domingo, 1 de noviembre de 2026

La hermosa resaca de Belgrado

 

La revolta positiva del jovent serbi



El 3 és un dels símbols de la revolta impulsada per la Llista Estudiantil, molt celebrada a Belgrad MARKO DJOKOVIC / EFE.

Dijous pas­sat, men­tre mig Europa es dema­nava qui hi ha al dar­rere dels alda­rulls vandàlics del seu jovent dit mar­gi­nal, de Bel­grad arri­ba­ven les imat­ges de joves il·lusi­o­nats, deci­dits a tre­ba­llar pel futur del seu país. El seu símbol era el número 3, l’assig­nat a la Llista Estu­di­an­til a les elec­ci­ons al Par­la­ment serbi del diu­menge següent. Les imat­ges de dese­nes de milers de joves dema­nant el vot pel número 3 van fer la volta al món. De la il·lusió es va pas­sar al tri­omf en sal­tar les dades que els dona­ven fins a 141 escons dels 250 que té el Par­la­ment. El pri­mer minis­tre i expre­si­dent del país, Alek­san­dar Vucic, no va tri­gar ni una hora a adme­tre la der­rota. Sèrbia va viure una nit d’ale­gria soro­llosa, focs de ben­ga­les i abraçades. Des del cor de Bel­grad se salu­dava un país alli­be­rat dels 12 anys de domini de Vucic, exmi­nis­tre de Slo­bo­dan Milo­se­vic.

Eren imat­ges que recor­da­ven una altra victòria recent, a la riba del Danubi: la de Péter Magyar a Hon­gria. Aque­lla nit d’abril, a Buda­pest, es va enter­rar l’era Víktor Orbán, l’amic tant de Vladímir Putin com de Donald Trump. Magyar havia acon­se­guit una super­ma­jo­ria que li donava llum verda per ence­tar la rege­ne­ració democràtica. El seu pri­mer pas va ser des­man­te­llar una radi­o­te­le­visió pública tite­lla d’Orbán. Després ha con­ti­nuat el seu procés puri­fi­ca­dor, amb l’elecció com a pre­si­dent del país de l’exjutge del Tri­bu­nal Suprem András Baka, defe­nes­trat per Orbán.

La Llista Estu­di­an­til sèrbia no té al cap­da­vant un polític rodat, com és Magyar. S’assem­bla més a un movi­ment assem­ble­ari que a un par­tit. Va néixer sota el trauma per l’ensor­ra­ment el 2024 d’una parada d’auto­bu­sos que va dei­xar 16 morts a Novi Sad. De l’esclat de pro­testa es va pas­sar a la mobi­lit­zació con­tra la cor­rupció iden­ti­fi­cada amb Vucic. Els uni­ver­si­ta­ris van assu­mir un lide­ratge col·lec­tiu, recol­zats per catedràtics i resta del món acadèmic. No ha estat un esclat eli­tista, sinó ampliat a un tei­xit social del con­junt de la població sèrbia.

Les imat­ges de dimarts a Bel­grad ja no eren de festa, sinó de neteja. Grups d’estu­di­ants es repar­tien per la ciu­tat equi­pats amb cor­rons i pots de pin­tura blanca per tapar les pin­ta­des que cri­da­ven a “blo­que­jar” la seva revolta. Es una ope­ració neteja manual, que sim­bo­litza una volun­tat de rege­ne­ració democràtica.

Es pot rege­ne­rar un país des d’un movi­ment assem­ble­ari? Qui serà el nou pri­mer minis­tre? Què pas­sarà d’aquí al desem­bre, quan hi ha con­vo­ca­des elec­ci­ons pre­si­den­ci­als? Són mol­tes les incògni­tes sobre Sèrbia, aspi­rant a ingres­sar a la Unió Euro­pea (UE) com el con­junt de sis països balcànics. Fins ara, tenia males car­tes pels vin­cles de Vucic amb el Krem­lin, pel rebuig a reconèixer Kosovo o les feri­des pels crims de guerra del règim de Slo­bo­dan­Mi­lo­se­vic.

Una acce­le­ració del procés d’incor­po­ració a la UE no és pri­o­ritària per a la Llista Estu­di­an­til. Pri­mer de tot serà l’elecció d’un pri­mer minis­tre. Després caldrà pas­sar de l’estruc­tura assem­bleària actual a uns esque­mes més orga­nit­zats. Enmig hau­ran de pre­pa­rar-se per a la següent cita amb les urnes, com són les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als.

De moment, de Sèrbia ha par­tit una revolta encapçalada per la joven­tut que estu­dia o els catedràtics, que s’ha gua­nyat el suport dels que no poden anar a la uni­ver­si­tat, però que com­pa­tei­xen l’aspi­ració de viure en un país millor. Poden ser un mirall posi­tiu, des de la perifèria de la UE.