La revolta positiva del jovent serbi
Dijous passat, mentre mig Europa es demanava qui hi ha al darrere dels aldarulls vandàlics del seu jovent dit marginal, de Belgrad arribaven les imatges de joves il·lusionats, decidits a treballar pel futur del seu país. El seu símbol era el número 3, l’assignat a la Llista Estudiantil a les eleccions al Parlament serbi del diumenge següent. Les imatges de desenes de milers de joves demanant el vot pel número 3 van fer la volta al món. De la il·lusió es va passar al triomf en saltar les dades que els donaven fins a 141 escons dels 250 que té el Parlament. El primer ministre i expresident del país, Aleksandar Vucic, no va trigar ni una hora a admetre la derrota. Sèrbia va viure una nit d’alegria sorollosa, focs de bengales i abraçades. Des del cor de Belgrad se saludava un país alliberat dels 12 anys de domini de Vucic, exministre de Slobodan Milosevic.
Eren imatges que recordaven una altra victòria recent, a la riba del Danubi: la de Péter Magyar a Hongria. Aquella nit d’abril, a Budapest, es va enterrar l’era Víktor Orbán, l’amic tant de Vladímir Putin com de Donald Trump. Magyar havia aconseguit una supermajoria que li donava llum verda per encetar la regeneració democràtica. El seu primer pas va ser desmantellar una radiotelevisió pública titella d’Orbán. Després ha continuat el seu procés purificador, amb l’elecció com a president del país de l’exjutge del Tribunal Suprem András Baka, defenestrat per Orbán.
La Llista Estudiantil sèrbia no té al capdavant un polític rodat, com és Magyar. S’assembla més a un moviment assembleari que a un partit. Va néixer sota el trauma per l’ensorrament el 2024 d’una parada d’autobusos que va deixar 16 morts a Novi Sad. De l’esclat de protesta es va passar a la mobilització contra la corrupció identificada amb Vucic. Els universitaris van assumir un lideratge col·lectiu, recolzats per catedràtics i resta del món acadèmic. No ha estat un esclat elitista, sinó ampliat a un teixit social del conjunt de la població sèrbia.
Les imatges de dimarts a Belgrad ja no eren de festa, sinó de neteja. Grups d’estudiants es repartien per la ciutat equipats amb corrons i pots de pintura blanca per tapar les pintades que cridaven a “bloquejar” la seva revolta. Es una operació neteja manual, que simbolitza una voluntat de regeneració democràtica.
Es pot regenerar un país des d’un moviment assembleari? Qui serà el nou primer ministre? Què passarà d’aquí al desembre, quan hi ha convocades eleccions presidencials? Són moltes les incògnites sobre Sèrbia, aspirant a ingressar a la Unió Europea (UE) com el conjunt de sis països balcànics. Fins ara, tenia males cartes pels vincles de Vucic amb el Kremlin, pel rebuig a reconèixer Kosovo o les ferides pels crims de guerra del règim de SlobodanMilosevic.
Una acceleració del procés d’incorporació a la UE no és prioritària per a la Llista Estudiantil. Primer de tot serà l’elecció d’un primer ministre. Després caldrà passar de l’estructura assembleària actual a uns esquemes més organitzats. Enmig hauran de preparar-se per a la següent cita amb les urnes, com són les eleccions presidencials.
De moment, de Sèrbia ha partit una revolta encapçalada per la joventut que estudia o els catedràtics, que s’ha guanyat el suport dels que no poden anar a la universitat, però que compateixen l’aspiració de viure en un país millor. Poden ser un mirall positiu, des de la perifèria de la UE.
