L’SPD consent els vincles de Schröder amb Putin
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La figura de l’excanceller Gerhard Schröder omple de vergonya des de fa temps la militància del Partit Socialdemòcrata (SPD) i el govern d’Olaf Scholz, representant com l’anterior de la via centrista d’aquesta mateixa família política. Però no s’obrirà cap procés disciplinari contra aquest polític retirat, amic de Vladímir Putin des que era al poder i fins fa un parell de mesos membre d’uns quants consells d’administració d’empreses controlades pel Kremlin.
La comissió d’arbitratge de l’SPD a Hannover, la ciutat on va arrencar la carrera de Schröder a la cancelleria, va desestimar les disset demandes arribades des d’agrupacions regionals del partit per obrir un expedient disciplinari contra el polític. Hauria estat el primer pas cap a un procediment d’expulsió que es preveia difícil, perquè per prosperar han de superar molts esculls i possibles recursos en contra. Però ara per ara no hi ha perspectives ni d’obertura d’un judici polític intern.
Les demandes es fonamentaven en els vincles que manté Schröder amb el seu amic Putin. L’amistat va néixer mentre va ocupar el poder, del 1998 al 2005. Es va palesar en visites oficials, en trobades amb Putin a la casa familiar de Schröder, en festes d’aniversari compartides i, sobretot, en l’acord per construir Nord Stream, el gasoducte que havia de portar directament a Alemanya gas rus, més barat que altres alternatives i que ara és la clau de molts maldecaps energètics europeus. La seva construcció la van signar els líders alemany i rus a principis del 2005. Uns mesos després de deixar el poder, aquell mateix any i derrotat a les urnes per Angela Merkel, Schröder va començar a ocupar càrrecs als consells de empreses energètiques russes.
Per a l’SPD feia anys que la qüestió era motiu de vergonya, més o menys pública. Amb la invasió d’Ucraïna i la crisi de subministraments de gas rus van pujar de to les pressions sobre Schröder perquè tallés amb el seu amic. L’excanceller finalment va deixar la presidència del consell de la petroliera Rosneft i la nominació com a membre del de Gazprom. Però no ha tallat amb Putin.
Al contrari. Ha viatjat dos cops almenys els últims mesos a Moscou per trobar-se amb l’antic amic i aliat, teòricament per fer de mitjancer en el conflicte amb Ucraïna. Ni l’SPD ni el govern entre el socialdemòcrata Scholz amb verds i liberals no volen saber res d’aquestes suposades gestions pacificadores de Schröder.
“No me’n penedeixo. Per què hauria de fer-ho?”, responia fa uns dies Schröder a la pregunta de què hi va a fer, a Moscou, en una entrevista amb el setmanari Stern. Els ciutadans alemanys estan acostumats al to desafiant del polític, el tercer canceller federal socialdemòcrata que ha tingut Alemanya, després dels històrics Willy Brandt i Helmut Schmidt. Schröder, en algun moment, ha “lamentat” la guerra a Ucraïna i el dolor que provoca. Però ni ha condemnat Moscou ni ha partit peres amb Putin com li han exigit tant Scholz com la presidenta del partit, Saskia Esken.
La figura de l’excanceller Gerhard Schröder omple de vergonya des de fa temps la militància del Partit Socialdemòcrata (SPD) i el govern d’Olaf Scholz, representant com l’anterior de la via centrista d’aquesta mateixa família política. Però no s’obrirà cap procés disciplinari contra aquest polític retirat, amic de Vladímir Putin des que era al poder i fins fa un parell de mesos membre d’uns quants consells d’administració d’empreses controlades pel Kremlin.
La comissió d’arbitratge de l’SPD a Hannover, la ciutat on va arrencar la carrera de Schröder a la cancelleria, va desestimar les disset demandes arribades des d’agrupacions regionals del partit per obrir un expedient disciplinari contra el polític. Hauria estat el primer pas cap a un procediment d’expulsió que es preveia difícil, perquè per prosperar han de superar molts esculls i possibles recursos en contra. Però ara per ara no hi ha perspectives ni d’obertura d’un judici polític intern.
Les demandes es fonamentaven en els vincles que manté Schröder amb el seu amic Putin. L’amistat va néixer mentre va ocupar el poder, del 1998 al 2005. Es va palesar en visites oficials, en trobades amb Putin a la casa familiar de Schröder, en festes d’aniversari compartides i, sobretot, en l’acord per construir Nord Stream, el gasoducte que havia de portar directament a Alemanya gas rus, més barat que altres alternatives i que ara és la clau de molts maldecaps energètics europeus. La seva construcció la van signar els líders alemany i rus a principis del 2005. Uns mesos després de deixar el poder, aquell mateix any i derrotat a les urnes per Angela Merkel, Schröder va començar a ocupar càrrecs als consells de empreses energètiques russes.
Per a l’SPD feia anys que la qüestió era motiu de vergonya, més o menys pública. Amb la invasió d’Ucraïna i la crisi de subministraments de gas rus van pujar de to les pressions sobre Schröder perquè tallés amb el seu amic. L’excanceller finalment va deixar la presidència del consell de la petroliera Rosneft i la nominació com a membre del de Gazprom. Però no ha tallat amb Putin.
Al contrari. Ha viatjat dos cops almenys els últims mesos a Moscou per trobar-se amb l’antic amic i aliat, teòricament per fer de mitjancer en el conflicte amb Ucraïna. Ni l’SPD ni el govern entre el socialdemòcrata Scholz amb verds i liberals no volen saber res d’aquestes suposades gestions pacificadores de Schröder.
“No me’n penedeixo. Per què hauria de fer-ho?”, responia fa uns dies Schröder a la pregunta de què hi va a fer, a Moscou, en una entrevista amb el setmanari Stern. Els ciutadans alemanys estan acostumats al to desafiant del polític, el tercer canceller federal socialdemòcrata que ha tingut Alemanya, després dels històrics Willy Brandt i Helmut Schmidt. Schröder, en algun moment, ha “lamentat” la guerra a Ucraïna i el dolor que provoca. Però ni ha condemnat Moscou ni ha partit peres amb Putin com li han exigit tant Scholz com la presidenta del partit, Saskia Esken.