martes, 3 de noviembre de 2026

En Berlín, mirando al Golfo




El canciller alemán, Friedrich Merz, y el presidente de Ucrania, Volodímir Zelenski, este martes en Berlín. / RALF HIRSCHBERGER / AFP

Gemma Casadevall
Berlín / Barcelona03 NOV 2026 

El Kremlin anunció este martes el reinicio de las negociaciones a tres bandas entre Rusia, Ucrania y EEUU, que ejerce de mediador, los próximos 10 y 11 de noviembre en Abu Dabi con el objetivo de hallar una salida diplomática a la guerra en el país eslavo. Así lo indicó el portavoz del Ejecutivo ruso, Dmitri Peskov, en rueda de prensa, tras las declaraciones realizadas la víspera por el enviado de Donald Trump, Steve Witkoff. Desde Berlín, el presidente ucraniano, Volodímir Zelenski, confirmó la celebración de esas conversaciones directas bajo mediación estadounidense, al tiempo que insistía en la necesidad de que Europa esté incluida en un futuro diálogo a nivel de líderes.

Según Peskov, el encargado de encabezar la delegación rusa en Abu Dabi será Vladímir Medinski, quien ya estuvo presente en la ronda previa de conversaciones celebrada a principios de año y suspendida tras el inicio de la guerra de EEUU e Israel contra Irán.

La cita se centrará en los acuerdos de seguridad de posguerra, la desescalada del conflicto y la ayuda humanitaria, según anunció el lunes el enviado especial estadounidense Steve Witkoff. En un mensaje publicado en X, Witkoff afirmó que Washington espera aprovechar los avances logrados en las reuniones celebradas en Kiev, Oslo y San Petersburgo para alcanzar un "acuerdo de paz integral y duradero" que "garantice la seguridad para las generaciones venideras".


Las negociaciones se encuentran en un punto muerto debido a las exigencias maximalistas de Moscú, que reclama que el Ejército ucraniano se retire de las zonas de Donetsk sobre las que aún tiene el control. Zelenski se niega al considerar que este repliegue dejaría al resto del país vulnerable a nuevos ataques rusos.

Cita en Bruselas

"Europa debe tener una voz propia en el proceso", apuntó el canciller alemán, Friedrich Merz, tras reunirse con Zelenski en Berlín. "Alemania es el mayor contribuyente y aliado de Ucrania. Asumimos nuestra responsabilidad, ya que esta guerra nos afecta directamente y de su desenlace dependerá durante mucho tiempo la seguridad europea", destacó el líder alemán. El próximo día 19 tendrá lugar en Berlín una nueva cumbre de la llamada Coalición de Voluntarios, a la que se espera no solo la asistencia del presidente francés, Emmanuel Macron, y del premier británico, Andy Burnham, sino también, según Merz, la de "una amplia representación de otros mandatarios europeos".

Asimismo, la Comisión Europea acogerá este miércoles una reunión con representantes de Ucrania, EEUU, el Reino Unido, Francia, Alemania, la OTAN y el Banco Mundial para abordar los esfuerzos hacia la paz y la reconstrucción del país eslavo una vez concluya la guerra.

El objetivo, según la portavoz de la Comisión, Paula Pinho, "es avanzar hacia una paz duradera y sostenible en Ucrania". Será una reunión de "funcionarios de alto nivel" y por parte del Ejecutivo comunitario participará su asesor de seguridad nacional.

domingo, 1 de noviembre de 2026

La hermosa resaca de Belgrado

 

La revolta positiva del jovent serbi



El 3 és un dels símbols de la revolta impulsada per la Llista Estudiantil, molt celebrada a Belgrad MARKO DJOKOVIC / EFE.

Dijous pas­sat, men­tre mig Europa es dema­nava qui hi ha al dar­rere dels alda­rulls vandàlics del seu jovent dit mar­gi­nal, de Bel­grad arri­ba­ven les imat­ges de joves il·lusi­o­nats, deci­dits a tre­ba­llar pel futur del seu país. El seu símbol era el número 3, l’assig­nat a la Llista Estu­di­an­til a les elec­ci­ons al Par­la­ment serbi del diu­menge següent. Les imat­ges de dese­nes de milers de joves dema­nant el vot pel número 3 van fer la volta al món. De la il·lusió es va pas­sar al tri­omf en sal­tar les dades que els dona­ven fins a 141 escons dels 250 que té el Par­la­ment. El pri­mer minis­tre i expre­si­dent del país, Alek­san­dar Vucic, no va tri­gar ni una hora a adme­tre la der­rota. Sèrbia va viure una nit d’ale­gria soro­llosa, focs de ben­ga­les i abraçades. Des del cor de Bel­grad se salu­dava un país alli­be­rat dels 12 anys de domini de Vucic, exmi­nis­tre de Slo­bo­dan Milo­se­vic.

Eren imat­ges que recor­da­ven una altra victòria recent, a la riba del Danubi: la de Péter Magyar a Hon­gria. Aque­lla nit d’abril, a Buda­pest, es va enter­rar l’era Víktor Orbán, l’amic tant de Vladímir Putin com de Donald Trump. Magyar havia acon­se­guit una super­ma­jo­ria que li donava llum verda per ence­tar la rege­ne­ració democràtica. El seu pri­mer pas va ser des­man­te­llar una radi­o­te­le­visió pública tite­lla d’Orbán. Després ha con­ti­nuat el seu procés puri­fi­ca­dor, amb l’elecció com a pre­si­dent del país de l’exjutge del Tri­bu­nal Suprem András Baka, defe­nes­trat per Orbán.

La Llista Estu­di­an­til sèrbia no té al cap­da­vant un polític rodat, com és Magyar. S’assem­bla més a un movi­ment assem­ble­ari que a un par­tit. Va néixer sota el trauma per l’ensor­ra­ment el 2024 d’una parada d’auto­bu­sos que va dei­xar 16 morts a Novi Sad. De l’esclat de pro­testa es va pas­sar a la mobi­lit­zació con­tra la cor­rupció iden­ti­fi­cada amb Vucic. Els uni­ver­si­ta­ris van assu­mir un lide­ratge col·lec­tiu, recol­zats per catedràtics i resta del món acadèmic. No ha estat un esclat eli­tista, sinó ampliat a un tei­xit social del con­junt de la població sèrbia.

Les imat­ges de dimarts a Bel­grad ja no eren de festa, sinó de neteja. Grups d’estu­di­ants es repar­tien per la ciu­tat equi­pats amb cor­rons i pots de pin­tura blanca per tapar les pin­ta­des que cri­da­ven a “blo­que­jar” la seva revolta. Es una ope­ració neteja manual, que sim­bo­litza una volun­tat de rege­ne­ració democràtica.

Es pot rege­ne­rar un país des d’un movi­ment assem­ble­ari? Qui serà el nou pri­mer minis­tre? Què pas­sarà d’aquí al desem­bre, quan hi ha con­vo­ca­des elec­ci­ons pre­si­den­ci­als? Són mol­tes les incògni­tes sobre Sèrbia, aspi­rant a ingres­sar a la Unió Euro­pea (UE) com el con­junt de sis països balcànics. Fins ara, tenia males car­tes pels vin­cles de Vucic amb el Krem­lin, pel rebuig a reconèixer Kosovo o les feri­des pels crims de guerra del règim de Slo­bo­dan­Mi­lo­se­vic.

Una acce­le­ració del procés d’incor­po­ració a la UE no és pri­o­ritària per a la Llista Estu­di­an­til. Pri­mer de tot serà l’elecció d’un pri­mer minis­tre. Després caldrà pas­sar de l’estruc­tura assem­bleària actual a uns esque­mes més orga­nit­zats. Enmig hau­ran de pre­pa­rar-se per a la següent cita amb les urnes, com són les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als.

De moment, de Sèrbia ha par­tit una revolta encapçalada per la joven­tut que estu­dia o els catedràtics, que s’ha gua­nyat el suport dels que no poden anar a la uni­ver­si­tat, però que com­pa­tei­xen l’aspi­ració de viure en un país millor. Poden ser un mirall posi­tiu, des de la perifèria de la UE.