebutja l’OTAN perquè donaria arguments a Moscou.
Kaczynski, germà bessó de l’expresident Lech Kaczynski, mort en la catàstrofe aèria de Smolensk, a Rússia, el 2010, és el vice primer ministre de Morawiecki i líder del seu partit, Llei i Justícia (PiS). Representa el llegat del seu germà, l’home que va sacsejar el panorama polític europeu com a representant de l’ultraconservadorisme que, aleshores, encara no dominava a l’est. El cognom Kaczynski està identificat també amb lleialtat al soci transatlàntic, els EUA.
El viatge dels líders de l’est a Kíiv va ser una mostra de coratge. La delegació va recórrer la mateixa ruta que fan cada dia milers de refugiats per fugir dels bombardejos. Van arribar a la capital, van reunir-se amb Zelenski i se’n van tornar a Polònia. El compromís amb Ucraïna és inqüestionable, però la proposta de les tropes aliades és inviable. La seva formulació recorda el terme de “tropes de pau” assignat per Vladímir Putin a les que van començar la invasió, l’endemà de reconèixer les repúbliques separatistes del Donbass.
Varsòvia s’ha revalorat, però, com a soci imprescindible en aquest conflicte. Ha rebut 1,8 milions del total de tres milions de refugiats que han deixat Ucraïna des del 24 de febrer. Tenia ja al seu territori un milió de ciutadans d’origen ucraïnès, fet que facilita la integració dels qui es quedin a Polònia, en comptes de continuar cap a altres països de la UE.
El país de Kaczynski ja no és el “soci dolent” que rebutjava els refugiats sirians el 2015 o que va aixecar tanques per impedir que, fa uns mesos, entressin al seu territori els migrants empesos des de Bielorússia cap a les seves fronteres. Es tractava d’una guerra híbrida, empesa des de Minsk per desestabilitzar-los. Ara acull amb generositat els ucraïnesos que fugen de les bombes. Però la seva agenda és, als ulls de la UE, inviable.