martes, 1 de septiembre de 2026

La buena gente de Halle

 MEDINA YILMAZ, VOLUNTARIA PRO-REFUGIATS

“No penso marxar per por de l’AfD; seria resignar-se”

“Els ultres arribaran tard o d’hora al poder, la mentalitat de rebuig s’institucionalitzarà i ho patiran els més vulnerables”

“S’han fet forts, però ens necessiten. Què passarà si els estrangers no volen venir a treballar a una Alemanya envellida?”








Nas­cuda a Berlín el 1982, amb arrels tur­ques i kur­des i resi­dent des de fa 16 anys a l’est ale­many, Medina Yil­maz defuig les iden­ti­tats massa defi­ni­des. Pre­fe­reix situar-se en el ter­reny dels cre­ua­ments entre les arrels ori­ginàries i les d’adopció. Va patir el que és créixer en una llar con­ser­va­dora musul­mana. Un cop alli­be­rada, va fun­dar l’orga­nit­zació Dones a l’Ori­ent Mitjà. Està com­pro­mesa amb l’aco­llida de refu­gi­ats i és mem­bre de l’ini­ci­a­tiva Nosal­tres som l’Est, ori­en­tada a un est ale­many que no és el d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD). Tre­ba­lla com a tra­duc­tora simultània del turc, kurd i ale­many. I té clar que, en llocs como Erfurt, la capi­tal del land de Turíngia, l’AfD domina el pano­rama. El cordó sani­tari o talla­focs resis­teix a escala política, però no al car­rer. “Quan un par­tit xenòfob és la força més votada a la teva ciu­tat, has de saber que el teu for­ner o el mes­tre dels teus fills pot ser-ne un dels votants”, diu.

Diria que quan va arri­bar a Erfurt el món encara estava en ordre? L’AfD no exis­tia i a Turíngia el vot de pro­testa l’aglu­ti­nava un post­co­mu­nisme que va anar inte­grant-se fins a esde­ve­nir l’Esquerra?
Per mi, com a per­sona amb arrels migrants, mar­xar de Berlín, on som mol­tes les per­so­nes com jo, a un lloc com Erfurt, amb uns per­cen­tat­ges molt bai­xos d’estran­gers, va ser dur. M’hi vaig deci­dir perquè podia estu­diar ciències polítiques a la Uni­ver­si­tat d’Erfurt. Però la situ­ació ja era dura per a la gent com jo. No crec que això hagi can­viat amb l’AfD, que va néixer el 2013. Per a mol­tes per­so­nes d’ori­gen estran­ger ja era difícil ales­ho­res. L’AfD no exis­tia, però la men­ta­li­tat, el rebuig a l’estran­ger, sí que hi era. Que ales­ho­res votes­sin la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata de [Angela] Merkel o fins i tot l’Esquerra i que ara s’hagin pas­sat a l’AfD no can­via res. De vega­des, la gent com jo els des­pertàvem curi­o­si­tat, de vega­des interès. Però el rebuig o la forma de mirar-te d’una altra manera ja hi era.
Què pot can­viar, si l’AfD arriba al poder?
La diferència és que ara el rebuig es pot sis­te­ma­tit­zar. Els refu­gi­ats arri­bats ara em diuen que jo vaig tenir sort, perquè em vaig ins­tal·lar aquí abans que l’AfD es fes forta. És cert, la vida diària era més agra­da­ble. No estàvem expo­sats als neo­na­zis que t’insul­ten o agre­dei­xen. Que arri­bin al poder és molt perillós, perquè el rebuig s’ins­ti­tu­ci­o­na­litza. Però també és veri­tat que en els últims deu anys ha can­viat el tei­xit social. Arri­bes a l’estació, vas a la farmàcia o al súper i qui t’atén és una per­sona d’ori­gen migrant o un refu­giat. El mateix et tro­bes als hos­pi­tals. D’una banda, l’AfD és cada cop més forta. De l’altra, nosal­tres també ens hem fet forts. Si arri­ben al poder, es tro­ba­ran mol­tes pedres al camí. La neces­si­tat de mà d’obra immi­grant és enorme.
Arri­ba­ran al poder, es tren­carà el cordó sani­tari?
Tard o d’hora esta­ran gover­nant. De vega­des penso que se’ls hau­ria de dei­xar gover­nar en un land petit, com Saxònia-Anhalt, perquè la gent vegi quin des­ga­vell poden arri­bar a mun­tar. En un land petit no poden fer tant de mal com si arri­ben a un govern fede­ral. Ja són pri­mera força en intenció de vot a escala naci­o­nal, per damunt del 28%. Què pas­sarà si el 4% que se’ls pro­nos­tica a l’est s’estén a la resta del país? Se’ls pot atu­rar amb un per­cen­tatge així?
Cir­cu­len ini­ci­a­ti­ves favo­ra­bles a la pro­hi­bició d’AfD, d’acord amb un estudi jurídic que deter­mi­nava que és un par­tit anti­cons­ti­tu­ci­o­nal. És tard per implan­tar aquesta pro­hi­bició?
És tard. No hi ha hagut la volun­tat política per fer-ho abans. Ara, amb aquests per­cen­tat­ges, què acon­se­guiríem pro­hi­bint-ho? Se’n cre­a­ria un de sem­blant, sota un altre nom. De la men­ta­li­tat a què em refe­reixo, hem pas­sat a un par­tit par­la­men­tari molt fort. Va fun­dar-se el 2023 com a par­tit euro­escèptic, però ja es veia per on ana­ven els trets. Tot allò que la gent com jo notàvem en l’ambi­ent ara es tras­llada als fets. L’AfD ha cres­cut gràcies a les suc­ces­si­ves cri­sis. I n’hem tin­gut mol­tes. La crisi migratòria del 2015, la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, l’ofen­siva d’Israel sobre Gaza…
Què podeu fer des d’ini­ci­a­ti­ves ciu­ta­da­nes com ara Nosal­tres som l’Est?
Som gent molt diversa, inclo­ent-hi Bodo Rame­low, que va ser el pri­mer, i únic, repre­sen­tant de l’Esquerra al cap­da­vant d’un govern regi­o­nal de l’est. Turíngia és la meva terra d’adopció, per decisió pròpia. M’és igual que l’AfD pugui arri­bar al poder. No penso mar­xar-ne per por als ultres, perquè mar­xar és resig­nar-se. És clar que en el dia a dia he de trac­tar amb gent que sé, o sos­pito, que són votants de l’AfD. He après a no aïllar-me’n, a par­lar amb ells.
Con­seqüències en el dia a dia, a la feina, amb la direcció de l’escola?
Fins ara, aquesta men­ta­li­tat de rebuig era un pro­blema social. Si arri­ben al poder, pot tenir pro­ble­mes qui tre­ba­lli al sec­tor públic. Tro­ba­ran raons per aïllar-te. Reta­lla­ran sub­ven­ci­ons a la cul­tura, a pro­jec­tes sobre la memòria històrica, a molts àmbits on tre­ba­llem. Els que estan en situ­ació més vul­ne­ra­ble poden per­dre el lloc de tre­ball. La ultra­dreta s’ha fet forta, però ens neces­si­ten. Què pas­sarà si de cop els met­ges, el per­so­nal estran­ger no vol venir a tre­ba­llar a Ale­ma­nya, enve­llida i en crisi, on es paguen molts impos­tos, on la feina s’ha pre­ca­rit­zat i on mana l’AfD?