El trumpisme europeu davant les urnes
Gemma C. Serra - Berlín
Alliberarà Hongria els 90.000 milions d’euros en préstecs promesos per la Comissió Europea a Ucraïna? Desbloquejarà Brussel·les els fons destinats a Budapest, retinguts per incompliment de drets fonamentals de la UE? Aquestes són dues de les preguntes que planen sobre les eleccions parlamentàries del proper 12 d’abril a Hongria. Recorden, sobretot pel que fa al bloqueig dels fons europeus, el debat públic que va centrar els comicis del 2023 a Polònia i que van portar al poder el liberal Donald Tusk. També aleshores s’esperava que una victòria de l’europeisme desbloquejaria les partides a Varsòvia. Hi ha, però, unes quantes diferències respecte al panorama hongarès: Tusk va derrotar l’ultraconservadorisme representat pel partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski. Però, a diferència del Fidesz hongarès, el PiS no és un partit antiucraïnès o pro Kremlin. Comparteix amb Tusk la màxima prevenció contra Moscou, per raons històriques i presents.
A Hongria està en joc la reelecció de Viktor Orbán, al poder des de fa 16 anys, o el relleu a favor de Péter Magyar, el líder de l’opositora Tisza. Tusk va guanyar les eleccions poloneses gràcies a una coalició que aglutinava forces divergents però unides pel propòsit comú d’acabar amb el domini ultraconservador. Magyar representa més o menys el mateix: les ànsies d’un munt de forces, de l’esquerra moderada i els ecologistes al centrisme liberal i conservador, de girar full en el domini de l’ultranacionalista Fidez.
Les eleccions hongareses són de gran rellevància no només per a aquest país, sinó per al conjunt de la UE i l’OTAN. Orbán és, ara per ara, l’aliat més poderós del bloc comunitari tant de Vladímir Putin com de Donald Trump. La llista dels seus amics inclou el conjunt de líders interessats a enterrar l’ordre internacional i destruir la UE. Hi ha, a més dels presidents dels EUA i de Rússia, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i fins i tot el líder xinès, Xi Jinping, en aquest cas des d’una discreta distància. També en formen part els anomenats Patriotes per Europa, el grup de l’Eurocambra fundat pel mateix Orbán, on hi ha des de la francesa Marine Le Pen a l’italià Matteo Salvini, el neerlandès Geert Wilders, l’austríac Herbert Kickl, el txec Andrej Babis o l’espanyol Santiago Abascal. Uns són prorussos, els altres representen el trumpisme. En Orbán conviuen tots dos corrents.
Tant els Patriotes europeus com l’entorn de Trump han fet campanya a favor d’Orbán, el líder europeu que presumeix de ser ben rebut al Kremlin i que ha desafiat l’ordre de detenció de la Cort Penal Internacional de la Haia contra Netanyahu, que va visitar l’any passat Budapest.
Sorprèn una mica que tant la Casa Blanca com el Kremlin s’arrisquin a fer costat al líder d’un país relativament petit, amb deu milions d’habitants, que segons els sondejos perdrà les eleccions. Potser confien en una llei electoral que beneficia el seu aliat.
Orbán, de 63 anys, vol un sisè mandat; Magyar, gairebé 20 anys més jove, té al seu costat la força d’un electorat fart d’Orbán. Hongria ocupa el primer lloc dins el bloc comunitari en l’índex de corrupció de Transparència Internacional. Orbán, que governa amb majoria absoluta des del 2010, practica la tenalla institucional contra els mitjans de comunicació crítics, contra els col·lectius LGTBIQ+, i ha reformat els sistemes electoral i judicial fins a convertir-los en instruments al seu servei. És la mateixa dinàmica de Polònia sota el domini del PiS. Val a dir que Tusk no ha aconseguit revertir aquesta situació. A la seva victòria del 2023 la va seguir, dos anys després, l’arribada a la presidència de Karol Nawrocki, un candidat teledirigit pel PiS que bloqueja sistemàticament les reformes del govern.
Els sondejos donen un avantatge de més de deu punts a Magyar. Es calcula que necessitarà uns cinc punts per damunt de Fidesz per assegurar-se una majoria parlamentària. El sistema hongarès no és proporcional, sinó que afavoreix el partit fins ara majoritari, és a dir, el Fidesz. Uns pocs milers de vots en determinades circumscripcions poden donar-li la majoria a Orbán.
Seria un regal per a la ultradreta, que, malgrat la seva empenta, ha tingut un parell de sotragades a escala europea. Als Països Baixos, Wilders va ser derrotat pel liberal Rob Jetten; la italiana Meloni ha vist caure en referèndum la seva reforma judicial, i a Dinamarca es manté com a primera força la socialdemocràcia de Mette Frederiksen, tot i que amb un rècord a la baixa de vots. En aquest context, una victòria de Magyar seria una clatellada per als autoproclamats Patriotes. Coincidiria amb els moviments d’una part de la ultradreta que comença a marcar distàncies respecte a Trump, espantada pels efectes en el ciutadà d’una guerra contra l’Iran a la qual no donen suport ni els aliats més obedients a Washington, com Alemanya o el Regne Unit.
Res no ha estat tan present en la campanya d’Orbán com l’hostilitat amb Volodímir Zelenski. El president ucraïnès va perdre els nervis i va amenaçar el primer ministre hongarès d’enviar-li “els nostres nois” de les forces armades, arran de la detenció a Hongria de set ciutadans ucraïnesos que transportaven 75 milions d’euros en efectiu i nou lingots d’or. Teòricament, era un transport legal entre el banc austríac Raiffeisen International i l’ucraïnès Oschadbank. Un cop més van escalar les tensions entre dos líders que practiquen l’antipatia recíproca més profunda, agreujada ara pel contenciós a l’entorn de l’oleoducte Druzhba, en territori ucraïnès i destrossat per un atac rus. Hongria, que depèn dels subministraments russos, exigeix que se’n restableixi el servei. Fonamenta en la manca d’interès ucraïnès a arreglar-ho el bloqueig dels 90.000 milions d’euros que Kíiv necessita desesperadament.
La dependència energètica de Rússia és un dels vincles gens secrets entre el Kremlin i Budapest. Però l’ajut rus en la campanya d’Orbán discorre per vies molt més obscures. El diari The Washington Post assegurava recentment que des de Moscou s’havia planejat un atemptat escenificat contra Orbán, inspirat en l’intent d’assassinat que hi va haver contra Trump el juliol del 2024 i que, segons les enquestes, va influir al seu favor en la cursa cap a la Casa Blanca. Aquest mateix rotatiu va treure a la llum també el cas del ministre d’Afers Estrangers hongarès, Péter Szijjártó, que suposadament ha estat informant en temps real el seu col·lega rus, Serguei Lavrov, de tot allò que es discuteix als consells de la UE. Han aparegut en paral·lel àudios comprometedors per a Szijjárto, en què es posa “al servei” de Lavrov per esborrar determinats noms de les sancions europees.
El clam europeu contra aquestes pràctiques deslleials s’ha estès als seus líders, del polonès Tusk a l’alemany Friedrich Merz, el francès Emmanuel Macron o el suec Ulf Kristersson. A Orbán, però, les crítiques dels europeus no el preocupen. Hi està acostumat i presumeix de fidelitat a Trump, a Putin i a la resta dels seus amics.
De Moscou ha rebut un altre tipus d’ajut: la campanya de desinformació denunciada pel periodista crític Szabolcs Panyi, a través del portal VSquare. Un grup d’agents del Kremlin, encapçalats per l’ex primer ministre rus Serguei Kirienko, ha assumit la missió de desqualificar Magyar com a “titella de Brussel·les”. L’eina al seu servei són fakes generats per IA i multiplicats massivament a les xarxes.
A Magyar, de 44 anys, l’empeny el vot urbà, però la victòria pot dependre del camp i de circumscripcions “dissenyades” a gust d’Orbán en els seus 16 anys ininterromputs al poder. En cas de victòria, li costarà imposar una línia pròpia, al capdavant d’un partit, Tisza, que lidera des de fa dos anys i el nom del qual va “adoptar” d’una formació agònica per esquivar obstacles administratius com a nova formació. El seu cavall de batalla, a més de la seva imatge de líder dinàmic i jove, ha estat la lluita contra la corrupció, un missatge que ha arrelat entre l’electorat perquè es tradueix, segons Magyar, en el deteriorament dels serveis públics essencials, com ara la sanitat, el que afecta el dia a dia dels hongaresos.
Amb un relleu al poder espera Brussel·les la fi de la confrontació amb Budapest. Però tampoc no hi haurà un xec en blanc cap a Ucraïna. Magyar no representa la xenofòbia ni l’homofòbia d’Orbán, però sí un conservadorisme nacionalista que busca noves pautes en la relació amb Brussel·les. El més probable és que Hongria mantingui la línia més restrictiva en matèria d’immigració. És, des de fa anys, el país que menys immigrants acull, gràcies a una sèrie d’obstacles legals o físics, incloses les tanques a les fronteres del sud.
Tampoc no es pot esperar un gir radical envers Kíiv. Budapest probablement aixecarà el bloqueig als ajuts a Ucraïna, però no es planteja contribuir a la seva defensa o enviar-hi tropes.