domingo, 23 de septiembre de 2012

Medio siglo de acercamiento ritual

 

Merkel i Hollande, més a prop en la unió bancària


Alemanya i França acosten posicions sobre la creació d'un supervisor del sector



 

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, van aprofitar ahir una d'aquelles commemoracions històriques de lleialtat bilateral per recordar que, pel que fa a la supervisió bancària, en l'eix francoalemany també aniran agafats de la mà. “No estem tan lluny l'un de l'altre”, va dir la cap del govern alemany, respecte als plans de crear una unió bancària, que suposa introduir un control comú sobre la totalitat de la banca.
Merkel ho va dir en la conferència de premsa conjunta amb Hollande, després de commemorar, també junts, el prenaixement de l'eix francoalemany, tal com ara el coneixem. Va ser el 9 de setembre del 1962, data en què Charles de Gaulle, l'aleshores president francès, va pronunciar un discurs davant joves alemanys, a Ludwigsburg (al land de Baden-Württemberg). Les ferides de la Segona Guerra Mundial encara eren molt recents, pocs haurien dit llavors que, de dues potencies “enemigues”, en sortiria el nucli i motor de la UE, tal com ara la coneixen.
Merkel i Hollande van fer professió de fe, un cop més, d'aquest desig d'harmonia a la cerimònia del castell de Ludwigsburg. Després es van tancar a dinar, per parlar de la unió bancària entre altres coses. No van prendre decisions, però van encetar el camí cap el consens amb què, com sempre, Berlín i París volen aparèixer a les cimeres de la UE. Plegats, malgrat que, un altre cop, la cancellera aposta pel ritme lent mentre que Brussel·les i Madrid tenen pressa perquè la supervisió comuna comenci a funcionar a principis d'any.



Els 100.000 milions no es desvien

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir ahir que la línia de crèdit de 100.000 milions d'euros que destinarà la UE a sanejar la banca espanyola s'esmerçarà “estrictament” en la recapitalització del sistema financer i va desmentir que s'usi una part per al rescat de l'economia de l'Estat. La ministra de Treball, Fátima Báñez,va dir que “no s'accelerarà el retard en l'edat de jubilació als 67 anys”.

Artur I, el Libertador

 

Funkhaus Europa - Logo


Europa sí, España no

 

El nacionalismo catalán reclama la independencia


El pasado 11 de septiembre Barcelona vivió una manifestación por la independencia que abre un nuevo capítulo en la historia del nacionalismo catalán. Ese día se celebraba la Diada, la fiesta oficial de Cataluña en la que se recuerda la caída de Barcelona en manos de las tropas borbónicas en 1714. Dos años después, los Decretos de Nueva Planta sellaban la abolición de las instituciones catalanas. Aquí está para muchos el origen de la reclamación de independencia. Una reclamación que después de muchos años adormilada bajo un nacionalismo moderado ha vuelto a primer plano.

nacionalismo moderado ha vuelto a primer plano.

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Siguiente "Hecho", con Alonso y de vuelta sobre Grecia


http://www.youtube.com/watch?v=fr976iEx5Ak

http://www.dw.de/hecho-en-alemania-el-magacín-económico-2012-09-19/e-16200025-9797?maca=spa-podcast_hecho-en-alemania-7589-xml-mrss#16245704

01.2012 DW Hecho en Alemania

Grecia: más medidas de ahorro para nuevos créditos

Grecia aguarda la entrega del próximo tramo del crédito de la Unión Europea y del FMI. Sin embargo, antes de recibir los más de treinta y un mil millones de euros, el gobierno griego debe demostrar que sus medidas de ahorro están dando resultado. Un nuevo recorte de salarios y pensiones contribuiría a un mayor ahorro.
No obstante, a raíz de un análisis recién publicado, se teme que la economía encoja aún más de lo previsto.

Entrevista con Gemma Casadevall, experta en economía

La sentencia del Tribunal Constitucional de Alemania y la decisión del Banco Central Europeo, ¿ayudarán a Europa a superar la crisis? Le preguntamos a Gemma Casadevall, experta en economía.

Pasión por el registro

Gemma Casadevall

Berlín, 19 sep (EFE).- Alemania activó hoy un registro central de neonazis, según el modelo creado para el terrorismo islámico e impulsado por la revelación tardía sobre una célula ultraderechista que durante años asesinó impunemente a inmigrantes por todo el país.
El caso de la autodenominada Clandestinidad Nacionalsocialista (NSU) "nos abrió los ojos", admitió el ministro del Interior, Hans-Peter Friedrich, y evidenció la necesidad de dotarse de un registro capaz de cruzar los datos de los 36 estamentos policiales y servicios secretos implicados en velar por la seguridad nacional.
"Se trata de trazar un panorama global juntando las piezas de un mosaico", añadió el ministro, e impedir que se repita lo que en su momento la canciller Angela Merkel calificó de "vergüenza para Alemania".
Es decir, que no se siguiera como corresponde el rastro de unos asesinatos en serie de nueve inmigrantes, todos ellos con la misma pistola, una Ceska 83 calibre 7,65 milímetros.
El nuevo registro central, inaugurado hoy por el ministro y emplazado en Berlín, almacenará datos tales como actas policiales, movimientos de cuentas bancarias, teléfonos e internet de los sospechosos o neonazis fichados.
Los estamentos policiales, de los "Länder" y federales, así como los servicios secretos, quedan obligados a suministrar todos esos datos a la central, lo que es un cambio sustancial, ya que hasta ahora la trasferencia se hacía o no según criterio de la jefatura local.
Con ello se articulará un registro similar al que se creó en 2007 para canalizar toda la informaciones relativa al radicalismo islámico, tras reconocer en la ultraderecha un peligro terrorista que hasta ahora Alemania no había calibrado como tal.
Interior calcula que en el país hay unos 9.500 neonazis fichados como violentos, entre el colectivo de 25.000 ultraderechistas, con un cómputo de 16.142 delitos, según la estadística de 2011, de los cuales 755 fueron actos violentos.
Las dos mayores fuerzas ultraderechistas del país -el Partido Nacional Democrático (NPD) y la Unión del Pueblo Alemán (DVU), con escaños en dos parlamentos regionales- suman 15.000 militantes, mientras que el resto se reparte entre 200 formaciones menores.
El gran desafío para las fuerzas de seguridad es la enorme diversificación del espectro neonazi en grupos locales, las llamadas "Camaraderías", así como los Autónomos Nacionalistas.
El giro de la estrategia policial igualmente diversificada hacia la creación de un registro centralizado se produjo tras salir a relucir casi por casualidad los asesinatos en serie de la NSU.
La existencia del grupo constaba en los archivos de Sajonia (este) desde finales de los años noventa, pero la policía no cayó nunca sobre sus tres integrantes, Uwe Böhnard, Uwe Mundlos y Beate Zschäpe.
Que el trío fue el autor de los asesinatos de nueve inmigrantes -ocho pequeños comerciantes turcos y un griego- se reveló en noviembre de 2011, a raíz del suicido de Böhnard y Mundlos, de 34 y 38 años, en un autocaravana, acosados por la policía tras cometer un atraco bancario.
Zschäpe, de 36 años y presunta compañera sentimental de ambos, se entregó inmediatamente después, tras volar por los aires la casa donde vivían los tres. Desde entonces está en prisión, sin que haya trascendido nada de los interrogatorios a los que ha sido sometida.
El trío se financió todos ese tiempo atracando bancos, perpetró atentados, y su último asesinato conocido tuvo como víctima a una agente policial en 2007.
No se cruzaron los datos de los asesinatos de inmigrantes -que se tacharon de ajustes de cuentas entre bandas "de extranjeros"- y por tanto tampoco se reparó en que fueran cometidos por la misma arma.
Más comprometedor aún fue el goteo de revelaciones posteriores al doble suicidio y las detenciones de hasta trece presuntos cómplices, ya que al menos uno de ellos fue un confidente policial.
El propio Mundlos, como se reveló la semana pasada, había sido "requerido" por los servicios militares de inteligencia (MAD) como infiltrado mientras cumplía su servicio militar.
A este cúmulo de fallos se suma la destrucción de al menos siete actas sobre los neonazis por parte de la Oficina Federal de Protección de la Constitución (VS), o servicios secretos de Interior, destrucción que fue deliberada y no por negligencia, según concluyó la comisión del Parlamento (Bundestag) que investiga la trama.
Los deslices, fallos o connivencias en torno a la NSU costaron ya el puesto al jefe del VS, Heinz Fromm, y a su homólogo de la policía federal, Matthias Seeger, ambos jubilados prematuramente. EFE
gc/jcb/si

lunes, 17 de septiembre de 2012

Merkel contra el salafismo



Gemma Casadevall

Berlín, 17 sep (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, se erigió hoy en factor estabilizador y apremió a la moderación ante el estallido de la violencia islámica contra Occidente, mientras crece la preocupación en Alemania por la difusión por parte de la ultraderecha del controvertido vídeo que ridiculiza a Mahoma.
Alemania es un "garante de estabilidad" ante convulsiones "económicas o políticas", apuntó hoy Merkel en una comparecencia ante los medios, en la que repudió tanto el vídeo islamófobo como la ira desatada contra éste y el propósito de la ultraderecha de difundirlo de forma íntegra.
La respuesta a una provocación, como el vídeo que caricaturiza a Mahoma, "nunca debe ser la violencia", dijo la canciller, quien se comprometió a "estudiar" la posibilidad de impedir la exhibición en Alemania de esa cinta.
La canciller incidió así en la alarma desatada por el anuncio del ultraderechista "Pro Deutschland" de exhibir la cinta en su totalidad el próximo noviembre en Berlín, un mes y medio después de haber levantado las iras de la minoría salafista al mostrar caricaturas del profeta junto a mezquitas de todo el país.
Esta formación residual, sin representación más que en algún consistorio local, colgó hoy mismo en internet algunas imágenes de la controvertida cinta, que quedaron bloqueadas poco después, al parecer por el propio partido.
"La libertad de expresión también tiene sus límites", resaltó la canciller, para quien, al margen de opiniones acerca del "repudiable" contenido de ese vídeo o sus intenciones, está el factor de la seguridad pública alemana.
El ministro germano de Interior, Hans-Peter Friedrich, afirmó que se están estudiando las medidas legales para que las autoridades competentes puedan impedir esa exhibición, después de que la propia Merkel alertara de que puede entrañar problemas de orden público.
"Me imagino que habrá buenas razones para hacerlo", indicó Merkel acerca de la posibilidad de que las autoridades competentes prohíban la presentación de la cinta, detonante de la escalada de violencia en el mundo musulmán contra embajadas occidentales.
La representación diplomática alemana en la capital de Sudán resultó parcialmente incendiada el pasado viernes, tras tratar de irrumpir en el edificio miles de radicales musulmanes.
En medios de Berlín se afirma que desde hacía días los imanes sudaneses habían caldeado los ánimos antialemanes, con el argumento de que en ese país se exhibían impunemente caricaturas de Mahoma.
Las acusaciones de los imanes se remiten a la provocadora campaña de "Pro Deutschland", que durante semanas y en toda Alemania exhibió los dibujos del danés Kurt Westergaard, cuya difusión en 2005 por diarios de toda Europa desató las iras en el mundo musulmán
A la acción de "Pro Deutschland", con apenas 900 militantes y sin representación más que en algún consistorio del "Land" de Renania del Norte-Westfalia, respondió con violencia la minoría salafista (con unos 2.500 a 4.000 miembros, entre el colectivo de 3,5 millones de musulmanes del país).
Merkel respondió con evasivas a las insistentes preguntas de por qué no se prohibió entonces esa campaña ultraderechista o por qué, en su momento, justificó incluso la difusión de las caricaturas de Westergaard y ahora, en cambio, defiende impedir la del vídeo.
El Gobierno alemán ha condenado repetidamente en los últimos días los contenidos de ese vídeo, en el que se presenta a Mahoma como un violento mujeriego y hasta pederasta.
La canciller insistió en que la respuesta del mundo musulmán no puede ser la violencia, al tiempo que justificaba la prohibición de entrada en el país del predicador estadounidense Terry Jones, quien al parecer acudía como simpatizante de "Pro Deutschland".
La violencia musulmana y la provocación ultraderechista dominaron la comparecencia de Merkel, que tradicionalmente se realiza antes del verano, pero que esta vez se aplazó hasta después de la pausa estival por citas sucesivas relacionadas con la crisis del euro.
Con ello se eclipsó el segundo gran tema, junto a la crisis del euro, a escala de política interna y de cara al otoño alemán, como son los comicios generales a celebrar en un año.
Merkel ratificó su doble objetivo de ser reelegida y de lograr una reedición de su actual alianza de gobierno entre la Unión Cristianodemócrata (CDU), su hermana la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU) y el Partido Liberal (FDP).
Los sondeos, a un año de los comicios, no lo dan como posible, dada la debilidad de los socios liberales, por lo que Merkel podría verse abocada a repetir la fórmula de la gran coalición con los socialdemócratas, la de su primera legislatura.
"No se puede descartar nada. Pero no voy a empezar a prepararme para que así sea", zanjó la canciller, en su comparecencia ante la prensa, de más de 90 minutos de duración. EFE
gc/jpm/acm
(foto) (audio) (vídeo)



jueves, 13 de septiembre de 2012

Al fin solos

 

El Constitucional alemany elimina l'última trava al rescat de l'Estat espanyol

 

Els jutges desbloquegen el Mede i el pacte fiscal europeu amb mínimes condicions

 

Merkel interpreta el veredicte com un suport al govern de Berlín






Va ser com un cop d'alliberament general: després de setmanes de pensar en “què passaria” si el Tribunal Constitucional alemany aturava el fons de rescat permanent –el Mede–, finalment hi va donar llum verd. Els jutges de Karlsruhe van rebutjar el munt de demandes presentades en contra per un col·lectiu poc heterodox –diputats esquerrans, 37.000 ciutadans reclamant “Més democràcia” i un diputat bavarès de les files d'Angela Merkel–.
El Mede i el pacte fiscal europeu s'ajusten a la Constitució alemanya –primer contribuent al fons i últim membre de la zona euro a desbloquejar-lo–, sempre, és clar, que no se superi el sostre dels 190.000 milions d'euros –és a dir, entre l'aportació real alemanya i els avals– aprovats pel Bundestag (Parlament). És a dir, en cas de fer-ho, s'ha de consultar altre cop els parlamentaris, que fins ara han donat el vistiplau sense problemes i amb suport de l'oposició a tots els rescats.
Amb una sola sentència, anunciada a peu dret pel president del TC, Andreas Vosskuhle, i argumentada després amb detall, ja assegut, el senyor de la toga vermella va desbloquejar el Mede, del qual depèn el futur de l'euro, més la gestió de Merkel, més l'opció de Rajoy a demanar, o no, el rescat.
“És un gran dia per a Alemanya i per a Europa”, va dir després la cancellera davant el Bundestag, en el debat general del pressupost del 2013. Un no del TC l'hauria posada en una situació políticament compromesa, davant el seu govern i els socis de la Unió Europea. Merkel no va deixar passar l'ocasió, un cop escoltat el veredicte, per interpretar la decisió com un suport al seu govern.
Els jutges donen llum verd al Mede i el Banc Central Europeu (BCE) també està en la seva línia, hi va afegir, en haver condicionat la compra de deute sobirà a la petició del rescat. L'ajut arribarà si hi ha compromís de “combatre les arrels de la crisi”, va dir Merkel. Això, per a la cancellera, suposa directament que els països implicats compleixin. Tot d'acord amb la seva línia.

 

La firma de l'independent Gauck



A la crisi de l'euro no hi ha mai punt final. Qualsevol capítol és sempre el penúltim pas fins a la solució del problema. Aprovat i ratificat el Mede pel Bundestag i el Bundesrat (cambres baixa i alta), i ara pels jutges, queda una darrera formalitat: la firma del president. Joachim Gauck, home heterodox, a més de políticament independent, signarà els paquets pendents “tan aviat com sigui possible”. El cap de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, vol que sigui operatiu el 8 d'octubre, és a dir, amb mesos de retard des de l'1 de juliol en què estava previst
.

martes, 11 de septiembre de 2012

Opiniones alemanas

JAVIER CÁCERES   Els nacionalismes són vasos comunicants, ja ho diu Guardiola”

Javier Cáceres (Santiago de Xile, 1970) és corresponsal polític a
Brussel·les de Süddeutsche Zeitung, un dels diaris de referència de la premsa seriosa alemanya. Crescut a Alemanya però fill d'exiliats xilens, Cáceres va ser corresponsal a Madrid durant cinc anys. És coautor amb l'actor alemany d'arrels catalanes Daniel Brühl (Goodbye Lenin) del llibre Ein Tag in Barcelona (“Un dia a Barcelona”), un homenatge a la capital catalana en què es cou una de les grans passions de Cáceres: el Camp Nou.
Com veu vostè el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol?

Si ens limitem a analitzar la situació actual, salta a la vista que els principals problemes que hi ha entre Barcelona i Madrid són de caire econòmic i financer. Com diem en alemany, beim Geld endet die Freundschaft (“quan es parla de diners, s'acaba l'amistat”). Malgrat tot, el que més m'ha fascinat en els darrers temps és el que tenen tots dos en comú, que és l'indefugible desig de transmetre a l'exterior una imatge de ser els alemanys del sud. Aquest és un desig que he observat tant en el govern espanyol com en el català. Els uns volen imposar la disciplina teutona i els altres volen ser tan exemplars com els alemanys. No deixa de ser curiós, en uns temps en què en moltes altres parts d'Europa ser alemany ja no es considera un valor que es vol imitar.
Però d'on creu que vénen, aquestes tensions?

Si li hagués d'explicar a un alemany, li diria que, a més dels diners, que ara com ara ho dominen tot, també hi ha altres raons: una llarguíssima llista de greuges reals, a més dels exagerats o dels imaginats, de prejudicis, de conflictes mai resolts, de molta sang vessada. I també existeixen unes forces nacionalistes fortíssimes, tant a Catalunya com a Espanya que, tal com diu Pep Guardiola, són com vasos comunicants.

Veu possibilitats reals que Catalunya accedeixi a la independència?

La història demostra que poques fronteres han resultat eternes. Per tant, és concebible. Però això no vol dir que ho vegi factible de manera imminent, d'aquí a pocs anys. Em ve al cap una anècdota que em va explicar un periodista barceloní, en una sobretaula, encara que malauradament no la recordo amb l'exactitud precisa: els catalans i els espanyols són com un matrimoni vell protagonista d'un acudit; crec que es tractava d'un matrimoni jueu en què tots dos, l'home i la dona, no paraven de barallar-se, però que arribaven a la conclusió que millor continuar junts. Amb qui es barallarien, si no?

En cas d'accedir a la independència, creu que Catalunya tindria el suport internacional?

Si per suport internacional entenem el de les grans potències, doncs crec que no. No necessàriament.




MARKUS BÖHNISCH  Espanya, sense Barcelona, no seria Espanya”

Markus Bönisch (1972, Werdohl, oest d'Alemanya) és analista polític de la televisió pública alemanya Deutsche Welle, un canal internacional que emet les 24 hores del dia en diferents idiomes. Viu a cavall de Brussel·les i Berlín.

Què en pensa del conflicte entre Catalunya i Espanya?

Procedeixo d'un país que a finals del segle XIX va arribar a la conclusió que millor anar junts que separats. Alemanya ha preservat un model federalista que, en realitat, per a la vida diària, tampoc no suposa realment un guany. Els nacionalismes no porten enlloc, tampoc en el cas d'Espanya. Catalunya és part d'Espanya, Espanya sense Barcelona i les altres ciutats no seria Espanya. I viceversa. El separatisme és un luxe que cap polític no hauria de promoure. La interdependència entre Madrid i Barcelona és absoluta.
Per alguna cosa existeix un pont aeri i uns trens de gran velocitat, que van plens de gom a gom en totes dues direccions.

És una interdependència plena de tensions. D'on provenen?

Les tensions formen part d'un joc polític. Aquest va ser el cas d'Euskadi. En els últims anys, amb la coalició de facto entre el PSOE i el PP, s'ha tret molta pressió política i mediàtica. A Catalunya, les tensions són perquè se sent maltractada, com si fos la “pagadora” per a la resta d'Espanya. La realitat és més complexa. Caldria asseure's a negociar, deixar les ideologies de banda. Però, és clar, d'això ningú no en treu profit polític.
Catalunya té possibilitats d'accedir a la independència?

Em va agradar una explicació que vaig escoltar aquests dies d'un sociòleg: “Espanya no pot sortir de l'euro perquè, si ho fes, l'Estat es trencaria”. Decep pensar que hi ha gent que està pensant en aprofitar la crisi per avançar cap a la independència. Espero que hi hagi prou ments clarividents perquè no es malgasti energia en la lluita per una Catalunya, un Euskadi o una Galícia independent.

D'encetar-se el camí cap a la independència, creu que tindria suport exterior? Com es veu-
ria des de Brussel·les
?

Ara cal centrar-se a resoldre la crisi. Em costa creure que hi pugui haver suport per a la independència de Catalunya a Europa, la veritat. Espanya té ara mateix prou problemes, pensa el ciutadà europeu. I també prou problemes financers derivats de les seves autonomies, que ha evidenciat l'existència d'un descontrol total. És prioritari que Espanya recuperi la seva credibilitat com a país.

sábado, 8 de septiembre de 2012

Todopoderoso Karlsruhe

 

Els alemanys rebutgen de ple els rescats espanyol i italià

 

La majoria dels ciutadans “confien” que el Constitucional tombi el pacte fiscal

 

La sentència dels jutges, que es coneixerà el dia 12 que ve, coincidirà amb la intervenció de Merkel al Bundestag

 
Si més no per als alemanys, el pròxim “dia clau” per al futur de l'euro té una data: el 12 de setembre. Aquest dia, a les deu del matí, el Tribunal Constitucional ha de dictar sentència sobre les demandes contra l'aprovació pel Bundestag (cambra baixa) del fons de rescat –pensat especialment per a l'Estat espanyol i Itàlia– i el pacte fiscal europeu. Una majoria de ciutadans –un 54%, segons una enquesta de l'institut demoscòpic Yougov– confien que els jutges de Karlsruhe tombin el paquet. Només un 25% creuen que és millor deixar les coses com estan i donar per aprovades les lleis que donen llum verd a l'aportació alemanya al fons permanent, el Mede.
Si aquest dijous les coincidències de calendari van obligar a fer zàping entre la conferència de Mario Draghi –president del Banc Central Europeu (BCE)–, a Frankfurt, i la compareixença de la cancellera Angela Merkel i el president Mariano Rajoy, a Madrid, dimecres que ve passarà una cosa semblant. Mentre els jutges del Tribunal Constitucional llegeixin i expliquin la seva sentència a Karlsruhe, Merkel i l'oposició estaran passant comptes al Bundestag, arran del debat del pressupost de l'Estat.
De moment, la classe política alemanya procura ser discreta. Merkel, des de Viena, insistia ahir en la “condicionalitat” de la compra de deute il·limitada anunciada per Draghi i el fet que qui vulgui fer-ne ús haurà de recórrer al fons de rescat. I l'oposició insistia que la decisió del BCE és una derrota política per a la cancellera.
Si els jutges fan el que el poble –i els 37.000 ciutadans que han signat un dels recursos– espera d'ells, es promet un daltabaix de conseqüències imprevisibles. Fins ara, Rajoy parla d'estudiar la lletra menuda abans de recórrer al rescat. Si Karlsruhe tomba el paquet, la pregunta ja no serà si demanar o no a l'ajut, sinó de quin fons estem parlant. El Mede, en rigor, encara no existeix, per més que teòricament hauria hagut d'activar-se l'1 de juliol.

La falsa estrella de Facebook


El president del Bundesbank, Jens Weidmann, ha esdevingut amb la seva oposició tancada a la compra de deute no només un maldecap per a Mario Draghi, sinó també el nou heroi de molts alemanys que temen per la solvència de la primera economia de l'euro. Amb ell ha quedat revalorat el paper del Bundesbank, una mica arraconat des de l'abolició del marc alemany.
A algú se li va acudir que era un bon moment per buscar-li “amics” a Facebook. I li va crear un comp-te, evidentment fals, que en qüestió de minuts es va guanyar 600 clics de “m'agrada”. El Bundesbank va haver de sortir a reclamar que Weidmann no té compte propi, que es tractava d'u-
na falsificació i va demanar-ne el bloqueig a la més po-pular xarxa social.
A més dels admiradors comuns, el fals perfil de Weidmann es va guanyar alguns “m'agrada” de la classe política. Entre ells, el d'una política del cogovernamental Partit Lliberal (FDP), Birgit Reinemund, que va felicitar-lo per haver estat l'únic vot contrari a la compra de deute, en la sessió d'ahir del BCE.

viernes, 7 de septiembre de 2012

Mario dixit

 

Abocats al rescat

 

Draghi obre la porta a una compra de deute condicionada al control extern

 

Espanya i Itàlia, obligades a demanar auxili en una fórmula ‘light' d'intervenció




Ni un euro sense la supervisió externa: aquest podria ser el resum del llarg anunci d'ahir de Mario Draghi, després de setmanes d'expectació sobre les mesures “extraordinàries” que pensava engegar del Banc Central Europeu (BCE) i les pressions, especialment alemanyes, perquè no obrís l'aixeta a la compra massiva i il·limitada de deute.
Draghi se'n va sortir amb una solució diplomàtica, que fa que tothom salvi la cara. El BCE està disposat a comprar de manera il·limitada deute dels països amb problemes, però aquests i les polítiques dels seus governs estatals quedaran supeditats al control internacional. És a dir, cap automatisme i condicions clares, a canvi de l'auxili del BCE.
El país que ho necessiti, com ara l'Estat espanyol i Itàlia, haurà de fer la petició d'ajut corresponent al fons europeu de rescat, ja sigui l'existent i temporal, el FEEF, o el permanent, el Mede, que, recordem-ho, encara està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional alemany, la setmana vinent, per poder entrar en funcionament.
Els detalls del programa de compra de deute, que Rajoy diu que vol estudiar abans de prendre decisions, són que el país amb problemes que es decideixi a fer el pas ho haurà de demanar, però no quedarà subjecte a un programa d'ajust macroeconòmic global com els seus predecessors de Lisboa i Dublín, sinó que accedirà a una línia de crèdit menys rígida, anomenada ECCL.
A punt per activar-se
Es tracta de l'anomenat “rescat preventiu”, per evitar crisis greus i estalviar-se el desgast d'imatge que representa un rescat total. La línia de crèdit, ideal per a la situació espanyola, es concedeix de manera temporal, fins a dos anys, i d'entrada no s'activa. El volum pot anar entre el 2% i el 10% del PIB, que en el cas de l'Estat serien entre 20.000 i 100.000 milions.
És a dir, el rescat light que es perfilava com a solució de compromís. Val a dir, però, que el mer anunci de Draghi dóna una mica de marge a aquests potencials “pretendents” perquè puguin pensar-s'ho.
L'anunci de Draghi va anar seguit de les declaracions d'elogi de la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, que ho considera una fórmula “correcta” per facilitar que aquests països es puguin recapitalitzar. També es va pronunciar en termes satisfactoris el director de l'OCDE, Ángel Gurría.
En canvi, el principal “enemic” d'aquesta forma d'intervenció, el president del Bundesbank (banc central alemany), Jens Weidmann, va ratificar el seu rebuig tancat a la mesura. Draghi ja havia explicat, en la seva intervenció, que hi havia hagut un vot en contra. No va caldre que en donés el nom perquè tothom pensés en el Bundesbank.
Weidmann s'ha guanyat una bona reputació entre els seus compatriotes, majoritàriament contraris –com el govern d'Angela Merkel– a la compra de deute. I, curiosament, també de l'oposició alemanya, que considera que la cancellera ha deixat sol el garant dels interessos de la primera economia europea.

Per damunt d'interpretacions partidistes, a efectes pràctics es pot dir que Draghi va enviar els països en situació crítica –Espanya i Itàlia– a fer allò que fins ara ni Mariano Rajoy ni Mario Monti no volen fer: perdre sobirania sota el control del BCE, la Comissió i fins i tot l'FMI, com va passar a Portugal i Irlanda.

.

jueves, 6 de septiembre de 2012

De pingpong con Hildegard





Mujeres al mando - Europa impulsa el cambio

Mujeres al mando. La comisaria de Justicia de la Comisión Europea, Viviane Reding, planea una normativa para este otoño: en el futuro, los consejos de administración de las compañías europeas deberán estar integrados en un 40 por ciento por mujeres. Esto vale para todas las compañías que cotizan en bolsa y deberán cumplirlo a más tardar en el 2020.

Es decir, la totalidad de los 27 estados de la UE, desde Alemania hasta Rumania, tendrán que acatar una cuota femenina por ley. Las empresas que no cumplan este objetivo podrían ser penadas con multas, retirada de subvenciones públicas o incluso con la exclusión de concursos públicos. Hasta ahora solo Noruega, Francia, España, Bélgica y Países Bajos introdujeron una cuota que facilita a las mujeres romper el monopolio de poder de los hombres.

En la mayor potencia económica de Europa, Alemania, las mujeres en posiciones de liderato constituyen una clara minoría. Mientras la ministra de Mujeres, Kristina Schröder, pretende conseguir que las mismas empresas establezcan una cuota voluntaria, su colega de gabinete la ministra de Trabajo, Ursula von der

Leyen, apoya la contundente proposición de la UE y es partidaria de la cuota por razones también económicas: “Si los países de Europa quieren continuar siendo competitivos en el contexto internacional, no pueden renunciar a la presencia de mujeres en sus directivas.”




Martina Sabra
- es periodista y evaluadora de proyectos de desarrollo sociopolitíco. Cuenta con más de 20 años de experiencia en el Oriente Medio y el Norte de África. Ha cursado Estudios Islámicos y de Filología Hispánica y Árabe en las universidades de Münster, Granada, Damasco y Bonn. Ha vivido y trabajado en Siria, Jordania, Egipto, Marruecos, Túnez, Argelia y otros países del mundo árabe. Comoperiodista y consultante se ocupa de temas relacionados con el género, la libertad de expresión, la participación, la migración, la diversidad cultural y los derechos humanos en general.

Hildegard Stausberg - Esta periodista alemana trabaja desde 1999 para el periódico "Die Welt", especializada en América Latina. Su carrera periodística comenzó en el diario "Frankfuerter Allgemeinen Zeitung". Desde 1888 hasta 1993 fue corresponsal de dicho periódico en México; entre 1993 y 1999 trabajó para la radio de Deutsche Welle en Colonia.

Gemma Casadevall - Periodista española nacida en Barcelona y establecida en Berlín desde 1992. Ha ejercido como corresponsal en Alemania para "Diario de Barcelona", "Avui" y "El Mundo". Desde 1999 foma parte del equipo de la Agencia EFE en Berlín, cuya cobertura abarca Alemania, Escandinavia y Polonia.

La jefa nos visita

 

Visita preparada al detall per Merkel

 

El govern de Berlín insisteix a centrar la cimera de Madrid en l'aspecte empresarial

 

L'equip de la cancellera alemanya defuig parlar d'un hipotètic rescat espanyol fins a escoltar el president del BCE, Mario Draghi

 
Mentre a mig Europa es parla d'Angela Merkel com la cancellera insensible a les necessitats dels qui clamen per una compra de deute sobirà, com a remei per als països que més pateixen el setge dels mercats, a Berlín s'insistia ahir en la paraula estima. El govern de Berlín ha preparat la visita a Madrid, avui, amb “estima”, va dir el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, i la cancellera viatja a l'Estat espanyol per “donar suport” a Mariano Rajoy.
Donar suport no vol dir, però, abonar la compra massiva de deute que, segons sembla, està disposat a anunciar el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. Encara menys flexibilitzar els terminis i les condicions, en cas que l'Estat espanyol es decideixi a demanar oficialment el rescat. Donar suport vol dir presentar-se a Madrid al capdavant d'una delegació de representants dels grans consorcis per mirar que “l'empresa privada” també contribueixi a sanejar les economies en situació crítica. És a dir, que l'empresariat alemany doni un cop de mà per alleugerir la situació dels desocupats espanyols. Per més que s'insisteixi a veure la cancellera com una mena de “reclutadora” de joves espanyols sense feina, disposats a buscar-ne a Alemanya, no correspon al govern de Berlín convertir-se en patró dels nous immigrants qualificats. Això és cosa de l'empresa privada i, com a tal, corresponia al ministre d'Economia, Philipp Rösler, acompanyar la cancellera, però al final va sortir del programa.
El govern alemany no vol ni jutjar, ara per ara, quines seran aquestes mesures que Draghi sembla que vol anunciar, ja que “no es comenta el que encara no ha passat”, va dir Seibert. El fet que sigui Rösler qui acompanyi la cancellera, i no l'home fort del seu equip, Schäuble, és expressió, indirectament, que a Madrid no es va ni a parlar de rescats ni dels possibles formats que hauria d'adoptar. Tot el que envolta aquest aspecte ha ocorregut en les successives reunions de treball entre el ministre espanyol, Luis de Guindos, i el titular alemany de Finances, Wolfgang Schäuble.
De Guindos sí que serà en la reunió d'empresaris alemanys i espanyols, tema oficial de la visita de Merkel a Madrid. És prou impensable que el tema del rescat no es “toqui”, en la reunió amb Rajoy, hi sigui o no Schäuble o hi hagi o no gran anunci de Draghi. Però, si més no, amb aquest format es pretén retornar a la cita de Madrid el seu contingut original, que és la situació del mercat laboral espanyol –i la sortida d'immigració qualificada, com a remei temporal–. Que Merkel i Rajoy puguin redreçar la qüestió cap a aquest objectiu dependrà, en bona part, del que digui Draghi a Frankfurt. I, també, que en comptes de només bones paraules respecte al mercat laboral es plantegin línies d'actuació concretes, per implicar, com va dir el portaveu Seibert, l'empresa privada i l'economia real en la solució als problemes macroeconòmics espanyols.

miércoles, 5 de septiembre de 2012

Los devotos del Constitucional

 

Demanda judicial rècord a Alemanya contra la creació del fons de rescat europeu

 

Més de 37.000 alemanys presenten al Constitucional el recurs més nombrós de la història

 

L'entrada en vigor del Mede i el pacte fiscal, pendent dels jutges

 
Els ciutadans alemanys són bons “clients” de la justícia i especialment del Tribunal Constitucional. Mai, però, no s'havia presentat als jutges de Karlsruhe una demanda col·lectiva amb un suport tan ampli: 37.000 persones signen el recurs presentat amb el nom de Més democràcia contra el fons de rescat permanent –el Mecanisme Europeu d'Estabilitat o Mede– i el pacte fiscal. És una de les tres demandes contra tots dos paquets, a més de la defensada pel partit l'Esquerra –amb 76 escons al Parlament, del total de 622– i la del diputat de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Peter Gauweiler.
Totes tres demandes van ser presentades després de l'aprovació pel Bundestag i el Bundesrat (cambres baixa i alta) i totes tres se sustenten en raons formals i de contingut. És a dir, que no s'han tingut prou presents els preceptes parlamentaris i que s'ha trepitjat la sobirania del Bundestag.
Fins ara, el govern d'Angela Merkel ha fet ostentació de calma. A Alemanya hi ha gran tradició en aquest tipus de recursos i, per exemple, Gauweiler ha presentat un recurs rere l'altre contra cada apartat dels rescats europeus.
En suspens
Fins i tot n'ha guanyat algun, en sentenciar el Constitucional que s'havien ferit els drets dels diputats a la correcta informació per estudiar els paquets. Ara bé, aquestes victòries van ser sense efectes pràctics, ja que no es va obligar a repetir el procediment.
El cas és que tots dos paquets estan en suspens des de l'aprovació parlamentària, el 29 de juny, ja que el president Joachim Gauck no hi va estampar la firma, tot esperant la sentència, prevista pel dia 12 que ve.
Les mirades estan dipositades ara en els jutges. Certs analistes diuen que no es poden esperar grans decisions del BCE abans de la sentència. És a dir, que el gran anunci de Mario Draghi aquest dijous podria quedar en minianunci. No fos cas que Karlsruhe demostri que no es pot dir blat, si no es té al sac i ben lligat.

Monti i Hollande volen reconeixement de “mèrits”


El govern alemany no deixa passar cap ocasió de recordar a Atenes que ha de complir. Ahir, li va tocar al ministre de Finances grec, Ioannis Stournaras, escoltar la reclamació de la boca del seu col·lega alemany, Wolfgang Schäuble, a Berlín. “El que és important és que Grècia compleixi, i de ple, els compromisos adquirits”, li va dir Schäuble. Mentre els dos ministres parlaven, la cancellera Angela Merkel es reunia a porta tancada amb Hermann van Rompuy, el president del Consell Europeu. Si era una de tantes reunions qualificades de “regulars” o alguna cosa més, va quedar en la incògnita, perquè no hi va haver ni fotos ni declaracions.
Més explícits van ser el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Mario Monti, els altres dos reunits del dia, en aquest cas a Roma. La UE ha de reconèixer els “esforços” dels països que “fan els deures” per superar els seus problemes, va dir Monti.

Angie nos visita

Gemma Casadevall

Berlín, 5 sep (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, acude mañana a Madrid decidida a respaldar las reformas del presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, y con la mirada puesta en posibles decisiones del Banco Central Europeo (BCE) respecto a la compra de deuda soberana.
El Ejecutivo de Berlín insistió hoy en la importancia que da a la reunión, en medio de una semana calificada de clave, plagada de citas bilaterales entre los líderes de la zona euro y mientras se espera que el presidente del BCE, Mario Draghi, concrete las medidas a adoptar frente al acoso de los mercados.
La cita es "expresión del respaldo de la canciller a las reformas emprendidas por el Gobierno de Madrid y su implementación", apuntó el portavoz del Gabinete alemán, Steffen Seibert, y debe servir para apuntalar "la contribución de la empresa privada" a los esfuerzos del estamento político por superar la crisis.



Merkel presidirá con Rajoy un encuentro empresarial hispano-alemán, al que acude un centenar de representantes de grandes consorcios de ambos países y que ha sido preparado "con gran cariño" -en palabras de Seibert- por parte del Ejecutivo de Berlín.
La coincidencia del encuentro con la reunión en Fráncfort del Consejo del BCE ha desviado la atención hacia esas eventuales medidas que espera la zona euro, aunque Seibert rehuyó toda valoración preliminar, con el argumento de que no se comenta "lo que aún no ha ocurrido".
En Alemania algunos analistas han apuntado a que tales grandes anuncios podrían demorarse, a la espera de la sentencia, la próxima semana, del Tribunal Constitucional alemán sobre tres demandas contra el pacto fiscal y el fondo de rescate permanente (MEDE).
El Gobierno de la canciller persiste en su rechazo a todo lo que pueda interpretarse como "intervención directa" desde el BCE sobre la deuda de los Estados y, más aún, sobre cualquier fórmula para colectivizar esa deuda o la emisión de eurobonos.
Seibert insistió en el respeto a la independencia del BCE y a las decisiones que adopte "en el marco de su mandato", de acuerdo a la línea de la canciller, quien en paralelo ha expresado su total respaldo al gran enemigo de la compra masiva de deuda, el presidente del Bundesbank (banco central alemán), Jens Weidmann.
Merkel ha hecho equilibrios entre las posturas del BCE y del Bundesbank y se espera que este jueves busque también conciliar su apoyo a Rajoy y la coherencia con su línea de gobierno, que respaldan mayoritariamente sus compatriotas.
Un 65 % de los alemanes "confían" en la gestión de Merkel frente a la crisis, según una encuesta de "Stern", lo que la sitúa en su índice más alto de apreciación desde su reelección, en 2009.
El objetivo de la canciller es devolver la atención de la cita en Madrid al objetivo original de la reunión de empresarios decididos a impulsar soluciones conjuntas a los problemas del mercado laboral.
El mercado laboral alemán es de los más sólidos de la Unión Europea (UE), con un desempleo inferior al 7 % y con el índice de paro juvenil más bajo del ámbito comunitario, un 7,9 %.
Eso parece predestinar a ambos países a respaldarse mutuamente en la búsqueda de soluciones, visto que Alemania adolece de falta de trabajadores cualificados, mientras que en España uno de cada dos jóvenes está sin trabajo, pese a ser la generación mejor preparada para el mundo laboral de la historia de la democracia española.
El compromiso de apoyo, por parte alemana, se planteó ya en la cita bilateral de febrero de 2011 entre Merkel y el entonces presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, por lo que se espera ahora se traslade a realidades.
El ciudadano alemán ve con buenos ojos la llegada de inmigración cualificada de países de la zona euro en situación crítica, como revelaba una reciente encuesta del semanario "Stern" -un 54 % lo consideraba positivo, frente un 38 % que se mostraban reacios-.
En cambio, otra encuesta, esta vez de la televisión pública ARD, mostraba que un 52 % de los alemanes son contrarios a la aprobación de la ayuda a la banca española u otros apoyos financieros, frente a un 38 % que lo consideraba correcto.
La llegada de españoles al mercado laboral alemán se disparó un 11,5 % en un año, según datos recientemente difundidos por la Oficina Federal de Estadística (Destatis), aunque en cifras absolutas ello no implica un gran contingente -un total de 46.026 españoles que trabajan y cotizan en el sistema social alemán-.
La visita de Merkel lleva el sello de misión "empresarial", pero ha estado cuidadosamente tutelada por el mundo sindical alemán y español, con varias reuniones preliminares de la canciller con líderes de CCOO y la UGT, preparadas por la Confederación Alemana de Sindicatos (DGB), la mayor organización de ese ámbito del mundo. EFE
gc/jcb/jac



lunes, 3 de septiembre de 2012

Esperando a la jefa

 

En “Pepe” Rajoy i ‘Frau' Marshall

 

El president espanyol protagonitza una campanya mediàtica en paral·lel a les trobades entre líders

 

El tema recurrent de la immigració massiva i qualificada contrasta amb unes xifres oficials moderades

 
Mariano Rajoy s'ha preparat bé per a la reunió de dijous amb Angela Merkel. El seu equip li va embolicar la trobada amb una entrevista al dominical del diari més llegit d'Europa, el Bild am Sonntag, feta en paral·lel amb Il Corriere della Sera, Le Journal de Dimanche i l'ABC. El rotatiu alemany en destacava, com és lògic, el que interessa la primera potència europea. Sense Alemanya, ni Europa ni l'euro poden sobreviure, diu Rajoy; la zona euro ha d'avançar cap a una unió fiscal i bancària en tres fases, a completar el 2018 amb una fórmula de “deute comunitari” –és a dir, els eurobons que Merkel rebutja a curt termini– i cal trobar un sistema que impedeixi que uns estats es recapitalitzin a interessos negatius i els altres en paguin d'altíssims.
La campanya mediàtica de Rajoy segueix la que fa una setmana i mitja va protagonitzar Andonis Samaràs, preparatòria a la seva visita a Berlín. Ara no és el líder d'un país amb problemes el que visita la cancelleria, sinó Merkel la que acudeix a Madrid.
Espanya tenia, quan va entrar a la zona euro, 12,5 milions d'aturats. Ara hi ha 17,5 milions de persones sense feina, recorda Rajoy. Als treballadors qualificats desocupats a Espanya se'ls espera teòricament amb els braços oberts al mercat laboral d'Alemanya.
El “Pepe” d'avui no és l'Alfredo Landa dels anys setanta com s'ha repetit des de totes bandes. L'espanyol que ara surt a l'estranger és el més ben preparat de la història; és jove, no viatja amb una cartera de cartró i parla idiomes. Malgrat tot, el paral·lelisme es manté. També la pregunta de si es pot donar una situació com la d'aleshores, amb dos milions d'immigrants espanyols treballant per Europa i si això vol dir despullar Espanya dels millors cervells.
La importància de l'idioma
El tema és recurrent des que el govern de Merkel va anunciar, en ocasió d'una cimera amb l'aleshores president José Luis Rodríguez Zapatero, a principi del 2011, el propòsit de “reclutar” els treballadors qualificats espanyols que Alemanya necessita. L'anunci d'aleshores era agafat pels pèls, perquè Merkel “no contracta” treballadors i, qui vol, pot sortir a buscar feina a la UE sense limitacions, fet que no passava als setanta. Ara bé, també a diferència de llavors, ningú no es pot plantejar de debò treballar a Alemanya sense parlar alemany. Els instituts Goethe, equivalents a l'Institut Cervantes, han vist augmentar la demanda de cursos d'alemany en un 80% des del 2010 i des dels països en situació més crítica –Espanya, Grècia i Itàlia–, segons informa Der Spiegel.
El nombre d'espanyols que treballen i cotitzen a Alemanya s'ha disparat un 11% en un any, segons l'Oficina Federal d'Estadística (Destatis). A Berlín, com a la resta de grans nuclis urbans, ha pujat molt per sobre d'aquesta estadística la presència de “comunitaris espanyols” treballant, estudiant o amb intenció de registrar-se com a “persones que busquen feina”, qüestió que els garanteix un subsidi de 364 euros, entre tres i sis mesos després de fixar la residència al país. Ara per ara, però, el còmput global és baix: Alemanya té oficialment 46.026 treballadors espanyols, en comparació dels 117.744 grecs i dels 232.772 italians. El mercat laboral alemany, amb un 7,1% d'aturats versus el 25,1% de l'espanyol, dóna marge per a un ampli ventall de maniobres.

Vuelta al cole

 

El duel Merkel-Draghi


La visita de la cancellera i les decisions del BCE marquen la fi de les minivacances de la crisi


Rajoy, Samaràs, Monti i Hollande esperen els fruits dels ‘tours' per captar suports

Al ciutadà comú potser li sembla que ja n'hi ha prou de “setmanes clau” per al futur de l'euro. En els últims dos anys i mig s'ha col·locat aquesta etiqueta repetidament a cadascuna de les rondes qualificades de “decisives” per donar resposta a la crisi del deute, de moment sense resultats visibles. Aquest cop, si més no, sembla que l'etiquetatge està més que justificat. L'agost va deixar penjades les decisions importants respecte a la zona euro. Amb l'entrada al setembre es posa fi a unes minivacances en què s'han intentat tapar forats, en espera del gran anunci de Mario Draghi.
Després de dues setmanes de trobades bilaterals, entre l'alemanya Angela Merkel, l'espanyol Mariano Rajoy, l'italià Mario Monti, el francès François Hollande i el grec Andonis Samaràs, ha arribat el moment de destapar l'olla. És a dir, de veure en què queden les “mesures extraordinàries” anunciades pel president del Banc Central Europeu (BCE) per posar fi d'una vegada a les primes de risc disparades –i immunes a qualsevol retallada de despesa, per dràstica que sigui.
Rajoy diu que vol veure “la lletra petita”, abans de decidir res sobre el gran rescat que tothom li pronostica. També en això entra en joc la veu de Draghi, amb permís del que vulgui la cancellera. A escala de tota la zona euro s'escampa la consigna que no hi pot haver solució mentre els més endeutats –com ara Espanya i Itàlia– paguin interessos per sobre del 6% per refinançar-se, mentre els socis més pròspers –Alemanya– ho fan a nivells neutres o mínims.
Draghi ha de concretar dijous si reobre el programa de compra massiva de deute o, fins i tot, si està disposat a anar més enllà de les mesures “convencionals”. Aquest mateix dia, Rajoy rebrà la patrona Merkel al capdavant d'una delegació d'empresaris i sindicalistes.
La cancellera representa la línia dura d'oposició, tancada a tot el que sembli un ajut directe als estats des del BCE, però també la mà oberta al sanejat mercat laboral alemany per als aturats espanyols.
Pendents de la reacció
La trobada de Merkel i Rajoy a Madrid serà l'escenari on càmeres de televisió i fotògrafs voldran captar l'expressió de disgust, resignació o victòria de la cap del govern de la primera potència europea. Tot pot dependre de quin sigui l'anunci, en paral·lel, de Draghi. El suposat duel Merkel-Draghi té, però, un rostre menys conegut per al ciutadà, cansat de sentir a parlar de setmanes clau. Es tracta del president del Bundesbank, el banc central alemany, Jens Weidmann. Exassessor econòmic de Merkel i ara màxim responsable de l'entitat en què tradicionalment més confien els alemanys, Weidmann s'ha convertit en l'autèntic maldecap per a Draghi.
El Bundesbank ja no és el que era en temps del marc alemany, en l'apreciació del ciutadà corrent, des que va quedar destronat pel BCE. Amb Weidmann al capdavant, el banc central alemany ha recuperat perfil, però, com a contrapoder real, tant a Alemanya com en el context de la zona euro.
La cara de bon noi de Weidmann amaga un temperament amb què es veu que no comptava ni la mateixa Merkel, quan el va proposar per al càrrec que va deixar, intempestivament, Axel Weber. Weidmann es va convertir en president del Bundesbank el maig del 2011 amb 43 anys –el més jove de la història d'aquest banc central–, i des d'aleshores ha topat amb el BCE reiteradament. Frankfurt, seu de tots dos bancs, és una setmana sí i l'altra setmana també escenari dels estirabots entre Draghi i Weidmann.
Divendres, els portaveus de Merkel van haver d'expressar repetidament el suport de la cancellera a Weidmann, que segons el diari Bild ha estat a punt de dimitir, atesa la possibilitat que el BCE reobri el programa de compra de deute, és a dir, si Draghi fa allò que esperen amb candeletes Madrid, Roma, París i per descomptat Atenes. Mentre que Merkel ha anat mostrant símptomes de predisposició a cedir, Weidmann s'ha envalentit i reclama, com a representant del primer contribuent al BCE, més poder real a casa de Draghi.
.

La següent setmana clau


A aquesta setmana clau per a l'euro que s'obre avui la seguirà la vinent. És a dir, la del 12 de setembre, que és quan Alemanya realment veurà si es pot continuar amb el full de ruta marcat o si cal inventar un altre truc per dissimular l'enfonsament del que es donava per fet. El Tribunal Constitucional alemany ha de decidir si dóna llum verd o no al pacte fiscal i al Mecanisme Europeu d'Estabilitat –el Mede o fons de rescat permanent–. Els jutges de Karlsruhe, la ciutat on té la seu el TC, tenen damunt la taula un seguit de demandes –des del partit opositor de l'Esquerra fins a un diputat bavarès conservador i euroescèptic, Peter Gauweiler.
Entre els seus arguments, n'hi ha de formals i de contingut. No hi ha, que de moment es conegui, un pla B en el cas que el Constitucional doni la raó a algun dels demandants.