Merkel lidera el nou ordre a la zona euro
La majoria dels experts –com ara l'Institut d'Economia Mundial (IfW),
establert a la ciutat alemanya de Bremen– han rebaixat els pronòstics de
creixement del PIB alemany a l'1,4 % o l'1,5 % per a aquest 2014 –fa uns mesos
encara el calculaven en el 2 %–. Malgrat la contracció del 0,2 % registrada en
el segon trimestre d'aquest any, el govern manté les previsions que van de l'1,9
al 2%, però alerta de les conseqüències de les crisis continuades d'Ucraïna i la
feblesa de la zona euro sobre la seva economia.
Efecte col·lateral
Un altre institut, el GfK –la companyia d'investigació de mercats més gran
del país, establerta a Nuremberg–, alertava aquests dies que, a les
conseqüències ja conegudes sobre les exportacions alemanyes, s'hi ajunta un
altre efecte col·lateral: el consum. El ciutadà comença a reaccionar a les males
notícies diàries sobre els conflictes globals amb timidesa a l'hora de gastar.
L'índex del consum caurà a l'octubre un 0,3 %, segons el baròmetre de l'insitut
GfK, que afegeix aquest núvol sobre el motor econòmic tradicional europeu.
Merkel, fins ara, ha aplicat la seva recepta mestra a tots els sons que li arriben, de dins o de fora del país: no deixar-se impressionar, si més no aparentment. Es manté el pronòstic de creixement, a casa, i es manté l'ordre de disciplina, davant els socis.
La cancellera va rebre dilluns passat el primer ministre francès, Manuel Valls, compungit per l'“espiral del deute públic” del seu país, com finalment va admetre. Però al mateix temps defensava que no es pot demanar disciplina estricta a un país que vol emprendre retallades de 50.000 milions, fins al 2017, en la despesa pública, centrades en l'àmbit laboral i fiscal, però que al mateix temps es veu obligat a endurir la lluita global contra el terrorisme. Les paraules de Valls van ser una fletxa verinosa per a l'Alemanya de Merkel, que continua responent amb comptagotes als requeriments de compromís en l'aliança contra el gihadisme. Tal com s'acostuma a dir, Alemanya és un gegant econòmic però un nan en política exterior, sense que s'hagin percebut símptomes de canvis en aquesta direcció.
Dilluns passat, Merkel rebia Valls. Dimarts, s'entrevistava a la cancelleria amb el primer ministre grec, Andonis Samaràs, en una situació molt diferent de la seva última visita a Berlín, quan es parlava que Grècia deixava l'euro. El seu país sortirà de la recessió en el tercer trimestre i creixerà un 2% el 2015, tot i reconèixer que potser necessitarà “ajuts puntuals” per guanyar la lluita contra l'atur.
Merkel, fins ara, ha aplicat la seva recepta mestra a tots els sons que li arriben, de dins o de fora del país: no deixar-se impressionar, si més no aparentment. Es manté el pronòstic de creixement, a casa, i es manté l'ordre de disciplina, davant els socis.
La cancellera va rebre dilluns passat el primer ministre francès, Manuel Valls, compungit per l'“espiral del deute públic” del seu país, com finalment va admetre. Però al mateix temps defensava que no es pot demanar disciplina estricta a un país que vol emprendre retallades de 50.000 milions, fins al 2017, en la despesa pública, centrades en l'àmbit laboral i fiscal, però que al mateix temps es veu obligat a endurir la lluita global contra el terrorisme. Les paraules de Valls van ser una fletxa verinosa per a l'Alemanya de Merkel, que continua responent amb comptagotes als requeriments de compromís en l'aliança contra el gihadisme. Tal com s'acostuma a dir, Alemanya és un gegant econòmic però un nan en política exterior, sense que s'hagin percebut símptomes de canvis en aquesta direcció.
Dilluns passat, Merkel rebia Valls. Dimarts, s'entrevistava a la cancelleria amb el primer ministre grec, Andonis Samaràs, en una situació molt diferent de la seva última visita a Berlín, quan es parlava que Grècia deixava l'euro. El seu país sortirà de la recessió en el tercer trimestre i creixerà un 2% el 2015, tot i reconèixer que potser necessitarà “ajuts puntuals” per guanyar la lluita contra l'atur.
Conats de canvis
La zona euro s'està recol·locant, com ho demostra el president espanyol,
Mariano Rajoy, l'alumne
exemplar de Merkel, cada cop que pot parlar del nou creixement espanyol com a exemple per als socis
menys aplicats. O, en el pol oposat, França, quan
reivindica el dret legítim a saltar-se la disciplina de Brussel·les. Però també hi ha canvis a escala interna, i una prova d'això és la nova oposició que ha sorgit a la cancellera a casa: l'euroescepticisme.
L'Alternativa per Alemanya (AfD) va entrar al Parlament Europeu el maig passat i només en dues setmanes, aquest
setembre, va aconseguir presència a tres cambres regionals –Saxònia, Brandenburg i Turíngia– amb percentatges que anaven del 10% al 12 %. Hi ha el
perill que Merkel intenti recuperar l'electorat que li pren aquesta nova força dretana, al·lèrgica als paquets de rescat europeus, advertien els experts de Standard & Poors, amb aspecte d'estar dirigits a favor de Berlín. El millor que pot passar a la zona euro és que es mantinguin les consignes i la direcció de Merkel. Qualsevol desviament ensorrarà la confiança reconquerida dels mercats, deia aquest nou aliat de la cancellera.
“Amb l'esforç comú aconseguirem que Mecklenburg-Pomerània Occidental i
Saxònia-Anhalt, Brandenburg, Saxònia i Turíngia ben aviat es transformin en un
paisatge florit, on valgui la pena viure i treballar”, deia l'1 de juliol del
1990 l'aleshores canceller Helmut Kohl, en un missatge televisiu a la nació.
Feia nou mesos que el mur de Berlín havia caigut, la negociació per a la
reunificació amb les potències aliades ocupants –Estats Units, França, Regne
Unit i Unió Soviètica– encara rutllava i es completava el primer pas d'aquest
procés amb la unió monetària i econòmica entre les dues Alemanyes –la comunista
i l'Occidental–. Angela Merkel tenia 36 anys, era una jove científica crescuda
en un d'aquells estats de l'est a què es referia qui seria el seu padrí polític,
Kohl.
Aleshores ningú no podia sospitar que la jove científica arribaria a ser la dona més poderosa del món. A punt de celebrar-se els 25 anys de la caiguda del mur, la nit del 9 de novembre del 1989, el panorama que avui ofereix Mecklenburg-Pomerània Occidental, el land on va créixer aquesta filla d'un pastor protestant, encara no és el paisatge florit que prometia Kohl. Quant a infraestructures, sí que s'ha avançat. De les escantellades autopistes de l'Alemanya comunista s'ha passat a una xarxa viària de primer nivell, i de les botiguetes mig buides, a grans centres comercials, iguals arreu d'Occident.
exemplar de Merkel, cada cop que pot parlar del nou creixement espanyol com a exemple per als socis
menys aplicats. O, en el pol oposat, França, quan
reivindica el dret legítim a saltar-se la disciplina de Brussel·les. Però també hi ha canvis a escala interna, i una prova d'això és la nova oposició que ha sorgit a la cancellera a casa: l'euroescepticisme.
L'Alternativa per Alemanya (AfD) va entrar al Parlament Europeu el maig passat i només en dues setmanes, aquest
setembre, va aconseguir presència a tres cambres regionals –Saxònia, Brandenburg i Turíngia– amb percentatges que anaven del 10% al 12 %. Hi ha el
perill que Merkel intenti recuperar l'electorat que li pren aquesta nova força dretana, al·lèrgica als paquets de rescat europeus, advertien els experts de Standard & Poors, amb aspecte d'estar dirigits a favor de Berlín. El millor que pot passar a la zona euro és que es mantinguin les consignes i la direcció de Merkel. Qualsevol desviament ensorrarà la confiança reconquerida dels mercats, deia aquest nou aliat de la cancellera.
Un quart de segle d'esforços
Alemanya recorda els 25 anys de la caiguda del mur amb l'assignatura pendent de l'equiparació“Amb l'esforç comú aconseguirem que Mecklenburg-Pomerània Occidental i
Saxònia-Anhalt, Brandenburg, Saxònia i Turíngia ben aviat es transformin en un
paisatge florit, on valgui la pena viure i treballar”, deia l'1 de juliol del
1990 l'aleshores canceller Helmut Kohl, en un missatge televisiu a la nació.
Feia nou mesos que el mur de Berlín havia caigut, la negociació per a la
reunificació amb les potències aliades ocupants –Estats Units, França, Regne
Unit i Unió Soviètica– encara rutllava i es completava el primer pas d'aquest
procés amb la unió monetària i econòmica entre les dues Alemanyes –la comunista
i l'Occidental–. Angela Merkel tenia 36 anys, era una jove científica crescuda
en un d'aquells estats de l'est a què es referia qui seria el seu padrí polític,
Kohl.Aleshores ningú no podia sospitar que la jove científica arribaria a ser la dona més poderosa del món. A punt de celebrar-se els 25 anys de la caiguda del mur, la nit del 9 de novembre del 1989, el panorama que avui ofereix Mecklenburg-Pomerània Occidental, el land on va créixer aquesta filla d'un pastor protestant, encara no és el paisatge florit que prometia Kohl. Quant a infraestructures, sí que s'ha avançat. De les escantellades autopistes de l'Alemanya comunista s'ha passat a una xarxa viària de primer nivell, i de les botiguetes mig buides, a grans centres comercials, iguals arreu d'Occident.
Desigualtats presents
Aquesta assimilació aparentment perfecta entre l'est i l'oest no es
correspon, però, amb la realitat econòmica del ciutadà, segons documentava un
informe del govern de Merkel presentat la setmana passada sobre els sis estats
de l'antic territori de la República Democràtica Alemanya (RDA). Ara la renda
per càpita del ciutadà de l'est és el doble de la que tenia el 1989 però es
troba un 66 % per sota de la dels seus veïns de l'oest. La mitjana d'atur en
aquesta part del país és del 10,3 %, mentre que a escala nacional és del 6 %. En
els anys més durs després de la caiguda del mur, l'atur a l'est va doblar la de
la resta del país, amb percentatges fins i tot mediterranis en alguns
punts del land de Merkel. Hi ha millores substancials en l'equiparació de
sous i jubilacions, però els treballadors o jubilats de l'est encara cobren un
89% del que perceben els compatriotes de l'oest.
En un estudi de fa uns mesos, es calculava el cost fins ara de la reunificació econòmica en dos bilions d'euros –entre l'impost per a l'equiparació que el ciutadà d'un i altre costat paga del seu sou, les transferències dels governs federal als länder i els fons europeus per a la reactivació econòmica de l'est–. L'antic territori de la RDA no és, econòmicament, allò que va pronosticar Kohl, però Alemanya s'ha situat com a primera economia de la UE. Han estat 25 anys d'esforços individuals i col·lectius, empeltats de la imatge d'aquesta cancellera crescuda en una llar on l'austeritat era el dogma.
En un estudi de fa uns mesos, es calculava el cost fins ara de la reunificació econòmica en dos bilions d'euros –entre l'impost per a l'equiparació que el ciutadà d'un i altre costat paga del seu sou, les transferències dels governs federal als länder i els fons europeus per a la reactivació econòmica de l'est–. L'antic territori de la RDA no és, econòmicament, allò que va pronosticar Kohl, però Alemanya s'ha situat com a primera economia de la UE. Han estat 25 anys d'esforços individuals i col·lectius, empeltats de la imatge d'aquesta cancellera crescuda en una llar on l'austeritat era el dogma.
