Scholz i l’ombra del passat
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Dues ombres del passat acompanyen el canceller allà on va. Una, la de l’excancellera Angela Merkel, més o menys afavoridora. L’altra, la d’un escàndol bancari mai no aclarit, procedent dels seus temps com a alcalde governador d’Hamburg.
“M’agrada parlar amb ella per telèfon, però ara el canceller soc jo i m’agrada ser-ho”, va respondre ahir Olaf Scholz a una pregunta sobre si trobava a faltar qui va ser, a més de cancellera de tots els alemanys, la seva cap a la darrera gran coalició, entre el 2017 i el 2021. Scholz n’era vicecanceller i ministre de Finances.
La pregunta va caure al líder alemany en la conferència de premsa de retorn de les vacances. És una cita amb els mitjans de comunicació més o menys tradicional a Alemanya, on el cap del govern respon a tot allò que li demanen durant uns 90 minuts. Era el primer cop que Scholz complia el ritual des que és canceller, tot i que havia estat en compareixences anteriors a la Bundespressekonferenz –Conferència de Premsa Federal– més de vint vegades, com a ministre de Merkel o per qüestions relacionades amb el seu Partit Socialdemòcrata (SPD).
La seva estrena en el format de “roda de conferència d’estiu” i com a canceller havia de voltar entorn de la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica que se n’ha precipitat, la inflació i la por d’una tardor de revoltes radicalitzades enmig del descontentament provocat per tot plegat.
Però, de cop, un tema va emergir, procedent del passat i gairebé tan present en aquesta cita amb els mitjans com el complex de temes relacionats amb Rússia i Ucraïna.
“No hi ha absolutament cap indici d’una influència política”, va repetir, cada cop que li van demanar pel tema, en relació als 47 milions d’euros que el land d’Hamburg va perdonar al banc Warburg entre el 2016 i 2017. És a dir, quan ell era el cap del govern regional.
Els propietaris del banc havien passat pel seu despatx dues vegades, segons ha transcendit als mitjans. No és clar de què van parlar ni tan sols qui era a la reunió. Scholz ja havia declarat sobre la qüestió una vegada davant la comissió del Parlament d’Hamburg que investiga l’afer. El pròxim dia 19 hi haurà de tornar.
Hi ha noves informacions, com les del setmanari Der Spiegel, relacionades amb qui va ser diputat socialdemòcrata al Parlament federal (Bundestag) i cap del partit a un districte d’Hamburg, Johannes Kahrs, que va deixar tots els càrrecs fa dos anys. A aquest exdiputat li van trobar 214.000 euros en efectiu en una caixa forta de la seva propietat. Se suposa que podrien estar relacionats amb els diners que li van “perdonar” al banc hamburguès. Potser una comissió o un regal d’agraïment.
Scholz insisteix que ell no va prendre cap decisió política relacionada amb aquell banc. Aparentment, tampoc no sap res del donatiu de 45.000 euros que va fer el banc al seu partit, principalment a través del districte de Kahrs. Scholz assegura que dirà, com diu que ha fet fins ara, tot el que sap del cas a la pròxima citació amb la comissió investigadora. Però perd la paciència i passa a la defensiva quan les preguntes passen a ser, segons ell, massa directes o ofensives. “Pensi-ho dos cops abans de formular pretensions que no podrà defensar, en cas que ho necessiti”, li va respondre a un periodista estranger que li va demanar pels “diners robats” que s’havien perdonat al Warburg Bank.
Scholz, canceller des del desembre passat, aguanta molt millor qualsevol pregunta relacionada amb Merkel o altres aspectes del passat, malgrat que ja comença també a admetre alguns “errors” de la cancellera en matèria energètica. Va ser un “error” fiar-ho tot a l’energia barata procedent de Moscou sense tenir en compte que els subministraments podien fallar, com passa ara amb el gas rus, va dir. Va ser un “error” no pensar en alternatives. El seu govern s’ha trobat en la necessitat de buscar alternatives i a estalviar consum a corre-cuita, segons Scholz. El canceller es referia aquí als esforços especialment procedents dels Verds, el partit del seu ministre d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck. En lloc de cocentrar-se en la batalla climàtica i per les renovables, el seu àmbit preferencial, el ministre es veu obligat a voltar i contractar gas en dictadures de tot el món –inclòs Qatar– per si Rússia tanca definitivament el gasoducte.
Ha aconseguit omplir els dipòsits de gas al 75% de la seva capacitat abans d’hora –l’objectiu era arribar a aquest nivell al setembre, per garantir que al novembre estarien en un 95 %–. El desenvolupament de les renovables –que actualment proporcionen un 49 % del subministrament– necessita temps i l’hivern no espera.
Habeck ha criticat els governs de Merkel per haver negligit o retallat subvencions a les renovables mentre creixia la dependència russa. Scholz tot just comença a admetre errors. Val a dir que els verds eren a l’oposició durant els 16 anys de l’era Merkel. L’SPD va ser soci en tres de les quatre legislatures de la líder conservadora. Una de les quals, la darrera, amb Scholz de vicecanceller.
Dues ombres del passat acompanyen el canceller allà on va. Una, la de l’excancellera Angela Merkel, més o menys afavoridora. L’altra, la d’un escàndol bancari mai no aclarit, procedent dels seus temps com a alcalde governador d’Hamburg.
“M’agrada parlar amb ella per telèfon, però ara el canceller soc jo i m’agrada ser-ho”, va respondre ahir Olaf Scholz a una pregunta sobre si trobava a faltar qui va ser, a més de cancellera de tots els alemanys, la seva cap a la darrera gran coalició, entre el 2017 i el 2021. Scholz n’era vicecanceller i ministre de Finances.
La pregunta va caure al líder alemany en la conferència de premsa de retorn de les vacances. És una cita amb els mitjans de comunicació més o menys tradicional a Alemanya, on el cap del govern respon a tot allò que li demanen durant uns 90 minuts. Era el primer cop que Scholz complia el ritual des que és canceller, tot i que havia estat en compareixences anteriors a la Bundespressekonferenz –Conferència de Premsa Federal– més de vint vegades, com a ministre de Merkel o per qüestions relacionades amb el seu Partit Socialdemòcrata (SPD).
La seva estrena en el format de “roda de conferència d’estiu” i com a canceller havia de voltar entorn de la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica que se n’ha precipitat, la inflació i la por d’una tardor de revoltes radicalitzades enmig del descontentament provocat per tot plegat.
Però, de cop, un tema va emergir, procedent del passat i gairebé tan present en aquesta cita amb els mitjans com el complex de temes relacionats amb Rússia i Ucraïna.
“No hi ha absolutament cap indici d’una influència política”, va repetir, cada cop que li van demanar pel tema, en relació als 47 milions d’euros que el land d’Hamburg va perdonar al banc Warburg entre el 2016 i 2017. És a dir, quan ell era el cap del govern regional.
Els propietaris del banc havien passat pel seu despatx dues vegades, segons ha transcendit als mitjans. No és clar de què van parlar ni tan sols qui era a la reunió. Scholz ja havia declarat sobre la qüestió una vegada davant la comissió del Parlament d’Hamburg que investiga l’afer. El pròxim dia 19 hi haurà de tornar.
Hi ha noves informacions, com les del setmanari Der Spiegel, relacionades amb qui va ser diputat socialdemòcrata al Parlament federal (Bundestag) i cap del partit a un districte d’Hamburg, Johannes Kahrs, que va deixar tots els càrrecs fa dos anys. A aquest exdiputat li van trobar 214.000 euros en efectiu en una caixa forta de la seva propietat. Se suposa que podrien estar relacionats amb els diners que li van “perdonar” al banc hamburguès. Potser una comissió o un regal d’agraïment.
Scholz insisteix que ell no va prendre cap decisió política relacionada amb aquell banc. Aparentment, tampoc no sap res del donatiu de 45.000 euros que va fer el banc al seu partit, principalment a través del districte de Kahrs. Scholz assegura que dirà, com diu que ha fet fins ara, tot el que sap del cas a la pròxima citació amb la comissió investigadora. Però perd la paciència i passa a la defensiva quan les preguntes passen a ser, segons ell, massa directes o ofensives. “Pensi-ho dos cops abans de formular pretensions que no podrà defensar, en cas que ho necessiti”, li va respondre a un periodista estranger que li va demanar pels “diners robats” que s’havien perdonat al Warburg Bank.
Scholz, canceller des del desembre passat, aguanta molt millor qualsevol pregunta relacionada amb Merkel o altres aspectes del passat, malgrat que ja comença també a admetre alguns “errors” de la cancellera en matèria energètica. Va ser un “error” fiar-ho tot a l’energia barata procedent de Moscou sense tenir en compte que els subministraments podien fallar, com passa ara amb el gas rus, va dir. Va ser un “error” no pensar en alternatives. El seu govern s’ha trobat en la necessitat de buscar alternatives i a estalviar consum a corre-cuita, segons Scholz. El canceller es referia aquí als esforços especialment procedents dels Verds, el partit del seu ministre d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck. En lloc de cocentrar-se en la batalla climàtica i per les renovables, el seu àmbit preferencial, el ministre es veu obligat a voltar i contractar gas en dictadures de tot el món –inclòs Qatar– per si Rússia tanca definitivament el gasoducte.
Ha aconseguit omplir els dipòsits de gas al 75% de la seva capacitat abans d’hora –l’objectiu era arribar a aquest nivell al setembre, per garantir que al novembre estarien en un 95 %–. El desenvolupament de les renovables –que actualment proporcionen un 49 % del subministrament– necessita temps i l’hivern no espera.
Habeck ha criticat els governs de Merkel per haver negligit o retallat subvencions a les renovables mentre creixia la dependència russa. Scholz tot just comença a admetre errors. Val a dir que els verds eren a l’oposició durant els 16 anys de l’era Merkel. L’SPD va ser soci en tres de les quatre legislatures de la líder conservadora. Una de les quals, la darrera, amb Scholz de vicecanceller.