Viure damunt el búnquer de Hitler, la darrera temptació immobiliària berlinesa
Quin sentit té enredar-se en un debat entorn a la construcció de 66 pisos, previsiblement de luxe, en una ciutat on s’estima que se n’haurien de construir 16.000 cada any per reduir el dèficit actual d’habitatges? Aquesta és la pregunta que envolta els plans d’aixecar un bloc de pisos damunt les runes del búnquer soterrani de la cancelleria d’Adolf Hitler, l’anomenada Neue Reichskanzlei. És al bell mig de la capital alemanya, molt a prop del Monument a les Víctimes de l’Holocaust, el solar on 2.711 blocs de formigó, de diferents alçades, recorden els milions de jueus assassinats pel règim nazi.
Sobre el projecte immobiliari pesa la sospita de l’especulació o la manca de respecte a l’anomenada cultura de la memòria alemanya. El búnquer en qüestió, de 1.200 metres quadrats, és un dels que queden en estat ruïnós relacionats amb Hitler. És a la vora de l’anomenat Führerbunker, on el dictador i la seva companya sentimental, Eva Braun, es van suïcidar el 30 d’abril de 1945, alguns dies abans que lexèrcit soviètic plantés la bandera roja al Reichstag en flames. La fi del Tercer Reich es va segellar el 8 de maig a Karlshost, a la perifèria berlinesa, on ara hi ha l’anomenat Museu de la Capitulació.
Són molts els llocs que recorden el passat monstruós del nazisme, sigui en forma de museus, grans monuments a les víctimes o a través de les llambordes de coure que recorden els jueus que van ser deportats de cada casa.
L’organització Berliner Unterwelten (Móns Subterranis) vol preservar-ne el búnquer, reducte del centre del poder hitlerià i construït segons els plànols del seu arquitecte de capçalera, Albert Speer.
El gran complex governamental va ser destruït per les autoritats soviètiques el 1949.
El refugi subterrani persisteix i simbolitza, segons els responsables de l’Unterwelten, el lloc des d’on Hitler va planificar la seva guerra d’extermini. És una ruïna permanentment tancada. Però la idea d’un grup immobiliari d’Hamburg de construir-hi un bloc d’habitatges de 66 apartaments l’ha recuperat per al debat públic.
La manca d’habitatge és el tema prioritari de la campanya per a les eleccions regionals de Berlín del pròxim 20 de setembre. L’alcalde, el conservador Kai Wegner, i la seva aliada de coalició, la socialdemòcrata Franziska Giffey, fa anys que defensen la construcció de 20.000 habitatges en el cinturó que envolta les 230 hectàrees de l’antic aeroport de Tempelhof, fora de servei des del 2008 i actualment un gran parc ciutadà. Ni Wegner ni Giffey es presenten a la reelecció. Tots dos estan cremats per successius escàndols o relliscades. El darrer dels quals va ser, en el cas de l’alcalde, les mentides amb què va amagar la seva absència en l’apagada que va deixar a les fosques dies i dies 50.000 llars berlineses, amb temperatures sota cero i durant Nadal.
L’Esquerra i els Verds s’oposen a construir a Tempelhof, d’acord amb el resultat d’una consulta popular de 2014 en què va guanyar el no a edificar-hi. L’altre opció que es discuteix és construir en els 71.000 horts urbans d’ús privat de la ciutat. Però també això topa amb moltes discrepàncies.
Els sondejos indiquen una victòria de l’Esquerra berlinesa. I el compromís d’aquest partit és lluitar contra l’especulació, sense descartar les expropiacions a grans immobiliàries. Berlín té actualment 3,9 milions d’habitants, uns 335.000 més que fa deu anys. És la ciutat on es paguen els lloguers més alts del país –tret d’Hamburg i Múnic, lleugerament per damunt–, però on hi ha també les bosses de pobresa més alarmants d’Alemanya, enmig d’un context de sous baixos i precarització laboral.
