Angie nos visita

Gemma Casadevall

Berlín, 5 sep (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, acude mañana a Madrid decidida a respaldar las reformas del presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, y con la mirada puesta en posibles decisiones del Banco Central Europeo (BCE) respecto a la compra de deuda soberana.
El Ejecutivo de Berlín insistió hoy en la importancia que da a la reunión, en medio de una semana calificada de clave, plagada de citas bilaterales entre los líderes de la zona euro y mientras se espera que el presidente del BCE, Mario Draghi, concrete las medidas a adoptar frente al acoso de los mercados.
La cita es "expresión del respaldo de la canciller a las reformas emprendidas por el Gobierno de Madrid y su implementación", apuntó el portavoz del Gabinete alemán, Steffen Seibert, y debe servir para apuntalar "la contribución de la empresa privada" a los esfuerzos del estamento político por superar la crisis.



Merkel presidirá con Rajoy un encuentro empresarial hispano-alemán, al que acude un centenar de representantes de grandes consorcios de ambos países y que ha sido preparado "con gran cariño" -en palabras de Seibert- por parte del Ejecutivo de Berlín.
La coincidencia del encuentro con la reunión en Fráncfort del Consejo del BCE ha desviado la atención hacia esas eventuales medidas que espera la zona euro, aunque Seibert rehuyó toda valoración preliminar, con el argumento de que no se comenta "lo que aún no ha ocurrido".
En Alemania algunos analistas han apuntado a que tales grandes anuncios podrían demorarse, a la espera de la sentencia, la próxima semana, del Tribunal Constitucional alemán sobre tres demandas contra el pacto fiscal y el fondo de rescate permanente (MEDE).
El Gobierno de la canciller persiste en su rechazo a todo lo que pueda interpretarse como "intervención directa" desde el BCE sobre la deuda de los Estados y, más aún, sobre cualquier fórmula para colectivizar esa deuda o la emisión de eurobonos.
Seibert insistió en el respeto a la independencia del BCE y a las decisiones que adopte "en el marco de su mandato", de acuerdo a la línea de la canciller, quien en paralelo ha expresado su total respaldo al gran enemigo de la compra masiva de deuda, el presidente del Bundesbank (banco central alemán), Jens Weidmann.
Merkel ha hecho equilibrios entre las posturas del BCE y del Bundesbank y se espera que este jueves busque también conciliar su apoyo a Rajoy y la coherencia con su línea de gobierno, que respaldan mayoritariamente sus compatriotas.
Un 65 % de los alemanes "confían" en la gestión de Merkel frente a la crisis, según una encuesta de "Stern", lo que la sitúa en su índice más alto de apreciación desde su reelección, en 2009.
El objetivo de la canciller es devolver la atención de la cita en Madrid al objetivo original de la reunión de empresarios decididos a impulsar soluciones conjuntas a los problemas del mercado laboral.
El mercado laboral alemán es de los más sólidos de la Unión Europea (UE), con un desempleo inferior al 7 % y con el índice de paro juvenil más bajo del ámbito comunitario, un 7,9 %.
Eso parece predestinar a ambos países a respaldarse mutuamente en la búsqueda de soluciones, visto que Alemania adolece de falta de trabajadores cualificados, mientras que en España uno de cada dos jóvenes está sin trabajo, pese a ser la generación mejor preparada para el mundo laboral de la historia de la democracia española.
El compromiso de apoyo, por parte alemana, se planteó ya en la cita bilateral de febrero de 2011 entre Merkel y el entonces presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, por lo que se espera ahora se traslade a realidades.
El ciudadano alemán ve con buenos ojos la llegada de inmigración cualificada de países de la zona euro en situación crítica, como revelaba una reciente encuesta del semanario "Stern" -un 54 % lo consideraba positivo, frente un 38 % que se mostraban reacios-.
En cambio, otra encuesta, esta vez de la televisión pública ARD, mostraba que un 52 % de los alemanes son contrarios a la aprobación de la ayuda a la banca española u otros apoyos financieros, frente a un 38 % que lo consideraba correcto.
La llegada de españoles al mercado laboral alemán se disparó un 11,5 % en un año, según datos recientemente difundidos por la Oficina Federal de Estadística (Destatis), aunque en cifras absolutas ello no implica un gran contingente -un total de 46.026 españoles que trabajan y cotizan en el sistema social alemán-.
La visita de Merkel lleva el sello de misión "empresarial", pero ha estado cuidadosamente tutelada por el mundo sindical alemán y español, con varias reuniones preliminares de la canciller con líderes de CCOO y la UGT, preparadas por la Confederación Alemana de Sindicatos (DGB), la mayor organización de ese ámbito del mundo. EFE
gc/jcb/jac

Esperando a la jefa

 

En “Pepe” Rajoy i ‘Frau' Marshall

 

El president espanyol protagonitza una campanya mediàtica en paral·lel a les trobades entre líders

 

El tema recurrent de la immigració massiva i qualificada contrasta amb unes xifres oficials moderades

03/09/12 02:00 - Berlín - G.C.S

 

Mariano Rajoy s'ha preparat bé per a la reunió de dijous amb Angela Merkel. El seu equip li va embolicar la trobada amb una entrevista al dominical del diari més llegit d'Europa, el Bild am Sonntag, feta en paral·lel amb Il Corriere della Sera, Le Journal de Dimanche i l'ABC. El rotatiu alemany en destacava, com és lògic, el que interessa la primera potència europea. Sense Alemanya, ni Europa ni l'euro poden sobreviure, diu Rajoy; la zona euro ha d'avançar cap a una unió fiscal i bancària en tres fases, a completar el 2018 amb una fórmula de “deute comunitari” –és a dir, els eurobons que Merkel rebutja a curt termini– i cal trobar un sistema que impedeixi que uns estats es recapitalitzin a interessos negatius i els altres en paguin d'altíssims.

La campanya mediàtica de Rajoy segueix la que fa una setmana i mitja va protagonitzar Andonis Samaràs, preparatòria a la seva visita a Berlín. Ara no és el líder d'un país amb problemes el que visita la cancelleria, sinó Merkel la que acudeix a Madrid.

Espanya tenia, quan va entrar a la zona euro, 12,5 milions d'aturats. Ara hi ha 17,5 milions de persones sense feina, recorda Rajoy. Als treballadors qualificats desocupats a Espanya se'ls espera teòricament amb els braços oberts al mercat laboral d'Alemanya.

El “Pepe” d'avui no és l'Alfredo Landa dels anys setanta com s'ha repetit des de totes bandes. L'espanyol que ara surt a l'estranger és el més ben preparat de la història; és jove, no viatja amb una cartera de cartró i parla idiomes. Malgrat tot, el paral·lelisme es manté. També la pregunta de si es pot donar una situació com la d'aleshores, amb dos milions d'immigrants espanyols treballant per Europa i si això vol dir despullar Espanya dels millors cervells.

La importància de l'idioma

El tema és recurrent des que el govern de Merkel va anunciar, en ocasió d'una cimera amb l'aleshores president José Luis Rodríguez Zapatero, a principi del 2011, el propòsit de “reclutar” els treballadors qualificats espanyols que Alemanya necessita. L'anunci d'aleshores era agafat pels pèls, perquè Merkel “no contracta” treballadors i, qui vol, pot sortir a buscar feina a la UE sense limitacions, fet que no passava als setanta. Ara bé, també a diferència de llavors, ningú no es pot plantejar de debò treballar a Alemanya sense parlar alemany. Els instituts Goethe, equivalents a l'Institut Cervantes, han vist augmentar la demanda de cursos d'alemany en un 80% des del 2010 i des dels països en situació més crítica –Espanya, Grècia i Itàlia–, segons informa Der Spiegel.
El nombre d'espanyols que treballen i cotitzen a Alemanya s'ha disparat un 11% en un any, segons l'Oficina Federal d'Estadística (Destatis). A Berlín, com a la resta de grans nuclis urbans, ha pujat molt per sobre d'aquesta estadística la presència de “comunitaris espanyols” treballant, estudiant o amb intenció de registrar-se com a “persones que busquen feina”, qüestió que els garanteix un subsidi de 364 euros, entre tres i sis mesos després de fixar la residència al país. Ara per ara, però, el còmput global és baix: Alemanya té oficialment 46.026 treballadors espanyols, en comparació dels 117.744 grecs i dels 232.772 italians. El mercat laboral alemany, amb un 7,1% d'aturats versus el 25,1% de l'espanyol, dóna marge per a un ampli ventall de maniobres.

Vuelta al cole

 

El duel Merkel-Draghi

La visita de la cancellera i les decisions del BCE marquen la fi de les minivacances de la crisi

Rajoy, Samaràs, Monti i Hollande esperen els fruits dels ‘tours' per captar suports

 

03/09/12 02:00 - Berlín - Gemma C.Serra email protegit

 

 

El BCE concretarà dijous si reobre
el programa de compra de deute

Al ciutadà comú potser li sembla que ja n'hi ha prou de “setmanes clau” per al futur de l'euro. En els últims dos anys i mig s'ha col·locat aquesta etiqueta repetidament a cadascuna de les rondes qualificades de “decisives” per donar resposta a la crisi del deute, de moment sense resultats visibles. Aquest cop, si més no, sembla que l'etiquetatge està més que justificat. L'agost va deixar penjades les decisions importants respecte a la zona euro. Amb l'entrada al setembre es posa fi a unes minivacances en què s'han intentat tapar forats, en espera del gran anunci de Mario Draghi.

Després de dues setmanes de trobades bilaterals, entre l'alemanya Angela Merkel, l'espanyol Mariano Rajoy, l'italià Mario Monti, el francès François Hollande i el grec Andonis Samaràs, ha arribat el moment de destapar l'olla. És a dir, de veure en què queden les “mesures extraordinàries” anunciades pel president del Banc Central Europeu (BCE) per posar fi d'una vegada a les primes de risc disparades –i immunes a qualsevol retallada de despesa, per dràstica que sigui.

Rajoy diu que vol veure “la lletra petita”, abans de decidir res sobre el gran rescat que tothom li pronostica. També en això entra en joc la veu de Draghi, amb permís del que vulgui la cancellera. A escala de tota la zona euro s'escampa la consigna que no hi pot haver solució mentre els més endeutats –com ara Espanya i Itàlia– paguin interessos per sobre del 6% per refinançar-se, mentre els socis més pròspers –Alemanya– ho fan a nivells neutres o mínims.
Draghi ha de concretar dijous si reobre el programa de compra massiva de deute o, fins i tot, si està disposat a anar més enllà de les mesures “convencionals”. Aquest mateix dia, Rajoy rebrà la patrona Merkel al capdavant d'una delegació d'empresaris i sindicalistes.
La cancellera representa la línia dura d'oposició, tancada a tot el que sembli un ajut directe als estats des del BCE, però també la mà oberta al sanejat mercat laboral alemany per als aturats espanyols.

Pendents de la reacció

La trobada de Merkel i Rajoy a Madrid serà l'escenari on càmeres de televisió i fotògrafs voldran captar l'expressió de disgust, resignació o victòria de la cap del govern de la primera potència europea. Tot pot dependre de quin sigui l'anunci, en paral·lel, de Draghi. El suposat duel Merkel-Draghi té, però, un rostre menys conegut per al ciutadà, cansat de sentir a parlar de setmanes clau. Es tracta del president del Bundesbank, el banc central alemany, Jens Weidmann. Exassessor econòmic de Merkel i ara màxim responsable de l'entitat en què tradicionalment més confien els alemanys, Weidmann s'ha convertit en l'autèntic maldecap per a Draghi.
El Bundesbank ja no és el que era en temps del marc alemany, en l'apreciació del ciutadà corrent, des que va quedar destronat pel BCE. Amb Weidmann al capdavant, el banc central alemany ha recuperat perfil, però, com a contrapoder real, tant a Alemanya com en el context de la zona euro.
La cara de bon noi de Weidmann amaga un temperament amb què es veu que no comptava ni la mateixa Merkel, quan el va proposar per al càrrec que va deixar, intempestivament, Axel Weber. Weidmann es va convertir en president del Bundesbank el maig del 2011 amb 43 anys –el més jove de la història d'aquest banc central–, i des d'aleshores ha topat amb el BCE reiteradament. Frankfurt, seu de tots dos bancs, és una setmana sí i l'altra setmana també escenari dels estirabots entre Draghi i Weidmann.
Divendres, els portaveus de Merkel van haver d'expressar repetidament el suport de la cancellera a Weidmann, que segons el diari Bild ha estat a punt de dimitir, atesa la possibilitat que el BCE reobri el programa de compra de deute, és a dir, si Draghi fa allò que esperen amb candeletes Madrid, Roma, París i per descomptat Atenes. Mentre que Merkel ha anat mostrant símptomes de predisposició a cedir, Weidmann s'ha envalentit i reclama, com a representant del primer contribuent al BCE, més poder real a casa de Draghi.

.

La següent setmana clau

A aquesta setmana clau per a l'euro que s'obre avui la seguirà la vinent. És a dir, la del 12 de setembre, que és quan Alemanya realment veurà si es pot continuar amb el full de ruta marcat o si cal inventar un altre truc per dissimular l'enfonsament del que es donava per fet. El Tribunal Constitucional alemany ha de decidir si dóna llum verd o no al pacte fiscal i al Mecanisme Europeu d'Estabilitat –el Mede o fons de rescat permanent–. Els jutges de Karlsruhe, la ciutat on té la seu el TC, tenen damunt la taula un seguit de demandes –des del partit opositor de l'Esquerra fins a un diputat bavarès conservador i euroescèptic, Peter Gauweiler.
Entre els seus arguments, n'hi ha de formals i de contingut. No hi ha, que de moment es conegui, un pla B en el cas que el Constitucional doni la raó a algun dels demandants.

Pobre Samaras

 

Merkel posa Samaras entre l'espasa i la paret dels informes de la troica

La cancellera afirma que cal esperar l'avaluació europea

 

Un equip del seu ministeri de Finances estudia els “efectes” d'una sortida de Grècia de l'euro

25/08/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

 

 

Entre la rebuda d'Angela Merkel a Andonis Samaras, ahir, i la del dia abans, a François Hollande, hi va haver almenys dos detalls diferents. Si amb el president francès la cancellera va escenificar fins i tot algun somriure de complicitat, al primer ministre grec li va tocar desfilar sota la pluja pel pati de la cancelleria. La brigada preparada per retre-li honors militars tenia l'aparença d'escamot d'execució i les paraules de suport de la cancellera tenien un punt d'amenaça.

“Vull que Grècia continuï a la zona euro; però ha de complir els seus compromisos”, va dir Merkel, sense sortir-se del guió marcat amb Hollande. Les paraules eren les mateixes, tant pel que fa als compromisos de Grècia com a la necessitat d'esperar l'informe de la troica –Banc Central Europeu (BCE), Fons Monetari Internacional (FMI) i Comissió Europea (CE).

Sobre el paper, ni Berlín ni París ni Brussel·les actuaran fins que no hi hagi aquest informe, en el qual Samaras espera que s'hi reflecteixin “els resultats” dels esforços i els sacrificis dels grecs. “Després de cinc anys de recessió els grecs necessiten sentir que tant de patiment té un sentit”, va dir el primer ministre grec, que també va intentar marcar perfil propi sostenint que “les declaracions tòxiques només poden ser negatives”. Per la seva banda, la cancellera alemanya va posar l'èmfasi en la recuperació de la confiança, ja que “la crisi actual és en bona part una crisi de confiança perduda”, va diagnosticar.
El cert és, però, que, mentre Merkel rebia Samaras, el portaveu del ministeri de Finances, Matthias Kotthaus, sorprenia tothom admetent a la ronda regular de trobades amb la premsa que hi ha un grup de treball “estudiant” quines conseqüències tindria per a l'economia alemanya una sortida de Grècia de l'euro.
Kotthaus va fer aquesta confessió després que el diari Financial Times Deutschland ho hagués filtrat. En comptes de desmentir-ho, tal com s'esperava, va acceptar l'existència d'aquest grup de treball, amb una naturalitat que va deixar la impressió que es tractava d'un globus sonda: una nova eina de pressió sobre Grècia.

 

Cap problema, si al final se'n va

Mentre un grup de treball del ministeri de Finances del govern d'Angela Merkel “estudia” què passaria a l'economia alemanya si Grècia deixés l'euro, el cap del grup parlamentari conservador, Volker Kauder, considera resolta la qüestió: no hi hauria cap problema, ja que el paraigua de rescat ha previst també aquesta situació. “No hi ha perill de contagi a altres economies”, hi va afegir Kauder, el líder del grup de diputats de Merkel.
Samaras pot demanar confiança i temps, després dels sacrificis que s'han exigit als grecs. Al ciutadà alemany, però, sembla que se li ha acabat l'empatia amb Atenes. Un 67 % dels ciutadans creuen que no s'hi ha d'ampliar el marge de temps, davant d'un 29 % de partidaris de donar el que Samaras anomena “més aire” al seu país. El 72 % rebutja destinar-hi més diners, davant d'un 22 % que aprovaria un altre paquet d'ajut financer.

La más poderosa del mundo y el tímido

Merkel i Hollande dissimulen les diferències sobre Grècia 

Berlín - Gemma C. Serra email protegit

La cancellera Angela Merkel, revalidada segons la revista Forbes com la dona més poderosa del planeta, va imposar un cop més la imatge del Diktat alemany, tan bon punt el president francès, François Hollande, va posar un peu a Berlín. Atenes ha de complir els seus compromisos, va dir la cap del govern alemany, sembla que més concentrada en la reunió que avui tindrà amb el primer ministre Andonis Samaràs que en el seu convidat d'ahir.
No només va esperonar Merkel a “seguir amb els esforços” i “les reformes” a Grècia, sinó que a més va aconseguir, com aquell qui diu sense donar-li temps a baixar del cotxe, que Hollande repetís cadascuna de les consignes de Berlín.
Si és cert que París està disposat a flexibilitzar terminis –és a dir, donar més temps a Atenes–, res en el posat d'Hollande davant la poderosa Merkel semblava apuntalar-ho. Tímid, amb algun toc de galanteria davant l'amfitriona, més aviat es podia pensar que el president francès, amb cent dies al poder, s'ha resignat a mostrar obediència quan visita Berlín, per després fer i dir el que considera oportú, de nou a casa.
Sobre la visita de treball d'Hollande a Berlín hi havia molta expectació, en espera que en surti una estratègia comuna sobre com actuar perquè no es disparin els nervis als mercats fins a l'octubre. És a dir, fins a la data teòricament oficial en què se sabrà què passa amb Grècia, segons el cap de l'Eurogrup, el luxemburguès Jean-Claude Juncker. Si més no, en això hi ha acord. Ningú no vol presses, ningú no vol carregar la responsabilitat de donar el toc de gràcia a Atenes.
Merkel insisteix que no es poden allargar els terminis ni les condicions, per molt que Andonis Samaràs ho demani, dia sí i dia també, en declaracions a la premsa alemanya. Més temps vol dir, segons la lògica del ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, més càrregues, ja que implica “tornar” més tard els diners del rescat. Des de París, el govern d'Hollande treballa per trobar una fórmula que “flexibilitzi” el no tancat de Merkel, segons comentaven ahir a Berlín fonts diplomàtiques franceses.
Hollande va expressar la necessitat d'avançar en l'aplicació dels acords de la cimera europea del juny passat, particularment en l'àmbit bancari, per poder ajudar estats com ara l'espanyol. “Hem d'aplicar les decisions del juny”, va dir en una roda de premsa prèvia a la reunió amb la cancellera Merkel.
“Estem a favor –hi va afegir– d'anar més ràpid i més lluny en la supervisió bancària i treballarem en aquesta direcció.” El president francès va indicar que Alemanya i França disposen d'un full de ruta que presentaran al Consell Europeu.

Órdenes son órdenes

Merkel y Hollande urgen a Grecia a cumplir Gemma Casadevall Berlín, 23 ago (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, y el presidente francés, François Hollande, apremiaron hoy a Grecia a "esforzarse por cumplir" sus compromisos, en un mensaje conjunto con vistas a la gira por Berlín y París del primer ministro griego, Andonis Samarás, en una ronda calificada de clave para Atenas.  Los líderes del eje franco-alemán hicieron gala en Berlín de cohesión, por encima de sus diferencias frente a Grecia, y alentaron así a Samaras a "cumplir" con sus compromisos y a "proseguir con las reformas" emprendidas. "Es nuestra voluntad" que Grecia "permanezca en la zona euro", para lo que es preciso que Atenas "ponga todo su empeño" para lograrlo, subrayó Hollande, mientras Merkel ponía el énfasis en la necesidad de implementar los acuerdos alcanzados en la última cumbre de la UE, en especial en lo que respecta a la supervisión bancaria. Solo con una supervisión bancaria "efectiva" se podrá "ayudar a países como España", añadió Hollande, en una comparecencia sin turno de preguntas con Merkel, a la que seguirá la visita de Samarás a Berlín y a París el viernes y el sábado, respectivamente. Fue una declaración de apenas unos minutos, inmediatamente después de la llegada de Hollande y previa a una cena de trabajo en la que "con seguridad no nos aburriremos", comentó Merkel, en tono relajado, aunque los temas a abordar no son precisamente ligeros (la situación de Grecia y el conflicto sirio). Ambos líderes se esforzaron en dar imagen de armonía, pese a las diferencias evidenciadas en los días pasados por Berlín -inflexible, en lo que se refiere a replantear los compromisos adquiridos por Atenas- y París, dispuesto, al menos, a dar más tiempo a Grecia. El encuentro en la Cancillería estuvo precedido por insistentes mensajes, desde las filas de Merkel, para rebajar las expectativas disparadas sobre la ronda de encuentros concentrados en esta semana con Samarás. El portavoz de Merkel, Steffen Seibert, llevaba días insistiendo en que no deben esperarse "decisiones determinantes" en la cita entre ambos mandatarios, como tampoco de la que tendrá lugar mañana con Samarás. Una y otra vez, el ministro alemán de Finanzas y hombre fuerte del Gobierno de Merkel, Wolfgang Schäuble, ha sentenciado asimismo que la solución no es dar más tiempo a Grecia y menos aún empezar a pensar en un tercer paquete de rescate. Berlín se muestra inflexible, sin temor a que esto dañe su credibilidad a escala interna, puesto que este es el parecer mayoritariamente compartido por el ciudadano alemán. Samarás, por su parte, ha arropado su visita del viernes a la Cancillería de Merkel con una campaña de "galanteo" hacia el ciudadano alemán, como se la ha definido en ese país, tanto desde las páginas de la prensa más popular como de la denominada seria. El miércoles, el primer ministro griego afirmaba desde "Bild", el diario más leído de Europa, que lo único que quería era "algo de aire para respirar". Hoy reincidía comprometiéndose a "devolver a los alemanes su dinero", tanto desde ese popular periódico como en una entrevista similar en "Süddeutsche Zeitung". Alemania es el primer contribuyente al rescate griego, en tanto que primera potencia de la zona euro, del mismo modo que el rechazo del Bundesbank (banco central germano) a la compra masiva de deuda soberana puede tener su peso en la toma de decisiones del Banco Central Europeo (BCE). La campaña mediática de Samarás discurre en paralelo a las gestiones que, según medios alemanes, realiza el equipo de Hollande para dar con una fórmula que flexibilice el no categórico de Berlín a todo cambio sustancial en los compromisos adquiridos por Atenas. El término "cambio sustancial" es el que viene repitiéndose con más insistencia en la coalición de Merkel, sea por Schäuble -de la Unión Cristianodemócrata (CDU) de la canciller- o sus socios del Partido Liberal (FDP) -el titular de Exteriores, Guido Westerwelle y el de Economía, Philipp Rösler. Hasta ahora, el FDP ha asumido el papel de "duro" en la coalición, especialmente desde que Rösler afirmó, semanas atrás, que la posibilidad de que Grecia abandone el euro no asusta ya a nadie. La CDU de Merkel, en cambio, se reserva los pronunciamientos de compromiso inquebrantable con el euro, así como la consigna de que no habrá decisiones sobre Grecia hasta escuchar la evaluación de la troika (Comisión Europea, Fondo Monetario Internacional y BCE), en septiembre. EFE gc-jcb/acm

De cumpleaños

Hartz IV, la clau del miracle alemany

L'excanceller Schröder ‘celebra' a Grècia el naixement de la reforma laboral

17/08/12 02:00 - BERLÍN - Gemma C. Serra

A banda de rebaixar les prestacions, els canvis introduïen els ‘minijobs' o feines per 400 euros

Hi ha aniversaris que no convé celebrar a casa, perquè potser més que felicitacions hi haurà retrets. L'excanceller Gerard Schröder va permetre's ahir aparèixer en l'informatiu del matí de la televisió pública, la ARD, bronzejat al sol de Grècia com qualsevol alemany de vacances per la Mediterrània, per recordar les excel·lències de l'anomenat Hartz IV. És a dir, la fórmula dissenyada per l'aleshores cap de personal de Volkswagen, amic i assessor seu, Peter Hartz, per als anomenats aturats crònics, de llarga durada.
Tal dia com ahir, deu anys enrere, el 16 d'agost del 2002, Hartz va entregar al seu amic Schröder un plec de propostes, fonament de la reforma laboral que, com presumeix ara l'excanceller, van fer baixar les xifres de l'atur dels gairebé cinc milions de persones sense feina que hi havia el 2005 als actuals 2,8 milions.
Un miracle que el va apartar del poder tres anys després, per les retallades dràstiques als subsidis d'atur, però que ha permès en un temps gairebé rècord dotar Alemanya d'un mercat laboral que és l'enveja dels veïns. El 2002, quan Hartz li va entregar el seu plec, Schröder es proposava centrar la seva segona legislatura en el que va anomenar Agenda 2010. És a dir, un pla de reformes estructurals per aprimar el sistema social alemany.
Dos anys després, entrava en vigor la reforma laboral, que reduïa les prestacions de l'atur a un any –o any i mig, a partir dels 50 anys– i rebaixava també el que rebien els seus perceptors. Un cop passat aquest període, els aturats crònics passaven a la fórmula del Hartz IV. És a dir, una prestació de 376 euros, per als solters, complementada amb un seguit d'ajuts addicionals –persones al seu càrrec, lloguer de l'habitatge, etc.–. Tot això, sota condicions estrictes, inclosa la garantia que ni els perceptors d'aquest subsidi ni les persones amb qui conviuen tinguin altres ingressos fixos ni patrimoni. Del país dels subsidis gairebé il·limitats es va passar a uns Hartz IV sota mínims o el naixement d'una nova precarietat social.
Tot això, combinat amb l'explosió dels coneguts com minijobs, fórmula de feines per menys de 400 euros mensuals, sense càrregues socials i en jornada reduïda, que actualment practiquen uns set milions d'alemanys. La segona legislatura de Schröder va quedar interrompuda de manera prematura el 2005, quan va convocar eleccions anticipades. L'actual cancellera, Angela Merkel, va recollir-ne els fruits, tant de la convocatòria electoral com del miracle laboral alemany.

Siempre nos quedará el 0,3 alemán

 

Alemanya defensa (encara) el seu 0,3% el segon trimestre

Gemma C. Serra

 

Massa baix per a Alemanya; prou bo, comparat amb la resta de la UE. Aquesta era la lectura del 0,3% de creixement del PIB registrat per Alemanya en el segon trimestre de l'any. Un percentatge que reforça les pors a un contagi, però que permet al govern d'Angela Merkel defensar la imatge de solidesa enmig del context de recessió.

Efecte contagi

El primer trimestre de l'any el creixement del PIB se situava encara en el 0,5%. I ja aleshores es va interpretar com l'efecte de la crisi persistent dels socis de la UE, primer client de les exportacions alemanyes.

Entorns difícils

La desacceleració és el resultat dels “difícils entorns” amb què es topa Alemanya, deia el ministre d'Economia, Philipp Rösler. La interpretació que Alemanya també té els seus límits és la més comuna i, indirectament, la del govern de Merkel. Es creu que, si se li demana massa “solidaritat”, Alemanya pot acabar encallada. I, tot i que continua el risc d'un nou refredament, el govern manté el 0,7% de creixement del PIB per aquest any. Poc, per ser locomotora europea, però suficient, havent vist com estan els socis.

Darrera actualització ( Dimecres, 15 d'agost del 2012 02:00 )

Vuelta al cole

Merkel retoma las riendas en pleno debate sobre el futuro de la UE

Gemma Casadevall

Berlín, 12 ago (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, retoma este lunes las riendas, tras sus vacaciones, en medio del debate sobre la posibilidad de someter a referéndum el futuro de la UE y la realidad de una zona euro que reclama acciones rápidas.

Los socios de coalición de Merkel, liberales y socialcristianos bávaros, asumieron estos días como propia la propuesta nacida de la oposición socialdemócrata de someter al ciudadano un cambio de rumbo en la política europea, como preámbulo al regreso de "la jefa".

Bajo el término algo inconcreto del "futuro de la UE" están los eurobonos o cualquier mecanismo que implique una colectivización de la deuda de la zona euro, que hasta ahora rechazaban tanto las filas de Merkel como la oposición socialdemócrata.

El líder del Partido Socialdemócrata (SPD), Sigmar Gabriel, abrió el debate, la semana pasada, al apostar por una "responsabilidad compartida" sobre la deuda y apremiar al gobierno a dar un vuelco a la, a su juicio, "fracasada" estrategia europea del Ejecutivo.

Gabriel formulaba además la necesidad de convocar un referéndum, puesto que ello implicaría cambios fundamentales tanto a escala europea como alemana, además de una cesión de soberanía nacional.

Lejos de rechazar la propuesta de la oposición, tanto el líder de la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, como el ministro de Exteriores, Guido Westerwelle, del Partido Liberal (FDP), se pronunciaron a favor de pedir el respaldo ciudadano.

Una estrategia que puede parecer meramente dilatoria, visto que más de la mitad de los ciudadanos rechaza todo mecanismo que implique colectivizar la deuda -un 52 %, según una encuesta difundida el sábado por el semanario "Focus"- y con aires de desafío pre-electoral, ante las generales de 2013.

El propio Gabriel tomó por sorpresa a los suyos con la propuesta, a la que se añadieron a posteri sus dos rivales internos -el exministro de Exteriores y ahora jefe del grupo parlamentario, Frank Walter Steimeier, más el extitular de Finanzas, Peer Steinbrück-.

A diferencia de las filas de Merkel, donde no hay dudas respecto al liderazgo de la canciller, el SPD no ha definido quién será su candidato y hay un pulso latente entre tres virtuales aspirantes -Gabriel, Steinbrück o Steinmeier-.

Las generales de 2013 quedan aparentemente lejos -se estima que se celebrarán en septiembre-, pero a efectos de política interna alemana el regreso de Merkel tiene aires de entrada en pre-campaña.

Antes de enfrascarse en ese cometido, la canciller tiene ante sí varias pruebas de fuego sucesivas, y más inminentes que un eventual referéndum, en las que está en juego el futuro de la zona euro.

Sus vacaciones arrancaron, como todos los años, de la apertura de la temporada del Festival de Ópera de Bayreuth (en Baviera), el 25 de julio, a lo que siguieron dos semanas de caminatas por el Tirol y unos días en su casa de campo de la región donde creció, en el este.

En cada uno de esos destinos vacacionales siguió Merkel en modo "mando a distancia", como mostró el comunicado con el presidente francés, François Hollande, dos días después de la gala en Bayreuth, comprometiéndose a hacer "todo" en defensa de la zona euro.

La estabilidad del euro no está únicamente supeditado a las decisiones del BCE para la reactivación o no de la compra de deuda, italiana o española, o a las del gobierno de Madrid respecto a las ayudas europeas, así como al dictamen de la "troika" -BCE, Fondo Monetario Internacional (FMI) y Comisión Europea (CE)- sobre Grecia.

El 12 de septiembre debe pronunciarse el Tribunal Constitucional alemán contra el Pacto Fiscal y el Mecanismo de Estabilización Europeo (MEDE), que pasaron la ratificación parlamentaria por amplia mayoría, pero quedaron en suspenso.

El presidente alemán, el independiente Joachim Gauck, no estampó su firma sobre el paquete, a la espera de su sentencia sobre las demandas presentadas por grupos minoritarios -La Izquierda- o incluso por un diputado aislado, Peter Gauweiler, de la CSU.

Por encima de debates sobre el referéndum, a medio o largo plazo, o cambios de postura en las filas de Merkel, el MEDE seguirá hasta entonces en suspenso, pendiente exclusivamente de los jueces del TC. EFE

gc/pam

El que corta el bacalao

 

El Bundesbank limita Mario Draghi

 

El banc central alemany fa valer el seu pes i situa l'Estat espanyol a un pas del rescat

 

05/08/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

 

Després del Consellde dijous passat, sembla clar que el BCE només actuarà en situacions extremes

A la decepció general de dijous per les promeses a mitjan termini de Mario Draghi hi va seguir ahir la reflexió alemanya: cap problema, el president del Banc Central Europeu (BCE) ha seguit la consigna del Bundesbank, no hi haurà pluja de liquiditat sense condicions ni salvament si l'Estat espanyol no demana el rescat. A Berlín van fer aquesta lectura tant els analistes com el govern, expressada per boca del seu ministre d'Economia, el liberal Philipp Rösler, de cop encantat amb les paraules de Draghi, i del seu company de partit i ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle. Tant el diari progressista Süddeustche Zeitung com el conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung destacaven la victòria de Jens Weidmann, president del Bundesbank, després d'una sessió del Consell Executiu del BCE en què van quedar palesos els límits de Draghi; o bé la revifalla del banc central alemany, que va recordar qui mana en la moneda única.

Què té, la Reserva Federal dels EUA, que no tingui el BCE? Al banc emissor nord-americà els costa poc posar en marxa la impressora del diner, el sistema més tradicional per sostenir l'economia quan els mercats pressionen. El BCE intervé en condicions extremes. És a dir, com ha fet altre cop amb Grècia, que ha salvat de la insolvència –segons el diari Die Welt d'ahir– en alleugerir-los les condicions per obtenir fins a 4.000 milions d'euros. El mateix Consell que dijous condemnava l'Estat espanyol al rescat va articular aquesta mesura especial per a Grècia, on no poden esperar fins a setembre.

Actuar in extremis és la consigna del BCE, l'única funció del qual és vigilar per l'estabilitat dels preus i no pel creixement econòmic, com ho fa la Reserva Federal. El BCE no està vinculat a cap estat, legislació ni govern, sinó a 17 estats, 17 legislacions i 17 governs. La veu dominant és l'alemanya, però no és l'única, ja que en un moment donat pot sortir, posem per cas, el Luxemburg del cap de l'Eurogrup, Jean Claude Junker, aturant el diktat d'Angela Merkel.

Els jutges de Karlsruhe

Draghi tornarà a activar la compra de deute en massa, però amb condicions estrictes, és a dir, quan l'Esta espanyol faci el que Alemanya ha exigit a Luis de Guindos cada cop que ha viatjat a Frankfurt o Berlín: que demani el rescat. I, com que això no pot passar fins a setembre, perquè totes dues parts en volen estudiar la lletra petita, hi haurà temps per saber si el Mede o fons de rescat permanent ha superat les demandes pendents al Tribunal Constitucional alemany. Els jutges de la ciutat de Karlsruhe tenen les claus perquè entri en vigor aquest mecanisme, empantanat en un grapat de demandes de grups minoritaris o un sol diputat, com el bavarès Peter Gauweiler, un dels clients més fidels del Constitucional alemany. En definitiva, és tot un exemple del que costa tirar endavant res a la zona euro dels disset països, cadascun amb les seves guerres de guerrilles.

Parole, parole, parole

El BCE torna a decebre

Draghi descarta la compra directa de bons i insta l'Estat espanyol a demanar ajut a través del fons de rescat

03/08/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Mario Draghi va decebre ahir els qui s'havien pres el seu compromís de fer “tot el que calgui per preservar l'euro” com un anunci d'injeccions de liquiditat. I va fer que se sentissin ratificats, per contra, tots aquells que advertien que no hi haurà compra massiva de deute, ni espanyol ni italià, mentre Alemanya digui “nein”.
La cara del president del BCE, en la conferència de premsa de Frankfurt anunciada com a clau, era una mena d'abans i després respecte a la mostrada a Londres, set dies abans. Del punt arrogant d'aleshores –“farem el que calgui i, cregui'm, serà suficient”– havia passat al realisme compungit, després del consell executiu del BCE en què, segons va admetre, va guanyar la pressió de “certs països”. És a dir, el Bundesbank, com a braç monetari del govern d'Angela Merkel.
“Els interessos que pesen sobre el deute sobirà d'alguns països no són acceptables”, va reconèixer. “L'euro és irreversible”, hi va afegir per si algú començava a pensar el contrari. Ara bé, la solució trigarà “unes setmanes”, fins que el BCE dissenyi els mecanismes pertinents.
Dit d'una altra manera, cap reactivació immediata del programa de compra de deute del BCE. I, d'altra banda, cap expectativa de què el BCE financi el fons de rescat permanent (Mede), ni encara menys que se'l doti d'una llicència bancària que augmenti els seus recursos actuals de mig bilió d'euros. La norma no ho permet, va insistir Draghi, per afegir que qualsevol mesura “no convencional” s'ha de cenyir estrictament a les condicions previstes.
El Mede, ara per ara, ni tan sols no ha entrat en acció i és competència dels estats posar-lo en marxa, no del BCE, va explicar Draghi, que malgrat això va instar els governs a accelerar aquest procés. I, en aquest punt, el president del BCE va afirmar que, si algun estat –com podria ser l'espanyol– necessita ajuda en forma de compra de bons per alleugerir la pressió sobre el deute, pot demanar-la, però a través del fons de rescat. “Cap país ho ha fet fins ara”, va subratllar. En definitiva, ahir les paraules de Draghi semblaven dictades des del Bundesbank.

Les mirades es dirigeixen ara al Tribunal Constitucional alemany

 

G.C.S

Les Parole del president del BCE van desfermar una altra caiguda de l'euro davant el dòlar –1,2155, en el tancament de Frankfurt– i de les borses de la zona euro, especialment l'espanyola i la italiana. Mario Draghi va ensorrar les expectatives i el resultat immediat va ser l'esperat.

Els laments dels mercats, així com els neguits dels països que estan contra les cordes, s'estavellen contra les vacances d'un gremi insalvable: el Tribunal Constitucional alemany. Allà van anar a parar una colla de demandes –del grup parlamentari l'Esquerra, el diputat bavarès Peter Gauweiler i un col·lectiu entorn de l'exministra de Justícia Herta Daubler Gmelin– contra el pacte fiscal i el fons de rescat (Mede). Dos projectes aprovats pel Parlament alemany però que el president Joachim Gauck no signarà fins que tingui el llum verd dels jutges.

Sense sentència no hi ha firma i sense firma no pot entrar en vigor, per més que a Brussel·les es parli del Mede com un caixer automàtic llest per actuar. La cita per al Constitucional és el 12 de setembre.

Dos expertos, diez opiniones

Els experts i les seves pors

Acadèmics i gurus econòmics recorden a Alemanya els riscos que corre si nega suport al sud

G.C.S

De cop, els experts donen la raó al govern. És cert que la força d'Alemanya no és il·limitada, com fa un mes va dir la cancellera Angela Merkel, també amb relació a les seves capacitats d'acció i d'insistir en el seu no als eurobons. I és cert que la crisi persistent d'Europa posa en perill el seu factor estabilitzador tradicional, l'economia alemanya, que depèn de la bona salut de la resta. Per ara, Merkel, això últims, no ho ha dit, però al darrere dels pronunciaments conjunts amb Francois Hollande de fer tot el que calgui per salvar l'euro hi ha un missatge subliminar en aquest sentit.
Alemanya i les seves exportacions han estat les grans guanyadores de la implantació de la zona euro, com repeteix tota la classe política del país amb responsabilitat de govern, actual o passada. Però amb la seva força no n'hi ha prou.
“Europa s'apropa a una catàstrofe de dimensions imprevisibles”, afirmaven 17 experts europeus, entre el quals hi ha Lars Feld, un dels anomenats “cinc savis” que assessoren el govern de Merkel, en un document difós divendres passat. Un altre expert, Kai Carstensen, de l'institut econòmic IFO, considerat un referent pel que fa a les anàlisis conjunturals, calculava en 770.000 milions d'euros els costos que per a Alemanya, en el pitjor dels casos, poden comportar les aportacions a les mesures i fons de rescat europeus, a més de la contribució pròpia al BCE. De cop, a Alemanya s'ha començat a parlar seriosament d'un possible efecte dominó, mentre el Bundesbank trencava la disciplina no escrita de donar suport a les decisions del BCE.

Ara que, finalment, Mario Draghi s'havia dignat a parlar de reprendre el programa de compra de deute, resulta que el Bundesbank adverteix que, amb això, es “malcrien” els estats amb problemes. Quan es troben dos experts, apareixen deu opinions, totes molt fonamentades i creïbles, acostumen a dir a Alemanya. És un mica com el que passa quan es demana una segona opinió a un metge, que en comptes d'aclarir-nos res, ens provoca més confusió.
La confrontació de parers sobre com cal actuar davant la crisi de la zona euro, de si excloure Grècia del club, de si enviar l'Estat espanyol al rescat global i de si cal activar l'aparell comprador de deute del BCE, ha adoptat un format de disciplina olímpica entre els “entesos” i la cúpula financera.
El BCE havia estat comprant deute problemàtic des del maig de 2010 i per uns 210.000 milions d'euros, segons les dades oficials. És a dir, no es tracta d'una operativitat anòmala ni contrària als estatuts de la casa, por molt que des del mes de març passat s'hagués interromput el programa de facto.
Draghi, com el govern alemany, s'havia atrinxerat en la consigna que aquesta no és la feina del BCE. El canvi de postura del president del BCE respon, en opinió dels experts de l'IFO i del “savi”, a la por que Alemanya no pugui assumir, efectivament, el pes de tot plegat.
Està a les portes de la recessió, Alemanya? Per als experts, no. De moment, només es percep un afebliment o una pèrdua de dinamisme en el creixement. Amb unes estimacions de creixement del PIB d'enguany del 0,6 %, el marge per passar d'afebliment a encongiment, però, és prou petit.

El resfriadito de todos los veranos

La locomotora es contagia

Gemma C. Serra

Als alemanys els agraden les teories de la conspiració, escrivia fa uns dies el diari Süddeutsche Zeitung, en relació amb la predegradació de Moody's pel que fa al deute alemany, i recordant que les grans agències de qualificació que tant d'enrenou provoquen enmig de la crisi de la zona euro han ignorat fins ara les evolucions negatives dels EUA i el Japó.
Una d'aquestes teories de la conspiració especialment populars és la que diu que les agències nord-americanes volen ensorrar l'euro, gràcies a l'arma gens secreta de les sentències sobre la solvència. Alemanya ha defensat, fins ara, la triple A o màxima nota, que li permet, entre altres coses, recapitalitzar-se amb interessos negatius, neutres o mínims, mentre Espanya es dispara per damunt del 7% en els bons a deu anys.
Tres cops de Moody's en una mateixa setmana han reactivat la teoria de la conspiració. Primer, col·locant al deute alemany –i luxemburguès i holandès– l'afegitó de “perspectives negatives”, mantenint les tres A. Després, revisant a la baixa la nota de sis dels setze lands –inclosos els dos models de prosperitat, Baviera i Baden-Württemberg, on tenen les seves seus els principals consorcis del país–. I, finalment, “advertint” també de l'evolució negativa disset bancs alemanys.

Tres dies, tres avisos

Tres avisos en tres dies, derivats, en primera línia, de la forta vinculació del sistema banquer europeu. És a dir, si la banca espanyola està afectada de la sobredosi monumental d'actius tòxics, l'alemanya no en pot quedar al marge. La banca alemanya és, després de la francesa, el segon creditor d'Espanya, segons s'ha insistit en els darrers dies per justificar la necessitat d'aprovar un rescat bancari en què Alemanya haurà de respondre de gairebé una tercera part dels fins a 100.000 milions d'euros. Tot això, sense entrar en la hipòtesi del rescat global de 300.000 milions que es manega aquests dies.
Estem parlant de conspiració transatlàntica contra l'euro, la moneda amb menys de vint anys d'història, nascuda per trasbalsar l'hegemonia del dòlar? O d'una evolució negativa lògica, en un context de terratrèmols persistents en què cada economia està amenaçada de contagi, sigui qui sigui el soci que s'ha refredat? És a dir, tant és que sigui una economia petita com la grega, o la quarta de la zona euro, com l'espanyola, o pitjor encara, la italiana.
La zona euro no va organitzar un pla de vacunació efectiu per a la moneda única, com faria qualsevol bon pare amb un nadó. De la por del contagi s'ha passat als primers símptomes i aquests es reflecteixen de cop en les xifres macroeconòmiques.
El Ministeri de Finances admetia aquesta setmana un “refredament” econòmic: el segon trimestre de l'any, el PIB alemany va créixer només un 0,5% i el percentatge per a tot l'any s'ha corregit a la baixa i queda en un 0,6%.
Les exportacions alemanyes, motor tradicional de la locomotora, han perdut força i es tem fins i tot una caiguda en picat, ja que el seu primer client són els socis de la zona euro, que representen un 53% del total. Si l'economia dels socis s'enfonsa, baixen les exportacions. Alemanya ha accelerat la recerca de nous mercats a l'Àsia, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, però els resultats seran a mitjà i a llarg termini.

També pateixen

Mentre la macroeconomia comença a tastar la crisi, el ciutadà fa temps que ha deixat de sentir-se part de la primera potència. Darrere del miracle del bon funcionament del mercat laboral alemany hi ha molta lletra petita que explica com es va reduir el nombre de cinc milions d'aturats del 2005 –última etapa del govern socialdemòcrata-verd, de Gerhard Schröder– fins als tres milions actuals.

La reforma del mercat laboral empresa per Schröder, en format de retallades semblants a les que ara aplica el govern espanyol, ha donat com a resultat una nova precarietat. Un 11% de la població activa treballen per menys del que es considera sou mínim –8,5 euros l'hora– i uns set milions de treballadors perceben menys de 400 euros al mes. La quantitat de minifeines s'ha disparat en els últims deu anys. La propera generació de jubilats ja no serà la dels vellets al sol d'Alacant, sinó la dels pensionistes de rendes baixíssimes, perquè la minifeina vol dir, a més, cotitzar sota mínims al sistema de Seguretat Social.

BCE: definint el full de ruta

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, es reunirà en els pròxims dies amb el seu homòleg del Bundesbank, Jens Weidmann, per concretar els plans de compra de bons per part de l'eurobanc. Referint-se a aquesta compra, el ministre d'Economia alemany, Philip Roesler, va advertir que el BCE no ha d'intervenir en el finançament dels estats membres com a “solució permanent”. Però potser el camí serà un altre. Segons va publicar ahir el diari Süddeutsche Zeitung, el que farà el BCE serà comprar deute espanyol a través d'institucions financeres i a altres inversors per pressionar a la baixa els tipus d'interès dels bons. Mentrestant, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, indicava la “profunda inseguretat” dels inversors com a causa de l'interès pràcticament nul dels bons alemanys en els mercats.

Crisis? qué crisis?

Bayreuth busca al nuevo Rey Loco

Gemma Casadevall

Berlín, 27 jul (EFE).- El Festival de Ópera de Bayreuth busca un nuevo Luis II de Baviera, el "rey Loco", para poner al día el teatro fundado por Richard Wagner gracias su incondicional mecenas, algo ahora en vías de extinción incluso en el próspero land bávaro.
El teatro sobre la Verde Colina de la ciudad bávara necesita más que una capa de pintura ante la cita de 2013, en que coincidirán el 200 aniversario del nacimiento del compositor (Leipzig, mayo de 1813) y el 130 de su muerte (Venecia, febrero de 1883).
Para el doble aniversario se anuncia un nuevo "Anillo del Nibelungo", con escenografía del provocador Frank Castorf. La confluencia entre el factor efemérico y el estreno de la tetralogía promete la máxima expectación entre el exigente mundo wagneriano.
A las codirectoras del festival y biznietas del compositor, Katharina y Eva Wagner-Pasquier, les corresponde encontrar un mecenas tan incondicional como lo fue Luis II con su bisabuelo, en unos tiempos difíciles para la filantropía, también en la Baviera donde tienen su sede importantes consorcios alemanes.
El festival tiene listas de espera de "hasta seis años" por cada una de las 1.974 plazas del teatro, a lo largo de las 30 galas que integran cada temporada -del 25 de julio al 28 de agosto, este año-, según concretó a EFE su jefe de prensa, Peter Emmerich.
Un buen balance, pero indicativo de un retroceso, puesto que hasta hace apenas un par de años la legendaria lista de espera era de una década y por entonces no se había apeado del listado de patrocinadores, por ejemplo, el grupo Siemens.

 

La retirada del gigante de la electrónica obligó a Bayreuth a suprimir uno de los apartados más populares del programa: la transmisión, un fin de semana de agosto, de una gala del festival a una explanada de la ciudad, que se convertía en multitudinario pícnic.
Asimismo desaparecieron las dos galas que desde los cincuenta "cedía" el festival al mundo sindical, de manera que las codiciadas butacas se llenaban de invitados de la Confederación de Sindicatos Alemanes.
Bayreuth necesita incrementar la venta real de entradas -actualmente, un 67 %, según Emmerich- y reducir el cómputo de invitados.
El festival debe rendir cuentas a sus donantes públicos -la administración federal, el land de Baviera y la ciudad de Bayreuth-, así como a la Sociedad de Amigos de Bayreuth, que exigen mayor transparencia financiera a las hermanas Wagner.
Para asumir la reforma del teatro se precisan 50 millones de euros, según estimaciones del festival, tanto para la renovación interior como de nuevos escenarios para los ensayos de las diversas producciones, ya que actualmente la orquesta se ve obligada a hacerlo, en ocasiones, en el restaurante adyacente al teatro.
Richard Wagner erigió el teatro ideal para sus óperas sobre la Verde Colina porque la ciudad le donó ese terreno rodeado de jardines, espacio ideal para convertir los entreactos -de una hora- en amables paseos o en meriendas sobre la hierba, y porque Luis II le apoyó financieramente cada vez que el compositor reclamó ayuda.
Fue así como Wagner logró colocar la piedra fundacional de su teatro en 1872 e inauguró el primer festival en 1876.
El viejo teatro ha vivido varias reformas -hasta hace unos años, ese público que espera hasta diez años por una entrada se sentaba en las mismas butacas de madera en que lo hizo Luis II-.
Han sido reformas epidérmicas, en el escenario o la fachada, pero se ha mantenido el esquema original de representar en exclusiva las óperas de Wagner y de abrir apenas cinco semanas al año, en verano.
A Eva y Katharina Wagner, sucesoras de su padre y patriarca Wolfgang, fallecido en 2010, les corresponde decidir si amplían el esquema y, con ello, las posibilidades de ingresos de taquilla, o si siguen buscando a un "rey loco", dispuesto a defender el Bayreuth más fiel a sus orígenes. EFE
gc/jpm/cr
(vídeo)

Wagner para nenes

Gemma Casadevall

Bayreuth (Alemania), 26 jul (EFE).- El Festival de Ópera de Bayreuth (Baviera), con listas de espera de diez años para cada una de sus localidades, recluta a los wagnerianos del futuro y ofrece en su edición de este año una versión de "Maestros Cantores de Núremberg" adaptada a los niños.
El coro de la más popular pieza de Richard Wagner lo integran dieciséis chicos de 7 a 12 años, que entonan la complicada pieza entre solistas adultos. De edades parecidas son el aproximadamente centenar de muchachos que siguen la actuación.
A cada uno se le ha entregado un programa donde se les explica la trama con dibujos, textos fáciles y hasta un modelo recortable, con una vela de papel dentro, de acuerdo al modelo que exhibirán sobre el escenario los actores.
El vestuario se decidió por concurso entre alumnos de diversas escuelas, sobre cuyos diseños elabora Eva-María Weiss, directora escénica, su concepto final.
"Son niños de todo el país, no sólo de Bayreuth. Vienen con sus padres o con sus compañeros de escuela y sus maestros. Y cada año tenemos más demanda", explicó a EFE Weiss, sobre los resultados de la iniciativa "Richard Wagner para niños", tras cuatro temporadas.
En las diez sesiones previstas para esta temporada se representará solo esta ópera,"Los Maestros Cantores", la "más popular" entre las obras de Wagner, apunta Weiss.
Los "Maestros" fue asimismo la ópera preferida por Adolf Hitler, que en los años en que señoreó por el festival -o sea, la etapa bajo la dirección de Winifred Wagner, nuera del compositor y adoradora del "Führer"- recompensaba con entradas a esa pieza a heridos de guerra y oficiales.
"Otros años representamos piezas más complejas", como "Tannhäuser" o incluso la tetralogía del "Anillo del Nibelungo", defiende Weiss respecto a la selección de las obras, que corre a cargo de Katharina Wagner, biznieta del compositor y co-directora del festival con Eva Wagner-Pasquier, su hermana.
"Por supuesto, trabajamos siempre con versiones adaptadas. Mezclamos música con texto hablado, donde los propios solistas explican lo más complejo", continúa la directora de escénica, quien añade que a veces los escolares entienden "mucho mejor" que algunos adultos".
Un reparto de solistas encabezados por Martin Snell y Jukka Rasilainen -el jinete y el zapatero que se disputan a Eva- y Christiane Kohl -la chica- escenifican, con trajes de vivos colores, la trama, mientras Hartmut Keil dirige a su orquesta, por supuesto en formato reducido.
La representación se lleva a cabo en uno de los escenarios para los ensayos de las óperas de la temporada, vecino al teatro que mandó construir Richard Wagner sobre la Verde Colina de Bayreuth y donde en 1876 se abrió el primer festival.
Los niños no pagan entrada, el adulto que le acompaña paga 10 euros (o 20, en el caso de un segundo acompañante) y, como en el Festival Richard Wagner "oficial", la más elitista cita de los wagnerianos de todo el mundo, la totalidad de las localidades para la temporada están agotadas.
"Es mi segundo año aquí. Claro que entiendo todo lo que pasa en las obras de Wagner. ¿Por qué no iba a entenderlo?", defiende Markus, escolar de Fráncfort, que dice no precisar de "acompañante o guía adulto".
"Mis padres van hoy a 'Tannhäuser'. Me dejan a la puerta del teatro y se van de compras porque olvidaron algo en casa y lo necesitan para estar guapos por la noche", añade, mientras el equipo de Weiss le agrupa con otros chicos de su edad, éstos sí acompañados. EFE
gc/egw/me
(vídeo)