Danke, Angie

Merkel respecta la victòria que Syriza li dedica 

27/01/15 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Un seguidor de Syriza amb una pancarta acomiadant-se de Merkel Foto: MICHAEL KAPPELER / EFE.

1

La fotografia dels partidaris de Syriza, la nit electoral, en què “dediquen” el seu triomf a Angela Merkel omplia ahir les portades dels mitjans alemanys. Una pancarta enmig de la nit grega amb la frase, en alemany, “Das ist eine wirklich gute Nacht, Frau Merkel” (“Aquesta és realment una bona nit, senyora Merkel”) era la més reproduïda, tant en l'edició digital del setmanari Der Spiegelcom en altres mitjans. Era una manera de dedicar l'èxit de la formació esquerrana a la líder europea, que representa, per als grecs i per a la resta d'Europa, el dogma de l'austeritat que ha portat les economies anomenades perifèriques a la desesperació. Indirectament, doncs, la cancellera ha estat l'artífex de la victòria d'una formació nascuda com a moviment de protesta, considerada fa uns mesos massa radical per obtenir una majoria, però que ha arribat al poder precisament com a reacció o antídot al diktat que representa Merkel.

“Òbviament, el govern alemany respecta el resultat de les eleccions gregues”, deia el ministre d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier, en la primera reacció oficial de l'executiu de la cancellera a la victòria d'Alexis Tsipras. Posava l'èmfasi en la paraula òbviament, fins a extrems delators, però també en clara victòria. Com si, també a Berlín, comencessin a fer-se càrrec que el relleu era irreversible. Es respecta el resultat, però Grècia s'ha de cenyir als compromisos adquirits, era el següent missatge donat per Steinmeier, en una terminologia gairebé calcada a l'advertència, la mateixa nit electoral, que va llançar el president del Bundesbank –el banc central alemany–, Jens Weidmann: “Grècia no pot prescindir del suport dels rescats”, afegia el banquer, representant de l'ala més dura entre els seus col·legues del Banc Central Europeu (BCE).

Steinmeier es va refugiar en la diplomàcia, mentre el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, insistia que el futur del deute grec no depèn de Berlín, sinó de les decisions de la UE i de la mateixa Atenes. Mentrestant, la premsa més popular, com Bild, dedicava a Syriza titulars al·lusius al preu del rescat: “Quant costarà aquest puny del vencedor?”, amb una fotografia del victoriós Tsipras, “el terror de la zona euro”. Alemanya pateix pels seus 80.000 milions d'euros, continuava el diari, referint-se a les aportacions al rescat grec de la primera economia –i primer contribuent– de la zona euro.

El BCE i els problemes “tècnics” cap a Atenes

El Banc Central Europeu (BCE) no s'arrisca a topar de nou amb Berlín. Així s'interpretava ahir l'explicació donada des de la seva central, a Frankfurt, al·legant “problemes tècnics” i “legals” per participar en una renegociació del deute de Grècia com vol Syriza. “No és cosa el BCE decidir si Grècia necessita una reestructuració del deute”, deia el membre del consell executiu Benoît Coeuré al diari Handelsblatt. “La qüestió concerneix l'estament polític, per molt que la troica estigui integrada pel BCE, el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE)”, hi va afegir. Cinc dies després d'entrar en confrontació amb Alemanya i aprovar la compra de deute a gran escala, fins a més d'un bilió, per activar l'economia de la zona euro, el Banc Central Europeu sembla que no vulgui tornar a tenir problemes. Si més no de moment, aquest cop el president del BCE, Mario Draghi, se'n renta les mans.

El casting de Pegida

Pegida busca un nou ‘führer'

26/01/15 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Manifestació multitudinària de la formació xenòfoba alemanya Pegida, ahir a la tarda a la ciutat de DresdeFoto: EFE.

Els islamòfobs de Pegida van tornar als carrers de Dresden, la Florència de l'est d'Alemanya. Cinc dies després de la dimissió del seu líder, Lutz Bachmann, per haver publicat missatges racistes a les xarxes socials i per haver-hi penjat una foto seva en què imitava el Führer, Adolf Hitler, els anomenats Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident van congregar 17.000 simpatitzants a la seva ciutat feu. Una mica per sota del seu rècord –les 25.000 persones que van reunir en la manifestació anterior, el 12 de gener–, però clarament disposats a demostrar que no se'ls pot donar per derrotats, per molt que la indiscreta fotografia de Bachmann amb bigotet de Führer i les crides contra els “pocavergonyes” exiliats refermin que són uns fanàtics i no ciutadans del carrer com ells asseguren.

Potser per no arriscar-se massa, la direcció del moviment va optar per traslladar la convocatòria al diumenge, en comptes de fer-la dilluns, el dia habitual. Una setmana enrere, l'havien hagut de cancel·lar per por d'atemptats terroristes i contramanifestants de tot tipus.

La d'ahir era la manifestació número tretze des que aquest moviment va néixer, l'octubre passat, a Dresden. L'impulsaven Bachmann i una sèrie de personatges sense afiliació política coneguda com ara la seva número dos i portaveu, Kathrin Oertel, que va tenir l'honor d'obrir la marxa, com si volguessin deixar clar que Pegida no queda decapitada. Que la portaveu –un prototip de dona rossa alemanya, fins i tot massa rossa per al país– sigui qui porti les regnes de la formació encara caldrà veure-ho.

No és el primer cop que Oertel representa Pegida. Bachmann, des del principi, va fer veure que el seu no era un lideratge únic i acostumava a anar acompanyat de la portaveu. Els mitjans alemanys ho atribuïen als antecedents delictius que acumulava. Bachmann és un conegut als tribunals per estafes, agressions físiques i tràfic de drogues, enmig de negocis que se'n van anar en orris. No és clar si la iniciativa islamòfoba formava part d'una reorientació cap a la política populista o era un intent per entrar en el negoci de la propaganda neonazi.

La marxa d'ahir coincidia amb els preparatius dels actes en memòria de la víctimes dels bombardejos que van arrasar Dresden el 13 de febrer del 1945. Una operació de càstig dels aliats, que va provocar més de 30.000 víctimes civils i que va deixar l'estigma de “ciutat màrtir” a la Florència de l'est, com se la coneixia des del barroc.

De estación en estación

De Wannsee al fin de Auschwitz: el exterminio planificado y su plasmación

Gemma Casadevall Berlín, 23 ene (EFE).- Entre la Conferencia de Wannsee que tramó la "solución final" y la liberación del campo nazi de Auschwitz, el 27 de enero de 1945, discurrieron tres años en que el Tercer Reich ejecutó un genocidio sin precedentes, orquestado con mentalidad burocrática y orientado al exterminio de once millones de judíos. "Es imposible calibrar qué nos horroriza más: los planes trazados por el nazismo o cómo los plasmaron en la realidad", apuntaba esta semana la ministra alemana de Cultura, Monika Grütters, en el 73 aniversario de la Conferencia de Wannsee, y ante la próxima conmemoración de la entrada las tropas soviéticas en Auschwitz, hace 70 años. "Hay que desarrollar una cultura del recuerdo efectiva. Quién sabe dónde estaremos los poquitos supervivientes que quedamos en el siguiente aniversario", advertía el exministro de Exteriores polaco y expreso de Auschwitz, Wladislaw Bartozewski. Ambos, la ministra del gobierno alemán y el exdiplomático polaco, de 93 años, reflexionaron en voz alta desde la sensación de irrealidad que sigue envolviendo al Holocausto, por lo monstruoso, por encima de los testimonios gráficos y humanos que lo avalan. En Wannsee, el idílico lago de las afueras de Berlín, se reunieron quince altos funcionarios nazis que trazaron la "solución final" para los once millones de judíos que, según sus cálculos, debían exterminar hasta lograr el objetivo de un Tercer Reich victorioso y ario. La cita fue el 20 de enero de 1942, en el número 56-58 de una calle junto al lago, y estuvo convocada por el jefe de Seguridad, Reinhard Heydrich, con asistencia de los secretarios de Estado de los principales ministerios y de Adolf Eichmann, en formato de "desayuno y reunión de trabajo". Adolf Hitler llevaba casi nueve años en el poder y el Holocausto era ya una realidad plasmada en masacres en el Báltico, Bielorrusia y Ucrania, con deportaciones de judíos alemanes y del resto de Europa al centenar de campos de concentración, como Auschwitz. Pero la maquinaria nazi quería optimizar la coordinación de todos los estamentos de su aparato y el resultado fue un plan trazado en términos burocráticos y prácticos, como si el exterminio fuera algo meramente administrativo que requería, ante todo, eficiencia. Se detalló así un organigrama de las deportaciones, cómo se dirigiría a los judíos a campos de exterminio o de trabajo y cómo se seleccionaría a quienes debían trabajar como esclavos para la industria colaboradora y a quienes irían a la eliminación inmediata. Auschwitz funcionaba ya a pleno rendimiento y el exterminio judío era objetivo del dictador, aunque su firma no quedó estampada en las actas de la reunión, tal vez por tratarse de un asunto considerado burocrático. La villa de Wannsee es desde 1992 un museo donde se conservan las actas de la reunión, mientras que en Auschwitz se documenta la existencia de los centenares de barracones de un complejo que ocupó 40 kilómetros cuadrados, entre el campamento base y el vecino Birkenau. En Wannsee se exponen los planes de exterminio de los once millones de judíos, cerca del doble de los que murieron hasta la Capitulación del Tercer Reich -el 8 de mayo de 1945-. Sólo en Auschwitz fueron asesinadas 1,1 millones de personas, en su gran mayoría judíos. Auschwitz es "sinónimo del horror porque los humanos necesitamos comprimir algo que nos sobrepasa en símbolos. De otro modo nos perdemos en la irrealidad, entre términos y cifras", comentaba en el mismo foro Gesine Schwan, politóloga y expresidenta de la Universidad germano-polaca de Viadrina. "Muchas cifras, sí. Auschwitz sintetiza una tragedia humana colectiva. Pero, en realidad, cada uno de los que estuvimos ahí pasamos nuestro propio Auschwitz", explicaba Bartozewski. El último libro del exministro polaco lleva por título justamente "Mein Auschwitz" -"Mi Auschwitz"- y relata la experiencia de ese joven católico que estuvo preso en ese campo, entre 1941 y 1942. Cuando salió se enroló en una organización de la resistencia que salvó la vida a miles de judíos. "La gran lección que aprendí: no dejarse arrastrar por la brutalidad, seguir siendo persona. Por eso es importante que no se borren las huellas. Para cuando hayamos desaparecido las personas". reivindicó. EFE gc/nl/cat

El Gordo de Draghi

1,1 bilions, injecció inèdita

23/01/15 02:00 - BERLÍN - GEMMA C.SERRA

De Mario Draghi se n'esperaven ahir decisions històriques i el president del Banc Central Europeu (BCE) no va deixar escapar aquesta cita tan rellevant. L'esperat programa de compra d'actius, públics i privats, és un fet dat i beneït a Frankfurt, malgrat que no va rebre un suport unànime del seu Consell Executiu. El volum acordat, uns 60.000 milions d'euros al mes, va superar el que en aquests darrers dies s'havia anat filtrant; la responsabilitat serà descentralitzada o compartida, entre els bancs centrals nacionals i el BCE, i el programa no es limitarà al deute sobirà, sinó que també s'estendrà al privat. Una manera de garantir, en els criteris de Draghi, la fluïdesa de crèdit que necessita l'economia real de la zona euro per defugir el perill imminent de deflació. “És un pla necessari per poder crear les injeccions de fluïdesa que demana la zona euro, un pla per activar les economies de les empreses i de les famílies”, va dir el president del BCE.

“La inflació està de manera persistent i clara per sota de l'objectiu desitjat”, hi va afegir Draghi, després que el seu Consell Executiu mantingués el seu instrument tradicional, els tipus d'interès, en el mínim històric del 0,05%. El mateix president del BCE advertia tot seguit que no s'espera que els preus pugin per si mateixos a mitjà termini –continuaran molt baixos o negatius, va dir–. Perquè comencin a repuntar, caldrà esperar a final del 2015 o principi del 2016. Per tant, no cal pensar, de moment, que s'acostin ni tan sols a l'objectiu desitjat pel BCE, que se situa “una mica per sota” del 2%, va recordar Draghi.

Mercat secundari

La inflació no pujarà si no s'articulen “ràpidament” mecanismes excepcionals. I l'economia de la zona euro tampoc no s'activarà sense accions no convencionals. Sense el suport unànime del consell –no és cap sorpresa, vist el rebuig d'Alemanya i el seu poderós Bundesbank–, Draghi ha engegat, però, aquest programa de “compres combinades” descentralitzades, ja que els executors seran bàsicament els dinou bancs nacionals de la zona euro.

El volum global es calcula en els 1,14 bilions, ja que l'abast va del pròxim mes de març fins al setembre del 2016. Els actius s'adquiriran en el mercat secundari i el pes es repartirà proporcionalment entre els socis de la zona euro. És a dir, que a Alemanya li pertocarà el volum més gran –un 17,9%–, com a primera economia de la zona. La seguirà França, amb un 14,1%, mentre que a l'Estat espanyol li tocarà el 12,5%.

Draghi preveu que, en aquest marc fixat, entre el mes de març vinent i el setembre del 2016, s'haurà aconseguit que la inflació arribi a la taxa desitjada. Exclosa de la compra de deute sobirà queda Grècia, ja que, malgrat els esforços d'aquest país, els seus bons no entren en

la categoria d'inversió. Aquest apartat podria interpretar-se com una concessió a Alemanya, el país que més ha aportat als rescats i el que menys entusiasmat ha assistit als preparatius dels darrers mesos d'aquest programa d'estímul. Cal subratllar, però, que el president del BCE no està en el càrrec per fer feliços determinats governs –almenys, això és el que s'espera de la independència de la seva entitat.

Sí que va fer molt, ahir, a favor de la bona salut dels mercats. Les principals borses europees es van disparar. En el cas de l'Íbex, va avançar un 1,7%, encara que la revaloració més important va ser la de la borsa de Milà (2,4%), mentre Frankfurt tancava en nous màxims històrics. L'euro, també d'acord amb el que es pronosticava, va accelerar la seva davallada fins a situar-se en 1,1416 dòlars, el nivell més baix des del novembre del 2003. Res que no es pogués preveure, vist que la moneda única està a mínims des que va començar l'any. I, finalment, l'altre baròmetre de la perifèria, la prima de risc espanyola, va baixar per sota dels 100 punts bàsics. Tot això va cabre en aquesta escenografia perfectament dissenyada per un Draghi disposat a evitar, sigui com sigui, una tercera recessió a la zona euro.

Cal no oblidar les reformes

El programa de compra de deute no encaixa en el dogma de l'austeritat d'Angela Merkel. Potser per això Mario Draghi va encabir un parell de frases en el seu anunci, en direcció a Berlín: “La política monetària ha d'anar acompanyada de reformes estructurals.” Gairebé simultàniament a la conferència de premsa de Draghi, a Frankfurt la cancellera parlava davant la cimera econòmica de Davos, a Suïssa, en termes semblants: “Per crear creixement cal articular les mesures adients, cosa que significa implementar les reformes pertinents.” Merkel va insistir en la independència del BCE i va defugir entrar en judicis sobre el programa de Draghi. Mentre la cancellera callava diplomàticament, a Alemanya els experts dels principals instituts disparaven comunicats de rebuig que tenien precuinats des de fa dies. “L'estalviador pateix, l'endeutat ho celebra”, resumia el setmanari Der Spiegel.

Siempre nos quedará la guillotina

Pegida, decapitada

22/01/15 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Fins ahir semblava que la classe parlamentària començava a “plantejar-se” un acostament als Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida), vist el seu creixent arrelament entre ciutadans anomenats corrents. De cop, però, una foto comprometedora del seu líder, Lutz Bachmann, jugant a fer d'Adolf Hitler a través del seu compte a Facebook, va deixar l'organització decapitada. Bachmann, un home amb més antecedents delictius per qüestions comunes que passat polític, va dimitir ahir mateix enmig de l'escàndol dels col·legues de formació.

Des que va néixer el moviment, a mitjan octubre, a Pegida insistien que no són fanàtics, sinó ciutadans preocupats pel futur del país sota la “immigració massiva”. La fotografia de Bachmann, amb el bigoti i el serrell hitlerià, era massa reveladora per continuar el joc.

La imatge va començar a córrer per internet dimarts al vespre i ahir era a les portades de la premsa més popular, encapçalada pel Bild. Bachmann va voler explicar que el seu selfie era una “broma”. Però és clar que per a la justícia alemanya no ho és. Penjar a Facebook aquesta imatge, acompanyada de comentaris en què es qualificava els sol·licitants d'asil de “bestiar”, “pocavergonyes” o “xusma”, és sospitós d'incitació a la violència i al racisme, sobretot si es tracta del líder més visible d'una organització que ha fet sortir fins a 25.000 simpatitzants al carrer.

La fiscalia de Dresden va obrir investigacions contra Bachmann, l'impulsor, fundador i líder de Pegida en aquesta ciutat, que dilluns d'aquesta setmana es va quedar sense poder intentar batre un nou rècord d'assistència. Les amenaces terroristes van obligar-los a cancel·lar la convocatòria de cada setmana a la capital del land de Saxònia.

Els companys islamòfobs de Leipzig (anomenats Legida) van voler agafar-li el relleu ahir. Es tracta d'una branca més radical i clarament ultradretana que l'original i, a més, volia aprofitar una certa denominació d'origen respecte a la consigna emprada fins ara pels islamòfobs: “Wir sind das Volk” (“Nosaltres som el poble”). A Leipzig van néixer, el 1989, les manifestacions de la dissidència contra l'Alemanya comunista, aplegada sota aquest lema. Legida va anunciar fins a 40.000 manifestants, entre els propis i els arribats de Dresden, a una hora i mitja en tren.

En comptes d'això, es van concentrar uns deu mil manifestants, que van intentar desfilar per Leipzig custodiats per 4.000 policies. El seu objectiu era no només protegir-los d'un hipotètic perill islàmic, sinó també impedir que les coses sortissin de mare. Hi havia una vintena de convocatòries de signe contrari a la mateixa ciutat de Leipzig.

Los beneficios de una moda estúpida

Bachmann, el Führer derribado por una selfie

Gemma Casadevall

Berlín, 21 ene (EFE).- El líder de los Patriotas Europeos contra la Islamización de Occidente (Pegida), Lutz Bachmann, dimitió hoy como cabeza visible de ese movimiento por un "selfie" imitando a Adolf Hitler, apenas meses después de irrumpir como de la nada en la política y arrastrar a multitudes con consignas xenófobas.
Cocinero de formación, de 41 años y abultados antecedentes, a Bachmann no le importó hasta ahora alardear de lenguaraz e incluso aludir desde su cuenta de Facebook a sus "problemas" pasados con la justicia, aunque sin revelar sus detalles.
También desde su cuenta en la red social organizó, casi de la nada, ese movimiento sin estructura organizativa ni plataforma clara, desde el que en octubre pasado convocó su primera marcha en Dresde (este de Alemania), que secundaron 350 seguidores, hasta dispararse al récord de 25.000, el pasado lunes 12 de enero.
Se consolidaron así sus concentraciones de todos los lunes, en la capital sajona, donde oficiaba de orador, sin otorgarse el título de líder, pero con clara vocación de agitador.
En sus arengas hizo equilibrios para no incurrir en mensajes más incendiarios de lo que permite la ley alemana y bordeó, sin meterse en líos, la terminología neonazi y la xenofobia.
Esta estrategia se le vino abajo hoy, al difundirse una fotografía con el bigote, el porte y el peinado hitleriano, colgada por él en Facebook, en medio de mensajes calificando de "ganado" a los peticionarios de asilo.
La fiscalía alemana abrió diligencias por incitación a la violencia y, casi en paralelo, Bachmann anunció su retirada, presionado por una formación islamófoba que quiere guardar las apariencias y juega a "sintonizar" con las preocupaciones de la gente corriente.
En su pasado hay un nutrido historial de antecedentes penales por robo y delitos relacionados con las drogas.
A mediados de los 80, antes de la reunificación alemana, fundó una agencia de fotografía y publicidad.
Luego entró en conflicto con la justicia, fue condenado por delitos de lesiones físicas y estafa, entre otros, y se convirtió en prófugo de la justicia, al huir a Sudáfrica, donde no se sabe exactamente a qué se dedicó.
En el año 2000 regresó a Alemania, se entregó a la justicia y cumplió una pena de cárcel de dos años, conmutada por un régimen de libertad vigilada, por tráfico de drogas.
En los orígenes de Pegida trató de mantenerse en un discreto segundo plano, para evitar que la "prensa mentirosa" -como denomina a los medios- sacaran a relucir su pasado.
Pero su afán de notoriedad pudo más que ese propósito y, con el crecimiento en resonancia de Pegida, cedió a la tentación de presentarse como líder de un movimiento que ahora quedó decapitado. EFE

La cómoda madriguera del best-seller

 

Houellebecq surt de l'amagatall

20/01/15 02:00 - Berlín - Gemma C.Serra

1

L'escriptor francès Michel Houellebecq va treure el cap a Alemanya ahir, en una jornada marcada pel perill d'atemptat contra la islamòfoba Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident) i la defensa de la cancellera Angela Merkel al dret d'expressió, també d'aquesta organització xenòfoba. En una sala plena de gom a gom, a Colònia, dotze dies després de l'atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo, Houellebecq es va deixar veure amb un missatge clar: “La meva novel·la no és islamòfoba”, va dir, respecte a Soumission, que planteja una França islamitzada i presidida per un musulmà moderat.
“No és islamòfoba, això en primer lloc. Però, en segon, si algú en vol escriure una que ho sigui, està en el seu dret”, va afegir-hi, davant dels 600 espectadors aplegats per a la lectura i el debat del seu llibre.
Era la primera intervenció pública de Houellebecq, que va decidir amagar-se el dia que sortia a la venda el seu llibre a França i que coincidia amb l'atemptat contra Charlie Hebdo, que justament el posava en portada. El provocador escriptor va quedar consternat per aquell atac, en què van morir dotze persones –inclosos quatre dibuixants emblemàtics– i també espantat per la possibilitat que d'enfant terrible, ara etiquetat d'islamòfob, passés a víctima del fanatisme.
Ahir va sortir del seu amagatall, amb protecció policial, en un dilluns en què a Alemanya es va parlar molt d'islamofòbia, tot i que aquest cop no per compte de les desfilades de Pegida. En comptes de les marxes de fins a 25.000 seguidors de cada setmana, a Dresden, els seus dos líders, Lutz Bachmann i Kathrin Oertel, van comparèixer davant del seu altre “enemic” declarat, la premsa. “No ens deixarem robar el dret a manifestar-nos”, va dir Oertel, en una sala gairebé tan plena com la de l'escriptor, però exclusivament per a representants dels mitjans de comunicació.
Pegida havia acusat la premsa de “mentidera” perquè considera que els difamen. La primera gran trobada amb els mitjans de comunicació, però, va ser menys agressiva. Pegida va cancel·lar la seva convocatòria de dilluns, suposadament per amenaces de mort contra Bachmann. La policia de Dresden va prohibir tot seguit qualsevol acte a l'aire lliure en vista del perill d'un atac islamista.
Merkel, qui fins ahir havia acusat Pegida de xenòfoba i havia instat la ciutadania a no seguir-los, va sortir en defensa de la llibertat d'expressió, també dels islamòfobs. “Com a cancellera, i més enllà de si comparteixo o no els seus continguts, tinc interès que es puguin fer manifestacions a qualsevol lloc d'Alemanya”, va dir.

Alemanya activa les alertes

19/01/15 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Pegida no sortirà aquest dilluns als carrers de Dresden a la recerca d'un nou rècord de participació en el que seria el seu passeig número tretze per aquesta ciutat. Una setmana després d'arribar als 25.000 manifestants, els autoproclamats Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident sembla que es prenen seriosament les amenaces de mort contra el seu impulsor, Lutz Bachmann. “Ens veiem obligats a fer aquest pas i a cancel·lar la convocatòria, atès que si es produís un atemptat no podríem garantir que d'altres no en sortissin perjudicats”, assenyalava ahir Pegida a través de Facebook. En comptes de la manifestació de tots els dilluns, el moviment va instar “tots els defensors de la llibertat” a posar espelmes enceses a la finestra.
El missatge no esmentava el nom de Bachmann, però el popular diari Bild assegurava que té constància dels plans d'atemptat contra l'impulsor de Pegida en la manifestació de dilluns. Bachmann, un individu sortit del no-res, extraparlamentari i amb un considerable currículum delictiu per lesions físiques, estafa i tràfic de drogues, és el cap més visible del moviment islamòfob.
La cancel·lació des de Facebook va anar seguida d'un comunicat de la policia de Dresden en què es prohibia tot tipus de concentracions aquest dilluns. Es temen atacs terroristes a la ciutat, un dels punts que es consideren, com es va saber la setmana passada, “objectius potencials” del gihadisme, juntament amb Berlín. Als principals edificis públics de la capital, inclòs el centre de premsa on tenen lloc les compareixences governamentals, s'han reforçat les mesures de seguretat. El risc d'atemptat contra Pegida ja no és abstracte com fins ara, sinó “concret”, indicava el comunicat policial. En termes semblants es va pronunciar el Ministeri de l'Interior, divendres passat, amb relació al perill d'un atemptat terrorista a Alemanya.

El ministre d'aquest departament, Thomas de Maizière, intenta des de fa dies mantenir l'equilibri entre les advertències i les crides a no deixar-se portar pel pànic.

Alerta activada

El cert és que, des de l'atemptat de París, no hi ha dia que els mitjans de comunicació no informin en termes més que concrets de les alarmes policials activades, per exemple, a l'estació central de ferrocarrils de Berlín i a la de Dresden. S'han succeït, a més, les detencions de presumptes gihadistes alemanys, ja sigui al land de Rin del Nord-Westfàlia, fronterer amb Bèlgica i Holanda, o a Wolfsburg, al centre d'Alemanya. El dominical Welt am Sonntag informava ahir que es tenen sota vigilància un centenar de cèl·lules islamistes a tot el país, tot i que de diferent consideració. N'hi ha que es dediquen al proselitisme, n'hi ha que recluten gihadistes i n'hi ha que estan integrades per “retornats” que han passat per campaments a Síria. Cadascuna d'aquestes cèl·lules està integrada per entre cinc i vuit persones. La majoria estan fitxades pels serveis d'espionatge entre els aproximadament 1.000 membres de l'entorn islamista, dels quals es creu que 260 són terroristes potencials. Un altre dominical, Bild am Sonntag, assegurava també ahir que actualment a Alemanya hi ha obertes investigacions contra 350 presumptes seguidors d'Estat Islàmic. Les informacions dels mitjans segueixen l'operació blindatge contra els gihadistes, seguida pel govern d'Angela Merkel, en paral·lel als dels seus principals socis de la Unió Europea. El principal focus d'atenció són els retornats, però també els potencials viatgers a Síria. La setmana passada es va aprovar la retirada del carnet d'identitat als musulmans radicalitzats, per intentar impedir-los que surtin d'Alemanya i viatgin, via un tercer país, cap a zones en conflicte.
Enmig d'aquest estat, s'anuncia avui dilluns a Colònia la presentació de la novel·la de Michel Houellebecq Soumission. El provocador escriptor francès havia decidit amagar-se després de l'atemptat contra Charlie Hebdo. Avui, però, se l'espera en aquesta ciutat renana, escenari freqüent de confrontacions entre islamòfobs i salafistes a Alemanya.

Am Apparat. El experto

Aislar o dialogar con Pegida, el nuevo dilema alemán

Gemma Casadevall

Dresde (Alemania), 16 ene (EFE).- La capacidad de movilización del movimiento antiislamista "Pegida" ha sacudido al espectro parlamentario alemán, unido en el propósito de frenarla mientras algunos expertos aconsejan dialogar con una corriente en la que conviven ultraderecha y ciudadanos de otraqs filiaciones políticas. 
"Tratar de aislarla es contraproducente. Tampoco es útil disuadir al ciudadano de secundar sus marchas en un país defensor de la libertad de expresión", afirmó hoy a Efe el politólogo de la Universidad Técnica de Dresde Werner Patzelt, un día después de que la última convocatoria de Pegida concentrara en la ciudad a 25.000 seguidores. 
Los llamados "Patriotas Europeos contra la Islamización de Occidente" (Pegida) marcaron un nuevo récord de asistencia en su duodécima marcha por la capital del "Land" de Sajonia, pese a todas advertencias del estamento político, incluida la canciller, Angela Merkel. 
"Sí, es cierto: salieron en todo el país otras 100.000 personas para alzar su voz contra 'Pegida'. Pero estos contramanifestantes dejarán de estar ahí el próximo lunes o al siguiente. Y 'Pegida' seguirá con sus marchas semanales", vaticinó este catedrático. 
No es casualidad, dice Patzelt, que el movimiento se haya originado en su ciudad y que ahí haya obtenido el mayor eco: "Pegida necesitaba una gran ciudad para crecer. Dresde es la capital de un 'Land' conservador, terreno idóneo para ellos". 
Mientras el catedrático sostiene que no todos quienes acuden a sus marchas son ultraderechistas, otros ven Pegida como una nueva "válvula de escape" del radicalismo de derechas. 
"Ningún ciudadano que no comparta esas ideas desfilaría en Alemania junto a cabezas rapadas, entre pancartas racistas. Alemania, con su pasado, no puede permitirse jugar con el término gente corriente", apunta Caroline Brünler, alumna de Patzelt e intérprete ocasional para un canal francés desplazado a Dresde. 
Sajonia es algo más que un bastión conservador. La Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel es la fuerza dominante en ese estado del antiguo territorio comunista desde la reunificación, en 1990, pero además ha sido terreno abonado para distintas formas de voto de castigo a los partidos establecidos. 
Ahí han convivido el postcomunismo -la segunda fuerza regional- con el ultraderechista Partido Nacional Democrático (NPD), que durante dos legislaturas tuvo escaños en la cámara regional sajona, y ahora ha subido con fuerza el euroescéptico Alternativa para Alemania (AfD). 
"En la memoria colectiva siguen muy presentes los bombardeos aliados que arrasaron la ciudad. La región que envuelve Dresde -Pirna y otras ciudades- está sembrada de camaraderías neonazis que alimentan el estigma de ciudad mártir. Confluyen muchas páginas de la historia mal redactadas", prosigue Brünler. 
Hasta ahora, se contraponía el ejemplo de Dresde y sus manifestaciones crecientes de Pegida, con el caso de la vecina Leipzig, donde su equivalente local -"Legida"- apenas tenía eco. 
Este lunes, 30.000 contramanifestantes desfilaron por Leipzig a favor de la tolerancia y contra la fanatismo, pero también lo hicieron unos 3.000 partidarios del neonato "Legida", lo que para el profesor Patzelt significa que el movimiento puede crecer en otros lugares. 
Como él, el ministro alemán de Interior, Thomas de Maizière, también considera que es necesario distinguir entre los organizadores de Pegida y muchos de los ciudadanos que acuden a sus marchas. 
En opinión de Maizière, miembro de la CDU, muchos ciudadanos se suman a las manifestaciones para mostrar su hastío con la clase política y también su frustración ante los constantes cambios que exige la globalización a una población que hace 25 años ya se vio obligada a adaptarse al mundo capitalista tras el fin del comunismo. 
"Nosotros los combatimos por convicción. La CDU de Merkel lo hace por interés, porque teme que se le escape el elector derechista en su bastión", opina Juliane Nagel, diputada en Sajonia de La Izquierda, formación surgida del postcomunismo y de una escisión del Partido Socialdemócrata Alemán (SPD). 
La Izquierda ha estado desde el primer momento en las manifestaciones contra el movimiento islamófobo, cuando el resto de la clase política "pretendía ignorar esa ultraderecha disfrazada", apunta Nagel. 
"Pegida es un desafío para la CDU y también para AfD, que se debate entre convertirse en una especie de Frente Nacional a la francesa o hacer ver que son meramente euroescépticos", dice la diputada. "Con un poco de suerte se destrozarán entre sí y dejaremos de hablar de ellos", añade. EFE 
gc/nl/tcr/frb/ll

De cara a la galería

Musulmans. islam i pau al cor de Berlín

14/01/15 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

 

1

Per un cop, la classe política es va posar d'acord a cedir el protagonisme d'un acte gairebé d'estat als altres, els representants de les religions i molt especialment el del col·lectiu musulmà, amb quatre milions de membres a Alemanya. Plegats, sota la Porta de Brandenburg, es van trobar els caps de pràcticament tots els partits i els representants de les màximes institucions del país, encapçalats per Angela Merkel i la seva gran coalició en ple.
El pes de les paraules, però, va ser a càrrec del Consell de Musulmans d'Alemanya, en una jornada que havia de ser de solidaritat amb les víctimes del terrorisme islàmic de París i també de rebuig als fanatismes. “Els terroristes no han guanyat ni guanyaran […] No tolerarem que els radicals malversin la nostra fe”, va dir el president del consell, Aiman Mazyek, per recordar tot seguit que entre els disset morts de París hi havia un policia musulmà, que un altre musulmà va salvar la vida d'uns quants jueus segrestats al supermercat i que hi va haver víctimes també d'aquesta religió. “Nous sommes juifs, nous sommes musulmans”, va dir, en francès, des de la tribuna de la Porta de Brandenburg i davant un auditori on hi havia gent amb banderes d'Israel al costat d'altres amb la de l'Iran.
Va ser un acte que mirava cap a França i les seves víctimes, amb la frase “Je suis Charlie” encara reflectida a la façana de l'ambaixada francesa, a la mateixa plaça que el monument berlinès. Però també s'adreçava als brots islamòfobs representats per Patriotes Europeus Contra la Islamització d'Occident (Pegida), el corrent marginal i sense plataforma política que dilluns va aconseguir un altre rècord d'assistents a Dresden, amb 25.000 persones. “Tots som Alemanya”, deia el president Joachim Gauck, independent i, en certa manera, representant també de la veu de les religions, ja que cadascun dels seus discursos –com el d'ahir– té perfils de missatge de pastor protestant, el seu ofici d'origen. Sense esmentar Pegida, Gauck va expressar el seu agraïment a tots els “patriotes” que aquests dies han sortit al carrer contra l'exclusió, el fanatisme i la islamofòbia. I va criticar, tot seguit, els centenars de ciutadans –500, segons els serveis d'espionatge alemanys–, homes o dones, que han deixat Alemanya per sumar-se al terrorisme islàmic.
Un acte amb un fort component de catarsi, amb la classe política, present o passada, agafada de bracet dels representants de col·lectius religiosos i estrangers. Una escenografia impecable, però amb menys ciutadans a la plaça dels que segurament esperava la classe política: uns quants milers, sí, però cap multitud, ni tan sols una xifra comparable a les que la bèstia negra d'aquestes setmanes a Alemanya, Pegida, fa sortir al carrer cada dilluns a una capital regional com és Dresden.

La prensa mentirosa, de nuevo ahí

 

Dresde manté la bandera islamòfoba

 

13/01/15 02:00 - Gemma C. Serra

1

Dresde va mantenir ahir de nou la bandera de la islamofòbia, com un desafiament als clams contra el fanatisme tant d'Angela Merkel com de desenes de milers de ciutadans de tot el país. La capital saxona va ser de nou escenari d'una convocatòria del moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida), amb uns 15.000 assistents, aquest cop suposament de “dol” pels morts en l'atemptat contra la revista Charlie Hebdo. Paral·lelament, 20.000 ciutadans de Múnic, 10.000 de Leipzig i a altres llocs d'Alemanya feien sentir la seva veu contra de la xenofòbia i els propòsits de Pegida d'instrumentalitzar la matança de París.
Pegida es va apropiar, un cop més, del crit de Nosaltres som el poble“ -Wir sind das Volk-, el lema de la Revolució Pacífica de 1989 que va precedir a la caiguda del Mur. De nou, va ser el lema més sentit al cor de Dresde, entre centenars de banderes alemanyes i cartells clarament xenòfobs, contra el govern d'Angela Merkel i contra els mitjans de comunicació que, diuen, els difamen.
No es va apropiar, en canvi, del Je suis Charlie, ja que per molt que volien fer passar la seva concentració com de “condol“ les al·lusions a les víctimes eren clarament minoritàries a la plaça de Dresde.
El d'ahir va ser un altre dilluns de polarització a Alemanya, dividida entre el pretesos “ciutadans del carrer”, a qui a cada dos per tres se'ls escapa una consigna xenòfoba; i la resta del país.
“Sóc la cancellera de tots els ciutadans, independentment del seu origen o religió“, afirmava ahir Merkel, en una compareixença amb el cap del govern turc, Ahmed Davatoglu. La visita del primer ministre de Turquia, evidentment programada, li va venir a mida a Merkel. Un dia abans, a París, del bracet amb François Hollande, exemplificava el no d'Alemanya, i d'Europa, als fanatismes. I ahir, amb Davatoglu, intentava neutralitzar la bufetada islamòfoba que, setmana rere setmana, dóna Pegida a la imatge del país.
Merkel i la plana major de la política alemanya, inclòs el seu president, Joachim Gauck, seran avui a la concentració convocada pel Consell Musulmà d'Alemanya com a resposta a l'atemptat de París. Molt abans d'aquests atacs terroristes al gran aliat europeu de Merkel, la cancellera ja havia expressat el seu rebuig a Pegida, ja fos per convicció o perquè en el fons pressentia que alguna cosa terrible havia de passa. El moviment islamòfob alemany havia anat creixent, imparable, i també les alertes dels cossos de seguretat respecte al terrorisme islàmic.
A Alemanya hi viuen tres milions de persones “d'origen turc”, deia diplomàticament Merkel, conscient que aquest terme inclou els ja nacionalitzats, els nascuts a Alemanya, els acabats d'arribar i els de tercera generació. La majoria dels quatre milions de musulmans del país formen part d'aquests ciutadans “d'origen turc”. A tots ells s'hi referia Merkel amb la seva proclamació com a “cancellera de tots“ els ciutadans del país, 80 milions, un 10 % dels quals són estrangers.
L'impacte de l'atemptat de París ja va fer sortir dissabte al carrer 35.000 ciutadans a Dresde a favor de la tolerància. Aquest dilluns, les múltiples marxes contra Pegida o els seus variants locals -Legida a Leipzig i Bärgida a Berlín- eren una mena d'aperitiu davant la que avui recorrerà la capital alemanya, amb Merkel al capdavant del gruix dels seus ministres.

Dresde, vamos a más

Pegida polariza 

Gemma Casadevall 

Dresde (Alemania), 12 ene (EFE).- El movimiento islamófobo "Pegida" desplegó hoy en la ciudad alemana de Dresde una provocadora marcha de luto por el atentado contra "Charlie Hebdo", mientras en el resto de Alemania decenas de miles de manifestantes clamaban contra la instrumentalización de las víctimas del yihadismo. 

Por duodécima semana, siempre en lunes, las calles de la capital del "Land" de Sajonia fueron ocupadas por los llamados "Patriotas Europeos contra la Islamización de Occidente" (Pegida), entre centenares de carteles xenófobos, salpicados esta vez con alguna que otra alusión a los dibujantes muertos el pasado día 7, en París. 

Estimaciones policiales estimaban el número de asistentes en 25.000, otro nuevo récord, tras los 18.000 del lunes anterior. 

Paralelamente, en otra ciudad sajona, la vecina Leipzig, unos 30.000 ciudadanos clamaban contra Pegida, lo mismo que hacían en Múnich otros 20.000 manifestantes y 10.000 más en Hannover. En total, unos 100.000, en distintas ciudades de toda Alemania. 

Pegida había convocada marchas "disfrazadas" como de luto en varias ciudades, pero solo en Dresde, la ciudad donde tomó forma el movimiento, la respuesta fue de nuevo multitudinaria. 

La plaza de la capital sajona se llenó de centenares de banderas alemanas, carteles tachando de "mentirosos" a los medios que, según ellos, los difaman, y de "vendido" al gobierno de Angela Merkel. 

"No somos fanáticos, somos ciudadanos de bien", clamaba desde la tribuna de oradores Kathrin Oerthel, una de las cabecillas de Pegida, mientras sus seguidores apremiaban a no permitir más extranjeros en el país o a expulsar a los "criminales musulmanes". 

"Detengamos la sociedad multicultural", "Alemania debe seguir siendo alemana", "Combatamos la extranjerización del país, ahora", se leía en algunos de sus carteles. 

"Sí, tomen note y escriban: hablamos como Joseph Goebbels", soltaba, en tono despectivo, Helmut Kühlbach, sobre los 60 años, en dirección a los periodistas que sacaban fotos a esos letreros y aludiendo al que fue ministro de la Propaganda de Adolf Hitler. 

"Necesitabais un atentado para despertar. Ahí lo tenéis", apuntaba, a su lado, su hija Hertha, de 25 años, mostrando un lápiz como en las manifestaciones tras los ataques terroristas de París. 

En el acto se exhibió alguna pancarta con los nombres de los dibujantes del "Charlie Hebdo", aunque en franca minoría ante el sinfín de carteles contra de la presunta "islamización" de Alemania. 

Una semana más, los asistentes corearon a voz de grito el "Wir sind das Volk" -"Nosotros somos el pueblo"-, apropiándose así del lema de la Revolución Pacífica que en 1989 recorrió el territorio de la Alemania comunista y que precedió a la caída del Muro de Berlín. 

A la concentración siguió una marcha silenciosa, en señal de luto, protegida por un poderoso operativo antidisturbios, mientras en las calles aledañas se producían algunas cargas policiales contra grupos de jóvenes que pretendían salirles al paso. 

Pegida había mantenido esa convocatoria como un desafío a todos los pronunciamientos en contra, incluido el del ministro de Justicia, Heiko Maas, quien desde el popular diario "Bild" les había instado a "desconvocarla, si les queda un rastro de decencia". 

Un colectivo de dibujantes franceses y francófonos había pedido desde Facebook no caer en el engaño de las falsas condolencias de los islamófobos y denunció la "cínica" instrumentalización por parte de Pegida del terrorismo yihadista. 

Las víctimas de París no fueron asesinadas por una religión sino por "el odio, la ignorancia, la estupidez y el extremismo", señalaban en su mensaje, firmado por 14 caricaturistas, entre ellos el holandés "Willem", miembro fundacional de "Charlie Hebdo". 

Desde Berlín, Merkel había recordado este mismo lunes que ella es la "canciller de todos, independientemente de su origen o religión", en una comparecencia con su homólogo turco, Ahmet Davutoglu. 

"El Islam forma parte de Alemania", proclamó la jefa del Gobierno, recordando la frase que, tres años atrás, pronunció el entonces presidente Christian Wulff, de la Unión Cristianodemócrata (CDU) que ella lidera. 

Merkel, quien desde finales de diciembre ha llamado casi a diario a la ciudadanía a no secundar a Pegida, estará mañana en la concentración convocada por el Consejo Musulmán de Alemania y a la que se ha sumado el Consejo Central de los Judíos de Alemania. 

Le seguirá una marcha por el centro de Berlín, a semejanza de la celebrada en París ayer, domingo, que estará encabezada por el presidente alemán, Joachim Gauck, y representantes de todos los partidos, además del Consejo Central de los Judíos de Alemania. EFE 

gc/fpa 

(foto) (audio)

El "Je suis Charlie" de Pegida

 

La versió islamòfoba

11/01/15 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

 

 

 

Marxa d'ahir a Dresde en contra de la manifestació de Pegida prevista per demà dilluns a la capital de la Saxònia Foto: AFP.

Gent del carrer o neonazis? Aquesta és la qüestió que, des de fa dotze setmanes, es demana Alemanya mentre veu créixer el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida). Un grup que s'autodenomina pacífic i integrat pel ciutadans preocupats per la pèrdua de les arrels cristianes, però que, segons reflectia ahir el setmanari Der Spiegel, es belluga entre missatges racistes difosos per les xarxes socials per un grapat de “impulsors” de procedència diversa. Als musulmans se'ls retrata com a camellers merdosos del desert i els kurds que combaten contra l'Estat Islàmic són un perill per a l'Europa civilitzada, segons els comptes Facebook dels que mouen els fils de Pegida.
El moviment islamòfob no es nodreix només d'aquest grapat d'individus o de les Camaraderies neonazis” que es belluguen per la regió de Dresde. Al darrera hi ha preocupacions legítimes del ciutadà del carrer davant l'allau de nous asilats arribats a Alemanya, intentaven explicar, setmanes enrere, veus de les files d'Angela Merkel, més o menys posats en cintura a temps per la cancellera, que no vol bromes amb els populismes.
A Alemanya, el concepte de ciutadà del carrer arrossegat per consignes racistes remet a les bases d'Adolf Hitler. El nucli dels milions de militants del partit nazi es veien a sí mateixos així. També els seus jerarques eren “gent com nosaltres”. Així ho va retratar l'escriptora Hanna Arendt, a Eichmann a Jerusalem, el llibre bastit sobre el judici per crims contra la humanitat contra el genocida.
Demà la pregunta sobre què és la gent del carrer i què és xenofòbia ultradretana tornarà a planar sobre Dresde, on com cada dilluns es buscarà un nou rècord d'assistència -la setmana passada eren 18.000 persones-. Aquest cop, es planteja com una marxa silenciosa en record a les víctimes del setmanari Charlie Hebdo.
Els dibuixants morts del setmanari satíric probablement trobarien la manera de donar-li una volta irònica a aquesta versió blasfema de solidaritat cap a les víctimes. Però per a la classe política alemanya és una nova bufetada al combat contra la xenofòbia que Merkel va voler sufocar amb la seva condemna, al missatge de Cap d'Any.
Les marxes de Pegida a la capital de Saxònia s'han envoltat d'un fort dispositiu policial, en previsió de topades amb les contramanifestacions que s'han anat convocant com a rebuig cap a aquest moviment. Ara s'hi ha afegit el perill d'un atac radical.
No és cap misteri que els fanatismes es retroalimenten. Pegida va respondre a l'atemptat contra Charlie Hedbo amb una declaració en què deia sentir-se “reforçada” en els seus advertiments contra l'Islam. El cert és que els atacs de França s'han produït en un moment en què els prejudicis creixen i es palesen no només en concentracions com les de Pegida o en atacs a mesquites com els que s'han registrat a Suècia aquests Nadals.
També es reflecteixen en estudis com el presentat aquests dies per la Fundació Bertelsmann, segons el qual un 57 % dels alemanys percep l'Islam com una amenaça. Aquest estudi no és fruit d'una enquesta ràpida després de l'atemptat de París. Es fonamenta en xifres comparatives del 2012 i el 2013. Aquesta mateixa anàlisi deia que un 90 % dels membres d'aquest col·lectiu, fins i tot els que es declaren molt religiosos, consideren la democràcia com una bona forma de govern. El desfasament entre un i altre percentatge és més que evident. I depriment, per al col·lectiu musulmà.

Charlie Hebdo, el día después

http://dw.de/p/1E50P

Cuadriga

PRÓXIMO CAPÍTULO »

Cuadriga - Masacre en París: ataque a la libertad

El ataque terrorista más sangriento que ha sufrido Francia en décadas ha causado numerosos muertos y ha conmocionado a la nación. Los terroristas entraron en las oficinas de la revista satírica Charlie Hebdo en París y abrieron fuego al grito de "Allahu Akbar". El presidente Fraçoise Hollande calificó los asesinatos de ataque a la libertad de expresión y dijo que los responsables serán castigados.

Entre los muertos se cuentan famosos caricaturistas franceses como Stepahne Charbonnier, así como dos gendarmes.

Las autoridades decretaron el estado de alerta máxima en París. Muchos mandatarios como Barack Obama, Anglea Merkel, David Cameron o Vladimir Putin condenaron de inmediato el ataque.

El semanario satírico Charlie Hebdo ha publicado a menudo controvertidas caricaturas. También del profeta Mahoma, lo que desató la ira en el mundo islámico. Las oficinas del semanario fueron atacadas con cócteles molotov en 2011, tras dedicarle una portada al profeta. El jefe de redacción Stéphane Charbonnier había recibido amenazas de muerte en varias ocasiones.

Martina Sabra - es periodista y evaluadora de proyectos de desarrollo sociopolitíco. Cuenta con más de 20 años de experiencia en Oriente Medio y el Norte de África. Ha cursado Estudios Islámicos y de Filología Hispánica y Árabe en las universidades de Münster, Granada, Damasco y Bonn. Como periodista y consultante se ocupa de temas relacionados con el género, la libertad de expresión, la participación, la migración, la diversidad cultural y los derechos humanos.

Xavier Servitja Roca - es analista en seguridad y política internacional. Es colaborador habitual del Instituto Español de Estudios Estratégicos y del Grupo de Estudios en Seguridad Internacional (Grupo GESI) en España. Xavier estudió un Máster en Política Internacional en Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas y Relaciones Internacionales por la UAB de Barcelona. Xavier ha realizado pasantías profesionales en think tanks como el German Institute for International and Security Affairs (SWP) en Berlín y el International Institute for Strategic Studies en Londres.

Gemma Casadevall - Periodista española nacida en Barcelona y establecida en Berlín desde 1992. Ha ejercido como corresponsal en Alemania para "Diario de Barcelona", "Avui" y "El Mundo". Desde 1999 foma parte del equipo de la Agencia EFE en Berlín, cuy
a