jueves, 3 de septiembre de 2026

Aquí huele a azufre

 Alemanya ensuma els límits de Putin



Dobrindt i Wadephul, ministres del canceller Merz, dimarts a Berlín FILIP SINGER / EFE / EPA.


“Ale­ma­nya no està en guerra. Però a diari som objec­tiu de la guerra híbrida”, va asse­gu­rar el minis­tre ale­many de l’Inte­rior, Ale­xan­der Dobrindt, res­pecte a la situ­ació que es viu en el pri­mer país de la Unió Euro­pea en ter­mes demogràfics i econòmics. Li va cor­res­pon­dre a ell res­pon­sa­bi­lit­zar per pri­mer cop explícita­ment Mos­cou dels atemp­tats fallits amb drons car­re­gats d’explo­sius con­tra l’aero­port de Leip­zig. Van ser fallits no per manca d’inten­ci­o­na­li­tat, sinó perquè així ho va voler el destí o per inep­ti­tud dels seus autors mate­ri­als –entre ells, un agent rus low level, segons Dobrindt.

Tot això va pas­sar a prin­cipi d’agost. Ales­ho­res es va expli­car que l’acció espontània d’un tre­ba­lla­dor de l’aero­port, que va neu­tra­lit­zar d’una pun­tada de peu l’apa­rell, va evi­tar que de la sos­pita de guerra híbrida es passés a una esca­lada d’efec­tes impre­vi­si­bles. El dron tran­si­tava entre avi­ons de trans­port de sub­mi­nis­tra­ments mili­tars ucraïnesos. Feia un parell d’hores que era dins el recinte. Havia esqui­vat els sen­sors d’un aero­port que és l’eix neuràlgic en els sub­mi­nis­tra­ments ale­manys i de la resta d’ali­ats a Ucraïna. Si hagués escla­tat, s’hau­ria mate­ri­a­lit­zat un atac del Krem­lin con­tra un estat mem­bre de l’OTAN.

Tot un salt qua­li­ta­tiu res­pecte a les vio­la­ci­ons de l’espai aeri que viuen Letònia, Roma­nia o altres països fron­te­rers amb Rússia o la seva ali­ada Bie­lorússia. Ni els més pru­dents podrien mirar cap a un altre cos­tat o inter­pre­tar que havia estat un dron “des­pis­tat” dels que s’inter­can­vien Rússia i Ucraïna. S’hau­ria produït la temuda agressió russa en ter­ri­tori de l’Aliança Atlàntica. L’obli­gació de la defensa mútua entre ali­ats, la columna ver­te­bral de l’OTAN i essència del seu arti­cle 5è, hau­ria dei­xat el ter­reny de la hipòtesi. I l’argu­ment que Vladímir Putin només pretén posar a prova fins on pot arri­bar seria paper mullat.

Tot això no ha pas­sat. Ale­ma­nya ha tri­gat un mes fins a acu­sar Mos­cou i ha optat per donar-hi una res­posta mesu­rada. Tan­carà el con­so­lat de Bonn, l’antiga capi­tal fede­ral, i la Casa de Rússia de Berlín, un cen­tre cul­tu­ral al ser­vei del Krem­lin. Es vigi­larà més tant els viat­gers rus­sos com l’ano­me­nada “flota fan­tasma” que ser­veix a Mos­cou per esqui­var les san­ci­ons de la UE.

Res de nou ni tam­poc gaire con­vin­cent. El minis­tre Dobrindt, de la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), va com­parèixer per acu­sar for­mal­ment Mos­cou de l’atac de Leip­zig acom­pa­nyat del titu­lar d’Afers Estran­gers, Johann Wadep­hul, de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) de Fri­e­drich Merz. Però, per què no ho va fer el can­ce­ller? Aquesta és la qüestió que domina l’esce­nari ber­linès un cop mate­ri­a­lit­zada l’espe­rada res­posta ofi­cial del govern per boca de dos minis­tres.

Feia dies que mit­jans de referència, com el set­ma­nari Der Spi­e­gel, o sen­sa­ci­o­na­lis­tes, com Bild, par­la­ven d’una reacció “immi­nent” de Merz. Teòrica­ment, el can­ce­ller va par­lar amb els quar­ters gene­rals de l’OTAN i la UE per nego­ciar una “res­posta con­sen­su­ada” entre els ali­ats i socis.

Tot estava par­lat i apa­mat. Poc abans de la com­pa­rei­xença dels dos minis­tres, la cap de la diplomàcia euro­pea, Kaja Kallas, ja anun­ci­ava ober­ta­ment una reacció ale­ma­nya davant Mos­cou. Va ser una rellis­cada. Fins ales­ho­res, cap mem­bre del govern de Merz havia pro­nun­ciat la paraula Rússia.

A la com­pa­rei­xença dels dos minis­tres van seguir reac­ci­ons en cas­cada, ara sí, en temps i forma. El secre­tari gene­ral de l’OTAN, Mark Rutte, la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, i un seguit de caps d’estat o de govern van garan­tir que Ale­ma­nya no està sola. Hi ha un perill real de dei­xar enrere el terme de la guerra híbrida, en forma de sabo­tat­ges o desin­for­mació, i pas­sar a la guerra, tal qual.

Merz ha dele­gat la ver­ba­lit­zació de la res­posta a Mos­cou en els seus minis­tres, pot­ser per evi­tar ele­var-la a escala de líders. O pot­ser perquè el can­ce­ller es reserva per a més enda­vant mesu­res més con­tun­dents con­tra Mos­cou. Al cap­da­vall, la guerra híbrida de segell rus és pre­sent en el dia a dia ale­many i de fa temps. L’estadística dels ser­veis de segu­re­tat ale­manys diu que el 2025 va haver-hi un cen­te­nar de sabo­tat­ges i prop de 200.000 cibe­ra­tacs. Els objec­tius han estat des de cen­trals elèctri­ques, a la xarxa fer­roviària, els sis­te­mes informàtics del Par­la­ment o del govern regi­o­nal de Berlín. El minis­tre Dobrindt no exa­gera quan parla de guerra híbrida diària.

Tot­hom ha dit la seva, espe­ci­al­ment els països bàltics o Polònia que, de fa anys, denun­cien la infil­tració d’immi­gració irre­gu­lar amb propòsits deses­ta­bi­lit­za­dors a través de les fron­te­res russa o bie­lo­russa.

Tot ple­gat passa enmig d’una set­mana crítica per a Merz i per a la seva coa­lició entre con­ser­va­dors i soci­al­demòcra­tes. Diu­menge hi ha elec­ci­ons regi­o­nals en un land demogràfica­ment i econòmica­ment petit, Saxònia-Anhalt, però que pot impac­tar en el futur polític del país. Ningú no dubta que la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) esca­larà a màxims històrics i vore­jarà el 40% dels vots. Si es dis­para per damunt del 43% pot tocar poder per pri­mer cop en la seva història i enter­rar el talla­focs que l’ha man­tin­gut política­ment aïllada.

En la ultra­dre­tana AfD hi con­flu­ei­xen cor­rents neo­na­zis i vin­cles amb el Krem­lin. El líder d’aquest land és Ulrich Sieg­mund. Repre­senta l’ala més radi­cal d’un par­tit que fins i tot altres ultra­dre­tes euro­pees temen per la seva toxi­ci­tat. El segon a escala regi­o­nal és Hans-Tho­mas Tillsch­nei­der, un polític que pren el cafè amb una tassa de l’exèrcit rus i que manté con­tac­tes amb Mos­cou.

Altres par­tits en l’opo­sició, com els Verds, retre­uen al govern haver reac­ci­o­nat tard a una guerra híbrida molt pre­sent. Des de l’AfD, en canvi, es qüesti­ona el “segell rus” en els drons de l’aero­port o altres sabo­tat­ges. Leip­zig és la segona ciu­tat de Saxònia, el land veí a Saxònia-Anhalt. Un pun­tet amunt o avall per a l’AfD, diu­menge, mar­carà la diferència entre con­ti­nuar aïllat o con­que­rir el pri­mer land.