martes, 1 de septiembre de 2026

Una tarde en Halle

 

Els ultres, o com trencar el tallafocs des de l’est alemany

L’extrema dreta es disposa a sortir de l’aïllament sota un líder amb vincles neonazis, a Saxònia-Anhalt

Els partits tradicionals temen un sisme d’efectes letals per a l’afeblida coalició del govern federal de Merz



Foto: Gemma Casadevall



Ulrich Sieg­mund, el can­di­dat de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) a Saxònia-Anhalt, tenia ja una bona con­signa: Lasst uns gesc­hichte sch­rei­ben, traduïble per “fem història”. De cop, el set­ma­nari polític de referència a Ale­ma­nya, Der Spi­e­gel, li va rega­lar una por­tada pode­rosa: la foto del seu ros­tre, sobre la frase “L’home més perillós d’Ale­ma­nya”. En comp­tes d’enfa­dar-se, Sieg­mund va optar per exhi­bir-la i sig­nar-ne exem­plars.

De difon­dre els seus vídeos a Tik­Tok amb cara de noi entre­ma­liat sobre una moto emblemàtica de l’antiga Ale­ma­nya comu­nista, la Sim­son Schwalbe KR, ha pas­sat a incor­po­rar a la seva cam­pa­nya la por­tada de l’Spi­e­gel. És l’home del moment. I n’es cons­ci­ent.

“Fer història” per a la ultra­dre­tana l’AfD vol dir enfi­lar-se per damunt del 40% en les elec­ci­ons regi­o­nals de diu­menge que ve a Saxònia-Anhalt. És a dir, un land de 2,1 mili­ons d’habi­tants, sense pes polític, econòmic ni demogràfic sobre un país de 84 mili­ons de ciu­ta­dans, però amb capa­ci­tat per col­pe­jar l’afe­blit govern de Fri­e­drich Merz. Seria un rècord abso­lut per a un par­tit nas­cut el 2013 i que con­ti­nua aïllat per la resta de l’espec­tre par­la­men­tari ale­many. De llui­tar per tren­car el cordó sani­tari o talla­focs, el brand­ma­uer ale­many, pas­sa­ria a acce­dir al poder a escala regi­o­nal sense neces­si­tat d’ali­ats.

“Ens feu great again”, ens diu, mig en ale­many i mig en anglès, quan detecta algun repre­sen­tant de la premsa en un dels seus mítings. Som­riu d’ore­lla a ore­lla, com sem­pre fa. I tira una sel­fie rere l’altra men­tre els seus segui­dors fan cua per dema­nar-li autògrafs o fer-se la foto amb ell. En un mateix dia, pot ser sota una carpa des­mun­ta­ble de Halle, la segona ciu­tat de Saxònia-Anhalt, o en un sopar de veïns en loca­li­tats més peti­tes. Les grans oca­si­ons les reserva per a Mag­de­burg, capi­tal del land on vol fer història.

És per­sona pro­pera. Busca el con­tacte per­so­nal i abraça qual­se­vol ciu­tadà, home, dona o cri­a­tu­res. Al seu vol­tant hi ha, però, un com­pacte equip de segu­re­tat for­mat per homes joves, ben mus­cu­lats i cabells curts o curtíssims. Entre el seu cer­cle de con­fiança, hi ha antics mili­tants de l’orga­nit­zació neo­nazi Joves Fidels a la Pàtria (HDJ), pro­hi­bida el 2009 i a la qual, segons Der Spi­e­gel, va pertànyer el mateix Sieg­mund. No és, però, aquest nucli dur de neo­na­zis el que el fa perillós. Amb aquesta pla­ta­forma, no hau­ria sor­tit del món resi­dual de les Kame­radsc­haf­ten –cama­ra­de­ries–, gru­pus­cles d’ado­ra­dors de Hit­ler que pre­te­nen fer des­fi­lar jove­nets en uni­for­mes nazis.

La seva força rau en la capa­ci­tat d’atreure el vot dels ciu­ta­dans cor­rents, units pel des­con­tent amb l’esta­blish­ment, la immi­gració, les vacu­nes en temps de covid, la pre­ca­rit­zació labo­ral o qual­se­vol altre fac­tor que els faci nosa. És la recepta de l’èxit del trum­pisme, però tras­lla­dada a l’est ale­many.

A Halle, al bell mig de la zona comer­cial per a via­nants, repar­teix som­riu­res entre el seu elec­to­rat i es riu dels peri­o­dis­tes arri­bats de Berlín. “Venen de safari”, diu en veu baixa, però audi­ble, a un dels seus home­nots de segu­re­tat. Prac­tica la pre­potència davant mit­jans que, al seu parer, inten­ten des­xi­frar la clau del seu èxit amb un parell de pas­se­ja­des per l’est.

Va néixer el 1990 en aquesta part del país, uns mesos després que la comu­nista República Democràtica Ale­ma­nya (RDA) quedés engo­lida al ter­ri­tori de la República Fede­ral d’Ale­ma­nya (RFA). Apel·la a la nostàlgia dels antics ciu­ta­dans de la mei­tat comu­nista amb deta­llets com la des­fi­lada amb els seus amics en la Sim­som. Però ni la seva bio­gra­fia ni el seu entorn tenen res a veure amb aque­lla iden­ti­tat post­co­mu­nista extin­gida. El seu punt fort és, però, el vot jove i radi­cal.

Amb 18 anys, va ingres­sar a la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) que en aquells temps lide­rava Angela Merkel. Ara pot cla­var una bona cla­te­llada a l’actual can­ce­ller i líder de la CDU, Fri­e­drich Merz, des de la seva posició de can­di­dat regi­o­nal de l’AfD, el par­tit on va ingres­sar el 2014 i de què for­men part també el seu pare i un germà.

El seu model és el líder de l’AfD a Turíngia, Björn Höcke, el cap de la branca més radi­ca­lit­zada del par­tit. Höcke va ser “l’home del moment” dos anys enrere, quan va acon­se­guir en el seu land veí de Saxònia-Anhalt, el per­cen­tatge que ales­ho­res sem­blava màgic del 32,8%. Va fer història, a la seva manera, en col·locar-se al nivell del Par­tit Naci­o­nal­so­ci­a­lista amb què Adolf Hit­ler va arri­bar al poder, el 1933.

Höcke no va tren­car ales­ho­res el cordó sani­tari. La resta dels par­tits van optar per una coa­lició con­tra­na­tura de lide­ratge con­ser­va­dor i sota tolerància de l’Esquerra. Si l’AfD escala ara fins al 45% i els par­tits petits, com els Verds o l’esquerra pro­russa de Sahra Wagenk­necht, no acon­se­guei­xen escons, a Sieg­mund no li caldrà tren­car cap talla­focs. Haurà asso­lit una majo­ria abso­luta que fa tre­mo­lar Merz, els soci­al­demòcra­tes i la resta de l’espec­tre par­la­men­tari. L’AfD haurà demos­trat que no té sos­tre, men­tre el cen­tre polític ago­nitza.

Posats a com­pro­var en quin punt agònic es troba el cen­tre, el següent capítol d’allò que Sieg­mund ano­mena “safari mediàtic” té lloc a Mag­de­burg. El can­di­dat de la CDU, i actual pri­mer minis­tre del land, Sven Schulze, va voler ani­mar els seus mítings amb un veterà i popu­lar caba­re­tista, Die­ter Haller­vor­den. Va acon­se­guir una bona afluència de públic i també molta més ale­gria que en altres cites amb l’elec­to­rat. Però a Haller­vor­den, que no és home de la CDU, se li va acu­dir can­tar una peça que qüesti­ona el rear­ma­ment emprès pel govern de Merz, i més con­cre­ta­ment pel seu minis­tre de Defensa, el soci­al­demòcrata Boris Pis­to­rius. Schulze va rebre crítiques de la cen­tral de la CDU i dels socis soci­al­demòcra­tes. Si una cosa no neces­sita la des­gas­tada coa­lició de Merz, en cai­guda en picat als son­de­jos, és foc amic.

Schulze ho va defen­sar com va poder. Va argu­men­tar que va con­vi­dar el caba­re­tista com a repre­sen­tant dels ciu­ta­dans que, per damunt de les idees de cadascú, estan deter­mi­nats a fre­nar l’AfD.

Va ser un tret al peu. Haller­vor­den és nas­cut a Des­sau, una de les ciu­tats del land vin­cu­la­des a l’escola avant­guar­dista Bau­haus. La seva presència en cam­pa­nya era impor­tant per a Schulze. El món de la cul­tura, i molt espe­ci­al­ment la Fun­dació Bau­haus, tem les reta­lla­des selec­ti­ves que, en cas d’arri­bar al poder, impo­sa­ria Sieg­mund en tot allò que repre­senta una visió de la història que no interessa al seu par­tit. El règim nazi va tan­car l’escola Bau­haus, con­si­de­rada esquer­rana i repre­sen­tant de l’art deca­dent. “No encai­xem en el relat de l’etno­na­ci­o­na­lisme de l’AfD”, va denun­ciar la direc­tora de la Fun­dació, Bar­bara Stei­ner. Les pors de l’àmbit cul­tu­ral s’este­nen als mes­tres, que aler­ten en què pot que­dar l’ense­nya­ment si els encar­re­gats d’impar­tir clas­ses d’història són afi­li­ats de l’AfD.

Pro­ba­ble­ment és tard per fer-se aquests plan­te­ja­ments. El cordó sani­tari ha resis­tit fins ara a escala política. Amb un per­cen­tatge tan alt de votants de l’AfD , és clar que la soci­e­tat està impreg­nada de ciu­ta­dans cor­rents pro­ba­ble­ment no iden­ti­fi­ca­bles com a ultres, però que voten gent com Sieg­mund o Höcke. No és cap secret que Sieg­mund va estar a una polèmica reunió de neo­na­zis i iden­ti­ta­ris, el 2023 als afo­res de Berlín, d’on va sor­tir la pro­posta d’expul­sar mili­ons d’estran­gers. Höcke, mes­tre d’història, defensa una Ale­ma­nya amb un 20% menys de ciu­ta­dans –el per­cen­tatge de població estran­gera o d’ori­gen no ale­many.

Saxònia-Anhalt vota diu­menge i, sigui quin sigui el resul­tat, sem­bla clar que l’AfD tindrà un nou rècord. Una fita per a un par­tit que no va entrar al Par­la­ment en les seves pri­me­res elec­ci­ons gene­rals, el 2013. Qua­tre anys després, empesa pel vot de pro­testa con­tra l’aco­llida de refu­gi­ats, va obte­nir un 12,6%. En el últims comi­cis naci­o­nals, el 2025, ja s’havia dis­pa­rat al 20,8%. Ara és la pri­mera força en intenció de vot a tot Ale­ma­nya (28%).En aquest con­text, les ini­ci­a­ti­ves que en dema­nen la pro­hi­bició sem­blen més aviat un retret a la resta de la classe política. Cor­res­pon al govern o al Par­la­ment dema­nar-ne al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal la il·lega­lit­zació. Si no ho van fer quan era un par­tit d’impacte mode­rat, però for­ta­ment tòxic, sem­bla invi­a­ble i pro­ba­ble­ment qüesti­o­na­ble fer-ho quan apunta a pri­mera força.