Sort de la llei marcial
Gemma C. Serra
Els vells generals sempre tenen la resposta a punt: no n’hi ha per tant, no hi havia cap altre remei, era allò o el diluvi. Portar-los a judici és complicat i quan se’ls té al davant d’un tribunal es remeten a les ordres supremes. Vinguin d’un poder superior a la Terra, vinguin d’un poder diví. Mai no seran culpables, es diguin Erich Honecker, Augusto Pinochet o Wojciech Jaruzelski.
El general que va posar Polònia sota la llei marcial, l’any 1981, ha tornat a demostrar-ho. Va presentar-se davant el tribunal que el jutja per crims contra el poble polonès i va respondre que va fer el que havia de fer perquè sinó hi havia l’amenaça d’una invasió soviètica. És clar que van morir uns quants, en la repressió engegada sota les seves ordres per aplacar el sindicat Solidarnosc. Però no tots els sindicalistes „són angelets“, va dir.
La força del primer sindicat lliure sorgit al món comunista, sota el lideratge de Lech Walesa i a les drassanes Lenin de Gdansk, havia sorprés tothom. Moscou pressionava. O fem nosaltres la feina o seran els tancs soviètics els encarregats de restituir l’ordre al país del Pacte de Varsòvia. Solidarnosc havia proclamat un any abans la primera gran vaga i encapçalava una revolta que Moscou no podia permetre. Tenia deu milions d’afiliats i una segona figura emblemàtica, a més de Walesa: Joan Pau II, el papa Karol Wojtyla.
Des de la seva elecció al Vaticà, l’any 1978, la confrontació església-estat en un país tan catòlic com Polònia creixia. I Walesa, catòlic com tota Polònia, tenia l’empenta del líder jove i visionari. Calia actuar, ordres de Moscou. Jaruzelski va proclamar la llei marcial com a primer ministre i cap del Consell Militar de Salvació Nacional. Milers de sindicalistes van anar a la presó, decenes d’opositors van morir víctimes de la brutal repressió. Va mantenir la tenalla gairebé dos anys. A finals d’aquella dècada va obrir una via de diàleg amb l’oposició i va ser elegit president de Polònia el 1989, l’any en què el Teló d’Acer es va esquerdar definitivament. El seu succesor va ser Walesa.
La llei marcial ens va permetre accedir a la llibertat, va resumir davant el tribunal el veterà de les ulleres fosques. Si ara li toca respondre davant la justícia és per culpa de l’Institut de la Memòria Històrica, una eina creada pels president Lech Kaczynski i el seu germà bessó, l’ex-primer ministre Jaroslav, per a la seva cacera de bruixes anticomunista. Jaruzelski, amb 84 anys, va repetir la lliçó que de fa temps porta al cap, amb el seu rostre glaçat de sempre, davant el tribunal que li va obrir procés. Sort, sort de la llei marcial.