Rússia deixa sota mínims el gas cap a Alemanya
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Ni una setmana de tranquil·litat, no ha deixat passar Moscou des que va restablir el subministrament de gas a Alemanya, després de deu dies de suspensió per “causes tècniques”. Ahir mateix, el gegant gasista rus Gazprom va deixar en un 20% de la seva capacitat l’enviament del gas que rep Alemanya a través del gasoducte Nord Stream. És a dir, la meitat del que havia estat el volum regular abans d’aquella suspensió. O una tercera part, respecte al 60% que rebia Alemanya abans que esclatés la guerra a Ucraïna i que Berlín paralitzés l’entrada en funcionament del segon tram del gasoducte, a més d’anunciar la reducció progressiva de la dependència energètica de Rússia.
Les retallades en els subministraments són “una estratègia de guerra”, diuen aquests dies des del president de la Bundesnetzagentur –agència federal supervisora de les xarxes de subministrament–, Klaus Müller, fins al canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, i el seu ministre d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck. Aquests últim és el rostre visible de la crisi per la part Alemanya. No només perquè és a qui pertoca buscar solucions, sinó també perquè exerceix de cap de govern en funcions i vicecanceller mentre Scholz fa vacances.
Habeck va aconseguir dimarts que els socis comunitaris no tombessin la proposta de la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, per a la reducció del consum de gas. Tothom, també els qui no depenen de Rússia, ha de rebaixar el consum d’aquesta energia fòssil en un 15%. Un acord finalment aigualit, perquè ni l’Estat espanyol ni Portugal ni Grècia volien aquesta mena de “reducció solidària”. El percentatge per als països menys o gens dependents quedarà en un 8%, amb una sèrie de variants diferenciades. Habeck va tornar a casa amb un d’aquells acords que recordaven els temps d’Angela Merkel en la cancelleria, en què qualsevol consens implicava variants i fórmules perquè ningú no sortís del tot derrotat de la negociació.
Aquest dimecres a Habeck li corresponia presidir el Consell de Ministres en què de nou el tema era com s’afrontaran les retallades en el dur hivern alemany. Alemanya ja ha començat a estalviar. Malgrat la suspensió total de subministrament durant deu dies, els nivells dels dipòsits de gas estan en un 66,8 %. És a dir, una mica per damunt del 64,5 % que hi havia a mitjan juliol, quan Moscou va tancar l’aixeta per manteniment.
El percentatge de gas que Alemanya importa de Rússia ha baixat del 55% del febre al 26% de finals de juny. Habeck vol que els dipòsits arribin al 75% al setembre i al 95% al novembre. Per aconseguir-ho cal estalviar consum tant a la llar com en la vida pública i les grans empreses, diu Habeck.
El tercer soci de Scholz, els liberals del ministre de Finances, Christian Lindner, aposta per perllongar fins al 2024 la vida de les tres centrals nuclears encara actives a Alemanya, que haurien de desconnectar-se a finals d’any. Hi ha entre els liberals qui proposa reactivar també temporalment tres plantes nuclears més. És a dir, les de construcció més recent i amb màximes garanties de seguretat. Els Verds no volen obrir aquesta capsa de Pandora. El no a l’energia atòmica és el seu senyal d’identitat des de temps fundacionals. L’adeu a aquesta energia va ser pactat en temps del socialdemòcrata Gerhard Schröder (1998-2005) al poder amb els Verds com a socis i assumit després per Merkel, arran de la catàstrofe de Fukushima.
El partit de Habeck no vol tocar el calendari de l’adeu nuclear. Però els corrents més pragmàtics dels Verds alemanys ja no ho descarten tan categòricament com uns mesos enrere.
En aquesta situació, dos socis de referència de la primera potència econòmica han començat a fer propostes “solidàries”: la França d’Emmanuel Macron i l’Estat espanyol de Pedro Sánchez insinuen ja la seva disposició a “ajudar” Alemanya en cas que Rússia tanqui definitivament l’aixeta.
França està disposada a aportar al seu veí un 2% del consum, en cas de necessitat, segons assegurava ahir l’agència Reuters, que es remetia a fonts del govern francès. L’Estat espanyol està en disposició de contribuir a reduir la dependència del gas rus d’altres socis. Es proposa ser el nou hub per exportar gas liquat a tot Europa, segons va dir Sánchez des de Polònia, país que, amb arguments diferents dels dels socis del sud, també rebutjava la reducció del 15% en el consum del gas tal com l’havia proposada Von der Leyen.
Ni una setmana de tranquil·litat, no ha deixat passar Moscou des que va restablir el subministrament de gas a Alemanya, després de deu dies de suspensió per “causes tècniques”. Ahir mateix, el gegant gasista rus Gazprom va deixar en un 20% de la seva capacitat l’enviament del gas que rep Alemanya a través del gasoducte Nord Stream. És a dir, la meitat del que havia estat el volum regular abans d’aquella suspensió. O una tercera part, respecte al 60% que rebia Alemanya abans que esclatés la guerra a Ucraïna i que Berlín paralitzés l’entrada en funcionament del segon tram del gasoducte, a més d’anunciar la reducció progressiva de la dependència energètica de Rússia.
Les retallades en els subministraments són “una estratègia de guerra”, diuen aquests dies des del president de la Bundesnetzagentur –agència federal supervisora de les xarxes de subministrament–, Klaus Müller, fins al canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, i el seu ministre d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck. Aquests últim és el rostre visible de la crisi per la part Alemanya. No només perquè és a qui pertoca buscar solucions, sinó també perquè exerceix de cap de govern en funcions i vicecanceller mentre Scholz fa vacances.
Habeck va aconseguir dimarts que els socis comunitaris no tombessin la proposta de la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, per a la reducció del consum de gas. Tothom, també els qui no depenen de Rússia, ha de rebaixar el consum d’aquesta energia fòssil en un 15%. Un acord finalment aigualit, perquè ni l’Estat espanyol ni Portugal ni Grècia volien aquesta mena de “reducció solidària”. El percentatge per als països menys o gens dependents quedarà en un 8%, amb una sèrie de variants diferenciades. Habeck va tornar a casa amb un d’aquells acords que recordaven els temps d’Angela Merkel en la cancelleria, en què qualsevol consens implicava variants i fórmules perquè ningú no sortís del tot derrotat de la negociació.
Aquest dimecres a Habeck li corresponia presidir el Consell de Ministres en què de nou el tema era com s’afrontaran les retallades en el dur hivern alemany. Alemanya ja ha començat a estalviar. Malgrat la suspensió total de subministrament durant deu dies, els nivells dels dipòsits de gas estan en un 66,8 %. És a dir, una mica per damunt del 64,5 % que hi havia a mitjan juliol, quan Moscou va tancar l’aixeta per manteniment.
El percentatge de gas que Alemanya importa de Rússia ha baixat del 55% del febre al 26% de finals de juny. Habeck vol que els dipòsits arribin al 75% al setembre i al 95% al novembre. Per aconseguir-ho cal estalviar consum tant a la llar com en la vida pública i les grans empreses, diu Habeck.
El tercer soci de Scholz, els liberals del ministre de Finances, Christian Lindner, aposta per perllongar fins al 2024 la vida de les tres centrals nuclears encara actives a Alemanya, que haurien de desconnectar-se a finals d’any. Hi ha entre els liberals qui proposa reactivar també temporalment tres plantes nuclears més. És a dir, les de construcció més recent i amb màximes garanties de seguretat. Els Verds no volen obrir aquesta capsa de Pandora. El no a l’energia atòmica és el seu senyal d’identitat des de temps fundacionals. L’adeu a aquesta energia va ser pactat en temps del socialdemòcrata Gerhard Schröder (1998-2005) al poder amb els Verds com a socis i assumit després per Merkel, arran de la catàstrofe de Fukushima.
El partit de Habeck no vol tocar el calendari de l’adeu nuclear. Però els corrents més pragmàtics dels Verds alemanys ja no ho descarten tan categòricament com uns mesos enrere.
En aquesta situació, dos socis de referència de la primera potència econòmica han començat a fer propostes “solidàries”: la França d’Emmanuel Macron i l’Estat espanyol de Pedro Sánchez insinuen ja la seva disposició a “ajudar” Alemanya en cas que Rússia tanqui definitivament l’aixeta.
França està disposada a aportar al seu veí un 2% del consum, en cas de necessitat, segons assegurava ahir l’agència Reuters, que es remetia a fonts del govern francès. L’Estat espanyol està en disposició de contribuir a reduir la dependència del gas rus d’altres socis. Es proposa ser el nou hub per exportar gas liquat a tot Europa, segons va dir Sánchez des de Polònia, país que, amb arguments diferents dels dels socis del sud, també rebutjava la reducció del 15% en el consum del gas tal com l’havia proposada Von der Leyen.