Andreas, el pilot de la mort
27 anys, nascut i criat en una ciutat alemanya tranquil·la, de 12.400
habitants, Montabaur, a Renània-Palatinat, i encara amb domicili
oficial a casa els pares, a més d'un habitatge propi a Düsseldorf, la
ciutat on mai no va arribar el vol 4U 9525 de Germanwings, procedent de
Barcelona, amb 150 persones a bord. A Alemanya, els mitjans seriosos es
referien ahir al rostre que, de cop, havia fet la volta al món com a
Andreas L., per raons de protecció de dades. Per als mitjans estrangers
és Andreas Lubitz, amb nom i cognom. Un noi amable, simpàtic i tranquil,
que no cridava l'atenció, com s'acostuma a descriure, a posteriori,
molts autors de crims o atemptats monstruosos, en aquest cas un copilot
de Germanwings, la filial de baix cost de Lufthansa. El membre de la
tripulació que va tancar-se per dins a la cabina de l'Airbus de la
companyia, probablement aprofitant que el seu company més experimentat
havia anat al lavabo, i que ja no el va deixar entrar mentre feia que
s'estavellés l'aparell contra les muntanyes dels Alps francesos.
El
pilot suïcida, el pilot assassí o el pilot de la mort, són els termes
amb què arreu del món, i no només als països de procedència de les
víctimes –setze nacionalitats, en total–, es parla ara d'aquest jove
somrient, membre des de la seva joventut del club d'avió local LSC
Westerland i format a l'escola de pilots de Lufthansa de Bremen (nord
d'Alemanya), amb una llarga estada també als Estats Units.
“Va
complir la seva preparació i superar totes les proves, de personalitat i
coneixements, sense problemes”, deia el president de la companyia aèria
alemana, Carsten Spohr. Un perfil impecable, un bon estudiant, un noi
normal, simpàtic i comunicatiu, segons insistien a qualificar-lo els
antics companys i preparadors de l'escola de Westerland, que va acabar
el batxillerat el 2007 i va començar un any després la formació com a
pilot. Un jove que va superar els més estrictes exàmens psicològics,
físics i mentals i que va aconseguir el seu somni de ser admès en el
restrictiu club dels pilots del seu país, sortit d'una escola de
prestigi internacional.
Tot impecable, en paraules de Spohr, qui
no va voler explicar, però, de nou per raons de privacitat i de
protecció de dades personals, per què aquest jove brillant i impecable
va interrompre durant uns quants mesos la seva formació. Va ser el 2009
i, sembla ser que per seguir un tractament mèdic, les raons del qual no
es poden revelar per secret professional, deia Spohr.
Burnout, va ser el terme mèdic que, tot seguit, va disparar-se entre els mitjans alemanys, de la premsa popular al seriós
Frankfurter Allgemeine Zeitung,
com a explicació més raonable per a un comportament teòricament
inexplicable: que un professional preparat per ser el guardià de la
seguretat aèria, com a màxima prioritat, decideixi posar fi a 149 vides,
a més de la pròpia.
Burnout la síndrome de l'esgotament
laboral, és una altra etiqueta que cou, de cop, en l'aerolínia alemanya i
el seu selecte club de pilots, entre els millors del món, segons la
companyia, on no es poden descartar, però, aquests “casos únics”.
Si
dies enrere defensava la integritat tècnica de l'Airbus de Germanwings,
la seva filial de baix cost, ahir a Spohr li va correspondre fer-ho
respecte a la del conjunt dels pilots de la casa, on ningú no pot
excloure, però, el “cas únic”. La pitjor versió d'un desastre personal,
el que sigui, aplicat a un pilot que té a les seves mans el destí de 149
persones, a més del seu.
El cap de Lufthansa, a qui aquests dies
ningú no enveja la seva presència mediàtica constant enmig de la
catàstrofe, va insistir, però, que abans de ser readmès de nou a
l'escola de Bremen va ser sotmès un altre cop a les més rigoroses proves
per assegurar-se de la seva integritat, física i mental. És a dir, que
va passar els exàmens per primer cop el 2008 i, de nou, el 2010, i que a
l'última verificació de les moltes que ha passat, aquest mateix 2015,
no consten ni antecedents penals ni vincles amb un rerefons terrorista.
Tenia 630 hores de vol –una dècima part que el company a qui va tancar
mentre estavellava l'avió– i havia ingressat a Germanwings el setembre
del 2013.
Horror a l'escola
Suïcidi
o assassinat múltiple, inclòs el dels seus companys de tripulació
–cinc– i les persones que potser havia vist pujar a l'avió, com els 16
nois de l'escola de Haltern am See, una població encara més petita que
la seva i la dels seus pares. El director de l'escola Joseph König,
Ulrich Wessel, no va voler entrar ahir en especulacions entre un terme i
l'altre. “Cal saber ben bé què ha passat”, va dir, en una conferència
de premsa, més trasbalsat encara que a les dels dies anteriors i mirant
d'expressar en paraules com se senten ara les famílies i els amics dels
nois morts. Al dolor immens de la pèrdua s'ajunta l'horror de saber que
va ser el copilot el qui els va arrossegar a la mort.
Alguns
familiars d'aquests nois i noies, com els de les víctimes catalanes i de
la resta de nacionalitats destrossades per la tragèdia, van ser ahir a
Sanha, la població més propera al lloc on Andreas Lubitz va estimbar el
vol 4U 9525. Entre aquests 300 familiars també hi eren els pares del
copilot. El grup dels 40 parents de la tripulació anava separat de la
resta i, com aquests, convenientment preservats dels mitjans de
comunicació acampats en el mateix lloc on el dia abans havien estat els
polítics representants dels països més afectats per la tragèdia: la
cancellera Angela Merkel, el president François Hollande i Mariano
Rajoy, a més d'Artur Mas i Hannelore Kraft, la cap del govern regional
de Rin del Nord-Westfàlia.
En aquesta situació es van assabentar
els pares del copilot de la notícia que va donar un nou daltabaix a la
catàstrofe: la implicació del seu fill com a artífex directe de tant de
dolor compartit. La família va haver de preparar un retorn encara més
traumàtic a casa. La policia alemanya, mentrestant, va acordonar tant el
domicili de Montabaur com l'habitatge del pilot en una barriada
perifèrica de Düsseldorf. En totes dues adreces s'havia concentrat ja un
bon nombre d'equips de televisió, alemanys i estrangers, en cerca
d'algun veí que ajudés a reconstruir el retrat d'aquest copilot
teòricament impecable, però afectat del burnout o d'algun altre tipus de
trastorn que el va convertir en autor d'una monstruositat que ha
destrossat moltes famílies i enfonsat Lufthansa en la pitjor tragèdia
dels seus 60 anys d'història.
Mentre els mitjans buscaven
testimonis entre el veïnat, la fiscalia de Düsseldorf va entrar i
escorcollar la casa, en cerca de fets que expliquin la transformació
mental o d'altra mena del jove de 27 anys. El company alemany de Mohamed
Atta –el coordinador dels atemptats de l'11-S del 2001 contra els
Estats Units– o l'Anders Breivik de Lufthansa –autor del doble atemptat
d'Oslo i l'illa d'Utoya de juliol del 2011, amb 77 morts–, com se
l'anomenava en perfils improvisats que circulaven per les xarxes
socials.
Alemanya i el ‘monstre' intern
Alemanya se sentia abans d'ahir enfonsada per una catàstrofe que feia
pensar en una falla tècnica que no creia possible en la seva companyia
aèria estel·lar. Ahir, de cop, va passar a un escenari encara pitjor: el
del
monstre intern. “La tragèdia ha cobrat una nova dimensió,
gairebé inimaginable”, va dir la cancellera Angela Merkel, en una
compareixença semblant a la de dimarts, el dia en què es va estavellar
l'avió de Germanwings. Dos dies després de la commoció per la mort de
150 persones, Alemanya buscava respostes al comportament del copilot
Andres Lubitz. “Farem tot el que calgui per aclarir el que ha passat –va
assegurar la cancellera–, perquè així ho devem a totes aquelles
persones que hi han perdut la vida i als seus familiars i amics.”
El
seu ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, hi va afegir que no hi
havia cap “indici” d'un rerefons terrorista. S'ha investigat tant el
copilot com la resta de les persones que hi havia a l'aparell i no hi ha
res que apunti en a aquesta direcció, segons el ministre. Això no vol
dir que es pugui descartar del tot aquesta hipòtesi, almenys fins que no
s'examini el material aplegat en els escorcolls que ahir va fer la
policia a la casa dels pares del copilot, on també s'estava aquest jove
de 27 anys, i també al seu domicili privat, als afores de Düsseldorf.
Entre altres objectes, se'n va treure un ordinador i sacs sencers de
roba. Les explicacions del govern es van completar amb les de Lufthansa,
donades tant pel seu omnipresent cap, Carsten Spohr, com per altres
representants de la companyia matriu de Germanwings. “No sóc jurista,
però no crec que es pugui anomenar suïcida qui arrossega en la seva mort
149 persones”, va dir Spohr.
El fet que el copilot es quedés sol a
la cabina, la tanqués i impedís que els seu company hi entrés va ser
possible per la normativa establerta després dels atemptats de l'11-S
als Estats Units, explicaven. Una norma antiterrorista que, pel que
sembla, va precipitar la tragèdia.
En resposta a aquesta
evidència, es van succeir les declaracions d'algunes companyies aèries
–com les de baix cost Easyjet i Norwergian, totes dues amb vols de
diferents ciutats alemanys a l'Estat espanyol, inclosa Barcelona– per
anunciar un canvi de normativa perquè mai més una persona es pugui
quedar sola a la cabina.
De les respostes puntuals es va passar a
una declaració de la Federació del Tràfic Aeri Alemany a l'agència de
notícies DPA, en què va fer extensiva la mesura a totes les grans
companyies que operen al país. En el futur, si el pilot o el copilot
s'absenten, haurà d'ocupar el seu lloc un altre membre de la tripulació.
Aquesta norma és la pràctica fora de l'àmbit europeu.
