Alemanya ensuma els límits de Putin
Dobrindt i Wadephul, ministres del canceller Merz, dimarts a Berlín FILIP SINGER / EFE / EPA.
“Alemanya no està en guerra. Però a diari som objectiu de la guerra híbrida”, va assegurar el ministre alemany de l’Interior, Alexander Dobrindt, respecte a la situació que es viu en el primer país de la Unió Europea en termes demogràfics i econòmics. Li va correspondre a ell responsabilitzar per primer cop explícitament Moscou dels atemptats fallits amb drons carregats d’explosius contra l’aeroport de Leipzig. Van ser fallits no per manca d’intencionalitat, sinó perquè així ho va voler el destí o per ineptitud dels seus autors materials –entre ells, un agent rus low level, segons Dobrindt.
Tot això va passar a principi d’agost. Aleshores es va explicar que l’acció espontània d’un treballador de l’aeroport, que va neutralitzar d’una puntada de peu l’aparell, va evitar que de la sospita de guerra híbrida es passés a una escalada d’efectes imprevisibles. El dron transitava entre avions de transport de subministraments militars ucraïnesos. Feia un parell d’hores que era dins el recinte. Havia esquivat els sensors d’un aeroport que és l’eix neuràlgic en els subministraments alemanys i de la resta d’aliats a Ucraïna. Si hagués esclatat, s’hauria materialitzat un atac del Kremlin contra un estat membre de l’OTAN.
Tot un salt qualitatiu respecte a les violacions de l’espai aeri que viuen Letònia, Romania o altres països fronterers amb Rússia o la seva aliada Bielorússia. Ni els més prudents podrien mirar cap a un altre costat o interpretar que havia estat un dron “despistat” dels que s’intercanvien Rússia i Ucraïna. S’hauria produït la temuda agressió russa en territori de l’Aliança Atlàntica. L’obligació de la defensa mútua entre aliats, la columna vertebral de l’OTAN i essència del seu article 5è, hauria deixat el terreny de la hipòtesi. I l’argument que Vladímir Putin només pretén posar a prova fins on pot arribar seria paper mullat.
Tot això no ha passat. Alemanya ha trigat un mes fins a acusar Moscou i ha optat per donar-hi una resposta mesurada. Tancarà el consolat de Bonn, l’antiga capital federal, i la Casa de Rússia de Berlín, un centre cultural al servei del Kremlin. Es vigilarà més tant els viatgers russos com l’anomenada “flota fantasma” que serveix a Moscou per esquivar les sancions de la UE.
Res de nou ni tampoc gaire convincent. El ministre Dobrindt, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), va comparèixer per acusar formalment Moscou de l’atac de Leipzig acompanyat del titular d’Afers Estrangers, Johann Wadephul, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Friedrich Merz. Però, per què no ho va fer el canceller? Aquesta és la qüestió que domina l’escenari berlinès un cop materialitzada l’esperada resposta oficial del govern per boca de dos ministres.
Feia dies que mitjans de referència, com el setmanari Der Spiegel, o sensacionalistes, com Bild, parlaven d’una reacció “imminent” de Merz. Teòricament, el canceller va parlar amb els quarters generals de l’OTAN i la UE per negociar una “resposta consensuada” entre els aliats i socis.
Tot estava parlat i apamat. Poc abans de la compareixença dels dos ministres, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ja anunciava obertament una reacció alemanya davant Moscou. Va ser una relliscada. Fins aleshores, cap membre del govern de Merz havia pronunciat la paraula Rússia.
A la compareixença dels dos ministres van seguir reaccions en cascada, ara sí, en temps i forma. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i un seguit de caps d’estat o de govern van garantir que Alemanya no està sola. Hi ha un perill real de deixar enrere el terme de la guerra híbrida, en forma de sabotatges o desinformació, i passar a la guerra, tal qual.
Merz ha delegat la verbalització de la resposta a Moscou en els seus ministres, potser per evitar elevar-la a escala de líders. O potser perquè el canceller es reserva per a més endavant mesures més contundents contra Moscou. Al capdavall, la guerra híbrida de segell rus és present en el dia a dia alemany i de fa temps. L’estadística dels serveis de seguretat alemanys diu que el 2025 va haver-hi un centenar de sabotatges i prop de 200.000 ciberatacs. Els objectius han estat des de centrals elèctriques, a la xarxa ferroviària, els sistemes informàtics del Parlament o del govern regional de Berlín. El ministre Dobrindt no exagera quan parla de guerra híbrida diària.
Tothom ha dit la seva, especialment els països bàltics o Polònia que, de fa anys, denuncien la infiltració d’immigració irregular amb propòsits desestabilitzadors a través de les fronteres russa o bielorussa.
Tot plegat passa enmig d’una setmana crítica per a Merz i per a la seva coalició entre conservadors i socialdemòcrates. Diumenge hi ha eleccions regionals en un land demogràficament i econòmicament petit, Saxònia-Anhalt, però que pot impactar en el futur polític del país. Ningú no dubta que la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) escalarà a màxims històrics i vorejarà el 40% dels vots. Si es dispara per damunt del 43% pot tocar poder per primer cop en la seva història i enterrar el tallafocs que l’ha mantingut políticament aïllada.
En la ultradretana AfD hi conflueixen corrents neonazis i vincles amb el Kremlin. El líder d’aquest land és Ulrich Siegmund. Representa l’ala més radical d’un partit que fins i tot altres ultradretes europees temen per la seva toxicitat. El segon a escala regional és Hans-Thomas Tillschneider, un polític que pren el cafè amb una tassa de l’exèrcit rus i que manté contactes amb Moscou.
Altres partits en l’oposició, com els Verds, retreuen al govern haver reaccionat tard a una guerra híbrida molt present. Des de l’AfD, en canvi, es qüestiona el “segell rus” en els drons de l’aeroport o altres sabotatges. Leipzig és la segona ciutat de Saxònia, el land veí a Saxònia-Anhalt. Un puntet amunt o avall per a l’AfD, diumenge, marcarà la diferència entre continuar aïllat o conquerir el primer land.
