La crisi del gas, un incentiu per a la ultradreta
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
El ministre d’Economia i Clima, el verd Robert Habeck, és ara el polític més ben valorat pel ciutadà alemany, malgrat ser l’encarregat de transmetre les “males notícies” sobre la precària situació dels subministraments de gas rus. També està prou ben valorada la seva companya de partit i titular d’Exteriors, Annalena Baerbock, molt per damunt del cap del govern i canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz. L’opinió majoritària entre el ciutadà –un 70%, segons una enquesta de la televisió pública ARD– és que cal mantenir l’ajut a Ucraïna i les sancions a Moscou, malgrat les conseqüències sobre la factura del gas.
Aquest estat d’ànim, però, podria enfonsar-se si amb l’hivern es fan efectives mesures restrictives o si la inflació converteix en impagable la calefacció. Habeck, com Scholz, abona la proposta de la Comissió Europea per reduir en un 15% el consum de gas natural. En un país d’alta dependència energètica de Rússia, això vol dir que, fins i tot si no prospera el pla de Brussel·les, caldrà estalviar consum. A Habeck el presentava el setmanari Der Spiegel com un nou Nicolae Ceausescu, determinat a fer tremolar el poble com l’exdictador romanès.
“Ningú no caminarà sol”, va assegurar Scholz divendres. Ho va fer per anunciar el rescat a la companyia de gas alemanya Uniper, amb problemes de liquiditat per la reducció dels subministraments russos. Es referia al conjunt dels ciutadans i a les mesures empreses per compensar-los una inflació que serà més forta a partir de la tardor, quan calgui posar la calefacció.
“El potencial de radicalització augmentarà quan els efectes de la inflació siguin més durs i, a sobre, hàgim de respondre a una altra onada de coronavirus”, va admetre la ministra de l’Interior, Nancy Faeser, a Der Spiegel. “Els populistes i extremistes se n’aprofitaran, com ho van fer amb les protestes contra les restriccions per la covid”, hi va afegir.
“La ultradreta espera el moment per difondre les seves teories apocalíptiques, la por i la incertesa”, segons Faeser. A l’est del país, on la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) treu els millors resultats electorals, ja desfilen juntes la militància del partit i altres moviments radicals –com ara els Reichsbürger i Ciutadans del Reich, que neguen les fronteres de l’Alemanya actual. Hi ha una simbiosi semblant a la que va aparèixer amb les restriccions contra la covid i que no es van aturar quan es va reobrir la vida pública.
La cohesió social es pot trencar, segons el primer ministre de Turíngia, l’esquerrà Bodo Ramelow. Al seu land de l’est, l’AfD està encapçalada per Björn Höcke, líder del corrent més neonazi. Höcke és l’home fort del partit des que el líder dels anomenats moderats, Jörg Meuthen, va marxar del partit, arraconat pels radicals.
A diferència d’altres ultradretes europees, l’AfD alemanya passa un mal moment. Les picabaralles internes i un seguit de sancions per finançament irregular l’han afeblit. El nou vot de càstig pot ajudar a regenerar un partit que, com bona part de la família radical europea, és identificat com a “amic” o “protegit” pel Kremlin.
El ministre d’Economia i Clima, el verd Robert Habeck, és ara el polític més ben valorat pel ciutadà alemany, malgrat ser l’encarregat de transmetre les “males notícies” sobre la precària situació dels subministraments de gas rus. També està prou ben valorada la seva companya de partit i titular d’Exteriors, Annalena Baerbock, molt per damunt del cap del govern i canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz. L’opinió majoritària entre el ciutadà –un 70%, segons una enquesta de la televisió pública ARD– és que cal mantenir l’ajut a Ucraïna i les sancions a Moscou, malgrat les conseqüències sobre la factura del gas.
Aquest estat d’ànim, però, podria enfonsar-se si amb l’hivern es fan efectives mesures restrictives o si la inflació converteix en impagable la calefacció. Habeck, com Scholz, abona la proposta de la Comissió Europea per reduir en un 15% el consum de gas natural. En un país d’alta dependència energètica de Rússia, això vol dir que, fins i tot si no prospera el pla de Brussel·les, caldrà estalviar consum. A Habeck el presentava el setmanari Der Spiegel com un nou Nicolae Ceausescu, determinat a fer tremolar el poble com l’exdictador romanès.
“Ningú no caminarà sol”, va assegurar Scholz divendres. Ho va fer per anunciar el rescat a la companyia de gas alemanya Uniper, amb problemes de liquiditat per la reducció dels subministraments russos. Es referia al conjunt dels ciutadans i a les mesures empreses per compensar-los una inflació que serà més forta a partir de la tardor, quan calgui posar la calefacció.
“El potencial de radicalització augmentarà quan els efectes de la inflació siguin més durs i, a sobre, hàgim de respondre a una altra onada de coronavirus”, va admetre la ministra de l’Interior, Nancy Faeser, a Der Spiegel. “Els populistes i extremistes se n’aprofitaran, com ho van fer amb les protestes contra les restriccions per la covid”, hi va afegir.
“La ultradreta espera el moment per difondre les seves teories apocalíptiques, la por i la incertesa”, segons Faeser. A l’est del país, on la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) treu els millors resultats electorals, ja desfilen juntes la militància del partit i altres moviments radicals –com ara els Reichsbürger i Ciutadans del Reich, que neguen les fronteres de l’Alemanya actual. Hi ha una simbiosi semblant a la que va aparèixer amb les restriccions contra la covid i que no es van aturar quan es va reobrir la vida pública.
La cohesió social es pot trencar, segons el primer ministre de Turíngia, l’esquerrà Bodo Ramelow. Al seu land de l’est, l’AfD està encapçalada per Björn Höcke, líder del corrent més neonazi. Höcke és l’home fort del partit des que el líder dels anomenats moderats, Jörg Meuthen, va marxar del partit, arraconat pels radicals.
A diferència d’altres ultradretes europees, l’AfD alemanya passa un mal moment. Les picabaralles internes i un seguit de sancions per finançament irregular l’han afeblit. El nou vot de càstig pot ajudar a regenerar un partit que, com bona part de la família radical europea, és identificat com a “amic” o “protegit” pel Kremlin.