lunes, 20 de marzo de 2017

Conteo a mano y sin complejos

Bildergebnis für noticias electorales         El lápiz rojo holandés

Un apoyo fake


L'SPD empeny Schulz amb un suport històric del 100%



605 sís de 605 vots vàlids. Aquest és el resultat que va obtenir l'expresident del Parlament Europeu Martin Schulz en el congrés del Partit Socialdemòcrata (SPD), convocat per elegir-lo com a líder de la formació i, per tant, com a rival d'Angela Merkel en les eleccions generals del 24 de setembre.

Un 100% de suport que trenca els rècords dels líders més històrics, Kurt Schumacher (99,7%) i Willy Brandt (99,4%), i que sobretot esmicola el del seu antecessor, Sigmar Gabriel (74,3%), actual ministre d'Afers Estrangers.

Aquest percentatge reflecteix l'embranzida que ha agafat l'SPD des que, a principis d'any, Gabriel va renunciar a ser el candidat en favor de Schulz. S'ha disparat en els sondejos i ha passat de pronòstics que el castigaven a un enfonsament històric –amb un 22%– a situar-se entre un 31% i un 32%, empatat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la seva aliada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). El primer test serà diumenge vinent, en les eleccions regionals al Saarland (oest), fins ara governat per la CDU. Els sondejos auguren un empat.

El 100% aconseguit per Schulz reflecteix l'esperit de lluita de l'SPD. Merkel va ser ratificada com a presidenta de la CDU el desembre passat amb un 89,5%. L'elecció va tenir lloc en un congrés molt tens, marcat pels atacs al seu lideratge i les exigències de la CSU de limitar l'acollida de refugiats.

A Schulz, que no ha ocupat càrrecs rellevants a Alemanya, l'SPD li va donar el suport unànime en un congrés de menys de quatre hores, entre salutacions i discursos, però sense debat sobre continguts.

“Qui parla de premsa mentidera colpeja la democràcia, ja sigui [Donald] Trump o Pegida”, va proclamar Schulz davant les bases, en al·lusió als atacs als mitjans de comunicació del president dels Estats Units i del moviment islamòfob alemany. L'elecció de Schulz va tenir lloc enmig de la mala impressió que va causar a Alemanya la rebuda de Trump a Merkel a la Casa Blanca, a qui no va voler ni estrènyer la mà. Però també enmig de l'alleujament per la derrota de l'ultradretà Geert Wilders en les eleccions de la setmana passada a Holanda.

Els comicis al país veí van ratificar el liberal Mark Rutte com a cap de govern i van enfonsar la socialdemocràcia local –ha perdut 29 dels 38 escons que tenia–. A l'altre partit germà veí, els socialistes francesos de Benoît Hamon, se li augura un naufragi semblant. “Imaginem-nos Schulz com a canceller a Alemanya i [Emmanuel] Macron com a president francès”, va dir Gabriel, decidit a fer campanya per l'independent francès i no pel socialista Hamon.

jueves, 16 de marzo de 2017

Rutte, el héroe

Holanda conté els ultres

Tras la tormenta, Trump



Merkel va al encuentro de Trump, con Europa algo más calmada

Gemma Casadevall

Berlín, 16 mar (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, mantendrá mañana su postergado primer encuentro con el presidente de EEUU, Donald Trump, una cita prevista para el pasado martes y que se produce con una Europa aliviada por la derrota de la ultraderecha holandesa. 
La tormenta de nieve en la costa este estadounidense obligó a Merkel y a su delegación a bajarse el pasado lunes del avión, a punto ya de despegar de Berlín hacia Washington, y lo que entonces fue un contratiempo tiene ahora su lado favorable para la canciller. 
La líder alemana quiere trasladar a Trump la "significación central" que para Berlín tiene la UE, y que el partido liberal VVD del primer ministro Mark Rutte haya sido el más votado en Holanda es un "resultado proeuropeo", destacó Merkel tras conocer los resultados en el país vecino. 
La victoria de Rutte disipa el peligro del "nexit" -versión neerlandesa del "brexit"- al que aspira el ultraderechista y xenófobo Geert Wilders y eso es una buena noticia para Merkel ante su entrevista con Trump, envuelta en gran expectación. 
Será un primer contacto personal y, según han avanzado fuentes gubernamentales, la canciller pretende hacer valer el peso económico de Alemania para Estados Unidos. 
En vísperas de importantes cumbres internacionales -en mayo la OTAN en Bruselas y el G7 en Italia y en julio el G20 en Alemania-, no deben esperarse de la reunión revelaciones en cuanto a contenidos. 
Merkel destacó ya el lunes la importancia de "hablar con el otro, no sobre el otro" y de "entablar un diálogo directo", tras varios contactos telefónicos mantenidos con Trump. 
Su visita comenzará con un encuentro a solas, luego habrá otra reunión con inversores y empresarios y después una conferencia de prensa que dará ocasión de ver juntos a dos líderes de personalidad diametralmente distinta. 
Merkel, acompañada en el viaje de representantes de algunas de las principales grupos empresariales alemanes, tiene intención de defender los intereses de los inversores germanos en EEUU y dejar claro su rechazo a cualquier trato discriminatorio para sus empresas. 
En opinión de Berlín, la relevancia de las actividades de sus empresas en la economía estadounidenses puede ser de hecho un factor positivo para encaminar la relación bilateral con la administración Trump. 
Las inversiones directas de Alemania en Estados Unidos ascienden a 224.000 millones de euros y de las empresas alemanas dependen en ese país 240.000 puestos de trabajo. 
Al margen de la economía, y salvo sorpresas, no está previsto que Merkel entre en asuntos como la política migratoria de Trump y el muro fronterizo con México, dos cuestiones que, destacaron las fuentes del Ejecutivo alemán, son un "asunto interno" de EEUU. 
La canciller no dudó en criticar el primer decreto con el que la administración de Trump quería vetar la entrada en el país de refugiados y de ciudadanos de varios países de mayoría musulmana. 
Ahora llegará a Washington mientras la Casa Blanca digiere el segundo revés judicial en este tema, después de que un juez federal bloqueara su segundo decreto. 
La agenda de temas de la reunión incluye desde la guerra en Siria y el conflicto en Ucrania -incluidas las sanciones contra Rusia a raíz de la anexión de Crimea-, a Libia y la situación en Oriente Medio. 
El futuro de la OTAN también estará previsiblemente sobre la mesa, tras las reiteradas reclamaciones de EEUU a sus aliados para que inviertan más en defensa. 
Merkel, quien ya ante el presidente Barack Obama había expresado su voluntad de atender a esas reclamaciones, aunque sin sujetarse a cifras concretas, podrá presentar a Trump la subida de esa partida en el borrador de los presupuestos alemanes para 2018. 
El gasto militar alcanzará el 1,23 % del PIB, lejos todavía del 2 % comprometido, pero, según destacó ayer el ministro de Finanzas, Wolfgang Schäuble, al presentar las cuentas, la clave es el "mensaje" que se envía con esta subida y no tanto "la cifra concreta detrás de la coma". EFE 
gc-nl/ig


miércoles, 15 de marzo de 2017

Otra jornada clave

Europa, pendent d'Holanda

martes, 14 de marzo de 2017

Geert o el alumno ejemplar de Merkel



Rutte vol que Holanda lideri el no al populisme


GEMMA C.SERRA - BERLÍN

Un cap del govern, el liberal Mark Rutte, demanant als seus conciutadans ser els primers a dir no, des del cor d'Europa, al populisme dretà; l'islamòfob Geert Wilders, aprofitant la crisi oberta amb Turquia, arran de la prohibició de fer mítings a Holanda, per insistir que l'única solució davant “gent com Erdogan” és “tancar les fronteres”. De rerefons, Erdogan amenaçant d'imposar sancions a Holanda i de dur-la al Tribunal Europeu dels Drets Humans per la prohibició dels mítings.

Aquesta era la situació ahir, dos dies abans de les eleccions generals holandeses en un país que fins la setmana passada estava ja políticament prou dividit i on, de cop, s'ha entrat en un conflicte obert amb la Turquia presidencialista que vol Erdogan, per la via d'una reforma constitucional. Les eleccions holandeses es veien ja, dins i fora del país, com un sí o un no als populismes que representen Wilders, als Països Baixos, o Marine Le Pen, a França. Divendres passat, amb la prohibició de fer mítings al país –dins la campanya d'Erdogan per captar el vot de la immigració a la seva reforma–, va entrar un factor inesperat, de conseqüències difícils de preveure. Està clar que Erdogan n'és el guanyador, a escala de Turquia, ja que cada prohibició li serveix per endurir el to contra la “censura occidental”. A escala holandesa, sembla que la resposta contundent de Rutte, en no permetre aquests actes de campanya, ha estat encertada. Però potser no sigui suficient per frenar l'empenta islamòfoba, ara refermada per les imatges d'aldarulls com els protagonitzats ahir per seguidors d'Erdogan a Amsterdam, el cor de l'Holanda més tolerant i multicultural, de cop envaït per banderes turques.

A Holanda no hi ha lloc per a una “policia de l'Alcorà”, va dir ahir Wilders en l'únic debat televisiu amb Rutte. Cal vigilar “els musulmans residents a Holanda”, hi va afegir, mentre que Rutte apel·lava al seny i negava que el país estigui ja “islamitzat”. El cap de l'executiu va insistir, també, que mai no formarà una aliança de govern amb Wilders, mentre aquest reclamava l'expulsió “immediata” de l'ambaixador turc. Rutte, amb el seu característic posat calmat, li va respondre que frases com aquesta evidencien “la diferència entre governar o enviar una piulada”, en al·lusió a l'allau de missatges amb què Wilders inunda cada dia les xarxes (en part perquè ha restringit les aparicions públiques per motius de seguretat). El duel d'ahir s'havia concebut com un espai “a l'americana”, amb un moderador que semblava presentar un concurs televisiu i més públic present que a cap míting al carrer. El “problema turc” ho ha eclipsat tot, en un moment en què Wilders perdia pes als sondejos. El seu partit ja no s'entreveu com la força més votada, sinó empatat amb els liberals de Rutte o fins i tot per sota. Turquia és el factor clau en els comicis, per molt que el conflicte generat per la campanya d'Erdogan no és exclusiu d'Holanda. Merkel va donar tot el seu suport a Rutte i va desqualificar un cop més el terme “nazisme” que Erdogan aplica a tot Occident. “És indignant, sobretot tenint en compte que Holanda va patir l'ocupació nacionalsocialista”. Des d'Ankara, el líder turc va tornar a acusar la cancellera de “donar suport al terrorisme”.

lunes, 13 de marzo de 2017

Malos contra malisimos


Erdogan escampa el seu desafiament a tot Europa i l'acusa de nazisme




“Occident està mostrant el seu autèntic rostre. Creia que el nazisme s'havia acabat, però perviu”, va dir ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, després que el govern holandès prohibís un míting a Rotterdam del seu ministre d'Afers Estrangers, Mevlüt Cavusoglu, i expulsés la seva col·lega de Família, Fatma Betül Sayan Kaya. Holanda es comporta “com una república bananera”, hi va afegir en un discurs en què va prometre que els Països Baixos “pagaran el preu” de la prohibició.

Quan falten pocs dies per a les eleccions holandeses de dimecres, el govern del liberal Mark Rutte va voler regalar més arguments al xenòfob Geert Wilders, que practica una campanya per atiar la por de la islamització i aspira que el seu Partit de la Llibertat sigui el més votat. Ankara va encaixar la prohibició com un repte dies després que Alemanya impedís diversos mítings a favor de la reforma constitucional que ha de donar a Erdogan encara més poder.

Que França no s'hagi afegit a l'onada d'impediments als mítings turcs i n'autoritzés un a Metz, amb Cavusoglu, no calma Erdogan, que sembla que ha trobat l'empenta per reclutar més seguidors. Acusa Holanda de violar la Convenció de Viena –que regula els drets diplomàtics– i de practicar, com Alemanya, una campanya pel no a la reforma turca, que s'ha de sotmetre a referèndum a mitjan abril. Erdogan busca el sí entre els 1,4 milions de ciutadans d'origen turc amb dret a vot d'Alemanya i els 300.000 en la mateixa situació que viuen a Holanda. A més, vol dur la seva campanya a la resta de països europeus amb comunitat turca com ara Suècia, Bèlgica i Àustria.

Rutte va fer ahir equilibris per buscar la distensió. “Volem desaccelerar. Si Turquia persisteix, però, serem contundents”, va expressar el cap del govern holandès. “Mantenim les perspectives que Holanda no digui adeu al model de societat oberta i tolerant que sempre ha representat”, deia Annemarie Jorritsma, del partit de Rutte i ministra en diversos governs de coalició que va liderar Wim Kok, entre el 1994 i el 2002. Jorritsma admet que el fenomen Wilders és, en part, fruit de la mala gestió del paradigma de societat oberta. Wilders ha tret profit de les dues sacsejades que van suposar, el 2002 i el 2004, els assassinats del seu predecessor, Pim Fortuyn, i del cineasta Theo van Gogh.

Bandera turca al consolat holandès


La imatge d'un home plantant la bandera turca al consolat holandès d'Istanbul, dissabte, era exactament el que Geert Wilders necessitava per atiar la por d'un “tsunami islàmic”. I això és el que va passar, després de la prohibició del míting del cap de la diplomàcia turca a Rotterdam. La bandera va desaparèixer poc després, però la imatge va quedar a les xarxes socials. Erdogan té així el símbol a la resposta del que anomena la censura occidental. Mentrestant, a Holanda, Wilders apuntalava la necessitat de posar fi a l'islamisme en la recta final d'uns comicis que són un baròmetre per a la ultradreta europea. Holanda és la primera etapa. A la primavera hi ha les presidencials franceses, i al setembre, els comicis generals alemanys.

domingo, 12 de marzo de 2017

Erdogan le roba planos a Geert

Turquia escalfa la campanya holandesa


Erdogan busca el vot dels 300.000 turcs que viuen a Holanda


La campanya a la recerca del vot de la immigració turca que està fent el ministre d'Afers Estrangers de Turquia, Mevlüt Cavusoglu, va encaixar ahir a Holanda un revés encara més dramàtic que el viscut dies enrere a Alemanya. Si a Hamburg va acabar fent un discurs des del balcó de la residència del seu cònsol per falta d'autorització en un local adient, a Holanda no se'l va autoritzar ni tan sols a aterrar. El govern del liberal Mark Rutte va anar més lluny que el de la cancellera alemanya, la conservadora Angela Merkel. L'executiu dels Països Baixos va tallar el propòsit de portar a territori holandès la campanya del president turc, Recep Tayyip Erdogan, a favor del sí a la reforma constitucional destinada a convertir Turquia en una república presidencialista. És a dir, a augmentar encara més el poder del cap d'estat.

Holanda es comporta “com un reducte del nazisme”, va dir ahir Erdogan des de Turquia. “Els nostres conciutadans trencaran la vostra campanya a favor del no el 16 d'abril”, hi va afegir el president turc, amb referència al referèndum a què se sotmetrà aleshores la reforma constitucional a Turquia. Dies enrere, havia acusat Alemanya de “pràctiques nazis” arran de la desautorització dels mítings de diversos ministres turcs en algunes ciutats amb arguments com ara problemes de seguretat i falta de preparació. El govern de Merkel, oficialment, no hi va intervenir, i la cancellera fins i tot va explicar que no tenia intenció de fer valdre cap mena de prohibició general contra aquests mítings. Per Erdogan, la falta de seguretat i altres arguments que es van donar eren mers pretextos.

Però a Holanda la situació és més tensa que a Alemanya. Dimecres hi ha eleccions generals, amb l'islamòfob Geert Wilders gairebé empatat –segons els últims sondejos– amb el cap del govern, el liberal Mark Rutte. Fins fa dues setmanes, el líder de l'ultradretà Partit de la Llibertat (PVV) anava clarament al davant i es perfilava com la primera força, amb un 25% dels vots. De tota manera, no es considerava probable que acabés sent primer ministre, perquè, teòricament, cap altre partit donaria suport a una coalició liderada per un fanàtic com Wilders, que a més és seguidor del president dels EUA, Donald Trump. Malgrat tot, Wilders acarona una victòria moral.

En la recta final de la campanya de cara a les generals holandeses de dimecres, Geert Wilders ha perdut pistonada. Holanda, un dels països fundadors de la Unió Europea (UE), podria no donar la victòria moral a l'apòstol del Nexit, la versió neerlandesa del Brexit, i decantar-se per la continuïtat que simbolitza Rutte, independentment de qui sigui el seu soci de coalició.


Historial xenòfob


En aquesta situació, l'Haia ha optat per no arriscar-se a donar cabuda a un míting que Erdogan veu com una plataforma de la seva campanya, però que potser hauria afavorit el seu teòric màxim enemic, Wilders. El líder del PVV té un llarg recorregut pel que fa a atacs xenòfobs. No fa gaire, va instar a través de Twitter un diputat holandès d'origen turc a tornar “per sempre més al seu país”. I dimecres passat va encapçalar una manifestació davant l'ambaixada turca a l'Haia en protesta contra el propòsit d'Erdogan d'enviar els seus ministres a fer campanya a Holanda. També va convocar una altra marxa a Rotterdam en contra de la presència de Cavusoglu.

Oficialment, Erdogan busca el vot exterior dels 300.000 ciutadans d'origen turc d'Holanda amb dret a vot a Turquia. A Alemanya, en són 1,4 milions, menys de la meitat del total dels ciutadans d'origen turc. Amb tot, encara que els membres del govern turc no puguin pronunciar discursos, el seu missatge arriba clar i fort: Holanda i Alemanya, dos socis de l'OTAN com ho és Turquia, els censuren.

És evident que Erdogan sap que atiant l'enfrontament aconsegueix el màxim ressò. “Són pràctiques feixistes. No hi ha cap diferència entre el primer ministre holandès i Geert Wilders. L'un és liberal, l'altre és feixista”, afirmava Cavusoglu, que va advertir de possibles conseqüències dins l'OTAN.

Aquest no és el primer entrebanc entre Ankara i l'Haia, un dels membres de la UE més clarament en contra de Turquia. Amb la prohibició que el cap de la diplomàcia turca aterrés en territori holandès, Wilders es va quedar aquest cop sense poder posar el crit al cel contra un míting turc a Holanda, la nova expressió de l'islam que, segons ell, s'escampa pel món occidental.

Nova alarma a Alemanya

Un centre comercial d'Essen, amb 200 botigues i uns 60.000 visitants al dia, es va haver de mantenir tancat ahir per “indicis fonamentats” de plans gihadistes. L'alerta va anar seguida d'escorcolls i de dues detencions a la ciutat d'Oberhausen, a uns 40 quilòmetres d'Essen. Es va viure així una nova operació policial d'ampli espectre en un land, Renània del Nord-Westfàlia, a la capital del qual, Düsseldorf, es van viure hores de tensió dijous passat per l'atac d'un home amb una destral contra els viatgers de l'estació central.
Aquella va ser l'acció d'un desequilibrat, sense vincles terroristes, segons es va saber hores després. Tota la regió està considerada un bastió del gihadisme i en els últims temps hi han sovintejat les detencions i la desarticulació de plans d'atemptat presumptament imminents.
Els nervis estan a flor de pell a l'estat federat més poblat d'Alemanya, on el 14 de maig se celebren eleccions regionals, l'últim gran baròmetre abans de les generals del 24 de setembre. Aquest land és, a més d'un bastió gihadista, l'estat federat alemany amb els índexs més alts de pobresa i risc d'exclusió social (21%), superat només per la capital i ciutat estat de Berlín.

domingo, 5 de marzo de 2017

Con Frauke no alcanza


Els ultres perden empenta


sábado, 4 de marzo de 2017

El incómodo corresponsal de "Die Welt"


Puja la tensió entre Berlín i Ankara


Joschka, Schäuble, etc

Gauk inaugura la sala PIerre Boulez, la perla de Barenboim en Berlín                Gemma Casadevall

Bildergebnis für boulez gauck barenboimBerlín, 4 mar (EFE).- El presidente alemán, Joachim Gauck, inauguró hoy el auditorio Pierre Boulez, una "perla" surgida del impulso del director argentino-israelí Daniel Barenboim, centro de su academia para músicos árabes e israelíes abierta en Berlín. 
"Es mucho lo que une a Barenboim con Berlín. La sala Boulez es una perla que nos ha regalado, nacida de su empeño personal y de su capacidad para movilizar recursos y amistades a favor de grandes ideas", indicó Gauck, durante una pausa del concierto inaugural. 
Entre esos "amigos" a los que movilizó el maestro estuvo el arquitecto estadounidense Frank Gehry, quien diseñó desinteresadamente la sala Boulez, con 680 butacas, entre las que hoy se sentaron el presidente Gauck y el ministro alemán de Finanzas, Wolfgang Schäuble, hombre fuerte del Gobierno de la canciller Angela Merkel. 
También acudieron al estreno otros incondicionales de Barenboim de anteriores Ejecutivos, como el exministro de Asuntos Exteriores, el verde Joschka Fischer, o el titular de Interior bajo el canciller Gerhard Schröder, el socialdemócrata Otto Schily. 
Gauck, políticamente independiente, abrió la ceremonia con un simple "Guten Abend" -"Buenas tardes"- acorde a su estilo alejado de protocolos, para un acto que será de los últimos a los que acuda como jefe del Estado, cargo que asume la próxima semana el socialdemócrata Frank-Walter Steinmeier. 
Barenboim hizo alarde de su versatilidad y abrió el concierto dirigiendo el "Initiale", de Boulez, desde la segunda planta, para descender luego al escenario y colocarse al piano, donde interpretó "Der Hirn auf den Felsen", de Franz Schubert. 
Le siguieron un cuarteto de Wolfgang Amadeus Mozart y, ya al frente de la Boulez Ensemble, una joven orquesta surgida de su academia, interpretó piezas de Alban Berg y Jörg Widmann. 
Cerró el concierto inaugural "Sus Incises", otra composición de Boulez, esta vez a tres pianos. 
Barenboim estrenó así oficialmente el auditorio de su academia para jóvenes músicos árabes e israelíes, a modo de continuidad de la Orquesta Divan Oriente Occidente, fundada en 1999 en la ciudad de Weimar (este de Alemania) y actualmente con sede en Sevilla. 
La fundación de la Divan fue impulsada por el propio Barenboim y el fallecido crítico literario palestino Edward Said, con el propósito de tender puentes de conciliación entre los jóvenes de Oriente Medio. 
La "Akademie" berlinesa está emplazada en el corazón de la capital alemana en un edificio adyacente de la Staatsoper Unter den Linden, institución de la que Barenboim es director musical desde 1992. 
El pianista y director musical pretende ofrecer en esa Akademie formación musical, desde una concepción global que integra pensamiento filosófico y diálogo entre culturas y religiones. 
La primera promoción de 90 jóvenes músicos, procedentes de Siria, Irak, Turquía o residentes en Europa, empezó sus estudios en ese centro el pasado octubre, aunque la inauguración del auditorio Boulez se postergó hasta este marzo. 
Además del trabajo desinteresado de Gehry, Barenboim atrajo recursos necesarios para la consecución de la escuela, en parte procedentes de la financiación pública de Berlín y en parte de donantes de todo el mundo. 
La capital alemana y ciudad-estado ha prestado por 99 años el edificio donde ha quedado albergada, mientras que las arcas del Estado federal alemán aportaron 21,4 millones de euros. 
Los restantes 31,1 millones de euros que ha costado proceden de contribuciones diversas, sea de personalidades del ámbito político, financiero o simples entusiastas, contagiados de las ideas de Barenboim. EFE gc/psh