miércoles, 2 de septiembre de 2026

Una de morbo nazi en torno a la vivienda

 

Viure damunt el búnquer de Hitler, la darrera temptació immobiliària berlinesa




Vista general del monument a les víctimes de l’Holocaust, a Berlín, situat a prop d’on hi ha el búnquer EFE


Quin sen­tit té enre­dar-se en un debat entorn a la cons­trucció de 66 pisos, pre­vi­si­ble­ment de luxe, en una ciu­tat on s’estima que se n’hau­rien de cons­truir 16.000 cada any per reduir el dèficit actual d’habi­tat­ges? Aquesta és la pre­gunta que envolta els plans d’aixe­car un bloc de pisos damunt les runes del búnquer soter­rani de la can­ce­lle­ria d’Adolf Hit­ler, l’ano­me­nada Neue Reichskanz­lei. És al bell mig de la capi­tal ale­ma­nya, molt a prop del Monu­ment a les Vícti­mes de l’Holo­caust, el solar on 2.711 blocs de for­migó, de dife­rents alçades, recor­den els mili­ons de jueus assas­si­nats pel règim nazi.

Sobre el pro­jecte immo­bi­li­ari pesa la sos­pita de l’espe­cu­lació o la manca de res­pecte a l’ano­me­nada cul­tura de la memòria ale­ma­nya. El búnquer en qüestió, de 1.200 metres qua­drats, és un dels que que­den en estat ruïnós rela­ci­o­nats amb Hit­ler. És a la vora de l’ano­me­nat Führer­bunker, on el dic­ta­dor i la seva com­pa­nya sen­ti­men­tal, Eva Braun, es van suïcidar el 30 d’abril de 1945, alguns dies abans que lexèrcit soviètic plantés la ban­dera roja al Reichs­tag en fla­mes. La fi del Ter­cer Reich es va sege­llar el 8 de maig a Karls­host, a la perifèria ber­li­nesa, on ara hi ha l’ano­me­nat Museu de la Capi­tu­lació.

Són molts els llocs que recor­den el pas­sat mons­truós del nazisme, sigui en forma de museus, grans monu­ments a les vícti­mes o a través de les llam­bor­des de coure que recor­den els jueus que van ser depor­tats de cada casa.

L’orga­nit­zació Ber­li­ner Unterwel­ten (Móns Sub­ter­ra­nis) vol pre­ser­var-ne el búnquer, reducte del cen­tre del poder hit­lerià i cons­truït segons els plànols del seu arqui­tecte de capçalera, Albert Speer.

El gran com­plex gover­na­men­tal va ser des­truït per les auto­ri­tats soviètiques el 1949.

El refugi sub­ter­rani per­sis­teix i sim­bo­litza, segons els res­pon­sa­bles de l’Unterwel­ten, el lloc des d’on Hit­ler va pla­ni­fi­car la seva guerra d’exter­mini. És una ruïna per­ma­nent­ment tan­cada. Però la idea d’un grup immo­bi­li­ari d’Ham­burg de cons­truir-hi un bloc d’habi­tat­ges de 66 apar­ta­ments l’ha recu­pe­rat per al debat públic.

La manca d’habi­tatge és el tema pri­o­ri­tari de la cam­pa­nya per a les elec­ci­ons regi­o­nals de Berlín del pròxim 20 de setem­bre. L’alcalde, el con­ser­va­dor Kai Weg­ner, i la seva ali­ada de coa­lició, la soci­al­demòcrata Fran­ziska Gif­fey, fa anys que defen­sen la cons­trucció de 20.000 habi­tat­ges en el cin­turó que envolta les 230 hectàrees de l’antic aero­port de Tem­pel­hof, fora de ser­vei des del 2008 i actu­al­ment un gran parc ciu­tadà. Ni Weg­ner ni Gif­fey es pre­sen­ten a la ree­lecció. Tots dos estan cre­mats per suc­ces­sius escàndols o rellis­ca­des. El dar­rer dels quals va ser, en el cas de l’alcalde, les men­ti­des amb què va ama­gar la seva absència en l’apa­gada que va dei­xar a les fos­ques dies i dies 50.000 llars ber­li­ne­ses, amb tem­pe­ra­tu­res sota cero i durant Nadal.

L’Esquerra i els Verds s’opo­sen a cons­truir a Tem­pel­hof, d’acord amb el resul­tat d’una con­sulta popu­lar de 2014 en què va gua­nyar el no a edi­fi­car-hi. L’altre opció que es dis­cu­teix és cons­truir en els 71.000 horts urbans d’ús pri­vat de la ciu­tat. Però també això topa amb mol­tes dis­crepàncies.

Els son­de­jos indi­quen una victòria de l’Esquerra ber­li­nesa. I el com­promís d’aquest par­tit és llui­tar con­tra l’espe­cu­lació, sense des­car­tar les expro­pi­a­ci­ons a grans immo­biliàries. Berlín té actu­al­ment 3,9 mili­ons d’habi­tants, uns 335.000 més que fa deu anys. És la ciu­tat on es paguen els llo­guers més alts del país –tret d’Ham­burg i Múnic, lleu­ge­ra­ment per damunt–, però on hi ha també les bos­ses de pobresa més alar­mants d’Ale­ma­nya, enmig d’un con­text de sous bai­xos i pre­ca­rit­zació labo­ral.